{"id":2581,"date":"2022-01-21T07:50:33","date_gmt":"2022-01-21T06:50:33","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/cinc-centims-de-seixanta-set-novelles\/"},"modified":"2026-03-04T14:15:32","modified_gmt":"2026-03-04T13:15:32","slug":"cinc-centims-de-seixanta-set-novelles","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/cinc-centims-de-seixanta-set-novelles\/","title":{"rendered":"Cinc c\u00e8ntims de seixanta-set novel\u00b7les"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"https:\/\/blume.net\/\" rel=\"noopener\" target=\"_blank\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"drupal-import-img\" alt=\"\" data-entity-type=\"file\" data-entity-uuid=\"85e65e45-8078-43e4-b014-97dcf4ace947\" height=\"214\" src=\"\/edl\/wp-content\/inici_blog_EdL\/2022\/coberta_breve_historia.jpg\" width=\"150\" \/><\/a><span style=\"font-size:12pt\"><span style=\"line-height:125%\"><span style=\"font-family:&quot;Times New Roman&quot;,&quot;serif&quot;\"><span lang=\"ca\" style=\"font-family:&quot;Arial&quot;,&quot;sans-serif&quot;\">Russell, Henry. <i>Breve historia de la novela.<\/i> Trad., Mar\u00eda Teresa Rodr\u00edguez Fischer. Barcelona: Blume, 2021. 224 p. ISBN 978-84-18459-25-2. 19,90 \u20ac.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align:justify\"><span style=\"font-size:12pt\"><span style=\"line-height:125%\"><span style=\"font-family:&quot;Times New Roman&quot;,&quot;serif&quot;\"><span lang=\"ca\" style=\"font-family:&quot;Arial&quot;,&quot;sans-serif&quot;\">L\u2019editorial Blume t\u00e9 una col\u00b7lecci\u00f3 dedicada a la publicaci\u00f3 de guies de butxaca sobre diverses disciplines art\u00edstiques, com ara <i>Breve historia de la fotograf\u00eda<\/i>, <i>Breve historia de la arquitectura<\/i>, del cinema, de les dones artistes o de l\u2019art modern i contemporani. Ara hi ha afegit un altre t\u00edtol, <i>Breve historia de la novela<\/i>, de Henry Russell, que ens fa cinc c\u00e8ntims d\u2019aquest g\u00e8nere literari. El llibre est\u00e0 dividit en quatre seccions: g\u00e8neres, novel\u00b7les, temes i t\u00e8cniques. Cada una pot llegir-se de manera independent o en combinaci\u00f3 amb les altres. En realitat, \u00e9s un llibre per consultar i per fullejar, m\u00e9s que per llegir de cap a cap. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n<p><!--break--><\/p>\n<p style=\"text-align:justify\"><span style=\"font-size:12pt\"><span style=\"line-height:125%\"><span style=\"font-family:&quot;Times New Roman&quot;,&quot;serif&quot;\"><span lang=\"ca\" style=\"font-family:&quot;Arial&quot;,&quot;sans-serif&quot;\">El nucli est\u00e0 format per una selecci\u00f3 de seixanta-set novel\u00b7les de la literatura universal. A cada una se li dediquen dues p\u00e0gines, una de les quals reprodueix una fotografia de l\u2019autor o de la primera edici\u00f3 de la novel\u00b7la. L\u2019altra p\u00e0gina ofereix una sinopsi de l\u2019argument i algun comentari, molt breu, d\u2019alguna de les seues caracter\u00edstiques. Per qu\u00e8 seixanta-set novel\u00b7les? Doncs per la mateixa ra\u00f3 que n\u2019haurien pogut ser seixanta-sis o seixanta-vuit. Perqu\u00e8 s\u00ed. No se\u2019n parle m\u00e9s. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align:justify\"><span style=\"font-size:12pt\"><span style=\"line-height:125%\"><span style=\"font-family:&quot;Times New Roman&quot;,&quot;serif&quot;\"><span lang=\"ca\" style=\"font-family:&quot;Arial&quot;,&quot;sans-serif&quot;\">La majoria dels t\u00edtols triats pertanyen a la literatura en llengua anglesa, cosa ben comprensible, sobretot si es t\u00e9 en compte que la versi\u00f3 original d\u2019aquest llibre est\u00e0 escrita en angl\u00e8s i adre\u00e7ada, d\u2019entrada, a un p\u00fablic d\u2019aquesta llengua. De les seixanta-set novel\u00b7les, trenta-sis estan escrites originalment en angl\u00e8s. El segon lloc del r\u00e0nquing l\u2019ocupa la literatura francesa amb onze t\u00edtols. No n\u2019hi ha cap de Stendhal. No he pogut evitar el gest reflex de portar-me la m\u00e0 a la pistola. M\u2019he relaxat quan he comprovat que Russell inclou en la seua selecci\u00f3 un Maigret de Simenon. Ja tornem a ser amics. La resta de la tria inclou sis novel\u00b7les de la literatura alemanya, quatre de la literatura en espanyol (el <i>Quixot, Cien a\u00f1os de soledad, El beso de la mujer ara\u00f1a<\/i>, de Puig, i <i>2666<\/i>, de Bola\u00f1o), tres novel\u00b7les de la literatura italiana, tres de la russa, dos de la japonesa, una de la noruega i una de l\u2019\u00e0rab. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align:justify\"><span style=\"font-size:12pt\"><span style=\"line-height:125%\"><span style=\"font-family:&quot;Times New Roman&quot;,&quot;serif&quot;\"><span lang=\"ca\" style=\"font-family:&quot;Arial&quot;,&quot;sans-serif&quot;\">La veritat \u00e9s que m\u2019han agradat m\u00e9s les il\u00b7lustracions que acompanyen cada novel\u00b7la que les p\u00edndoles que l\u2019autor dedica a cada una. Aquestes p\u00edndoles ofereixen, \u00e9s clar, poques sorpreses, per\u00f2 algunes s\u00f3n divertides, o ho s\u00f3n per a mi, com ara la dedicada a <i>Lolita<\/i> de Vlad\u00edmir Nab\u00f3kov. Russell comen\u00e7a remarcant que \u00abse trata de una novela sobre un hombre que se siente sexualmente atra\u00eddo solo por las ni\u00f1as de una edad entre nueve y catoce a\u00f1os\u00bb. Tot seguit, en previsi\u00f3 de les males influ\u00e8ncies que poden tenir els llibres, adverteix que \u00absus preferencias carnales son ilegales en gran parte del mundo\u00bb. De tota manera, Mr Russell t\u00e9 una gran confian\u00e7a en el sentit del dec\u00f2rum dels lectors, com demostra en aquestes l\u00ednies: \u00abHumbert afirma que su deseo por Lolita puede convertirse en rec\u00edproco con el tiempo, pero es un egoista obsesivo y, por lo mismo, un narrador poco fiable. Describe a la ni\u00f1a como una n\u00ednfula (una seductora con experiencia sexual antes de su encuentro), pero no puede enga\u00f1ar a los lectores; ella tan solo puede ser v\u00edctima de un abuso y \u00e9l \u00fanicamente puede ser un depredador ped\u00f3filo\u00bb. Podem llegir <i>Lolita<\/i> amb tranquil\u00b7litat, doncs. Nab\u00f3kov, aquell pervertit que ca\u00e7ava papallones, a nosaltres no ens pot enganyar. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align:justify\"><span style=\"font-size:12pt\"><span style=\"line-height:125%\"><span style=\"font-family:&quot;Times New Roman&quot;,&quot;serif&quot;\"><span lang=\"ca\" style=\"font-family:&quot;Arial&quot;,&quot;sans-serif&quot;\">La secci\u00f3 inicial del llibre tracta, de la mateixa manera sin\u00f2ptica, els diferents g\u00e8neres o subg\u00e8neres novel\u00b7l\u00edstics. Russell en distingeix trenta-cinc i fa un embull de mil dimonis. Combina els subg\u00e8neres consolidats, com ara la ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 o la novel\u00b7la polic\u00edaca, amb t\u00e8cniques narratives com el flux de consci\u00e8ncia, o amb corrents literaris concrets, com el realisme, el modernisme o el postmodernisme. No passa res, perqu\u00e8 de vegades resulta graci\u00f3s. Aix\u00ed, afirma sobre la <i>Bildungsroman <\/i>(novel\u00b7la de formaci\u00f3 o dels anys d\u2019aprenentatge) que \u00abel protagonista comienza siendo joven e inocente y termina siendo maduro y sabio\u00bb. O despatxa el realisme amb el mateix candor: \u00abel realismo en el arte tiene como objetivo mostrar la vida como es en realidad para la mayor\u00eda de las personas, sin adornos\u00bb. A l\u2019hora de tractar una q\u00fcesti\u00f3 tan delicada com la definici\u00f3 de la novel\u00b7la er\u00f2tica, Russell no perd l\u2019aplom i ens ofereix aquest galimaties: \u00abLa novelas er\u00f3ticas pueden definirse como obras de prosa de ficci\u00f3n en las que se describen los actos sexuales con detalles gr\u00e1ficos pero sin la intenci\u00f3n de excitar. Se distinguen, pues, de la pornograf\u00eda, en la que el sexo es gratuito y, a menudo, pervertido\u00bb.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align:justify\"><span style=\"font-size:12pt\"><span style=\"line-height:125%\"><span style=\"font-family:&quot;Times New Roman&quot;,&quot;serif&quot;\"><span lang=\"ca\" style=\"font-family:&quot;Arial&quot;,&quot;sans-serif&quot;\">La tercera secci\u00f3 est\u00e0 dedicada als principals temes novel\u00b7l\u00edstics \u2012vint-i-quatre\u2012. El primer de la llista \u00e9s l\u2019amor. L\u2019autor justifica amb encert aquesta prioritat perqu\u00e8 \u00abel amor es una de las principales motivaciones humanas y, desde que la literatura se convierte en el espejo de la vida, esa emoci\u00f3n siempre se ha encontrado entre los temas predominantes en la prosa de ficci\u00f3n\u00bb. A continuaci\u00f3, hi col\u00b7loca l\u2019adulteri, ai! M\u00e9s endavant, hi trobem com a tema la psicologia. Russell, prevenint la nostra perplexitat, remarca que \u00aben cierto sentido, todas las novelas pueden considerarse psicol\u00f3gicas. Sin embargo, algunas lo son m\u00e1s que otras\u00bb. La quarta i \u00faltima secci\u00f3 tracta algunes de les t\u00e8cniques novel\u00b7l\u00edstiques: vint-i-set en la tria de Henry Russell, incloent-hi la prosa p\u00farpura, terme que procedeix de l\u2019<i>Art po\u00e8tica<\/i> d\u2019Horaci. Aquest terme al\u00b7ludeix a un estil massa extravagant o ornamentat. Em costa recon\u00e8ixer que aix\u00f2 es tracte d\u2019una t\u00e8cnica novel\u00b7l\u00edstica. En tot cas, Russell trenca una llan\u00e7a a favor seu, perqu\u00e8 \u00abla variedad es mejor que la monoton\u00eda\u00bb. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align:justify\"><span style=\"font-size:12pt\"><span style=\"line-height:125%\"><span style=\"font-family:&quot;Times New Roman&quot;,&quot;serif&quot;\"><i><span lang=\"ca\" style=\"font-family:&quot;Arial&quot;,&quot;sans-serif&quot;\">Breve historia de la novela<\/span><\/i><span lang=\"ca\" style=\"font-family:&quot;Arial&quot;,&quot;sans-serif&quot;\">, de Henry Russell, \u00e9s un llibre que pot resultar ben \u00fatil per a llibreters, bibliotecaris, coordinadors de clubs de lectura, professors d\u2019institut i d\u2019universitat i, en general, gent de poca lectura.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align:justify\"><span style=\"font-size:12pt\"><span style=\"line-height:125%\"><span style=\"font-family:&quot;Times New Roman&quot;,&quot;serif&quot;\"><span lang=\"ca\" style=\"font-family:&quot;Arial&quot;,&quot;sans-serif&quot;\">Enric Iborra<\/span><\/span><\/span><\/span><br \/>\n<span style=\"font-size:12pt\"><span style=\"line-height:125%\"><span style=\"font-family:&quot;Times New Roman&quot;,&quot;serif&quot;\"><span lang=\"ca\" style=\"font-family:&quot;Arial&quot;,&quot;sans-serif&quot;\">Professor de llengua i literatura, autor d\u2019<i><a href=\"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/ca\/els-complices-notes-sobre-lordre-sord-de-la-literatura\" rel=\"noopener\" style=\"color:blue; text-decoration:underline\" target=\"_blank\">Els c\u00f2mplices<\/a> <\/i>i del blog <i><a href=\"https:\/\/laserpblanca.blogspot.com\/\" rel=\"noopener\" style=\"color:blue; text-decoration:underline\" target=\"_blank\">La serp blanca<\/a><\/i><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align:justify\"><a href=\"https:\/\/issuu.com\/editorialblume\/docs\/brevehistoriadelanovela\/4\" rel=\"noopener\" target=\"_blank\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"drupal-import-img\" alt=\"\" data-entity-type=\"file\" data-entity-uuid=\"\" height=\"50\" src=\"\/edl\/wp-content\/inici_blog_EdL\/play-1073616_960_720.png\" width=\"50\" \/><\/a>Podeu fer-hi un tast de les primeres p\u00e0gines de l&#8217;obra.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Russell, Henry. Breve historia de la novela. Trad., Mar\u00eda Teresa Rodr\u00edguez Fischer. Barcelona: Blume, 2021&#8230;.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","_seopress_robots_follow":"","_seopress_robots_imageindex":"","_seopress_robots_snippet":"","_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_robots_breadcrumbs":"","_seopress_robots_freeze_modified_date":"","_seopress_robots_custom_modified_date":"","_seopress_robots_canonical":"","_seopress_social_fb_title":"","_seopress_social_fb_desc":"","_seopress_social_fb_img":"","_seopress_social_fb_img_attachment_id":0,"_seopress_social_fb_img_width":0,"_seopress_social_fb_img_height":0,"_seopress_social_twitter_title":"","_seopress_social_twitter_desc":"","_seopress_social_twitter_img":"","_seopress_social_twitter_img_attachment_id":0,"_seopress_social_twitter_img_width":0,"_seopress_social_twitter_img_height":0,"_seopress_redirections_value":"","_seopress_redirections_enabled":"","_seopress_redirections_enabled_regex":"","_seopress_redirections_logged_status":"","_seopress_redirections_param":"","_seopress_redirections_type":0,"_seopress_analysis_target_kw":"","_seopress_news_disabled":"","_seopress_video_disabled":"","_seopress_video":[],"_seopress_pro_schemas_manual":[],"_seopress_pro_rich_snippets_disable_all":"","_seopress_pro_rich_snippets_disable":[],"_seopress_pro_schemas":[],"inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-2581","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":false,"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1345,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1345,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2581","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2581"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2581\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4097,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2581\/revisions\/4097"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2581"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2581"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2581"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}