{"id":2586,"date":"2022-01-10T06:53:45","date_gmt":"2022-01-10T05:53:45","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/eulalia-ferrer-editora-y-librera-de-marta-ortega\/"},"modified":"2026-03-04T14:15:33","modified_gmt":"2026-03-04T13:15:33","slug":"eulalia-ferrer-editora-y-librera-de-marta-ortega","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/eulalia-ferrer-editora-y-librera-de-marta-ortega\/","title":{"rendered":"\u00abEul\u00e0lia Ferrer, editora y librera\u00bb, de Marta Ortega"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Ortega Balanza, Marta. Eul\u00e0lia Ferrer, editora y librera: una mujer al frente de la Casa Brusi y el <\/i>Diario de Barcelona<\/i>. Barcelona: Edicions de la UB, 2021. 404 p. (G\u00e9nero(s); 3). ISBN 978-84-9168-654-5. 25 \u20ac.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Resum<\/span><\/b><\/span><\/span>
\nEul\u00e0lia Ferrer i Montserrat (Barcelona, 1780-1841), v\u00eddua de l\u2019impressor, editor i llibreter Antoni Brusi i Mirabent (Barcelona, 1779-1821) es pos\u00e0 al capdavant del negoci familiar arran de la mort del seu marit causada per l\u2019epid\u00e8mia de febre groga de 1821 als 41 anys i amb cinc fills menors d\u2019edat. Antoni Brusi, de posicionament conservador, produ\u00efa obres oficials, religioses, liter\u00e0ries i de car\u00e0cter pr\u00e0ctic, principalment. Fou nomenat impressor reial i \u00e9s conegut per haver aconseguit el privilegi per imprimir el Diario de Barcelona<\/i>. Fou h\u00e0bil en el negoci i, entre altres, sign\u00e0 un contracte a Par\u00eds amb Godefroy Engelmann per disposar dels drets de produir litografia durant deu anys. Eul\u00e0lia Ferrer, tamb\u00e9 de l\u00ednia conservadora i religiosa, destac\u00e0 en el sector de la impremta en un context patriarcal i totalment advers al desenvolupament d\u2019una dona en l\u2019\u00e0mbit professional. L\u2019escenari social i legislatiu de l\u2019Espanya de principis del segle XIX reservava a les dones un paper secundari en la vida p\u00fablica. Jur\u00eddicament, se\u2019ls atorgava unes capacitats menors, i la seva educaci\u00f3 s\u2019enfocava principalment a l\u2019\u00e0mbit dom\u00e8stic i al matrimoni.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

<\/p>\n

La doctora Marta Ortega Balanza explora el temperament i la labor duta a terme per Eul\u00e0lia Ferrer, v\u00eddua de Brusi, tasca fins ara invisibilitzada i que aflora poderosament a trav\u00e9s del seu llibre. L\u2019obra \u00e9s fruit de la seva tesi doctoral defensada l\u2019any 2018 a la Facultat de Dret de la Universitat Pompeu Fabra i dirigida pels doctors Josep Capdeferro i Pedro Rueda. La recerca, basada en una lectura extraordin\u00e0ria i minuciosa de les fonts, dona una visi\u00f3 innovadora al relat tradicionalment acceptat sobre la funci\u00f3 subsidi\u00e0ria de les dones del passat en l\u2019\u00e0mbit p\u00fablic i aporta nova llum a futures l\u00ednies d\u2019investigaci\u00f3 amb perspectiva de g\u00e8nere. Aquest llibre est\u00e0 tenint un ress\u00f2 remarcable fins i tot m\u00e9s enll\u00e0 dels \u00e0mbits acad\u00e8mics. No sorpr\u00e8n, ja que presenta una de les empreses m\u00e9s grans de Barcelona dirigides per una dona durant dues d\u00e8cades de la primera part del segle XIX.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

L\u2019estructura de l\u2019obra es basa en quatre grans blocs, m\u00e9s els annexos i els preliminars. El primer bloc tracta sobre els fonaments jur\u00eddics de l\u2019\u00e8poca des del punt de vista de la capacitat d\u2019obrar de les dones. El segon analitza el m\u00f3n del llibre i de la impremta. El tercer, part nuclear del llibre, se centra en la tasca d\u2019Eul\u00e0lia Ferrer i el seu paper al capdavant del negoci. El quart i darrer, relata la seva successi\u00f3 i les disposicions testament\u00e0ries. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Es tracta d\u2019una monografia de car\u00e0cter acad\u00e8mic, per\u00f2 d\u2019inter\u00e8s per a qualsevol persona interessada en la mat\u00e8ria, redactada de forma entenedora i amena. El format de l\u2019edici\u00f3 \u00e9s pr\u00e0ctic i de f\u00e0cil lectura, tot i que la qualitat de les imatges podria ser superior. T\u00e9 un pes de 700 grams i, per ara, no existeix l\u2019edici\u00f3 en format electr\u00f2nic.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Sobre el contingut<\/span><\/b><\/span><\/span><\/span>
\nDespr\u00e9s dels preliminars (prefaci, introducci\u00f3, abreviatures) el contingut del cos de l\u2019obra s\u2019estructura en les seg\u00fcents parts: <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\u00abParte I. Tiempos dif\u00edciles\u00bb, p. 19-111. S\u2019introdueix el lector als or\u00edgens de la fam\u00edlia Ferrer i s\u2019analitza amb profunditat el context social, educatiu i jur\u00eddic de l\u2019\u00e8poca. Un sistema que posiciona la dona en desigualtat respecte de l\u2019home i li reserva un espai en la comunitat vinculat al matrimoni i la fam\u00edlia. Nom\u00e9s a trav\u00e9s d\u2019algunes escletxes de la normativa pot exercir papers m\u00e9s rellevants en els entorns laborals i mercantils. Aquest apartat fa una an\u00e0lisi molt detallada del per\u00edode hist\u00f2ric i s\u2019il\u00b7lustra amb nombrosos exemples i refer\u00e8ncies.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\u00abParte II. Las profesionales del libro\u00bb, p. 113-171. S\u2019examina la legislaci\u00f3 vinculada a la impremta durant els segles XVII-XIX, especialment la censura. Tamb\u00e9 s\u2019estudien les diferents professions del llibre (impressor, editor, llibreter), els gremis i la seva regulaci\u00f3, l\u2019endog\u00e0mia professional, els casos en qu\u00e8 les dones podien regentar els negocis i les condicions impl\u00edcites de subordinaci\u00f3. La situaci\u00f3 de viudetat suposava per a la dona continuar mantenint el negoci fins que es torn\u00e9s a casar o un fill assol\u00eds l\u2019edat i condicions per fer-se c\u00e0rrec de l\u2019empresa. Les v\u00eddues podien ser titulars de drets i assumir obligacions, de forma que la viudetat representava, en certa manera, una oportunitat d\u2019independ\u00e8ncia. Aquest apartat recull nombrosos exemples de dones que van desenvolupar diferents tasques en impremtes i llibreries, aix\u00f2 s\u00ed, sempre mantenint el cognom del titular, que solia ser el pare o l\u2019esp\u00f2s.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\u00abParte III. Eul\u00e0lia Ferrer i Montserrat, viuda de Brusi: talento y esp\u00edritu\u00bb, p. 173-263. Aquest apartat se centra en la figura d\u2019Eul\u00e0lia Ferrer i la seva traject\u00f2ria empresarial. D\u2019Eul\u00e0lia no es conserven escrits com ara diaris o mem\u00f2ries. El relat es fonamenta en un treball molt acurat de recerca i an\u00e0lisi de documentaci\u00f3 principalment de car\u00e0cter jur\u00eddic, administratiu o escrits de descendents o d\u2019altri. A partir d\u2019una mirada innovadora i precisa d\u2019aquestes fonts, s\u2019han pogut tra\u00e7ar els seus actes com a propiet\u00e0ria i directora de la impremta m\u00e9s gran de Barcelona durant la primera meitat del segle XIX. Eul\u00e0lia fou un puntal indiscutible del negoci. En vida del seu marit actu\u00e0 com a apoderada durant les seves abs\u00e8ncies de la ciutat en temps de la invasi\u00f3 napole\u00f2nica i, a partir del seu estat de viudetat, lluit\u00e0 per mantenir i engrandir l\u2019empresa. Aix\u00ed ho evidencien els nombrosos plets i enfrontaments amb el seu col\u00b7legi professional amb figures com ara Josep Rubi\u00f3 i Lluch, Josep Torner, Gaspar i Roca o Antonio Bergnes de las Casas, de posicions ideol\u00f2giques contraposades, a m\u00e9s dels interessos propis de cada negoci. Les sent\u00e8ncies gaireb\u00e9 sempre van ser favorables a Eul\u00e0lia i aix\u00ed esdevingu\u00e9 una persona detestada pels seus adversaris, fet que, d\u2019altra banda, remarca la seva personalitat i capacitat. La documentaci\u00f3 revela aud\u00e0cia i emprenedoria en els objectius de renovar i ampliar els privilegis, especialment del Diario de Barcelona<\/i>, els intents de mantenir el monopoli de la litografia, l\u2019estrat\u00e8gia de conservar els clients, la visi\u00f3 d\u2019ampliar i diversificar negocis com ara l\u2019exportaci\u00f3 i la importaci\u00f3 de b\u00e9ns o la inversi\u00f3 patrimonial (compra de finques, lloguers, censals, aig\u00fces o pr\u00e9stecs). Els lectors poden seguir el desenvolupament de l\u2019empresa i el seu entorn a trav\u00e9s de les actuacions decidides d\u2019Eul\u00e0lia Ferrer. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\u00abParte IV. El momento irremediable: muerte y sucesi\u00f3n de Eul\u00e0lia Ferrer\u00bb, <\/i>p. 265-283. Aquest apartat tracta sobre el trasp\u00e0s del negoci al seu fill, Antoni Brusi i Ferrer, un patrimoni reeixit gr\u00e0cies a l\u2019encertada gesti\u00f3 de la seva mare. Eul\u00e0lia, v\u00eddua als quaranta-un anys, amb cinc fills menors d\u2019edat i en un context hist\u00f2ric complex, encar\u00e0 la situaci\u00f3 amb valentia i dirig\u00ed l\u2019empresa entre 1821 i 1838, data en qu\u00e8 el segon dels fills barons n\u2019assum\u00ed la direcci\u00f3, ja que l\u2019hereu fou un infant malalt\u00eds que mor\u00ed als 18 anys. La filla gran, Eul\u00e0lia, contragu\u00e9 matrimoni amb Pau Soler, mestre llibreter al servei de la casa des de 1821 i persona de confian\u00e7a d\u2019Eul\u00e0lia Ferrer. Antoni Brusi, que nom\u00e9s tenia sis anys quan mor\u00ed el seu pare, gaud\u00ed del privilegi de poder viatjar i formar-se a l\u2019estranger, gr\u00e0cies a l\u2019impuls de la seva mare. Ostent\u00e0 nombrosos c\u00e0rrecs p\u00fablics i fou l\u2019introductor de la renovaci\u00f3 de la maquin\u00e0ria dels tallers en incorporar-se a l\u2019empresa. Va formalitzar matrimoni el 1846 amb Maria Josepa Matar\u00f3 Larumbe, filla d\u2019uns indians de Lloret, i continu\u00e0 progressant amb el negoci familiar. El 1875, Alfons XII li atorg\u00e0 el t\u00edtol de Marqu\u00e8s de Casa Brusi. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Eul\u00e0lia mor\u00ed el 1841, deixant un gran llegat, i mantenint sempre el cognom del seu marit, Eul\u00e0lia Ferrer de Brusi, sense m\u00e9s atributs i sense m\u00e9s transcend\u00e8ncia. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

El llibre es clou amb diferents annexos que contenen reproducci\u00f3 de nombrosos documents, una cronologia de fets hist\u00f2rics i una bibliografia amb gaireb\u00e9 quatre-centes refer\u00e8ncies. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Una monografia molt recomanable. L\u2019autora captiva els lectors i els endinsa en el m\u00f3n de la impremta i l\u2019edici\u00f3 de la primera part del segle XIX des de la perspectiva d\u2019una dona, Eul\u00e0lia Ferrer.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Monografies sobre dones impressores<\/span><\/b><\/span><\/span>
\nEn l\u2019\u00e0mbit de la impremta i la llibreria hi ha documentades nombroses dones (es pot consultar una guia elaborada per la Biblioteca Nacional d\u2019Espanya <\/span>http:\/\/www.bne.es\/es\/LaBNE\/Publicaciones\/GuiasRecursos\/guia-mujeres-impresoras.html?filtro=GuiasRecursos&colector=\/es\/LaBNE\/Publicaciones\/colector.html<\/a><\/span>) que assumeixen el negoci familiar a la mort del seu pare o marit, per\u00f2 poques compten amb una monografia exhaustiva i realitzada amb profunditat.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

El CCUC (Cat\u00e0leg Col\u00b7lectiu de les Universitats de Catalunya) recupera poques monografies espec\u00edfiques sobre dones impressores. El 2012, Rosa Maria Gregori, doctora en Geografia i Hist\u00f2ria per la Universitat de Val\u00e8ncia, publicava una extensa monografia sobre la impressora valenciana del segle XVI Jer\u00f2nima Gal\u00e9s, dona i v\u00eddua de Joan Mey i Pedro de Huete intitulada <\/span>La impressora Jer\u00f2nima Gal\u00e9s i els Mey (Val\u00e8ncia, segle XVI)<\/span><\/i>. En l\u2019\u00e0mbit de les obres de refer\u00e8ncia generals, el 2018, Sandra Establ\u00e9s Sus\u00e1n publicava Diccionario de mujeres impresoras y libreras de Espa\u00f1a e Iberoam\u00e9rica entre los siglos XV y XVIII<\/i>.[1]<\/span><\/span><\/span><\/span><\/a> Existeixen articles, treballs i exposicions que analitzen el paper de la dona en el m\u00f3n de la impremta i l\u2019edici\u00f3, per\u00f2 de monografies espec\u00edfiques i extenses en l\u2019\u00e0mbit de Catalunya com la que presenta la doctora Marta Ortega no se\u2019n recuperen altres exemples. En aquest sentit, cal felicitar l\u2019autora per la seva investigaci\u00f3 sobre el paper de la dona d\u2019una de les empreses m\u00e9s destacades de Barcelona de la primera part del segle XIX, en el m\u00f3n de la impremta, l\u2019edici\u00f3 i el periodisme. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

L\u2019autora<\/span><\/b><\/span><\/span>
\nMarta Ortega Balanza (Barcelona, 1969) \u00e9s <\/span>l<\/span>licenciada en Dret i Hist\u00f2ria per la Universitat de Barcelona, doctora en Dret per la Universitat Pompeu Fabra, m\u00e0ster en Estudis Orientals per la Universitat Pompeu Fabra, investigadora de T\u00e0cita Muta: Grup d\u2019Estudis de Dones i G\u00e8nere a l\u2019Antiguitat de la Universitat de Barcelona. Actualment \u00e9s <\/span>delegada del rector adjunta a la direcci\u00f3 de la Unitat d\u2019Igualtat de la Universitat de Barcelona. <\/span>\u00c9s autora de diverses publicacions d\u2019investigaci\u00f3 i recerca amb perspectiva de g\u00e8nere de diversos per\u00edodes hist\u00f2rics, entre altres. <\/span>M\u00e9s informaci\u00f3: http:\/\/www.ub.edu\/tacitamuta\/qui-som\/<\/a><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

N\u00faria Altarriba<\/span><\/span><\/span><\/span>
\nDirectora de la Unitat Bibliogr\u00e0fica de la Biblioteca de Catalunya<\/a><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\n
\n
\n

[1]<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/a> Obra que va ser ressenyada<\/a> en aquest blog. (N. de la R.)<\/span><\/span><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Ortega Balanza, Marta. Eul\u00e0lia Ferrer, editora y librera: una mujer al frente de la Casa…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","_seopress_robots_follow":"","_seopress_robots_imageindex":"","_seopress_robots_snippet":"","_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_robots_breadcrumbs":"","_seopress_robots_freeze_modified_date":"","_seopress_robots_custom_modified_date":"","_seopress_robots_canonical":"","_seopress_social_fb_title":"","_seopress_social_fb_desc":"","_seopress_social_fb_img":"","_seopress_social_fb_img_attachment_id":0,"_seopress_social_fb_img_width":0,"_seopress_social_fb_img_height":0,"_seopress_social_twitter_title":"","_seopress_social_twitter_desc":"","_seopress_social_twitter_img":"","_seopress_social_twitter_img_attachment_id":0,"_seopress_social_twitter_img_width":0,"_seopress_social_twitter_img_height":0,"_seopress_redirections_value":"","_seopress_redirections_enabled":"","_seopress_redirections_enabled_regex":"","_seopress_redirections_logged_status":"","_seopress_redirections_param":"","_seopress_redirections_type":0,"_seopress_analysis_target_kw":"","_seopress_news_disabled":"","_seopress_video_disabled":"","_seopress_video":[],"_seopress_pro_schemas_manual":[],"_seopress_pro_rich_snippets_disable_all":"","_seopress_pro_rich_snippets_disable":[],"_seopress_pro_schemas":[],"inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-2586","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":false,"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1314,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1314,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2586","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2586"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2586\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4102,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2586\/revisions\/4102"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2586"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2586"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2586"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}