{"id":2598,"date":"2021-12-13T08:12:49","date_gmt":"2021-12-13T07:12:49","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/20-anys-amb-illusio\/"},"modified":"2026-03-04T14:15:34","modified_gmt":"2026-03-04T13:15:34","slug":"20-anys-amb-illusio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/20-anys-amb-illusio\/","title":{"rendered":"20 anys amb il\u00b7lusi\u00f3"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>A book on books: new aesthetics in book design.<\/span><\/span><\/span><\/i> Hong Kong: Viction Workshop, 2020. 313 p. ISBN 978-988-79726-3-1.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

El llibre o el document gr\u00e0fic han estat durant diversos mil\u00b7lennis uns bons companys de viatge en l\u2019evoluci\u00f3 cultural i de civilitzaci\u00f3 de l\u2019home. Seria impossible imaginar-se l\u2019exist\u00e8ncia de la humanitat sense llibres, o potser m\u00e9s ben dit, sense la pres\u00e8ncia de documents textuals. De fet una convenci\u00f3 hist\u00f2rica ens diu que la prehist\u00f2ria engloba totes aquelles societats \u00e0grafes precedents a la utilitzaci\u00f3 de l\u2019escriptura, on les relacions culturals i socials es basaven en la tradici\u00f3 oral i on les fixacions dels conceptes de relaci\u00f3 solament podien ser sustentades per la mem\u00f2ria o per regles mnemot\u00e8cniques. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

<\/p>\n

En oposici\u00f3 a aquest tipus de relacions, apareixen una s\u00e8rie de civilitzacions organitzades mitjan\u00e7ant la capacitat documental del text escrit, on les refer\u00e8ncies s\u00f3n externes a la pr\u00f2pia exist\u00e8ncia humana. Rotlles de papir o de pergam\u00ed, tauletes de fang, etc., han estat els suports gr\u00e0fics que han perm\u00e8s una llarga evoluci\u00f3 cultural i social, alhora que ells mateixos s\u2019anaven modificant per tal d\u2019adaptar-se a nous recursos t\u00e8cnics, capacitats expressives i comunicatives.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Fa uns anys, no gaires, van apar\u00e8ixer nous sistemes tecnol\u00f2gics en l\u2019entorn de la nostra cultura que van posar en dubte la continu\u00eftat del llibre tradicional, aquells que tenien p\u00e0gines de paper i eren produ\u00efts per grans m\u00e0quines d\u2019imprimir que feien molt soroll a un ritme musical trepidant.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Els nous \u00e0mbits, dependents dels aven\u00e7os tecnol\u00f2gics inform\u00e0tics, semblaven una amena\u00e7a de mort a la tradici\u00f3 bibliogr\u00e0fica i un final del cicle cultural que havia comen\u00e7at a l\u2019antiga Roma amb la definici\u00f3 del format del llibre per p\u00e0gines. De tota manera, sembla ser que aquesta circumst\u00e0ncia est\u00e0 molt lluny de ser la realitat. Ben al contrari, en el decurs de les darreres d\u00e8cades, sembla ser que tal amena\u00e7a no s\u2019ha acomplert, la vida del llibre continua caminant potser per camins diferents o alternatius als tradicionals, per\u00f2 tamb\u00e9 significatius i definitoris de noves est\u00e8tiques, usos, entorns comunicatius, etc.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Sota aquesta perspectiva s\u2019ha de considerar tamb\u00e9 el llibre ara objecte del present comentari; ja sigui per ell mateix com a producte bibliogr\u00e0fic, ja sigui pel seu contingut. Es podria dir que estem davant una proposta editorial diferent, potser alternativa, potser prepositiva. D\u2019entrada, el color de les cobertes i dels talls s\u00f3n negres, contravenint la tradici\u00f3 editorial, on l\u2019\u00fas d\u2019aquest color est\u00e0 normalment restringit a les col\u00b7leccions de serenos i policies. Ja dins de l\u2019obra, mal dita \u00abtripa\u00bb, hi trobem una llarga llista d\u2019exemples de la producci\u00f3 bibliogr\u00e0fica diguem-ne alternativa dels \u00faltims 20 anys.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Es podria dir que estem davant d\u2019un llibre de llibres. Potser un cat\u00e0leg, un mostrari, o simplement un recull de publicacions que mostra de manera clara l\u2019estat general de la ind\u00fastria editorial actual alternativa a la tradici\u00f3. Aquella que ha volgut obrir camins sobre les noves tecnologies i les est\u00e8tiques derivades d\u2019elles. El sistema expositiu utilitzat per als continguts es fa mitjan\u00e7ant una presentaci\u00f3 documentada fotogr\u00e0ficament de les diverses propostes, acompanyades per una curta entrevista als autors i una simple descripci\u00f3 del producte. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Cal remarcar que les il\u00b7lustracions, les vistes fotogr\u00e0fiques, s\u00f3n quantioses i molt acurades, facilitant aix\u00ed la comprensi\u00f3 de les propostes, normalment formals, com no podia ser d\u2019una altra manera. Acompanyant aquesta claredat documental, hi trobem texts que venen a justificar les diverses preses de decisi\u00f3 utilitzades en el proc\u00e9s d\u2019ideaci\u00f3 i producci\u00f3.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Les propostes no s\u00f3n pas un allunyament de la tradici\u00f3. M\u00e9s aviat s\u00f3n productes molt acurats en la seva concepci\u00f3 i confecci\u00f3, de manera que els components est\u00e8tics i formals predominen per sobre la simple utilitzaci\u00f3 o \u00fas del llibre. Es podria dir que moltes de les solucions aportades s\u00f3n mers objectes destinats m\u00e9s a la percepci\u00f3 est\u00e8tica que no pas a la lectura. La seva funcionalitat busca proporcionar un plaer en la pura contemplaci\u00f3.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Aix\u00ed es van succeint propostes de caire, diguem-ne modernes, que semblen obrir camins dins de l\u2019analogia, on la cura en la producci\u00f3, la proposta de nous usos, els suggeriments de formats no tradicionals, la capacitat de formalitzar noves lectures i fins i tot proposar estructures narratives on els jocs volum\u00e8trics formen part de la novetat o alternativitat en la publicaci\u00f3 bibliogr\u00e0fica.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Aix\u00f2 ens porta a considerar dos aspectes que, continguts en el subt\u00edtol \u00abuna nova est\u00e8tica en el disseny del llibre\u00bb semblen marcar una clara tendenciositat. Parlar de disseny i d\u2019est\u00e8tica en un mateix pla \u00e9s una redund\u00e0ncia. \u00c9s clar que qualsevol proc\u00e9s de disseny ha de contemplar la part est\u00e8tica del producte. \u00c9s m\u00e9s, sense un valor o component de bellesa, no \u00e9s concebible un producte projectat i col\u00b7locat en un ambient o entorn. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Per\u00f2 el mot \u00abdisseny\u00bb t\u00e9 moltes altres accepcions que des d\u2019una visi\u00f3 d\u2019usuari, s\u2019han de contemplar i tenir present. Aix\u00ed, no hem d\u2019oblidar mai l\u2019exist\u00e8ncia del disseny en qualsevol producte industrial. \u00c9s all\u00f2 que podem denominar \u00abdisseny an\u00f2nim\u00bb qu\u00e8 est\u00e0 present en tots i cada un dels elements, objectes, espais… que ens envolten i dels quals no som conscients de la seva exist\u00e8ncia. Sense un projecte previ i sense una organitzaci\u00f3 de les fases de producci\u00f3, mai es podria materialitzar. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Aquest disseny an\u00f2nim \u00e9s el que ens permet viure en una certa comoditat, en uns espais confortables i, sobretot, segurs. Aspecte aquest, normalment no massa valorat, per\u00f2 que ens assegura una tranquil\u00b7litat vivencial i de relaci\u00f3 social.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

En contraposici\u00f3 a aquesta categoria, trobem aquella altra que podr\u00edem definir com a \u00abdisseny d\u2019autor\u00bb i que fa refer\u00e8ncia a les produccions individuals d\u2019una s\u00e8rie de productes d\u2019un autor, que de manera clara i planera, impliquen un comprom\u00eds personal del dissenyador amb la seva producci\u00f3. S\u00f3n productes caracteritzats per un estil personal i que normalment tenen un valor afegit en la seva comercialitzaci\u00f3. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Complement\u00e0riament a aquesta darrera categoria es podria dir que trobem all\u00f2 que es coneix com a \u00abproducte de disseny\u00bb. Denominaci\u00f3 que implica un inter\u00e8s per l\u2019est\u00e8tica i\/o originalitat del producte. Generalment, aix\u00f2 tamb\u00e9 vol dir que el preu de l\u2019objecte es un p\u00e8l elevat; car, per ser m\u00e9s concrets. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

A aquests tres nivells hi podr\u00edem encara addicionar un quart, que fa refer\u00e8ncia a tots aquells objectes generats a partir de les tend\u00e8ncies del mercat, altrament dit \u00abmoda\u00bb, i que ja siguin an\u00f2nims o d\u2019autor, venen a significar una regeneraci\u00f3 formal de l\u2019entorn. La vinculaci\u00f3 entre moda i disseny \u00e9s for\u00e7a intima; l\u2019una beu de l\u2019altra creant una simbiosi que permet la superviv\u00e8ncia d\u2019un mercat din\u00e0mic i en constant moviment.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Doncs b\u00e9, en el llibre comentat, hi trobem les diverses modalitats del disseny, si b\u00e9 en una curiosa modalitat integradora, on cada una de les peces ressenyades contempla i refereix en la seva globalitat, els resultats obtinguts en els darrers vint anys. Es crea un lla\u00e7 narratiu, on les formalitzacions presentades marquen nivells i est\u00e0ndards de refer\u00e8ncia est\u00e8tica que actuen com a models projectuals a seguir. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Com a punt final del comentari, caldria fer notar una circumst\u00e0ncia que normalment passa desapercebuda i que, en el nostre cas, t\u00e9 una certa rellev\u00e0ncia: ens referim al sistema m\u00e8tric utilitzat. En els pa\u00efsos anglosaxons, per mesurar, encara utilitzen un \u00fanic sistema antropom\u00e8tric, de base sis o dotze heretat de la tradici\u00f3 hist\u00f2rica: ens referim a la polzada. Per contra, a Europa utilitzem dos sistemes m\u00e8trics diferents; un per a la mesura dels cossos tipogr\u00e0fics, el \u00abc\u00edcero didot\u00bb, i el \u00abmetre\u00bb per a tot el que fa refer\u00e8ncia a suports i formats. Aquesta an\u00e8cdota fa que en el primer cas tot sigui harm\u00f2nic, aix\u00f2 \u00e9s, un sol sistema d\u2019organitzaci\u00f3 superficial per a la totalitat, mentre que en el segon cas, aquesta uniformitat est\u00e8tico-m\u00e8trica es trenca, de manera que dif\u00edcilment hi ha una relaci\u00f3 equilibrada entre text i format. El anglosaxons treballen amb certs avantatges.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Dr. Enric Tormo Ballester<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>
\nCatedr\u00e0tic de Tecnologia del Disseny, Facultat de Belles Arts de la UB<\/a><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

A book on books: new aesthetics in book design. Hong Kong: Viction Workshop, 2020. 313…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-2598","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":false,"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1293,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1293,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2598","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2598"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2598\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4114,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2598\/revisions\/4114"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2598"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2598"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2598"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}