{"id":2607,"date":"2021-11-17T08:17:40","date_gmt":"2021-11-17T07:17:40","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/lector-mesura-de-totes-les-coses\/"},"modified":"2026-03-04T14:15:35","modified_gmt":"2026-03-04T13:15:35","slug":"lector-mesura-de-totes-les-coses","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/lector-mesura-de-totes-les-coses\/","title":{"rendered":"Lector, mesura de totes les coses"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Iborra, Josep. Una literatura possible.<\/i> Pr\u00f2leg, Francesc P\u00e9rez Morag\u00f3n; nota preliminar, Enric Iborra. Val\u00e8ncia: Instituci\u00f3 Alfons el Magn\u00e0nim, 2021. 2 vol. ISBN 978-84-7822-858-4. 36 \u20ac.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Josep Iborra (1929-2011) ha estat un dels cr\u00edtics literaris valencians m\u00e9s notables i prol\u00edfics de la seua generaci\u00f3. En dona fe, amb un bon miler de p\u00e0gines, Una literatura possible<\/i>, el primer t\u00edtol de l\u2019\u00abObra liter\u00e0ria completa\u00bb que publica la Instituci\u00f3 Alfons el Magn\u00e0nim i que s\u2019enceta amb dos volums dedicats a la cr\u00edtica liter\u00e0ria: el primer cont\u00e9 una selecci\u00f3 variada de les vora huit-centes ressenyes documentades que va escriure a diferents mitjans escrits. Autors cl\u00e0ssics de la literatura universal i catalana hi s\u00f3n comentats al costat d\u2019autors contemporanis, aut\u00f2ctons o tradu\u00efts, tot seguint el ritme i la pauta de l\u2019actualitat editorial. El segon volum, en canvi, se centra en la literatura catalana al Pa\u00eds Valenci\u00e0, i al costat de nombroses ressenyes peri\u00f2diques, tamb\u00e9 aplega estudis i articles monogr\u00e0fics m\u00e9s llargs, sovint amb una perspectiva hist\u00f2rica, que aborden els corrents literaris i els autors principals del segle XX al Pa\u00eds Valenci\u00e0. Un i l\u2019altre, entre materials ja publicats \u2012descatalogats o dispersos\u2012 i una bona aportaci\u00f3 de papers in\u00e8dits, s\u00f3n una invitaci\u00f3 a repassar m\u00e9s de trenta anys de producci\u00f3 editorial en catal\u00e0 a trav\u00e9s del garbell d\u2019un cr\u00edtic rigor\u00f3s i de confian\u00e7a, que estava conven\u00e7ut, entre altres premisses, que la cr\u00edtica liter\u00e0ria t\u00e9 una responsabilitat essencial amb la literatura de qu\u00e8 \u00e9s part, fins al punt que la fa possible, o la normalitza, facilitant l\u2019intercanvi d\u2019idees i judicis entre els principals actors del circuit literari.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

<\/p>\n

La desfeta de la guerra, l\u2019exili i la dictadura, com \u00e9s sabut, va trencar aquest circuit i va condemnar la literatura catalana al desmembrament territorial, idiom\u00e0tic i generacional. Del Pa\u00eds Valenci\u00e0 estant, la consci\u00e8ncia d\u2019aquest fet, juntament amb la consci\u00e8ncia d\u2019una tradici\u00f3 liter\u00e0ria brillant en catal\u00e0, per\u00f2 dram\u00e0ticament interrompuda, va estimular la vocaci\u00f3 liter\u00e0ria del jove Josep Iborra. Qu\u00e8 en podia fer ell, d\u2019aquesta tradici\u00f3? Com respondre-hi? Iborra va escriure els versos que la joventut obligava, i fins i tot va fer una incursi\u00f3 for\u00e7a singular en la narrativa breu (Par\u00e0boles i prou<\/i>, 1955), per\u00f2 ben aviat es va decantar pel g\u00e8nere de l\u2019assaig literari. En aquesta forma d\u2019escriptura, llavors poc representada al Pa\u00eds Valenci\u00e0 \u2012amb l\u2019excepci\u00f3 de Fuster\u2012 l\u2019escriptor de Benissa va trobar la manera m\u00e9s acostada a les seues inquietuds personals de participar de la represa, escrivia, \u00abd\u2019aquell moviment literari que tots vol\u00edem cada vegada m\u00e9s poder\u00f3s, m\u00e9s s\u00f2lid, m\u00e9s valu\u00f3s\u00bb. En uns anys de gran efervesc\u00e8ncia liter\u00e0ria al Pa\u00eds Valenci\u00e0 \u2012corresponent als anys setanta\u2012, el risc de desorientaci\u00f3, discontinu\u00eftat i dispersi\u00f3 tamb\u00e9 era elevat, i la dist\u00e0ncia amb un p\u00fablic m\u00e9s aviat desafecte \u2012en bona mesura ignorant de l\u2019idioma\u2012, feien necess\u00e0ria la mediaci\u00f3 d\u2019un \u00abcr\u00edtic\u00bb que poguera fer-se la imatge completa del que passava liter\u00e0riament al pa\u00eds (als pa\u00efsos…) i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, que poguera orientar el lector a trav\u00e9s d\u2019aquesta producci\u00f3. Josep Iborra va assumir aquest doble paper cr\u00edtic i durant els anys setanta, huitanta i noranta \u2012i encara la primera d\u00e8cada del dos mil\u2012, va escriure un cab\u00e0s de ressenyes, pr\u00f2legs i articles, fins al punt que es va convertir en una mena de cr\u00edtic de cap\u00e7alera de tota la generaci\u00f3 que llavors s\u2019incorporava a l\u2019aventura del llibre en catal\u00e0. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Aquestes circumst\u00e0ncies i aquella convicci\u00f3 van determinar en bona mesura la naturalesa de les seues cr\u00edtiques liter\u00e0ries. La cr\u00edtica, deia, \u00e9s \u00abimpura\u00bb o no ho \u00e9s: \u00abtal com l\u2019entenc jo, \u00e9s una barreja de punts de mira, de diferents angles de comprensi\u00f3, una mena de praxi comprensiva\u00bb. No seguia un m\u00e8tode concret ni aplicava a les obres una est\u00e8tica preestablerta; tant hi aportava dades biogr\u00e0fiques o hist\u00f2riques, tant emmarcava l\u2019obra en la resta de la producci\u00f3 bibliogr\u00e0fica de l\u2019autor o en el conjunt del moviment literari a qu\u00e8 pertanyia, com hi analitzava les tem\u00e0tiques, els arguments o els ressorts morals que la motivaven o, mat\u00e8ria igual d\u2019interessant, els efectes que produ\u00efa en el lector. El m\u00e9s important era que aquest es poguera fer una idea global del llibre i que aix\u00f2 fos un est\u00edmul suficient per incitar-lo a llegir.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Iborra, per altra banda, pertanyia a un moment hist\u00f2ric en qu\u00e8 la cr\u00edtica liter\u00e0ria ja es considerava un g\u00e8nere literari de ple dret, i que el cr\u00edtic, com l\u2019autor, feia \u00abcreaci\u00f3\u00bb quan escrivia. Aix\u00f2 Iborra ho compartia pel fet que la personalitat del cr\u00edtic, pensava, no es podia \u2012o no s\u2019havia de\u2012 separar de la lectura. Al capdavall, un cr\u00edtic escriu des d\u2019unes circumst\u00e0ncies vitals particulars, i aspira a compartir amb el lector les raons dels seus \u00abrefusos i fervors\u00bb literaris. A banda, hi ha tota una part de la seua obra, amb llibres com Inflexions <\/i>(2005), Breviari d\u2019un bizant\u00ed<\/i> (2007) o L\u2019estupor<\/i> (2018), que palesa una oscil\u00b7laci\u00f3 constant entre la recepci\u00f3 i la creaci\u00f3, la lectura i l\u2019escriptura. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Per extensi\u00f3 d\u2019aquesta idea, Iborra tamb\u00e9 combregava amb el furor operapertista<\/i> que posava d\u2019acord estructuralistes i hermeneutes, i creia, en conseq\u00fc\u00e8ncia, que la cr\u00edtica liter\u00e0ria no \u00e9s m\u00e9s que l\u2019operaci\u00f3 que actualitza, o tria, un sentit dels m\u00faltiples que l\u2019obra essencialment suscita. Aix\u00ed i tot, no se li escapava el fet que aquest despla\u00e7ament del focus \u2012la idea tan grapejada de la mort de l\u2019autor\u2012 tamb\u00e9 tenia el seu risc. L\u2019anomenada nouvelle critique<\/i> capitanejava llavors aquelles premisses, proclamava la \u00abcrise du commentaire\u00bb tal com l\u2019havia practicat la cr\u00edtica tradicional o impressionista, i preconitzava una cr\u00edtica for\u00e7a formalista i te\u00f2rica, en paral\u00b7lel a les ci\u00e8ncies humanes que llavors havien assimilat els principis estructuralistes (l\u2019antropologia, la psicoan\u00e0lisi…). Per\u00f2 tot aix\u00f2, al parer d\u2019Iborra, ho aconseguia al preu de \u00abdissimular la veritable condici\u00f3 del cr\u00edtic, que \u00e9s la del lector\u00bb, i de \u00abbuidar la cr\u00edtica de la seua subst\u00e0ncia human\u00edstica\u00bb, que \u00e9s la possibilitat de con\u00e8ixer-se \u2012a si mateix i als altres\u2012, i d\u2019esdevenir, a trav\u00e9s de la lectura. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Per tant, Iborra no creu que l\u2019objecte de la cr\u00edtica siga (o no primordialment), ni una forma, ni un sentit, ni una veritat hist\u00f2rica, ni una \u00abestructura\u00bb; \u00e9s, purament, una lectura. Per aix\u00f2 ent\u00e9n la cr\u00edtica com una operaci\u00f3 de consci\u00e8ncia, d\u2019examen: \u00e9s un assaig, una temptativa, que \u00abpoua constantment en la pr\u00f2pia experi\u00e8ncia de lectura, tractant d\u2019explorar-la i d\u2019elucidar-la, detectant-hi els registres m\u00e9s profunds i m\u00e9s superficials. En un mot: tracta de verificar, amb un diapas\u00f3 personal, el so o els sons in\u00e8dits o vulgars que ha deixat en ell la lectura\u00bb.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Entesa aix\u00ed, la cr\u00edtica com a consci\u00e8ncia de la literatura \u00e9s inseparable de la consci\u00e8ncia de si mateix. Iborra buscava aquesta consci\u00e8ncia, quan llegia. Sense oblidar, tampoc, que la lectura tamb\u00e9 podia procurar el \u00abplaer d\u2019un entreteniment honest\u00bb, com en deia Montaigne. Justament, la manera de fer del franc\u00e8s, aquesta \u00abmanera de parlar dels altres a partir del propi jo, de l\u2019experi\u00e8ncia personal\u00bb, es troba al cor de la seua vocaci\u00f3 com a cr\u00edtic literari. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

De la consci\u00e8ncia de si mateixa la consci\u00e8ncia de la literatura, i de tornada, Iborra va saber oscil\u00b7lar entre aquests dos pols: entre la formaci\u00f3 d\u2019un \u00abc\u00e0non\u00bb personal, un mapa de refer\u00e8ncies \u2012i prefer\u00e8ncies\u2012 inevitablement privat, i un c\u00e0non que volia col\u00b7lectiu, pensava que cada lectura modifica la precedent en el tot de l\u2019experi\u00e8ncia vital del lector, i que cada llibre, com volia Eliot, modifica el tot de la literatura en qu\u00e8 s\u2019inscriu (i que el cr\u00edtic hi \u00e9s per registrar aquests canvis). En quina mesura aquest tot (per al cas catal\u00e0) era o no representatiu d\u2019una literatura normal, moderna, homologable amb la resta de literatures europees, va ser una q\u00fcesti\u00f3 que va obsessionar Iborra, un baix continu normatiu que trobem a les ressenyes peri\u00f2diques i que tamb\u00e9 est\u00e0 darrere d\u2019un bloc important de papers que aplega el llibre que comentem: els articles o monografies dedicats als temes d\u2019historiografia liter\u00e0ria catalana, amb estudis que van des de la Renaixen\u00e7a \u2012l\u2019oportunitat perduda d\u2019afirmaci\u00f3 col\u00b7lectiva, liter\u00e0riament i pol\u00edtica, al Pa\u00eds Valenci\u00e0\u2012 fins a la generaci\u00f3 liter\u00e0ria dels anys setanta, que Iborra va abordar amb una mica m\u00e9s d\u2019optimisme i que va tractar de promoure i estimular. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

L\u2019exist\u00e8ncia o no d\u2019una novel\u00b7la en catal\u00e0 al Pa\u00eds Valenci\u00e0, el que Fuster havia qualificat com una \u00abcar\u00e8ncia singular\u00bb, ocupa un bon seguit de planes, en les quals Iborra no amaga una certa decepci\u00f3 amb l\u2019experimentalisme i la sensibilitat exasperada de la generaci\u00f3 dels setanta, un intent lloable de trencar amb les formes tradicionals de la novel\u00b7la si no fos pel fet que, al Pa\u00eds Valenci\u00e0, aquesta \u00abnovel\u00b7la\u00bb ni tan sols havia existit: hi constatava, malgrat els esfor\u00e7os, una manca d\u2019autors amb una \u00abvisi\u00f3 imaginativa, novel\u00b7lesca, de la crisi que el nostre m\u00f3n, el m\u00f3n valenci\u00e0, en particular, ha viscut en les \u00faltimes d\u00e8cades\u00bb. Per aix\u00f2 va dedicar tantes p\u00e0gines a analitzar una obra com la d\u2019Enric Valor, amb el monumental Cicle de Cassana, o va elogiar el lirisme travessat d\u2019hist\u00f2ria que \u00e9s Mat\u00e8ria de Bretanya<\/i> de Carmelina S\u00e1nchez-Cutillas. Dues sensibilitats que, a la seua manera, es van arriscar a abordar la realitat pr\u00f2pia, a fer-ne literatura sense vaguetats rupturistes i a descobrir, en suma, la personalitat d\u2019un pa\u00eds que ning\u00fa no anava a descobrir per ells. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

En el camp de la poesia, que si fa no fa ja reviscolava des de la Renaixen\u00e7a, els resultats foren for\u00e7a positius en aquest sentit, i a mesura que Estell\u00e9s va donar a con\u00e8ixer la seua obra \u00abcompleta\u00bb, a partir dels setanta, la realitat d\u2019una poesia valenciana disposada a descobrir-se en la seua originalitat ja era indiscutible. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Fet i fet, del que es tractava era de promoure l\u2019afirmaci\u00f3 d\u2019aquesta originalitat en tots els ordres i \u00e0mbits possibles. Una autoafirmaci\u00f3 que no es podia confondre amb la celebraci\u00f3 provinciana de les pr\u00f2pies quimeres, sin\u00f3 que havia de fer part d\u2019un programa m\u00e9s ambici\u00f3s de renovaci\u00f3 cultural en el marc de la literatura mundial i la resta de cultures europees. Com siga que el valor d\u2019una personalitat consisteix en la seua originalitat, en el seu car\u00e0cter \u00fanic, aquesta originalitat s\u2019esllangueix si no es reconeix \u00abuna entre tantes\u00bb. Igualment, la literatura catalana, al parer d\u2019Iborra, perdia l\u2019oportunitat d\u2019afirmar la seua originalitat si no s\u2019entenia des del marc d\u2019una cultura universalment entesa, a la manera en qu\u00e8 Goethe comprenia la \u00abliteratura mundial\u00bb. Escrivia: \u00abEl llibre en catal\u00e0, si vol promoure i defensar la nostra cultura, ha de tenir en compte aquest concepte de cultura universal, ho necessita vitalment<\/i>. […] Fer llibres: per\u00f2 fer-los com a expressi\u00f3 d\u2019aquesta voluntat d\u2019ocupar el lloc que ning\u00fa no pot ocupar per nosaltres, dins la literatura mundial. Aix\u00f2 demana un gran esfor\u00e7, una gran obstinaci\u00f3, i una gran lucidesa: perqu\u00e8 \u00e9s una aposta i no ens volem conformar amb guanys insignificants. Cal jugar fort\u00bb.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Josep Alapont Mart\u00ed<\/a><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>
\nGraduat en Filosofia per la Universitat de Val\u00e8ncia. Codirector de la col\u00b7lecci\u00f3 \u00abNarrativa\u00bb de l\u2019editorial Afers<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Iborra, Josep. Una literatura possible. Pr\u00f2leg, Francesc P\u00e9rez Morag\u00f3n; nota preliminar, Enric Iborra. Val\u00e8ncia: Instituci\u00f3…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-2607","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":false,"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1302,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1302,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2607","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2607"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2607\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4123,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2607\/revisions\/4123"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2607"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2607"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2607"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}