{"id":2620,"date":"2021-10-13T05:52:45","date_gmt":"2021-10-13T03:52:45","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/les-memories-dantoni-palau-i-dulcet\/"},"modified":"2026-03-04T14:15:36","modified_gmt":"2026-03-04T13:15:36","slug":"les-memories-dantoni-palau-i-dulcet","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/les-memories-dantoni-palau-i-dulcet\/","title":{"rendered":"Les \u00abMem\u00f2ries\u00bb d\u2019Antoni Palau i Dulcet"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Palau i Dulcet, Antoni. Mem\u00f2ries d’un llibreter catal\u00e0.<\/i> Ed. facs\u00edmil. Aranjuez: Doce Calles, 2020. LXVII, 581 p. (Ars libri). ISBN 978-84-9744-307-4. 35,58 \u20ac.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

La reedici\u00f3 facs\u00edmil de les Mem\u00f2ries d\u2019un llibreter catal\u00e0<\/i> d\u2019Antoni Palau \u00e9s una magn\u00edfica not\u00edcia, per molts motius. El llibre, prou extens \u2013t\u00e9 gaireb\u00e9 sis-centes p\u00e0gines\u2013, ofereix una visi\u00f3 fascinant sobre l\u2019ofici de llibreter de vell (en vies d\u2019extinci\u00f3, si m\u00e9s no tal com l\u2019hem conegut fins ara), i inclou, com era d\u2019esperar, un reguitzell d\u2019an\u00e8cdotes sobre les d\u00e8ries i les maquinacions dels col\u00b7leccionistes, els compradors i els llibreters. Alhora, reflecteix la imatge d\u2019una Barcelona que ja no existeix, una ciutat m\u00e9s abastable \u2013m\u00e9s poble\u2013 que la d\u2019avui. I representa tamb\u00e9 un homenatge merescud\u00edssim a la figura de l\u2019insigne bibli\u00f2graf que va ser Antoni Palau, el qual queda perfectament retratat al llarg d\u2019aquestes p\u00e0gines.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

<\/p>\n

Catalunya ha donat en el camp de les lletres personalitats irrepetibles i tan diferents com ho poden ser V\u00edctor Balaguer, Joan Coromines o Mart\u00ed de Riquer. Tots ells tenien en com\u00fa que havien estat grans treballadors. Antoni Palau i Dulcet \u00e9s un d\u2019aquests gegants de les lletres. Josep Pla li va dedicar un homenot<\/i> molt apropiat, servint-se quasi exclusivament, per escriure\u2019l, d\u2019aquestes Mem\u00f2ries<\/i>. En efecte, el llibre revela les m\u00faltiples facetes del personatge. Excursionista, patriota, emprenedor, bibli\u00f2fil. En el ram del llibre, va ser escriptor, editor i venedor, tant de llibre nou (amb l\u2019editorial Maucci) com de llibre vell. I era un home bolcat a la feina. Entre els consells curiosos i directes que dirigeix a qui vulgui seguir l\u2019ofici, hi ha el d\u2019estar tothora al peu del can\u00f3: \u00abPenseu, confrares meus, que per cada deu vegades que abandoneu el negoci, nou vos trobaran a faltar a l\u2019establiment. Sempre hom ignora l\u2019hora de la venda\u00bb (p. 40).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Com a persona, era un treballador compulsiu, i aix\u00f2 es nota fins i tot en la mateixa pressa per acabar les Mem\u00f2ries<\/i>: el lector t\u00e9 la impressi\u00f3 que cap al final l\u2019autor perd la paci\u00e8ncia de redactar-les i \u00e9s m\u00e9s expeditiu, per\u00f2 aquesta addicci\u00f3 al treball ja \u00e9s el que mostrava al retrat que feia d\u2019ell mateix en un article a La Revista<\/i> (gener-juny 1933), aix\u00ed com la poca import\u00e0ncia que donava a la fama i la notorietat. Palau escrivia:<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

S\u00f3n molts els bibliotecaris i professors estrangers que en emprendre el seu viatge de vacances per Espanya, han volgut visitar l\u2019autor del Manual<\/i> que es veuen obligats a manejar. Alguns resten astorats en veure un treballador humil. Es creien trobar un lletrat, vivint folgadament, sense fer res, i fruint de la gl\u00f2ria!!! Hem dit i ho repetirem: nosaltres som treballadors. Lluny de nosaltres l\u2019oci. Sempre hem treballat, i treballarem fins a morir (p. 72).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

El seu Manual del librero hispanoamericano<\/i> \u00e9s un monument bibliogr\u00e0fic \u00fanic. Va n\u00e9ixer com un instrument al servei dels llibreters i bibli\u00f2fils, per identificar obres, saber el nombre d\u2019edicions i variants i con\u00e8ixer la raresa d\u2019un llibre i el seu preu en el mercat antiquari, per\u00f2 va acabar reunint, a m\u00e9s, una muni\u00f3 de dades interessants i curioses, not\u00edcies d\u2019edicions perdudes i abundants refer\u00e8ncies complement\u00e0ries. Es proposa inventariar tots els llibres publicats a Espanya i Llatinoam\u00e8rica, aix\u00ed com els editats a fora relacionats amb les cultures hisp\u00e0niques. Per\u00f2 no se sol recordar gaire que, a les Mem\u00f2ries<\/i>, Palau manifesta el plaer que hauria tingut si el Manual<\/i> hagu\u00e9s pogut apar\u00e8ixer en catal\u00e0:<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Ho reconec, el m\u00e9s gran defecte del meu llibre \u00e9s el d\u2019estar escrit en castell\u00e0. Tota obra cr\u00edtica requereix la llengua mare. Si suara he publicat el Manual del librero<\/i> en castell\u00e0 \u00e9s amb motiu d\u2019\u00e9sser obra d\u2019utilitat pr\u00e0ctica, i no d\u2019idees. Vaig considerar que havien de manejar-lo muni\u00f3 de persones que ignoren la llengua catalana. Tamb\u00e9 podia escriure\u2019l en franc\u00e8s, llengua coneguda i adoptada per molts pobles, per\u00f2 no abastament pel meu objecte, car a Espanya i a l\u2019Am\u00e8rica espanyola s\u00f3n a milers els llibreters i lectors que no saben franc\u00e8s (p. 133).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Entre els anys 1923 i 1927, Antoni Palau i Dulcet va publicar la primera edici\u00f3 de la seva obra, en set volums. Menys d\u2019una d\u00e8cada despr\u00e9s, l\u2019any 1935, Palau conclo\u00efa les seves Mem\u00f2ries <\/i>dient: \u00abAra ja no em resta altra tasca que la segona edici\u00f3 del meu Manual<\/i>. Per\u00f2 aquesta tasca reclama pel cap m\u00e9s baix set anys. \u00c9s menester refer l\u2019obra de cap a peus. Ultra augmentar-la m\u00e9s del triple, hi ha que dotar-la de m\u00e9s f\u00e0cil menar i major claredat\u00bb (p. 564).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Amb aquest objectiu, des de 1935 va deixar d\u2019adquirir llibres i publicar cat\u00e0legs \u2013ho explica en una carta a Antoni Pons Pastor datada el 4 d\u2019agost de 1939, actualment a la Biblioteca de Catalunya\u2013 per dedicar-se intensament a la segona edici\u00f3 del Manual<\/i>: \u00abVoy por los 72 a\u00f1os\u00bb, escriu, en castell\u00e0, for\u00e7at per les noves circumst\u00e0ncies (les cartes enviades en m\u00e0 a trav\u00e9s d\u2019altres persones s\u00f3n en catal\u00e0; les trameses per correu postal s\u00f3n en castell\u00e0), \u00abpero si Dios me concede vida seis o siete a\u00f1os m\u00e1s realizar\u00e9 mi ideal publicando una segunda edici\u00f3n, por lo menos tres veces m\u00e1s aumentada, y que por cada cien consultas responda a noventinueve\u00bb. El 10 de gener de 1944 li torna a escriure: \u00abEstic engolfat en una obra magna. De 1927 a 1943 he pres moltes notes, per\u00f2 considerant que no som inmortals he dit: prou. I desde el 1 <\/b>de gener del present any he comen\u00e7at el manuscrit per lliurar a la impremta\u00bb. Palau va poder realitzar el seu prop\u00f2sit, per\u00f2 no va pas ser al cap de set anys, sin\u00f3 entre 1948 i 1977 que, gr\u00e0cies a l\u2019ajuda del seu fill, va acabar publicant la segona edici\u00f3 del Manual<\/i>, en vint-i-vuit volums (m\u00e9s sis d\u2019\u00edndexs i una addenda, entre 1981 i 1990). En l\u2019endemig es va produir la mort d\u2019Antoni Palau, el 1954, quan estava corregint les primeres proves del volum VIII. Era a punt de fer 87 anys.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

L\u2019edici\u00f3 catalana d\u2019aquest llibre de Mem\u00f2ries<\/i>, que \u00e9s la que es reprodueix ara, cont\u00e9 un curi\u00f3s prefaci sobre altres bibli\u00f2fils i bibli\u00f2grafs c\u00e8lebres i els seus records, dels quals dona extensos extrets. Tot plegat confirma el car\u00e0cter, en part, de llibre d\u2019al\u00b7luvi\u00f3, que en realitat \u00e9s un dels atractius singulars de l\u2019obra. Entre els consells als llibreters, ja hem vist l\u2019exhortaci\u00f3 de ser sempre a la botiga. Hi podr\u00edem afegir la recomanaci\u00f3 de no posar llibres repetits: \u00abAl comprador no li fa il\u00b7lusi\u00f3 veure m\u00e9s d\u2019un exemplar [\u2026]. \u00c9s preferible que el llibreter, quan t\u00e9 m\u00e9s d\u2019un exemplar de les obres cobejades amb afany, els amagui a la vista del comprador, i aix\u00ed podr\u00e0 fer estimar la mercaderia\u00bb (p. 169). Hi ha el record de compradors i col\u00b7leccionistes, com Joan Umbert, que es va espatllar com a bibli\u00f2fil despr\u00e9s de casar-se (p. 151); de bibli\u00f2mans com Faust de Dalmases, que comprava tot el que calculava que es venia per sota del valor real (p. 167-168); de comerciants especials, com algunes viudes de llibreters, analfabetes, que \u00abtamb\u00e9 compren i venen sense errar-se gaire\u00bb, o aquell llibreter ignorant a qui van preguntar si tenia obres de Kant i va respondre que s\u00ed, \u00abde cant i de piano\u00bb (p. 88). Les an\u00e8cdotes de compradors que han d\u2019amagar les compres a la dona s\u00f3n sucoses, com tamb\u00e9 les petites venjances d\u2019elles (p. 420-421). Per\u00f2 jo em quedo amb una reflexi\u00f3 final del vell Palau, amb el desig que no es compleixi per a nosaltres el diagn\u00f2stic del seu autor, com no es va complir despr\u00e9s que ell l\u2019express\u00e9s:<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

S\u2019acaba l\u2019any 1934, i la hist\u00f2ria de la meva llibreria. La crisi del comer\u00e7 \u00e9s general, per\u00f2 pel que atany a l\u2019art del llibre no recordo temps pitjor. A Barcelona no queden col\u00b7leccionadors ni bibli\u00f2fils. Les biblioteques p\u00fabliques han tancat les caixes. De l\u2019estranger no es demana res. Tot es paralitza. Com m\u00e9s abast i com m\u00e9s despeses tenen els negocis, m\u00e9s sofreixen. Es comproven fallides de cases molt importants. El que opera personalment i amb pocs tributs pot aguantar molt m\u00e9s. De totes maneres, l\u2019esdevenidor es presenta problem\u00e0tic.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Sembla talment que Palau descrigui l\u2019emerg\u00e8ncia de la covid-19, la crisi del paper impr\u00e8s i la irrupci\u00f3 de la venda en l\u00ednia que en l\u2019actualitat han delmat el comer\u00e7 del llibre vell. Per\u00f2 la fatalitat que ell augurava \u2013la des\u00eddia dels lectors\u2013 no es va produir. Va ser una altra fatalitat imprevista, la derivada de la guerra de 1936, que va evidenciar dram\u00e0ticament al cap de poc, amb la destrucci\u00f3 i l\u2019espoli de biblioteques, que el comer\u00e7 del llibre vell encara havia de trampejar nous avatars. I amb la cat\u00e0strofe, experimentar noves oportunitats. En tot cas, a mi m’agrada poder pensar que el m\u00f3n venerable del paper impr\u00e8s no ha dit encara l\u2019\u00faltima paraula.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Albert Rossich<\/span><\/span><\/span><\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Palau i Dulcet, Antoni. Mem\u00f2ries d’un llibreter catal\u00e0. Ed. facs\u00edmil. Aranjuez: Doce Calles, 2020. LXVII,…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","_seopress_robots_follow":"","_seopress_robots_imageindex":"","_seopress_robots_snippet":"","_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_robots_breadcrumbs":"","_seopress_robots_freeze_modified_date":"","_seopress_robots_custom_modified_date":"","_seopress_robots_canonical":"","_seopress_social_fb_title":"","_seopress_social_fb_desc":"","_seopress_social_fb_img":"","_seopress_social_fb_img_attachment_id":0,"_seopress_social_fb_img_width":0,"_seopress_social_fb_img_height":0,"_seopress_social_twitter_title":"","_seopress_social_twitter_desc":"","_seopress_social_twitter_img":"","_seopress_social_twitter_img_attachment_id":0,"_seopress_social_twitter_img_width":0,"_seopress_social_twitter_img_height":0,"_seopress_redirections_value":"","_seopress_redirections_enabled":"","_seopress_redirections_enabled_regex":"","_seopress_redirections_logged_status":"","_seopress_redirections_param":"","_seopress_redirections_type":0,"_seopress_analysis_target_kw":"","_seopress_news_disabled":"","_seopress_video_disabled":"","_seopress_video":[],"_seopress_pro_schemas_manual":[],"_seopress_pro_rich_snippets_disable_all":"","_seopress_pro_rich_snippets_disable":[],"_seopress_pro_schemas":[],"inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-2620","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":false,"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1353,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1353,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2620","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2620"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2620\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4136,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2620\/revisions\/4136"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2620"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2620"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2620"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}