{"id":2633,"date":"2021-07-30T06:34:21","date_gmt":"2021-07-30T04:34:21","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/la-paraula-el-nostre-nucli\/"},"modified":"2026-03-04T14:15:38","modified_gmt":"2026-03-04T13:15:38","slug":"la-paraula-el-nostre-nucli","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/la-paraula-el-nostre-nucli\/","title":{"rendered":"La paraula: el nostre nucli"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Capilla, Juli. Ars libri: l\u2019aventura del llibre i la paraula.<\/i> Alzira: Bromera, 2020. 286. [25] p. (Textures; 33). Premi d\u2019Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta. ISBN 978-84-1358-010-4. 20,95 \u20ac<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Es diu que els episodis importants de les nostres vides van sempre marcats per la seva banda sonora, per la seva can\u00e7\u00f3. \u00c9s el poder indiscutible de la m\u00fasica que ens rescata, del m\u00e9s profund dels nostres records, unes v\u00edvides i intens\u00edssimes emocions transportant-nos en bra\u00e7os a aquells puntuals episodis. \u00c9s un poder d\u2019intensitat, d\u2019una intensitat discont\u00ednua.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

<\/p>\n

El poder de la paraula \u00e9s essencial, persistent, irrefutable. Es troba en les nostres emocions, per\u00f2 tamb\u00e9 en la nostra consci\u00e8ncia, en els nostres pensaments, en els valors, en la manera que tenim de veure el m\u00f3n, l\u2019univers, la vida, en les nostres relacions amb els altres i en els records que tenim dels nostres avantpassats. Est\u00e0 en la lletra d\u2019aquesta m\u00fasica tan intensa que ens emociona, i est\u00e0 en els llibres que ens transformen. Fins i tot la no-paraula t\u00e9 paraula, i \u00e9s silenci<\/i>. I en el silenci, tanquem els ulls, i les imatges que ens venen estan, totes i cadascuna d\u2019elles, subtilment etiquetades per paraules. \u00abSom paraula. Estem fets d\u2019aquesta mat\u00e8ria intangible i mal\u00b7leable. […] La paraula ens conforma i afai\u00e7ona el pensament\u00bb, planteja Juli Capilla, autor del llibre que aqu\u00ed ens ocupa.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Juli Capilla ha escrit aquest assaig literari com un homenatge al llibre i, sobretot, a la paraula, a l\u2019oral i a l\u2019escrita. Ho fa tal com diu ell, des d\u2019una doble perspectiva: la personal (per\u00f2 procurant en tot moment el rigor i l\u2019argumentaci\u00f3 fonamentada) i la valenciana (amb evident connexi\u00f3 amb tot l\u2019\u00e0mbit ling\u00fc\u00edstic catal\u00e0). I \u00e9s que, aquest polifac\u00e8tic escriptor, fil\u00f2leg de formaci\u00f3, que ha sigut traductor, corrector ling\u00fc\u00edstic, editor, llibreter, professor i periodista, ha publicat aquest llibre igual de polifac\u00e8tic que ell. Un llibre que ofereix m\u00faltiples aspectes. Cada apartat (l\u2019autor no parla de cap\u00edtols) compta amb diferents elements que ens apropen a la lectura i a l\u2019escriptura, a l\u2019oralitat, a la recuperaci\u00f3 de la nostra mem\u00f2ria (la individual i la col\u00b7lectiva), a la defensa apassionada de la llengua, de qualsevol llengua, per\u00f2 especialment a la defensa de la pr\u00f2pia, del catal\u00e0, i ho fa escrivint en valenci\u00e0, dignificant-lo, dignificant l\u2019heterogene\u00eftat territorial tan llunyana als centres de poder i de decisi\u00f3, per\u00f2 des de \u00abla conscienciaci\u00f3 de pertinen\u00e7a a una llengua comuna\u00bb. Diu moltes coses i, possiblement, se\u2019n deixa moltes per dir, perqu\u00e8 l\u2019\u00e0mbit del llibre \u00e9s igual d\u2019inabastable com necessari \u00e9s intentar-ho. \u00c9s un format de llibre arriscat, de recuperaci\u00f3 de temes, de t\u00edtols, de noms, que requereix equilibri en la sempre dif\u00edcil tasca de la tria. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Comen\u00e7a, com ha de ser, pel principi, per la import\u00e0ncia del fet de llegir i, per tant, del foment de la lectura. Sost\u00e9 l\u2019autor que la lectura, en la societat digital en la qual ens trobem, s\u2019ha tornat \u00abm\u00e9s fragment\u00e0ria i esbiaixada, menys cr\u00edtica, i es llegeix menys. Un retroc\u00e9s qualitatiu i quantitatiu\u00bb. \u00c9s l\u2019analfabetisme funcional, nociu per a l\u2019individu i per a la societat en general. Cal prendre\u2019n consci\u00e8ncia, reivindica, i confessa que aquesta ha estat la motivaci\u00f3 en escriure aquest llibre. A les funcions i beneficis del llegir i de la literatura, hi dedica tot un apartat. A la responsabilitat compartida entre escoles, fam\u00edlies i administraci\u00f3 a l\u2019hora de fer lectors i, en aquest mateix sentit, a la import\u00e0ncia de la creaci\u00f3 d\u2019una biblioteca personal que va creixent a mesura que anem madurant com individus, hi dedica d\u2019altres apartats.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

L\u2019apartat destinat a l\u2019oralitat, \u00e9s exquisit. Es miri com es miri, es tracta d\u2019un veritable reconeixement a la transmissi\u00f3 de la cultura, molt abans ja de l\u2019escriptura, molt m\u00e9s abans de la impremta. Parla de la saviesa acumulada pels pobles \u00e0grafs, parla dels trobadors i joglars, parla dels contes recitats pels nostres iaios analfabets una nit d\u2019estiu prenent la fresca. I la paraula torna a estar al bell mig del nucli del centre. La transmissi\u00f3 de la riquesa cultural es basava, generaci\u00f3 darrere generaci\u00f3, en la mem\u00f2ria i la parla, en l\u2019oralitat. Amb l\u2019escriptura, l\u2019oralitat va anar decaient per\u00f2, en realitat, s\u2019han demostrat indestriables. Els rapsodes en s\u00f3n l\u2019evid\u00e8ncia, i d\u2019entre els rapsodes, \u00abel millor nostrat del segle XX: Ovidi Montllor\u00bb, afirma l\u2019autor.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

T\u00edtols de llibres, noms d\u2019autors, molts, les n\u00f2mines que ens ofereix s\u00f3n llargu\u00edssimes, inacabables i, tanmateix, seleccionades. Ho s\u00f3n quan parla de la literatura que es considera can\u00f2nica (o potser no tant), ho s\u00f3n quan parla de la literatura escrita per dones i de les dones de la literatura (les invisibles, les destacades, les consagrades, les d\u2019aqu\u00ed i les d\u2019all\u00e0), ho s\u00f3n en referir-se a la literatura memorial\u00edstica (a l\u2019escriptura contra la desmem\u00f2ria). I ho s\u00f3n en l\u2019apartat dedicat als poetes que canten (per\u00f2 poetes), inaugurat solemnement fent refer\u00e8ncia a Bob Dylan per la seva obra, que respon \u00abprecisament, a una consci\u00e8ncia liter\u00e0ria clara\u00bb. En l\u2019\u00e0mbit catal\u00e0, el corpus d\u2019int\u00e8rprets \u00e9s espl\u00e8ndid: des de la Nova Can\u00e7\u00f3, passant pels cantautors fonamentals en la recuperaci\u00f3 dels cl\u00e0ssics medievals i dels escriptors contemporanis, fins als grups m\u00e9s ecl\u00e8ctics o als cantaors<\/i> que \u00ababeuren en la tradici\u00f3 oral\u00bb i que tan presents s\u00f3n encara al Pa\u00eds Valenci\u00e0 i Terres de l\u2019Ebre. Seria subjectiu i, sobretot, injust, que en aquest text, aqu\u00ed, ara, es fes esment d\u2019uns i no d\u2019altres, una tria de la tria ja elaborada per l\u2019autor. \u00abAra no toca\u00bb, diria el Molt Honorable. Per\u00f2 no ens amo\u00efnem, el llibre compta amb un exhaustiu \u00edndex onom\u00e0stic de 24 p\u00e0gines, francament \u00fatil. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

La consci\u00e8ncia de territori i el sentiment de pertinen\u00e7a a aquest territori, \u00e9s l\u2019altre eix cabdal que vehicula el contingut de l\u2019assaig, i ho fa des de diversos enfocaments. Per exemple, presenta tot un apartat dedicat a l\u2019associacionisme d\u2019escriptors, necessari segons Capilla per fer-se visibles en una societat com la valenciana, per dignificar l\u2019ofici, i per ajudar en la normalitat i normalitzaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica de la pr\u00f2pia societat valenciana. De sud a nord, comarca per comarca, exposa la salut actual de l\u2019associacionisme al Pa\u00eds Valenci\u00e0. Un altre aspecte en el qual es focalitza, seguint aquesta perspectiva de territori, \u00e9s el que fa refer\u00e8ncia a l\u2019heterogene\u00eftat dintre de la unitat cultural dels Pa\u00efsos Catalans. Capilla parafraseja Josep M. Llompart: \u00abno \u00e9s exactament el mateix escriure en catal\u00e0 a Catalunya-Principat que fer-ho a la Catalunya Nord, al Pa\u00eds Valenci\u00e0 o a les Illes (i no diguem ja a la franja d\u2019Arag\u00f3 o a l\u2019Alguer)\u00bb. Les dificultats s\u00f3n unes i no unes altres, i condicionen for\u00e7osament l\u2019esperit voluntari\u00f3s i pertina\u00e7 dels escriptors. Tamb\u00e9 aqu\u00ed, en aquest apartat ha incorporat tota una n\u00f2mina de lletraferits i lletraferides que, des de la perif\u00e8ria (millor dit, des de les perif\u00e8ries) malden per servar la llengua.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Altres temes tracta el text de Capilla, tots ells vinculats a la paraula, al llibre, a la llengua. La cr\u00edtica liter\u00e0ria, i la seva vessant vocacional i ingrata exercint-se com ha de ser, amb rigor i honestedat. El cicle del llibre i els seus protagonistes. Les llibreries. Les biblioteques. La decisi\u00f3 de mudar de llengua en la vida (com \u00e9s el cas del propi autor) o en l\u2019ofici (com tots aquells als que es refereix en un apartat a prop\u00f2sit). Temes sucosos. Temes estimulants i per a la reflexi\u00f3.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

A la coda final del llibre, confessa: \u00abEm preocupa realment que l\u2019univers digital puga obnubilar completament la mentalitat de les generacions […]. I, sobretot, em neguiteja que la lectura no siga ja una prioritat inq\u00fcestionable […], que el llibre deixe de considerar-se un artefacte que desperta l\u2019esperit cr\u00edtic, estimula la imaginaci\u00f3 i accentua la intel\u00b7lig\u00e8ncia.\u00bb<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Ars libri: l\u2019aventura del llibre i la paraula <\/span><\/span><\/span><\/span><\/i>ha obtingut el XXI Premi d\u2019Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Som-hi, tothom a llegir.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Teresa Aragon\u00e8s Gisbert<\/span><\/span><\/span><\/span>
\nDe la 8a promoci\u00f3 de l\u2019Escola de Llibreria<\/a><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

Marxem de vacances! Tornem l\u20191 de setembre.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Capilla, Juli. Ars libri: l\u2019aventura del llibre i la paraula. Alzira: Bromera, 2020. 286. [25] p….<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":3459,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-2633","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":["https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-content\/uploads\/2021\/07\/informacic3b320de20servei20marxem20de20vacances.png",400,225,false],"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1304,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1304,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2633","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2633"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2633\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4149,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2633\/revisions\/4149"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3459"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2633"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2633"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2633"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}