{"id":2638,"date":"2021-07-19T07:32:09","date_gmt":"2021-07-19T05:32:09","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/viure-escrivint-dannie-dillard\/"},"modified":"2026-03-04T14:15:38","modified_gmt":"2026-03-04T13:15:38","slug":"viure-escrivint-dannie-dillard","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/viure-escrivint-dannie-dillard\/","title":{"rendered":"\u00abViure escrivint\u00bb, d\u2019Annie Dillard"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Dillard, Annie. Viure escrivint<\/i>. Pr\u00f2leg de Vicen\u00e7 Pag\u00e8s Jord\u00e0; traducci\u00f3 d\u2019Alba Dedeu. Barcelona: L\u2019Altra Editorial, 2021. 147 p. ISBN 978-84-122546-4-8. 16 \u20ac.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Com que al mercat hi ha for\u00e7a llibres d\u2019escriptors sobre l\u2019escriptura en general o la seva obra en particular, sobretot de narradors o novel\u00b7listes, uns millors que els altres, cal preguntar-se quin inter\u00e8s t\u00e9 la publicaci\u00f3 de Viure escrivint<\/i> d\u2019Annie Dillard, una escriptora de llarga traject\u00f2ria als Estats Units, per\u00f2 que ha comen\u00e7at a ser coneguda per les traduccions de la seva obra al castell\u00e0 nom\u00e9s des de 2016; de fet, aquest llibre n\u2019\u00e9s la primera traducci\u00f3 al catal\u00e0. Al seu estimulant \u00abPr\u00f2leg amb trenta-nou esglaons\u00bb (p. 7-16), Vicen\u00e7 Pag\u00e8s Jord\u00e0, un dels millors narradors catalans actuals i dels que han reflexionat amb m\u00e9s encert sobre l\u2019escriptura, dona pistes de l\u2019inter\u00e8s del llibre. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

<\/p>\n

Diu que li ha agradat \u00abperqu\u00e8 est\u00e0 escrit amb gr\u00e0cia, \u00e9s a dir que o diu coses noves o est\u00e0 escrit d\u2019una manera que ho semblen \u2013que ve a ser el mateix\u00bb; tamb\u00e9 li ha agradat perqu\u00e8 \u00e9s autora de catorze llibres, si no m\u2019equivoco, dels quals, a part del que comento ara, The writing life <\/i>(1989), que \u00e9s l\u2019\u00fanic publicat en catal\u00e0 (i que va ser el primer a ser tradu\u00eft al castell\u00e0), han estat editats en versi\u00f3 castellana Pilgrim at Tinker Crek <\/i>(1974), obra que la va donar a con\u00e8ixer quan el 1975 va guanyar el Premi Pulitzer en la categoria de General non-fiction<\/i> (prosa no narrativa o no de ficci\u00f3), i Teach a stone to talk<\/i> (1982), volum d\u2019assaigs, la novel\u00b7la The Living<\/i> (1992) i The abundance: narrative essays old and new<\/i> (2016), col\u00b7lecci\u00f3 d\u2019articles de cr\u00edtica liter\u00e0ria; perqu\u00e8 \u00abha donat voltes al fet d\u2019escriure\u00bb; perqu\u00e8, ho remarco jo, \u00abno ofereix receptes sin\u00f3 experi\u00e8ncies\u00bb; tamb\u00e9 en destaca l\u2019\u00fas sovintejat de met\u00e0fores potser perqu\u00e8 \u00abno se sent gaire c\u00f2moda parlant del que escriu\u00bb, una retic\u00e8ncia, diu V. Pag\u00e8s que li plau perqu\u00e8, d\u2019acord amb la seva experi\u00e8ncia, \u00abels escriptors que cal evitar s\u00f3n els que semblen feli\u00e7os d\u2019explicar com i per qu\u00e8 escriuen\u00bb (p. 11). <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Pag\u00e8s tamb\u00e9 fa la llista dels temes importants de qu\u00e8 parla Dillard, temes que no sempre apareixen, diu, i t\u00e9 ra\u00f3, als manuals corrents d\u2019escriptura: el sacrifici (\u00abcal saber perdre per guanyar la partida\u00bb), la inutilitat (\u00abl\u2019esfor\u00e7 i els resultats no tenen res a veure\u00bb), la disciplina (\u00abuna novel\u00b7la requereix un horari continuat\u00bb), la lentitud (encara que no cal fer cas del tot a Horaci quan recomanava que el text repos\u00e9s nou anys), l\u2019espai (\u00absi vols escriure no busquis una habitaci\u00f3 amb vistes, sin\u00f3 una bona taula i \u2013sobretot\u2013 una bona cadira\u00bb), l\u2019estat d\u2019\u00e0nim (\u00abni exultant ni deprimit, que siguis capa\u00e7 de conversar amb el full en blanc\u00bb) i, finalment, que et coneguis a tu mateix, un consell cl\u00e0ssic i valu\u00f3s (p. 11-12).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Abans de reprendre algun d\u2019aquests temes m\u00e9s endavant, em vull referir a una met\u00e0fora que fa servir Pag\u00e8s: les dificultats que ha de v\u00e8ncer un escriptor si vol acabar la seva obra esdevenen esglaons a superar; s\u00f3n milers d\u2019esglaons a pujar, \u00abque varien segons la persona, el temps i l\u2019espai\u00bb, per\u00f2 Pag\u00e8s els redueix a trenta-nou (un nombre que no s\u00e9 si \u00e9s aleatori, per\u00f2 que coincideix, per cert, amb els del t\u00edtol d\u2019una memorable novel\u00b7la d\u2019espies de John Buchan, publicada el 1915, adaptada al cinema de manera brillant per Alfred Hitchcock el 1935). M\u2019agradaria reproduir i comentar tots els esglaons (p. 13-16), per\u00f2 com que ara no \u00e9s possible, em limitar\u00e9 a citar-ne uns quants que despr\u00e9s relacionar\u00e9 amb les observacions de Dillard. El primer \u00e9s el n\u00famero 3: \u00abNo et preguntis si vols ser escriptor. Pregunta\u2019t si escrius\u00bb; el n\u00famero 8: \u00ab\u00c9s millor tenir una ruta oberta que un final tancat\u00bb, al\u00b7ludint no a la fi del text sin\u00f3 a l\u2019acabament de l\u2019obra; el n\u00famero 11: \u00abEn un taller literari, els alumnes s\u00f3n defensors del tema i el professor \u00e9s el fiscal de la forma\u00bb, perqu\u00e8 \u00e9s cert que la tend\u00e8ncia general \u00e9s que, per posar-se a escriure, cal tenir un \u00abGran Tema\u00bb (ho diu el n\u00famero 5, per\u00f2 el 19 precisa que el tema m\u00e9s important \u00e9s \u00abla mare. Despr\u00e9s ve el matrimoni i, en tercer lloc, la guerra\u00bb), quan, de fet, com diu el n\u00famero 12: \u00abLes frases s\u00f3n m\u00e9s importants que els missatges\u00bb, donat que, diu el n\u00famero 25: \u00abEl llenguatge no serveix nom\u00e9s per fer arribar la hist\u00f2ria, sin\u00f3 perqu\u00e8 el lector en gaudeixi\u00bb; \u00e9s m\u00e9s, sost\u00e9 el n\u00famero 32: \u00abEl millor regal per al lector \u00e9s l\u2019estil: que no faci pensar en una nota de premsa\u00bb. Dues observacions m\u00e9s, amb un punt de paradoxa totes dues, la n\u00famero 27: \u00abQue la realitat no ens espatlli un bon conte\u00bb, i la n\u00famero 39, l\u2019\u00faltim esgla\u00f3: \u00abEl final no \u00e9s tan important com diuen: com en una vida o en un relaci\u00f3, importa m\u00e9s el que passa entremig\u00bb. El millor que li pot passar a un escriptor, crec jo, \u00e9s que aquests esglaons suportin molt de tr\u00e0nsit, amunt i avall, que serveixin per arribar a algun lloc, perqu\u00e8 pugui dir, ara s\u00ed, a la fi: \u00abEl millor text \u00e9s el que nom\u00e9s podem escriure nosaltres. Ho notem perqu\u00e8 quan l\u2019hem enllestit tenim la sensaci\u00f3 que ja no tornarem a escriure res m\u00e9s\u00bb (n\u00famero 37). V. Pag\u00e8s ha experimentat aquesta sensaci\u00f3 diverses vegades, i segurament A. Dillard tamb\u00e9, per\u00f2 l\u2019un i l\u2019altra han continuat escrivint, pujant, superant esglaons, ascendint.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Evocant dos t\u00edtols memorables, encara que ben diferents de la literatura anglesa, Dillard ha pogut treballar en cambres (estudis, despatxos o cabanes) que no eren pr\u00f2pies (Virginia Woolf), sin\u00f3 llogades o cedides, triades per poder dedicar-se plenament a escriure; aix\u00f2 no obstant, recomana evitar que aquests llocs siguin \u00abatractius\u00bb, perqu\u00e8 el que cal, sost\u00e9, \u00e9s \u00abuna habitaci\u00f3 sense vistes\u00bb (expressi\u00f3 que evoca en negatiu el t\u00edtol de la coneguda novel\u00b7la d\u2019E. M. Forster), perqu\u00e8 la imaginaci\u00f3 \u00abes pugui trobar amb la mem\u00f2ria a les fosques\u00bb, per tal de no veure el paisatge des de les finestres i que la vista la distregui (p. 50). En aquesta ocasi\u00f3 es refereix a una cabana de fusta de pi situada al Cap Cod (a la costa nord-est dels EUA) que li feia d\u2019estudi, per\u00f2 tot seguit descriu una \u00abcel\u00b7la de blocs de formig\u00f3 sobre un aparcament\u00bb que mirava a \u00abuna teulada de grava enquitranada\u00bb, una \u00abcambreta amb una taula\u00bb, que li havia cedit la biblioteca del Hollins College, a Roanoke, estat de Virg\u00ednia (p. 51-52); tamb\u00e9 menciona un despatx al Departament de Llengua i Literatura Angleses d\u2019una universitat que no identifica on t\u00e9 una desastrosa experi\u00e8ncia amb un bullidor (p. 71-72); menciona un estudi, del qual no dona detalls, on escriu un llibre que vol ser \u00abla narraci\u00f3 fidel d\u2019una estada de tres dies en una illa de la costa nord-occidental\u00bb (probablement Holy the Firm<\/i>, de 1977), per\u00f2 la feina li exigeix tant de temps que no pot acabar l\u2019obra en aquesta illa i l\u2019ha d\u2019acabar en una altra (p. 74); aquesta altra podria ser una \u00abremota i poc poblada\u00bb illa de l\u2019estret d\u2019Haro, a l\u2019estat de Washington, prop de la frontera amb el Canad\u00e0, on li deixen una cabana d\u2019una sola habitaci\u00f3 vora l\u2019aigua, a prop\u00f2sit de la qual diu que no li \u00abimporta gaire el lloc on treballo\u00bb, perqu\u00e8 \u00abno em fixo en les coses\u00bb (p. 67-68). <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\u00c9s curiosa aquesta observaci\u00f3 en alg\u00fa que excel\u00b7leix en la nature writing<\/i>, \u00e9s a dir, en la descripci\u00f3 de la natura o del natural, una observadora atenta i il\u00b7lustrada que descriu l\u2019entorn amb precisi\u00f3 i subtilesa (i una inclinaci\u00f3 religiosa fins i tot m\u00edstica), com es pot comprovar a Pilgrim at Tinker Creek<\/i> (literalment, \u00abpelegrina al rierol Tinker\u00bb, 1974). Fins i tot arriba a dir que no hauria d\u2019estranyar a ning\u00fa que \u00abla vida d\u2019un escriptor \u2013tal com \u00e9s\u2013 sigui apagada fins al punt de la privaci\u00f3 sensorial\u00bb; afegeix que molts escriptors \u00abfan poca cosa m\u00e9s que seure en petites habitacions recordant el m\u00f3n real\u00bb, perqu\u00e8 aquest escriptor (i tants altres com ell) est\u00e0 \u00abprofundament absorbit per coses fins ara inaudites\u00bb, est\u00e0 \u00abinventant t\u00e8cniques del tot noves que puguin servir al seu art\u00bb (p. 70-71). Simplificant una mica, Dillard diu que, davant de cada llibre, l\u2019autor ha de resoldre dos problemes: \u00abEs pot fer?\u00bb i \u00abPuc fer-ho jo?\u00bb; tot i els problemes no resolts, les imperfeccions, \u00abl\u2019autor escriu\u00bb i, \u00absi \u00e9s possible fer-ho, ho pot fer ell i nom\u00e9s ell\u00bb (p. 100-101), que vindria a ser l\u2019esgla\u00f3 37 de Pag\u00e8s. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Dillard descriu les etapes (els esglaons) del proc\u00e9s d\u2019escriure acceptant que fer \u00abun llibre \u00e9s interessant i estimulant\u00bb, que \u00e9s una feina \u00abprou dif\u00edcil i complexa\u00bb que acapara tota la intel\u00b7lig\u00e8ncia de l\u2019autor (p. 33). Per\u00f2 Dillard tamb\u00e9 diu que, m\u00e9s que \u00abescriure un llibre, el que faig \u00e9s vetllar-lo\u00bb, deixar-lo cr\u00e9ixer; una obra comen\u00e7ada \u00abde seguida es fa salvatge\u00bb i, a mesura que creix, \u00abes fa m\u00e9s dif\u00edcil de controlar: \u00e9s un lle\u00f3 que cada vegada t\u00e9 m\u00e9s for\u00e7a\u00bb (p. 80). Per descriure \u00abel que passa a l\u2019habitacioneta entre l\u2019escriptor i l\u2019obra pr\u00f2piament dita\u00bb, Dillard estableix una analogia amb el que passa entre un pintor i la tela i explica el proc\u00e9s adre\u00e7ant-se directament al lector, possible escriptor. Per comen\u00e7ar, diu, \u00abdones forma a la visi\u00f3 del que ser\u00e0 l\u2019obra d\u2019art que tens pensada\u00bb; una visi\u00f3 (idea, intu\u00efci\u00f3 o projecte), precisa, que \u00e9s \u00abl\u2019estructura intel\u00b7lectual i la superf\u00edcie est\u00e8tica de l\u2019obra\u00bb; no cal dir que \u00abmolts aspectes de l\u2019obra encara s\u00f3n incerts\u00bb i que, fent cam\u00ed, caldr\u00e0 canviar coses i \u00abla forma creixer\u00e0 sota les teves mans\u00bb; per\u00f2 \u00abaquest canvi no alterar\u00e0 la visi\u00f3 ni les seves estructures profundes; nom\u00e9s les enriquir\u00e0\u00bb. Dillard posa en gu\u00e0rdia contra el perill de les il\u00b7lusions: \u00abNo pots realitzar la visi\u00f3 […] T\u2019equivoques si penses que pots apoderar-te d\u2019alguna manera de la visi\u00f3 i domesticar-la sobre el full de paper\u00bb (p. 85-86). El proc\u00e9s de creaci\u00f3, en concret, comen\u00e7a quan l\u2019autor \u00abse centra en la visi\u00f3\u00bb i fa \u00abels primers tra\u00e7os amb prou feines visibles a la tela, al full\u00bb; aleshores l\u2019obra ja no \u00e9s una visi\u00f3, \u00ab\u00e9s paper\u00bb; sobre el full en blanc (o la pantalla) \u00ables paraules porten a m\u00e9s paraules\u00bb, un passatge en porta un altre, \u00abs\u2019avan\u00e7a feixugament a c\u00f2pia de m\u00e9s frases, m\u00e9s de tot\u00bb; per\u00f2 els materials (els temes, potser els Grans Temes que esmenta Pag\u00e8s) i el temps \u00abassetgen l\u2019obra\u00bb. Tot i les dificultats (els esglaons), \u00ab[c]ontinues l\u2019obra i l\u2019acabes\u00bb, per\u00f2 l\u2019obra acabada \u00abno \u00e9s la visi\u00f3 mateixa […] No \u00e9s que s\u2019hagi realitzat la visi\u00f3 […] No \u00e9s la visi\u00f3 reprodu\u00efda en el temps; aix\u00f2 seria impossible\u00bb (p. 85-87). En efecte, una cosa \u00e9s la visi\u00f3, la intenci\u00f3, i una altra cosa \u00e9s el resultat, com tamb\u00e9 adverteix Pag\u00e8s.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Una de les preguntes segurament m\u00e9s dif\u00edcils de respondre \u00e9s: \u00abQui m\u2019ensenyar\u00e0 a escriure?\u00bb. La resposta de Dillard \u00e9s inequ\u00edvoca, indiscutible: \u00abEl full, el full, aquest etern espai en blanc […]; el full, que emplenes amb rigidesa, espatllant-lo, per\u00f2 reivindicant la teva llibertat i la teva capacitat d\u2019actuar […]; el full que emplenes lentament amb el fil entortolligat de les teves entranyes; el full en la puresa de les seves possibilitats […]: aquest full t\u2019ensenyar\u00e0 a escriure\u00bb (p. 88). Dit m\u00e9s planerament, s\u2019apr\u00e8n a escriure escrivint, omplint fulls, equivocant-se, corregint, apostant-ho tot. Aquest seria l\u2019esgla\u00f3 n\u00famero 3 de Pag\u00e8s, i per fer-ho, per escriure, cal sacrifici, disciplina, lentitud i l\u2019estat d\u2019\u00e0nim adequat. Sobre la vocaci\u00f3 d\u2019escriptor, Dillard conta que una vegada a un autor de renom li va preguntar un estudiant universitari: \u00abLi sembla que podria ser escriptor?\u00bb; l\u2019autor li va respondre: \u00abT\u2019agraden les frases?\u00bb (p. 98), una r\u00e8plica que fa pensar en l\u2019esgla\u00f3 n\u00famero 12 de Pag\u00e8s. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Un dels t\u00f2pics associat a l\u2019escriptura \u00e9s que l\u2019autor hi aboca la seva vida, la seva experi\u00e8ncia, per tant, nom\u00e9s alg\u00fa que ha viscut molt i amb gran intensitat podr\u00e0 explicar hist\u00f2ries, suposant que tingui el talent necessari, \u00e9s a dir, la capacitat d\u2019exposar-ho amb les frases adequades. Potser perqu\u00e8 Dillard \u00e9s una observadora atenta de la natura i de les sensacions que li provoca, fa una afirmaci\u00f3 que sembla oposada, si m\u00e9s no en aparen\u00e7a: \u00abL\u2019escriptor estudia literatura, no pas el m\u00f3n\u00bb; com el jugador de tenis coneix la pista, i les regles del joc, l\u2019escriptor coneix el seu propi terreny, \u00abel que s\u2019ha fet, el que es podia fer, els l\u00edmits\u00bb; \u00e9s m\u00e9s, tan sols quan l\u2019autora \u00abhagi deixat que la literatura li doni forma ser\u00e0 capa\u00e7, potser, de donar forma ella mateixa a la literatura\u00bb, \u00e9s a dir, dominant el llenguatge i la t\u00e8cnica podr\u00e0 fer la literatura que vol (p. 96-97). Dit d\u2019una altra manera: es fa literatura des de la literatura.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

L\u2019esgla\u00f3 n\u00famero 10 de Pag\u00e8s fa: \u00abL\u2019autor \u00e9s un lector malici\u00f3s\u00bb (p. 14). Ho ha de ser si vol ser escriptor perqu\u00e8 nom\u00e9s es pot escriure si s\u2019ha llegit. Per\u00f2, es pregunta Dillard, \u00abper qu\u00e8 llegim?\u00bb i respon que deu ser amb \u00abl\u2019esperan\u00e7a de trobar la bellesa en el seu estat pur, la vida intensificada i el seu misteri m\u00e9s profund sondejat\u00bb; cercant si l\u2019escriptor ha estat capa\u00e7 \u00abd\u2019a\u00efllar i de vivificar tot all\u00f2 en l\u2019experi\u00e8ncia que ens absorbeix m\u00e9s profundament la intel\u00b7lig\u00e8ncia i el cor\u00bb, si ha aconseguit \u00abrenovar la nostra esperan\u00e7a en les formes liter\u00e0ries\u00bb (p. 101). Potser per aquestes raons Dillard recomana tant a l\u2019escriptor com al lector: \u00abEscarrassa-t\u2019hi. Examina totes les coses intensament i sense treva. Explora i busca tots els objectes en una obra d\u2019art. No la deixis, no hi donis una ullada r\u00e0pida, com si ja l\u2019entenguessis, el que has de fer \u00e9s anar-li al darrere fins que la vegis en el misteri de l\u2019especificitat i la for\u00e7a que li s\u00f3n pr\u00f2pies\u00bb (p. 107-108). <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Entre els temes que toca Dillard, Pag\u00e8s destaca la inutilitat, la dist\u00e0ncia entre la intenci\u00f3 i el resultat, per\u00f2 encara hi ha una dimensi\u00f3 m\u00e9s \u00e0mplia d\u2019aquesta qualitat: la inutilitat de la literatura. Dillard es demana si paga la pena tant d\u2019esfor\u00e7, de disciplina, de sacrifici, i respon que no, que no s\u2019ho val. Pot ser que en el proc\u00e9s de composici\u00f3 l\u2019escriptor descobreixi que algun element que li semblava absolutament necessari \u00e9s fals, equivocat; quan se n\u2019adoni, si accepta l\u2019error, es veur\u00e0 obligat a tornar a comen\u00e7ar; per aix\u00f2, conclou Dillard, \u00abmolts escriptors experimentats animen els homes i les dones joves a aprendre un ofici \u00fatil\u00bb (p. 31-32). Sembla que l\u2019altra cara de la llibertat de crear \u00e9s que la feina de l\u2019escriptor \u00abt\u00e9 tan poc sentit, \u00e9s tan exclusivament per a [ell] mateix i tan in\u00fatil per al m\u00f3n, que a ning\u00fa m\u00e9s que a [ell] li importar\u00e0\u00bb si la fa b\u00e9 o malament (p. 33-34). Dues an\u00e8cdotes corroboren la inutilitat de la literatura; en una ocasi\u00f3 un ve\u00ed li pregunta sobre el que escriu i a Dillard no se li acut res m\u00e9s que dir que ja no suporta escriure, que preferia fer qualsevol altra cosa, resposta que provoca l\u2019estupefacci\u00f3 de l\u2019interlocutor i l\u2019obliga a preguntar-se per qu\u00e8 ho fa, aix\u00f2 d\u2019escriure (p. 81-83).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

He tingut ocasi\u00f3 en aquest mateix lloc de fer la ressenya de La utilitat de l\u2019in\u00fatil<\/i><\/a> (2013), de Nuccio Ordine, el qual en \u00faltima inst\u00e0ncia est\u00e0 d\u2019acord amb Dillard: com que la literatura \u00e9s in\u00fatil, ha de fer tot de piruetes per justificar-ne la funci\u00f3 social. Jo no hi estic gens d\u2019acord amb aquest raonament, com a m\u00ednim per dues raons. En primer lloc, pel que fa a l\u2019ensenyament, l\u2019assignatura de literatura \u00e9s tan \u00fatil o tan in\u00fatil com qualsevol altra assignatura, la qu\u00edmica, la f\u00edsica o la hist\u00f2ria. Si el que es vol dir \u00e9s que nom\u00e9s \u00e9s \u00fatil all\u00f2 que t\u00e9 un efecte immediat o una aplicaci\u00f3 pr\u00e0ctica, all\u00f2 que \u00e9s instrumental per obtenir un resultat concret, la major part d\u2019assignatures del nostre ensenyament actual s\u00f3n d\u2019una abstracci\u00f3 i inutilitat proverbials. En segon lloc, si considerem la suposada inutilitat des del punt de vista social i econ\u00f2mic, comprovarem que el mercat ens desmenteix a l\u2019acte: les editorials no publicarien literatura si no fos un negoci, els llibreters no en vendrien, els escriptors no s\u2019hi dedicarien si no hi guanyessin diners o prestigi o totes dues coses, els lectors no llegirien literatura (novel\u00b7les si m\u00e9s no) si no els servissin com a m\u00ednim per distreure\u2019s. Ras i curt: la literatura, tota la literatura \u00e9s \u00fatil (t\u00e9 moltes utilitats) perqu\u00e8, si no ho fos, no hi invertir\u00edem temps i diners tots plegats.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Per qu\u00e8 conv\u00e9 llegir Viure escrivint<\/i> ? Ens descobreix una escriptora amb un talent considerable per narrar an\u00e8cdotes (s\u00f3n tan suggestives com funcionals les hist\u00f2ries del pintor Paul Glenn que conta al seu torn la de Ferrar Burn, p. 114-119, i la del ge\u00f2leg i aviador acrob\u00e0tic Dave Rahm, p. 125-147), perqu\u00e8 els seus consells poden ajudar els escriptors en germen, per\u00f2 tamb\u00e9 els lectors, a entendre la dedicaci\u00f3 a l\u2019escriptura i a la lectura, perqu\u00e8 descriu amb precisi\u00f3 i subtilesa mitjan\u00e7ant comparacions (l\u2019eruga mesuradora, p. 28-29) i met\u00e0fores (la l\u00ednia de paraules, l\u2019escala) els mecanismes de la creaci\u00f3, perqu\u00e8 la traducci\u00f3 flueix sense entrebancs i perqu\u00e8 el pr\u00f2leg de Vicen\u00e7 Pag\u00e8s Jord\u00e0 \u00e9s excel\u00b7lent i fa encara m\u00e9s valu\u00f3s el llibre. La publicaci\u00f3 de Viure escrivint<\/i> \u00e9s un encert de L\u2019Altra Editorial a la qual, posats a fer, li demanaria si s\u2019atreveix a traduir Pilgrim at Tinker Creek<\/i>, perqu\u00e8 crec que seria un plaer llegir-lo en catal\u00e0.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Enric Sull\u00e0<\/a>
\nCatedr\u00e0tic de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada de la UAB, professor del postgrau de Prescripci\u00f3 Lectora de la UB<\/a><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Refer\u00e8ncies bibliogr\u00e0fiques<\/span><\/span><\/b><\/span><\/span><\/span><\/p>\n