{"id":2648,"date":"2021-06-23T06:23:52","date_gmt":"2021-06-23T04:23:52","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/luxe-o-independencia\/"},"modified":"2026-03-04T14:15:39","modified_gmt":"2026-03-04T13:15:39","slug":"luxe-o-independencia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/luxe-o-independencia\/","title":{"rendered":"Luxe o independ\u00e8ncia?"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Lefort-Favreau, Julien. Le luxe de l’ind\u00e9pendance: r\u00e9flexions sur le monde du livre.<\/i> Montr\u00e9al: Lux, 2021. 159 p. (Futur proche). ISBN 978-2-89596-355-4. 14 \u20ac.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Versi\u00f3 castellana del llibre (2024)<\/a>.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Per ignor\u00e0ncia o per inconsci\u00e8ncia, vaig acceptar fer la ressenya d\u2019El luxe de la independ\u00e8ncia: reflexions sobre el m\u00f3n del llibre<\/i>, de l\u2019autor francocanadec Julien Lefort-Favreau, perqu\u00e8 el seu t\u00edtol em va intrigar. Quina relaci\u00f3 pot tenir la independ\u00e8ncia amb el m\u00f3n del llibre? Quin sentit dona a aquesta paraula? Est\u00e8tic, pol\u00edtic i ideol\u00f2gic o econ\u00f2mic? Per qu\u00e8 pot ser un luxe aquesta independ\u00e8ncia? <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

<\/p>\n

L\u2019autor \u00e9s professor de literatura francesa i estudis culturals en una universitat canadenca i \u00e9s membre del consell de redacci\u00f3 de Libert\u00e9<\/i>, una revista de debat cr\u00edtic sobre art, literatura, teatre, pensament i pol\u00edtica. T\u00e9 un llibre anterior dedicat a Pierre Guyotat, un escriptor molt poc conegut aqu\u00ed, escandal\u00f3s perqu\u00e8 combinava el sexe i la guerra en els seus llibres, i que va morir l\u2019any passat, precisament quan l\u2019editorial Malas Tierras li va publicar l\u2019\u00fanic llibre seu tradu\u00eft al castell\u00e0.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Lefort-Favreau dedica, cartesianament, el primer cap\u00edtol del seu nou llibre a aclarir el significat de l\u2019expressi\u00f3 independ\u00e8ncia editorial<\/i> per acabar dient que \u00ab\u00e9s un comprom\u00eds entre el raonament i els diners; per\u00f2 tamb\u00e9 entre un ideal, el de difondre l\u2019art i les idees, i un sistema econ\u00f2mic que hi posa obstacles, el capitalisme de plataforma\u00bb. Pret\u00e9n, doncs, defensar la diversitat de publicacions i la llibertat d\u2019expressi\u00f3, entesa com a possibilitat de criticar el m\u00f3n a trav\u00e9s dels llibres i de difondre una varietat d\u2019idees i obres veritablement rica. \u00abQuines s\u00f3n les condicions materials que fan possible la radicalitat est\u00e8tica, pol\u00edtica, editorial? On s\u2019aturen la negociaci\u00f3 i el comprom\u00eds i com evitar caure en la conveni\u00e8ncia?\u00bb<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

A continuaci\u00f3, analitza amb detall com s\u2019ha ent\u00e8s a Fran\u00e7a i al Canad\u00e0 franc\u00f2fon el concepte d\u2019independ\u00e8ncia editorial i quines contradiccions hi han aparegut: falsos editors independents, editors que hi han nascut per\u00f2 que, en tenir un cert \u00e8xit, han passat a ser controlats econ\u00f2micament, o petits editors alternatius i cr\u00edtics que veuen limitada la seva difusi\u00f3 en molts mitjans de comunicaci\u00f3 o punts de venda, etc\u00e8tera.  <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

La primera font d\u2019informaci\u00f3 que cita \u00e9s Le matricule des anges <\/i>(El registre dels \u00e0ngels<\/i>), una revista que va n\u00e9ixer el 1992 \u2013per tant fa gaireb\u00e9 trenta anys\u2013 dedicada a l\u2019art, la literatura i el pensament cr\u00edtic contemporanis, que tira uns set mil exemplars cada mes i que ha publicat una entrevista a un editor independent en cadascun dels seus 200 n\u00fameros apareguts. I aquestes xifres m\u2019han fet pensar en la famosa Lire <\/i>(Llegir<\/i>), que t\u00e9 un to molt m\u00e9s comercial i conformista per\u00f2 amb una tirada mensual d\u2019uns cinquanta mil exemplars des de l\u2019any 1975 i que l\u2019autor, evidentment, ni cita, suposo per poc interessant i acomodat\u00edcia. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

A continuaci\u00f3, exposa que l\u2019edici\u00f3 independent consisteix en un artesanat reivindicat, una forma de resist\u00e8ncia a la professionalitzaci\u00f3 o al perfil de l\u2019editor emprenedor, i el seu lloc de treball \u00e9s un mitj\u00e0 de vida intel\u00b7lectual, familiar, material que s\u2019articula al voltant d\u2019una resist\u00e8ncia pol\u00edtica i cultural que passa per un allunyament dels centres de poder. Gaireb\u00e9 tots aquests editors estan preocupats per problemes de liquiditat, per\u00f2 refusen categ\u00f2ricament que un banquer dicti la seva l\u00ednia editorial i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, aquestes petites estructures estan condemnades a desapar\u00e8ixer, b\u00e9 devorades per un grup o b\u00e9 confinades a un grau extrem de marginaci\u00f3. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Per analitzar un altre aspecte del tema, explica amb detall l\u2019evoluci\u00f3 de l\u2019editorial  Actes Sud que, nascuda a Arles com a cooperativa amb voluntat de ser independent, \u00e9s capa\u00e7 d\u2019evolucionar, cr\u00e9ixer i convertir-se en un grup editorial de tipus mitj\u00e0. Per\u00f2 ho fa gr\u00e0cies a canviar el seu model econ\u00f2mic per repenjar-se en la cl\u00e0ssica acumulaci\u00f3 prim\u00e0ria del capital immobiliari. Participa aix\u00ed en el fenomen de la gentrificaci\u00f3, que sempre acaba girant-se contra el m\u00f3n de la cultura perqu\u00e8 provoca un augment important de lloguers que expulsa els m\u00e9s d\u00e8bils: els editors i les llibreries independents.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Perqu\u00e8 el capitalisme financer transforma profundament la trama urbana. Els locals a la ciutat s\u2019encareixen, i el tancament de llocs de cultura implica, metaf\u00f2ricament i per extensi\u00f3, una reducci\u00f3 d\u2019espais de parla i expressi\u00f3, l\u2019eliminaci\u00f3 de llocs de reuni\u00f3 o intercanvi, per\u00f2 l\u2019autor espera que apareguin moviments de resist\u00e8ncia, de guerrilles urbanes i lluites identit\u00e0ries, possibilitats que els llibres catalitzen. Hi ha subcultures a les ciutats, sempre que l\u2019economia les toleri. I cada vegada les tolera menys. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

El tercer cap\u00edtol el dedica a les llibreries independents que \u00abformen part d\u2019un model de societat que reviu formes ideals de precapitalisme, que q\u00fcestionen l\u2019oposici\u00f3 tradicional entre comer\u00e7 i cultura alhora que difuminen la l\u00ednia entre l\u2019espai dom\u00e8stic i el professional\u00bb. Creu que s\u00f3n exactament el contrari d\u2019una plataforma de venda en l\u00ednia, on els algoritmes interpreten els gustos dels lectors i orienten la seva elecci\u00f3 oferint-los el que es ven millor. El seu entusiasme, tanmateix, no li impedeix entreveure la realitat: aquestes llibreries intervenen en la seva comunitat, animen la vida cultural organitzant reunions amb autors, uneixen lectors, s\u2019associen a festivals… Tenen, per tant, una funci\u00f3 cultural clarament establerta i cada ciutat en t\u00e9 la seva. Per\u00f2, per quant de temps?<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Est\u00e0 conven\u00e7ut que el llibre tamb\u00e9 existeix des d\u2019una perspectiva vital i necess\u00e0ria, aut\u00e8nticament lligada als debats socials, i aquest mat\u00eds \u00e9s precisament el que escapa al que Jorge Carri\u00f3n anomena \u00abl’expropiaci\u00f3 simb\u00f2lica d\u2019Amazon\u00bb,[i]<\/span><\/span><\/span><\/span><\/a> \u00e9s a dir, la manera com el neoliberalisme ens expulsa de la nostra cultura, dels nostres llocs de trobada, de la nostra vida privada, recopilant les nostres dades i supervisant com i qu\u00e8 llegim. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

El capitalisme de plataformes no pret\u00e9n vendre llibres, difondre la cultura o participar en debats democr\u00e0tics. Est\u00e0 pensat exclusivament per recopilar dades, \u00e9s una eina de control. La concentraci\u00f3 del mercat editorial i la gentrificaci\u00f3 s\u00f3n fen\u00f2mens econ\u00f2mics que, com tots aquests tipus de fen\u00f2mens, no nom\u00e9s afecten l\u2019economia. Tal com diu Sarah Schulman,[ii]<\/span><\/span><\/span><\/span><\/a> condueix tamb\u00e9 a la gentrificaci\u00f3 dels esperits,<\/i> que, igual que la gentrificaci\u00f3 urbana, desterra els menys benestants de certs barris i exclou les idees radicals de la cadena del llibre.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

La majoria dels actors d\u2019aquesta cadena han anat perdent poder en mans dels principals responsables de la presa de decisions amb la concentraci\u00f3 editorial, despr\u00e9s en mans dels algoritmes. Hi ha qui afirma que la prescripci\u00f3 \u00e9s una norma i que la llibreria virtual tamb\u00e9 \u00e9s democr\u00e0tica, ja que horitzontalitza la cultura. Per\u00f2 el llibre continua sent un lloc de radicalisme que ha de ser protegit del capitalisme de vigil\u00e0ncia i de l\u2019especulaci\u00f3 immobili\u00e0ria mitjan\u00e7ant la defensa de la llibreria independent.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

En el seg\u00fcent cap\u00edtol analitza i comenta els famosos llibres d\u2019Andr\u00e9 Schiffrin[iii]<\/span><\/span><\/span><\/span><\/a> i d\u2019\u00c9ric Hazan, dos grans editors francesos independents, i dedica el pen\u00faltim cap\u00edtol a les \u00c9ditions P.O.L., just abans de la conclusi\u00f3. Assegura que aquesta editorial, malgrat estar econ\u00f2micament infeudada a l\u2019estructura econ\u00f2mica de Gallimard, segueix una pol\u00edtica d\u2019autor que t\u00e9 prioritat sobre el g\u00e8nere, el to o els temes abordats i que vincula l\u2019editor a l\u2019escriptor mitjan\u00e7ant una forma de contracte impl\u00edcit, perqu\u00e8 es presenta com a viatger company, com a mediador, m\u00e9s que no pas com a editor.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

La conclusi\u00f3 \u00e9s impressionant: l\u2019edici\u00f3 i la llibreria independent militen per augmentar la for\u00e7a efectiva de les paraules dels dominats en un univers on els espais de di\u00e0leg cr\u00edtic es redueixen com una pell de xagr\u00ed, per permetre que les idees m\u00e9s heterodoxes sorgeixin i es difonguin entre un p\u00fablic m\u00e9s ampli. \u00abDonar-se el luxe de la independ\u00e8ncia \u00e9s, per tant, aconseguir extreure els llibres del seu valor de mercat. Cal perseguir la recerca de la independ\u00e8ncia amb pragmatisme i exig\u00e8ncia. \u00c9s una lluita que cal lliurar al mercat, subvertint-lo, contestant-lo violentament des de dins, desenvolupant lectures cr\u00edtiques, participant en la democratitzaci\u00f3 de la cultura. La relaci\u00f3 entre idea i diners \u00e9s empipadora, per\u00f2 no t\u00e9 sentit negar-la. M\u00e9s aviat s’ha de desmuntar\u00bb.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

M\u2019he embrancat en aquest resum tan extens del llibre perqu\u00e8 m\u2019ha fascinat la seva radicalitat i he d\u2019agrair aquest enc\u00e0rrec perqu\u00e8, embrancat en la feinada habitual, segurament no li hauria dedicat prou atenci\u00f3. No puc estar d\u2019acord amb tot el que diu, per\u00f2 llegir-ho \u00e9s inquietant, refrescant, provocador. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Tamb\u00e9 m\u2019ha recordat indirectament la difer\u00e8ncia de volum que hi ha entre el m\u00f3n del llibre franc\u00e8s i l\u2019espanyol o el catal\u00e0. Una revista marginal<\/i> de llibres que fa gaireb\u00e9 trenta anys que es publica? Una revista de to m\u00e9s comercial<\/i> que tira cinquanta mil exemplars mensuals? Un editor radical que publica els llibres d\u2019Emmanuel Carr\u00e8re i que ven 340.000 (s\u00ed, tres-cents quaranta mil) exemplars del seu llibre El Regne<\/i>? Quants en deu haver venut de Limonov<\/i>? En quina gal\u00e0xia viuen? I quina \u00e9s la nostra?<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

No conec en aquest pa\u00eds cap llibre semblant, que amb innoc\u00e8ncia i intel\u00b7lig\u00e8ncia et faci veure on som i cap on anem. \u00c9s millor que els radicals no manin, per\u00f2 sempre hi han de ser perqu\u00e8 amb el seu dit acusador assenyalin el rei que va despullat i potser ens desvetllin. \u00c9s clar que no ens donen cap soluci\u00f3 i l\u2019haurem de buscar i trobar nosaltres sols.  <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Josep Cots<\/span><\/span><\/span><\/span>
\nLlibreter s\u00e8nior<\/i> de Documenta<\/a><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\n
\n
\n

[i]<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/a> Carri\u00f3n, Jorge. Contra Amazon.<\/i> Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2019. <\/span>172 p. 16,90 \u20ac.<\/span><\/span><\/span>
\n[ii]<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/a> Schulman, Sarah. The gentrification of the mind: witness to a lost imagination.<\/i> Berkeley: University of California Press, 2012. IX, 179 p. 21,95 $.<\/span><\/span><\/span>
\n[iii]<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/a> Schiffrin, Andr\u00e9. El dinero y las palabras; La edici\u00f3n sin editores.<\/i> Barcelona: Pen\u00ednsula, 2011. 205 p. 24 \u20ac.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Lefort-Favreau, Julien. Le luxe de l’ind\u00e9pendance: r\u00e9flexions sur le monde du livre. Montr\u00e9al: Lux, 2021….<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-2648","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":false,"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1293,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1293,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2648","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2648"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2648\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4164,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2648\/revisions\/4164"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2648"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2648"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2648"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}