{"id":2649,"date":"2021-06-21T07:26:39","date_gmt":"2021-06-21T05:26:39","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/els-complices-notes-sobre-lordre-sord-de-la-literatura\/"},"modified":"2026-03-04T14:15:39","modified_gmt":"2026-03-04T13:15:39","slug":"els-complices-notes-sobre-lordre-sord-de-la-literatura","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/els-complices-notes-sobre-lordre-sord-de-la-literatura\/","title":{"rendered":"\u00abEls c\u00f2mplices: notes sobre l\u2019ordre sord de la literatura\u00bb"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Iborra, Enric. Els c\u00f2mplices: notes sobre l\u2019ordre sord de la literatura.<\/i> Barcelona: Viena, 2021. 215 p. (Carta blanca; 48). ISBN 978-84-17998-81-3. 19 \u20ac.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Enric Iborra, autor de La literatura recordada<\/i> (que vaig ressenyar<\/a> en aquest blog fa uns mesos) ha publicat ara Els c\u00f2mplices: notes sobre l\u2019ordre sord de la literatura<\/i>. Seguint el model d\u2019aquell volum, Els c\u00f2mplices<\/i> es compon de textos breus, cada un encap\u00e7alat per un t\u00edtol, i agrupats en set grans blocs, cada un dels quals cont\u00e9 una reflexi\u00f3 sobre algun aspecte del proc\u00e9s literari, amb el suport d\u2019exemples provinents especialment del c\u00e0non occidental. Els textos no estan datats, per\u00f2 semblen escrits en moments diferents, alguns for\u00e7a recents (comenta un llibre de Pla editat el 2019 (p. 171)).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

<\/p>\n

El primer bloc, \u00abPren, llegeix!\u00bb, considera la figura del lector. El segon, \u00abL\u2019ordre sord de la lectura\u00bb, presenta la proposta est\u00e8tica que defensa Iborra i que prov\u00e9 de Diderot: l\u2019obra liter\u00e0ria ha de fugir de l\u2019\u00e8mfasi, ha d\u2019emetre \u00abun so que arriba a l\u2019orella d\u2019una manera somorta\u00bb (p. 41). Tres blocs contenen el terme veritat<\/i>: el tercer, \u00abEstil i veritat\u00bb; el quart, \u00abLa veritat liter\u00e0ria\u00bb, i el sis\u00e8, \u00abLa veritat sense m\u00e0scara\u00bb, que ens remeten al vell precepte (de quan hi havia preceptes) que exigia a l\u2019obra liter\u00e0ria unir veritat i bellesa, que podr\u00edem considerar superat, per\u00f2 que millor far\u00edem de considerar replantejat. Iborra cita en aquest sentit l\u2019estudiosa Marthe Robert, segons la qual \u00abla literatura t\u00e9 la capacitat de relacionar el que la naturalesa de les coses tendeix a mantenir fortament separat\u00bb (p. 93); dins de la veritat hi entren q\u00fcestions com el plagi, l\u2019estil personal o l\u2019eloq\u00fc\u00e8ncia. Dos blocs m\u00e9s fan refer\u00e8ncia a la mem\u00f2ria: el cinqu\u00e8, \u00abUn g\u00e8nere al marge\u00bb, sobre els diaris personals, i \u00abSaber i recordar\u00bb, sobre els oblits que pesen tant com els records. El vuit\u00e8, \u00abL\u2019autor al descobert\u00bb, tracta casos d\u2019autors que mostren la seva personalitat a trav\u00e9s de g\u00e8neres que no s\u00f3n necess\u00e0riament memorial\u00edstics.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

He esmentat el c\u00e0non perqu\u00e8 en el llibre d\u2019Iborra n\u2019intervenen dos: l\u2019oficial i establert, \u00e9s a dir, el constitu\u00eft per obres i autors\/es que la societat considera valuosos\/es, i el personal, \u00e9s a dir, l\u2019establert per les prefer\u00e8ncies d\u2019Iborra. Si consultem l\u2019\u00edndex de noms (un annex molt \u00fatil que tantes editorials del nostre pa\u00eds miserablement s\u2019estalvien i que aquest volum inclou), podem establir aquest segon c\u00e0non: 1) Montaigne, 2) Josep Pla, 3) Joan Fuster, 4) Samuel Johnson, 5) Josep Carner; poques sorpreses, doncs, a part que els \u00fanics autors en llengua castellana esmentats en tot el volum siguin Cervantes i Borges. \u00c9s d\u2019agrair que Iborra no es vulgui presentar en cap cas com un original o un descobridor de talents ignorats, per\u00f2 inevitablement en el seu c\u00e0non personal incorpora autors poc reconeguts en l\u2019oficial: aix\u00ed veiem una inesperada reivindicaci\u00f3 de Huxley (p. 163) o de Plini el Vell, que ell defensa tot esmentant els dubtes que el m\u00f3n acad\u00e8mic mostra sobre la seva vig\u00e8ncia (p. 187). <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Iborra sembla inc\u00f2mode amb les opinions contundents: The life of Samuel Johnson <\/i>\u00abes considera la millor biografia que mai s\u2019haga escrit\u00bb, unes l\u00ednies mes avall \u00ab\u00e9s un dels meus llibres preferits\u00bb i a la p\u00e0gina seg\u00fcent ja \u00e9s \u00abla millor biografia de la literatura anglesa\u00bb (p. 86-87). De vegades el criteri no \u00e9s prou clar, com per exemple en el cas de Josep Pla, autor de \u00ables biografies m\u00e9s valuoses des del punt de vista literari\u00bb de la literatura catalana (p. 97). \u00bfQuin altre punt de vista podria considerar? Imagino que Iborra pret\u00e9n resoldre aix\u00ed el problema que les biografies de Pla s\u00f3n m\u00e9s aviat fantasioses, per\u00f2 no \u00e9s el \u00abpunt de vista\u00bb el que les fa valuoses. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Iborra \u00e9s un lector vora\u00e7 i sap transmetre-ho amb passi\u00f3 continguda: obres poc conegudes com el diari de Ferran Soldevila (p. 133) mostren un inter\u00e8s inesperat. Fins i tot la relaci\u00f3 entre Pla i Carner, prou estudiada, resulta atractiva tornada a explicar, i l\u2019admiraci\u00f3 del primer pel segon, matisada per les seves retic\u00e8ncies (p. 179), \u00e9s presentada de manera molt convincent. Tamb\u00e9 \u00e9s un bon divulgador, i dona la informaci\u00f3 necess\u00e0ria sense exhibicions pedants: les distincions entre dietari i assaig, a prop\u00f2sit de Montaigne (p. 122); el malestar de la cultura de Freud (p. 159 en diu \u00abEl malestar en la civilitzaci\u00f3\u00bb), s\u00f3n presentats de manera senzilla i entenedora. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

La lectura de Stendhal acaba convertint l\u2019autor en un personatge stendhali\u00e0: \u00abQueden lluny, encara que les recorde b\u00e9, aquelles primeres lectures\u2026 \/ No fa tant vaig llegir\u2026 \/ Ara he comen\u00e7at amb\u2026 \/ La lectura m\u2019ha fet venir ganes de llegir-ne m\u00e9s\u2026 \/ Com que encara tenia set, he comprat\u2026 \/ M\u00e9s temps i m\u00e9s feina\u2026\u00bb (p. 63). Alguns cops, l\u2019inter\u00e8s del lector Iborra decau, i les seves lectures esdevenen una mica planes, com passa amb Dickens, de qui diu que alguns personatges seus s\u00f3n \u00abde vegades estrafolaris, per\u00f2 bones persones\u00bb (p. 110), i sembla perdre\u2019s les magn\u00edfiques personalitats dels Micawber o Mr Dick. Iborra \u00e9s apassionat i comprom\u00e8s (engag\u00e9<\/i>) contra les inj\u00fasticies, per\u00f2 aix\u00f2 l\u2019empeny algun cop al catastrofisme (\u00abAvui, per\u00f2, els intel\u00b7lectuals s\u00f3n una esp\u00e8cie extingida. No hi ha cap Zola\u00bb (p. 149)), fins caure en el clix\u00e9 que diu que nom\u00e9s els intel\u00b7lectuals d\u2019esquerres fan den\u00fancies convincents: posa com a exemple un text de Zola (p. 150) que podria haver escrit Maurras, especialment les cr\u00edtiques al sufragi universal.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

En el cas de les biografies de Pla, com en d\u2019altres, potser ajudaria a Iborra tenir m\u00e9s en compte algunes propostes de la teoria liter\u00e0ria: autoficci\u00f3, intertextualitat (pastitx, par\u00f2dia\u2026), distinci\u00f3 autor \u2013 locutor \u2013 narrador, etc. Nom\u00e9s en el cas de la literatura del jo<\/i>, en treu profit (p. 119-144) per\u00f2 despr\u00e9s no ho aprofita prou quan parla de les cartes de Plini (p. 185-191). Tamb\u00e9 li podria ser d\u2019ajuda, crec, prestar m\u00e9s atenci\u00f3 al llenguatge de l\u2019autor: \u00e9s m\u00e9s dif\u00edcil en el cas dels autors tradu\u00efts, per\u00f2 no en el de Fuster, que llegeix amb atenci\u00f3: \u00bfper qu\u00e8 necessita Fuster posar entre cometes paraules com escriptor<\/i>, \u00edntim<\/i>, intimitat<\/i>\u2026 (p. 125)? Per qu\u00e8 Iborra l\u2019imita a la p\u00e0gina seg\u00fcent? Evitar l\u2019erudici\u00f3 pot dur de vegades a la superficialitat, com passa amb la discussi\u00f3 sobre el mot oblit<\/i> en el poema de Carner (p. 175), especialment ara que els debats sobre mem\u00f2ria i oblit han ocasionat estudis importants (com Leteo: arte y cr\u00edtica del olvido<\/i> de Harald Weinrich (Siruela, 1999)).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

El llibre est\u00e0 editat amb gust i atenci\u00f3 (\u00abN\u2019hi ha encara m\u00e9s formes de lectura\u00bb (p. 205) \u00e9s una errata?). \u00c9s d\u2019agrair a l\u2019editorial l\u2019\u00edndex de noms; si no \u00e9s molt demanar, agrair\u00edem tamb\u00e9 un \u00edndex de t\u00edtols.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Llu\u00eds Quintana Trias<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/a>
\nUniversitat Aut\u00f2noma de Barcelona<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Iborra, Enric. Els c\u00f2mplices: notes sobre l\u2019ordre sord de la literatura. Barcelona: Viena, 2021. 215…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","_seopress_robots_follow":"","_seopress_robots_imageindex":"","_seopress_robots_snippet":"","_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_robots_breadcrumbs":"","_seopress_robots_freeze_modified_date":"","_seopress_robots_custom_modified_date":"","_seopress_robots_canonical":"","_seopress_social_fb_title":"","_seopress_social_fb_desc":"","_seopress_social_fb_img":"","_seopress_social_fb_img_attachment_id":0,"_seopress_social_fb_img_width":0,"_seopress_social_fb_img_height":0,"_seopress_social_twitter_title":"","_seopress_social_twitter_desc":"","_seopress_social_twitter_img":"","_seopress_social_twitter_img_attachment_id":0,"_seopress_social_twitter_img_width":0,"_seopress_social_twitter_img_height":0,"_seopress_redirections_value":"","_seopress_redirections_enabled":"","_seopress_redirections_enabled_regex":"","_seopress_redirections_logged_status":"","_seopress_redirections_param":"","_seopress_redirections_type":0,"_seopress_analysis_target_kw":"","_seopress_news_disabled":"","_seopress_video_disabled":"","_seopress_video":[],"_seopress_pro_schemas_manual":[],"_seopress_pro_rich_snippets_disable_all":"","_seopress_pro_rich_snippets_disable":[],"_seopress_pro_schemas":[],"inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-2649","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":false,"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1314,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1314,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2649","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2649"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2649\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4165,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2649\/revisions\/4165"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2649"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2649"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2649"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}