{"id":2661,"date":"2021-05-21T06:00:49","date_gmt":"2021-05-21T04:00:49","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/introduccion-a-la-historia-del-libro\/"},"modified":"2026-03-04T14:15:40","modified_gmt":"2026-03-04T13:15:40","slug":"introduccion-a-la-historia-del-libro","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/introduccion-a-la-historia-del-libro\/","title":{"rendered":"\u00abIntroducci\u00f3n a la historia del libro\u00bb"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>P\u00e9rez Priego, Miguel \u00c1ngel. Introducci\u00f3n a la historia del libro<\/i>. Madrid: Universidad Nacional de Educaci\u00f3n a Distancia, 2020. 177 p. (Grado). ISBN 978-84-362-7672-5. 20 \u20ac. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

El llibre \u00e9s un dels productes intel\u00b7lectuals m\u00e9s influents en la vida i organitzaci\u00f3 social de les persones i, per tant, la seva hist\u00f2ria contribueix a la comprensi\u00f3 de la forma de viure de la societat de cada \u00e8poca i territori. P\u00e9rez Priego presenta en forma de manual un resum de la hist\u00f2ria del llibre, des dels seus or\u00edgens a l\u2019antic Egipte fins al llibre electr\u00f2nic contemporani. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

<\/p>\n

L\u2019obra s\u2019estructura en quatre grans blocs que tracten sobre la seva evoluci\u00f3 en el temps juntament amb altres aspectes vinculats al m\u00f3n del llibre, com ara les biblioteques o les disposicions legals sobre la impremta. Es tracta d\u2019una monografia adre\u00e7ada a tot tipus de p\u00fablic, especialment als estudiants d\u2019Hist\u00f2ria, de Biblioteconomia o d\u2019Humanitats i a qualsevol persona interessada en la mat\u00e8ria. Aquesta publicaci\u00f3 contribueix a incrementar la bibliografia existent sobre hist\u00f2ria del llibre. L\u2019edici\u00f3 en paper \u00e9s c\u00f2moda, de f\u00e0cil lectura i manipulaci\u00f3. El llibre nom\u00e9s pesa 350 grams i aix\u00f2 permet dur-lo a la bossa per llegir-lo en qualsevol moment.  <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Sobre el contingut<\/span><\/b>
\nEl contingut de l\u2019obra s\u2019estructura en quatre grans cap\u00edtols:<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\u00abI. El libro en la Antig\u00fcedad\u00bb. Aquest apartat introdueix el lector als or\u00edgens de les primeres t\u00e8cniques d\u2019escriptura sobre tauletes d\u2019argila localitzades a Mesopot\u00e0mia, l\u2019evoluci\u00f3 cap als rotlles de papir de l\u2019antic Egipte i l\u2019aparici\u00f3 del pergam\u00ed a la ciutat de P\u00e8rgam. El progr\u00e9s en l\u2019elaboraci\u00f3 de rotlles i c\u00f2dexs va originar un notable comer\u00e7 del llibre i la creaci\u00f3 de les m\u00edtiques i desaparegudes biblioteques d\u2019Alexandria i P\u00e8rgam. A l\u2019antiga Roma es va acabar instaurant l\u2019\u00fas del c\u00f2dex i s\u2019establiren nombrosos tallers dedicats a la c\u00f2pia i al comer\u00e7 dels llibres. Entre les biblioteques romanes destac\u00e0 la Biblioteca Ulpiana, fundada per l\u2019emperador Marc Ulpi Traj\u00e0. Aquest apartat s\u2019il\u00b7lustra amb mostres de documents i tipologies d\u2019escriptura de cada \u00e8poca.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\u00ab<\/span><\/i>II. El libro manuscrito de la Edad Media\u00bb. En aquest apartat que, cronol\u00f2gicament abra\u00e7a des del segle V i fins mitjan segle XV, l\u2019autor presenta les caracter\u00edstiques principals del llibre durant aquest per\u00edode. Entre la tipologia de suports utilitzats destaca el pergam\u00ed. A partir de la baixa edat mitjana s\u2019introdueix el suport en paper i, posteriorment, es consolida el seu \u00fas. S\u2019analitza el c\u00f2dex, la seva composici\u00f3, el tipus de lletra i els elements que configuren la seva descripci\u00f3. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Es dedica un interessant recorregut a la producci\u00f3 dels llibres manuscrits establerta principalment en els monestirs. A partir del segle XIII el creixement de les ciutats i la creaci\u00f3 de les universitats afavoreixen l\u2019aparici\u00f3 de nous tallers de copistes i l\u2019\u00fas de la llengua vulgar. L\u2019autor dedica especial atenci\u00f3 a les tasques del copista i del miniaturista, i les acompanya amb exemples de peces d\u2019extraordinari inter\u00e8s literari i art\u00edstic. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Es clou l\u2019apartat amb un breu rep\u00e0s de les principals biblioteques medievals, originades a partir de les comunitats benedictines i cistercenques. S\u2019il\u00b7lustra amb un passeig pels centres m\u00e9s rellevants del m\u00f3n medieval com ara Ripoll, Santo Domingo de Silos o San Mill\u00e1n de la Cogolla i algunes de les peces m\u00e9s singulars del patrimoni bibliogr\u00e0fic. Finalment es fa un apunt sobre les biblioteques generades en l\u2019\u00e0mbit de la cort i l\u2019aristocr\u00e0cia a partir del segle XV i que tamb\u00e9 aplegaren col\u00b7leccions de gran v\u00e0lua.  <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\u00abIII. El libro en tiempos de la imprenta manual\u00bb. A mitjan segle XV, la invenci\u00f3 de la impremta de Gutenberg canvia el sistema de transmissi\u00f3 de textos de forma excepcional. L\u2019autor situa el lector en el context del seu naixement i la seva difusi\u00f3. Menciona els impressors m\u00e9s destacats, com ara Aldo Manuzio o Christophe Plantin, exposa les diverses activitats d\u2019un taller tipogr\u00e0fic, on cada operari exercia una funci\u00f3 determinada, i descriu quins s\u00f3n els elements caracter\u00edstics dels primers impresos.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Dedica un apartat important a la impremta en territori espanyol i fa refer\u00e8ncia als principals impressors dels segles XV i XVI, descriu la tasca dels llibreters i la seva relaci\u00f3 amb els impressors. Aquest apartat estudia tamb\u00e9 el desenvolupament de la impremta fins al segle XVIII, les disposicions legals reguladores de la impressi\u00f3 i la venda de llibres i les biblioteques formades durant l\u2019edat moderna, entre les quals excel\u00b7liren la Biblioteca Colombina, la Biblioteca d\u2019El Escorial, la Biblioteca del Comte Duc Olivares i la Biblioteca Reial. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\u00abIV. El libro en la \u00e9poca moderna\u00bb. A partir de la revoluci\u00f3 industrial i la progressiva instauraci\u00f3 de la impremta mec\u00e0nica es va anar abandonant la producci\u00f3 manual i artesana. Aquestes innovacions generen una producci\u00f3 massiva del llibre que redueix costos i millora la difusi\u00f3. La linot\u00edpia, la tipografia, l\u2019\u00f2fset i la fotocomposici\u00f3 s\u00f3n noves t\u00e8cniques que fomenten la transformaci\u00f3 de la impressi\u00f3 tradicional. Juntament amb el progr\u00e9s t\u00e8cnic, s\u2019analitza el context jur\u00eddic i social (la normativa sobre la impremta, les lleis d\u2019instrucci\u00f3 p\u00fablica i la legislaci\u00f3 sobre propietat intel\u00b7lectual). <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Aquest apartat es completa amb la descripci\u00f3 de les caracter\u00edstiques m\u00e9s rellevants del llibre impr\u00e8s durant el segle XIX, des de la tipografia fins a les noves t\u00e8cniques d\u2019il\u00b7lustraci\u00f3 com ara la litografia i el fotogravat. Altres factors que tenen incid\u00e8ncia en l\u2019edici\u00f3 s\u00f3n l\u2019augment de noves publicacions peri\u00f2diques, les obres liter\u00e0ries publicades a trav\u00e9s de diaris i l\u2019aparici\u00f3 dels llibres de text. En conjunt, genera dinamisme al m\u00f3n del llibre i de la impremta. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Es destina un apartat sobre els impressors, editors i llibreters i es mencionen les cases m\u00e9s rellevants, situades a les grans ciutats, com ara Madrid, Barcelona, Val\u00e8ncia i Saragossa i s\u2019exposa algun exemple de relaci\u00f3 entre autors i editors. El bloc es tanca amb un recorregut per les biblioteques de l\u2019\u00e8poca i es descriu el canvi cap al concepte d\u2019instituci\u00f3 p\u00fablica nascut a partir de la segona meitat del segle XIX, sense oblidar fer menci\u00f3 d\u2019alguns bibli\u00f2fils destacats. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Finalment, les darreres p\u00e0gines tracten sobre el nou format electr\u00f2nic i el canvi que ha comportat la revoluci\u00f3 tecnol\u00f2gica en l\u2019acc\u00e9s al coneixement. L\u2019autor mostra exemples de projectes digitals, principalment relacionats amb l\u2019\u00e0mbit hisp\u00e0nic, i fa \u00e8mfasi en les facilitats que proporciona la tecnologia en l\u2019edici\u00f3 cr\u00edtica i en la investigaci\u00f3.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

En conclusi\u00f3, es tracta d\u2019una monografia de f\u00e0cil lectura, ben documentada,que mostra la hist\u00f2ria del llibre des d\u2019un punt de vista ampli tocant tots els elements vinculats a la seva producci\u00f3.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

L\u2019autor<\/span><\/b>
\nMiguel \u00c1ngel P\u00e9rez Priego \u00e9s catedr\u00e0tic em\u00e8rit de Literatura Espanyola de la Universidad Nacional de Educaci\u00f3n a Distancia (UNED). \u00c9s autor de nombroses publicacions de literatura de l\u2019\u00e8poca medieval i del barroc i destaca la seva recerca sobre cr\u00edtica textual. Ha introdu\u00eft continguts sobre hist\u00f2ria del llibre en publicacions sobre cr\u00edtica textual, dos temes que solen tractar-se de forma diferenciada. En aquest cas, l\u2019obra que presenta tracta espec\u00edficament del m\u00f3n del llibre des dels or\u00edgens fins a l\u2019actualitat. L\u2019edici\u00f3 \u00e9s pr\u00e0ctica, en un format quart, un cos tipogr\u00e0fic c\u00f2mode de llegir, acompanyat d\u2019il\u00b7lustracions en color, una bibliografia i un glossari. Aqu\u00ed<\/a> podreu trobar <\/span>m\u00e9s informaci\u00f3 sobre l\u2019autor.[1]<\/span><\/span><\/span><\/span><\/a> <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

N\u00faria Altarriba
\nDirectora de la Unitat Bibliogr\u00e0fica de la Biblioteca de Catalunya<\/a><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\n
\n
\n

[1]<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/a>Del mateix autor, podeu veure la ressenya d\u2019una altra obra en aquesta entrada<\/a>. (N. de la R.)  <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

P\u00e9rez Priego, Miguel \u00c1ngel. Introducci\u00f3n a la historia del libro. Madrid: Universidad Nacional de Educaci\u00f3n…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-2661","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":false,"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1293,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1293,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2661","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2661"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2661\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4177,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2661\/revisions\/4177"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2661"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2661"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2661"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}