{"id":2663,"date":"2021-05-07T06:55:58","date_gmt":"2021-05-07T04:55:58","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/los-papeles-de-herralde\/"},"modified":"2026-03-04T14:15:41","modified_gmt":"2026-03-04T13:15:41","slug":"los-papeles-de-herralde","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/los-papeles-de-herralde\/","title":{"rendered":"\u00abLos papeles de Herralde\u00bb"},"content":{"rendered":"<p class=\"text-align-justify\" style=\"margin-bottom:11px\"><a href=\"https:\/\/www.anagrama-ed.es\/\" target=\"_blank\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"drupal-import-img\" alt=\"\" data-entity-type=\"file\" data-entity-uuid=\"ff9d80e1-c097-4dfd-86cb-8cf211e670e2\" height=\"235\" src=\"\/edl\/wp-content\/inici_blog_EdL\/2021\/coberta_papeles_herralde.jpeg\" width=\"150\" \/><\/a><span style=\"font-size:11pt\"><span style=\"line-height:107%\"><span style=\"font-family:Calibri,sans-serif\"><span lang=\"CA\" style=\"font-size:12.0pt\"><span style=\"line-height:107%\"><span style=\"font-family:&quot;Arial&quot;,&quot;sans-serif&quot;\"><span style=\"color:black\">Gracia, Jordi (ed.). <i>Los papeles de Herralde: una historia de Anagrama: 1968-2000.<\/i> Barcelona: Anagrama, 2021. 477 p. (Biblioteca de la memoria; 43). ISBN 978-84-339-0814-8. 19,13 \u20ac.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n<p class=\"text-align-justify\" style=\"margin-bottom:11px\"><span style=\"font-size:11pt\"><span style=\"line-height:107%\"><span style=\"font-family:Calibri,sans-serif\"><span lang=\"CA\" style=\"font-size:12.0pt\"><span style=\"line-height:107%\"><span style=\"font-family:&quot;Arial&quot;,&quot;sans-serif&quot;\">Les investigacions del professor Jordi Gracia ens porten aquesta vegada als arxius d\u2019Anagrama per interpretar i il\u00b7lustrar la hist\u00f2ria d\u2019aquesta ja m\u00edtica editorial barcelonina. Constatem que la hist\u00f2ria d\u2019Anagrama \u00e9s la hist\u00f2ria del seu fundador i l\u2019evoluci\u00f3 del seu cat\u00e0leg reflecteix tamb\u00e9 l\u2019evoluci\u00f3 ideol\u00f2gica d\u2019Herralde, al principi com a lluitador contra el capitalisme i la seva expressi\u00f3 espanyola, el franquisme, m\u00e9s endavant com a desencantat de la mai arribada revoluci\u00f3 i finalment com a profeta de les noves literatures emergents.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n<p><!--break--><\/p>\n<p class=\"text-align-justify\" style=\"margin-bottom:11px\"><span style=\"font-size:11pt\"><span style=\"line-height:107%\"><span style=\"font-family:Calibri,sans-serif\"><span lang=\"CA\" style=\"font-size:12.0pt\"><span style=\"line-height:107%\"><span style=\"font-family:&quot;Arial&quot;,&quot;sans-serif&quot;\">Nom\u00e9s cal donar un cop d\u2019ull al cat\u00e0leg per entendre les d\u00e8ries d\u2019Herralde o mirar la llista dels 50 autors amb m\u00e9s de 10 t\u00edtols publicats a Anagrama (p. 454) per ratificar la import\u00e0ncia del que ell anomena \u00abla construcci\u00f3 d\u2019un cat\u00e0leg\u00bb i com ho ha assolit amb excel\u00b7l\u00e8ncia. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n<p class=\"text-align-justify\" style=\"margin-bottom:11px\"><span style=\"font-size:11pt\"><span style=\"line-height:107%\"><span style=\"font-family:Calibri,sans-serif\"><span lang=\"CA\" style=\"font-size:12.0pt\"><span style=\"line-height:107%\"><span style=\"font-family:&quot;Arial&quot;,&quot;sans-serif&quot;\">No endebades el primer llibre contractat per Herralde fou <i>Le discours de la guerre<\/i> d\u2019Andr\u00e9 Glucksmann el 1968, un any abans de l\u2019exist\u00e8ncia efectiva de l\u2019editorial Anagrama, que en realitat havia d\u2019anomenar-se Cr\u00edtica, per\u00f2 el nom ja estava registrat per Joan Grijalbo, un altre important editor catal\u00e0. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n<p class=\"text-align-justify\" style=\"margin-bottom:11px\"><span style=\"font-size:11pt\"><span style=\"line-height:107%\"><span style=\"font-family:Calibri,sans-serif\"><span lang=\"CA\" style=\"font-size:12.0pt\"><span style=\"line-height:107%\"><span style=\"font-family:&quot;Arial&quot;,&quot;sans-serif&quot;\">Per a Jorge, Jordi (de) Herralde, l\u2019ofici d\u2019editor \u00e9s el millor del m\u00f3n, coincidint amb Javier Pradera (<i>Itinerario de un editor,<\/i> Jordi Gracia (ed.), Madrid: Trama, 2017)<a href=\"#_edn1\" name=\"_ednref1\" title=\"\"><span class=\"MsoEndnoteReference\" style=\"vertical-align:super\"><span class=\"MsoEndnoteReference\" style=\"vertical-align:super\"><span lang=\"CA\" style=\"font-size:12.0pt\"><span style=\"line-height:107%\"><span style=\"font-family:&quot;Arial&quot;,&quot;sans-serif&quot;\">[i]<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/a> i ha de \u00abcontribuir a hacer la vida m\u00e1s vibrante, m\u00e1s jovial y menos resignadamente conformista de lo que hab\u00eda sido costumbre en la cultura espa\u00f1ola letrada\u00bb. Atribueix a la lectura el 1963 del llibre de Sartre <em>\u00bfQu\u00e9 es la literatura?<\/em>&nbsp;l\u2019adquisici\u00f3 d\u2019una consci\u00e8ncia pol\u00edtica fonamental. Consci\u00e8ncia que el va decidir en 1967 a deixar els negocis familiars i comen\u00e7ar a treballar en el seu projecte editorial.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n<p class=\"text-align-justify\" style=\"margin-bottom:11px\"><span style=\"font-size:11pt\"><span style=\"line-height:107%\"><span style=\"font-family:Calibri,sans-serif\"><span lang=\"CA\" style=\"font-size:12.0pt\"><span style=\"line-height:107%\"><span style=\"font-family:&quot;Arial&quot;,&quot;sans-serif&quot;\">Els sis cap\u00edtols del llibre estan estructurats cadascun d\u2019ells en tres apartats. Primer, un comentari de Jordi Gracia contextualitzant l\u2019\u00e8poca (aproximadament cada d\u00e8cada) amb molta atenci\u00f3 a l\u2019evoluci\u00f3 de les diferents col\u00b7leccions. Despr\u00e9s, una selecci\u00f3 de les cartes d\u2019Herralde dirigides a autors, agents literaris (especialment i sovint conflictivament amb Carme Balcells), responsables de cultura de la premsa (molt bel\u00b7ligerant amb <i>El Pa\u00eds&nbsp;<\/i>\/ Alfaguara i amb <i>La Vanguardia<\/i>), i tamb\u00e9 adre\u00e7ades a amics personals del m\u00f3n de la cultura. El tercer apartat reprodueix les mateixes cartes en la seva versi\u00f3 original (franc\u00e8s o angl\u00e8s).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n<p class=\"text-align-justify\" style=\"margin-bottom:11px\"><span style=\"font-size:11pt\"><span style=\"line-height:107%\"><span style=\"font-family:Calibri,sans-serif\"><span lang=\"CA\" style=\"font-size:12.0pt\"><span style=\"line-height:107%\"><span style=\"font-family:&quot;Arial&quot;,&quot;sans-serif&quot;\">Seguim pas a pas, des de 1969, any de publicaci\u00f3 del primer llibre, la \u00abconstrucci\u00f3\u00bb del cat\u00e0leg i els molts entrebancs que la censura va anar-hi posant, essent, segons Gracia, una de les editorials m\u00e9s castigades. L\u2019any 1971 \u00e9s segrestat un llibre sobre els tupamaros i acaba en judici al TOP (Tribunal de Orden P\u00fablico), multa de 100.000 ptes., i llibertat sota fian\u00e7a. Fins i tot despr\u00e9s de la mort de Franco, Anagrama va seguir patint les ires del TOP i va sumar nou segrestos d\u2019edicions a punt de distribuir. Paradoxalment un dels llibres m\u00e9s venuts d\u2019aquells anys (fins a 40.000 exemplars) fou <i>Cuatro tesis filos\u00f3ficas <\/i>de Mao Zedong.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n<p class=\"text-align-justify\" style=\"margin-bottom:11px\"><span style=\"font-size:11pt\"><span style=\"line-height:107%\"><span style=\"font-family:Calibri,sans-serif\"><span lang=\"CA\" style=\"font-size:12.0pt\"><span style=\"line-height:107%\"><span style=\"font-family:&quot;Arial&quot;,&quot;sans-serif&quot;\">L\u2019altre front conflictiu va ser el de la contractaci\u00f3 dels drets de traducci\u00f3, on la baralla era amb agents i editorials estrangeres. Hi havia moltes editorials importants i consolidades com Fondo de Cultura Econ\u00f3mica o Siglo XXI que s\u2019interessaven pels mateixos t\u00edtols i la lluita per aconseguir-los era ag\u00f2nica.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n<p class=\"text-align-justify\" style=\"margin-bottom:11px\"><span style=\"font-size:11pt\"><span style=\"line-height:107%\"><span style=\"font-family:Calibri,sans-serif\"><span lang=\"CA\" style=\"font-size:12.0pt\"><span style=\"line-height:107%\"><span style=\"font-family:&quot;Arial&quot;,&quot;sans-serif&quot;\">El frac\u00e0s de l\u2019esquerra radical en les eleccions de 1977 va desenganyar Herralde i comen\u00e7a un gir en la pol\u00edtica editorial cap al cam\u00ed de la narrativa internacional. S\u2019interessa per Jane i Paul Bowles, Joseph Roth, Thomas Bernhard i d\u2019altres autors que comencen a sonar, com Tom Wolfe o Bukowski a qui Herralde visita personalment a Los Angeles.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n<p class=\"text-align-justify\" style=\"margin-bottom:11px\"><span style=\"font-size:11pt\"><span style=\"line-height:107%\"><span style=\"font-family:Calibri,sans-serif\"><span lang=\"CA\" style=\"font-size:12.0pt\"><span style=\"line-height:107%\"><span style=\"font-family:&quot;Arial&quot;,&quot;sans-serif&quot;\">El 1979, deu anys despr\u00e9s de la fundaci\u00f3, l\u2019editorial passa pel seu pitjor moment econ\u00f2mic, i est\u00e0 a un pas del tancament. Per\u00f2 amb el gir editorial, les coses es van adre\u00e7ant i el 1982, amb la vict\u00f2ria socialista, Herralde ja est\u00e0 vivint el seu somni de \u00abinventar con libros desconocidos al lector que no sab\u00eda que quer\u00eda leer esos libros\u00bb. Patricia Highsmith amb Ripley i John Kennedy Toole amb Ignatius Reilly disparen les vendes fins l\u2019\u00e8xtasi. Celebra l\u2019\u00e8xit d\u2019\u00c1lvaro Pombo a la Fira de Frankfurt de 1985 amb contractes i traduccions a dojo.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n<p class=\"text-align-justify\" style=\"margin-bottom:11px\"><span style=\"font-size:11pt\"><span style=\"line-height:107%\"><span style=\"font-family:Calibri,sans-serif\"><span lang=\"CA\" style=\"font-size:12.0pt\"><span style=\"line-height:107%\"><span style=\"font-family:&quot;Arial&quot;,&quot;sans-serif&quot;\">Els anys noranta tot va vent en popa i Herralde s\u2019arrisca a publicar un grapat d\u2019escriptors novells temptant la seva intu\u00efci\u00f3 com a <i>editor<\/i> i <i>publisher<\/i> al mateix temps, amb <i>operes primes<\/i> que no sempre van tenir continu\u00eftat, per\u00f2 amb el contrap\u00e8s de les vendes excepcionals dels llibres de Javier&nbsp;Mar\u00edas tant a Espanya com a Alemanya. Una hist\u00f2ria que va acabar malament per la paranoia de Mar\u00edas, segons Herralde (carta del 31 de mar\u00e7 de 1995).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n<p class=\"text-align-justify\" style=\"margin-bottom:11px\"><span style=\"font-size:11pt\"><span style=\"line-height:107%\"><span style=\"font-family:Calibri,sans-serif\"><span lang=\"CA\" style=\"font-size:12.0pt\"><span style=\"line-height:107%\"><span style=\"font-family:&quot;Arial&quot;,&quot;sans-serif&quot;\">Un dels disgustos m\u00e9s sentits per l\u2019editor garrepa, (aix\u00ed corria per alguns ambients) fou el no haver aconseguit el contracte de <i>La foguera de les vanitats<\/i> de Tom Wolfe, autor de la casa que es va passar a Ediciones B per una oferta de 500.000 $ <i>versus<\/i> els 300.000 $ oferts per Herralde.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n<p class=\"text-align-justify\" style=\"margin-bottom:11px\"><span style=\"font-size:11pt\"><span style=\"line-height:107%\"><span style=\"font-family:Calibri,sans-serif\"><span lang=\"CA\" style=\"font-size:12.0pt\"><span style=\"line-height:107%\"><span style=\"font-family:&quot;Arial&quot;,&quot;sans-serif&quot;\">La fi del segle XX porta \u00abun vendaval que est\u00e1 trastornando todos y cada uno de los aspectos que configuran la actividad editorial\u00bb. Lumen \u00e9s absorbida per Bertelsmann a trav\u00e9s de Plaza y Jan\u00e9s, Siruela es refugia en el grup Anaya. Planeta ha entrat Destino, Columna, Edicions 62 i Tusquets i intenta comprar Anagrama, per\u00f2 Herralde es planta en una defensa militant de la independ\u00e8ncia editorial. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n<p class=\"text-align-justify\" style=\"margin-bottom:11px\"><span style=\"font-size:11pt\"><span style=\"line-height:107%\"><span style=\"font-family:Calibri,sans-serif\"><span lang=\"CA\" style=\"font-size:12.0pt\"><span style=\"line-height:107%\"><span style=\"font-family:&quot;Arial&quot;,&quot;sans-serif&quot;\">Malgrat tot, un projecte tan personal havia d\u2019assegurar la continu\u00eftat un cop Herralde hagu\u00e9s de deixar la direcci\u00f3 per motius d\u2019edat. Molt conscient d\u2019aix\u00f2, l\u2019any 2014 va tancar un acord de venda a l\u2019editorial italiana Feltrinelli, amics de feia molts anys i garants de la independ\u00e8ncia editorial. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n<p class=\"text-align-justify\" style=\"margin-bottom:11px\"><span style=\"font-size:11pt\"><span style=\"line-height:107%\"><span style=\"font-family:Calibri,sans-serif\"><span lang=\"CA\" style=\"font-size:12.0pt\"><span style=\"line-height:107%\"><span style=\"font-family:&quot;Arial&quot;,&quot;sans-serif&quot;\">Gr\u00e0cies a la seva visi\u00f3 estrat\u00e8gica, sortosament la hist\u00f2ria d\u2019Anagrama seguir\u00e0 quan la d\u2019Herralde s\u2019acabi.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n<p class=\"text-align-justify\" style=\"margin-bottom:11px\"><span style=\"font-size:11pt\"><span style=\"line-height:107%\"><span style=\"font-family:Calibri,sans-serif\"><span lang=\"CA\" style=\"font-size:12.0pt\"><span style=\"line-height:107%\"><span style=\"font-family:&quot;Arial&quot;,&quot;sans-serif&quot;\">Antoni Estela Barnet<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><br \/>\n<span style=\"font-size:11pt\"><span style=\"line-height:107%\"><span style=\"font-family:Calibri,sans-serif\"><span lang=\"CA\" style=\"font-size:12.0pt\"><span style=\"line-height:107%\"><span style=\"font-family:&quot;Arial&quot;,&quot;sans-serif&quot;\">Alumne de la <a href=\"http:\/\/www.ub.edu\/experiencia\/\" target=\"_blank\">Universitat de l\u2019Experi\u00e8ncia<\/a><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n<div>\n<hr align=\"left\" size=\"1\" width=\"33%\" \/>\n<div id=\"edn1\">\n<p class=\"MsoEndnoteText text-align-justify\"><span style=\"font-size:10pt\"><span style=\"font-family:Calibri,sans-serif\"><a href=\"#_ednref1\" name=\"_edn1\" title=\"\"><span class=\"MsoEndnoteReference\" style=\"vertical-align:super\"><span class=\"MsoEndnoteReference\" style=\"vertical-align:super\"><span lang=\"CA\" style=\"font-size:10.0pt\"><span style=\"line-height:107%\"><span style=\"font-family:&quot;Calibri&quot;,&quot;sans-serif&quot;\">[i]<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/a> <span lang=\"CA\" style=\"font-size:12.0pt\"><span style=\"font-family:&quot;Arial&quot;,&quot;sans-serif&quot;\">Vegeu una ressenya d\u2019aquesta obra en <a href=\"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/ca\/javier-pradera-itinerario-de-un-editor\" target=\"_blank\">aquest<\/a> enlla\u00e7. (N. de la R.)<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Gracia, Jordi (ed.). Los papeles de Herralde: una historia de Anagrama: 1968-2000. Barcelona: Anagrama, 2021&#8230;.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-2663","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":false,"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1308,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1308,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2663","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2663"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2663\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4179,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2663\/revisions\/4179"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2663"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2663"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2663"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}