{"id":2687,"date":"2021-03-05T07:33:38","date_gmt":"2021-03-05T06:33:38","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/una-mirada-als-classics-grecs-i-llatins\/"},"modified":"2026-03-04T14:15:43","modified_gmt":"2026-03-04T13:15:43","slug":"una-mirada-als-classics-grecs-i-llatins","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/una-mirada-als-classics-grecs-i-llatins\/","title":{"rendered":"Una mirada als cl\u00e0ssics grecs i llatins"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Garc\u00eda Gual, Carlos. Voces de largos ecos: invitaci\u00f3n a leer a los cl\u00e1sicos<\/i>. Barcelona: Ariel, 2020. 330 p. ISBN 978-84-344-3274-1. 19,90 \u20ac en paper, 10,99 \u20ac llibre electr\u00f2nic.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

En el pr\u00f2leg al seu \u00faltim llibre, Voces de largos ecos<\/span><\/a>: <\/span>invitaci\u00f3n a leer a los cl\u00e1sicos<\/span><\/a><\/em><\/u>, Carlos Garc\u00eda Gual hi adverteix que no ha intentat presentar una visi\u00f3 de conjunt, ajustada al c\u00e0non, dels cl\u00e0ssics grecs i llatins, sin\u00f3 una selecci\u00f3 personal d\u2019uns quants cl\u00e0ssics, tot d\u2019un inter\u00e8s indubtable, encara que no tots s\u2019ajusten a la n\u00f2mina oficial dels m\u00e9s indiscutibles i representatius. De fet, n\u2019hi falten alguns dels grans, com ara Safo o P\u00edndar, i no hi apareix tampoc cap representant de la trag\u00e8dia cl\u00e0ssica. En canvi, el lector hi trobar\u00e0 dos o tres autors d\u2019\u00e8poca m\u00e9s tardana, que no solen apar\u00e8ixer en les aproximacions a la literatura antiga. Els diferents assaigs o cap\u00edtols d\u2019aquest llibre presenten tamb\u00e9 notables difer\u00e8ncies d\u2019enfocament. Alguns estan dedicats a l\u2019obra de conjunt d\u2019un autor, com ara Homer o Plutarc, d\u2019altres a una part nom\u00e9s de la seua producci\u00f3, com en el cas de Plat\u00f3 o Virgili, o b\u00e9 a l\u2019\u00fanica obra d\u2019un autor de biografia desconeguda, com \u00e9s Dafnis i Cloe,<\/i> de Longus.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

<\/p>\n

Aquestes caracter\u00edstiques s\u2019expliquen en bona part si tenim en compte que els cap\u00edtols de Voces de largos ecos<\/i> provenen de pr\u00f2legs a traduccions espanyoles de textos publicats anteriorment i que en la seua majoria no es reediten. El seu autor destaca en aquests assaigs el que li sembla m\u00e9s atractiu i original d\u2019una obra o d\u2019un autor, grec o rom\u00e0, de l\u2019\u00e8poca cl\u00e0ssica o del per\u00edode hel\u00b7len\u00edstic, amb la intenci\u00f3 d\u2019invitar a la lectura o a la relectura de \u00abtextos inolvidables, singulares y diversos\u00bb. Cada assaig va acompanyat d\u2019una bibliografia molt \u00fatil, en qu\u00e8 s\u2019esmenten els principals estudis sobre l\u2019obra i l\u2019autor analitzat, i es comenten tamb\u00e9 les principals traduccions que se n\u2019han fet al castell\u00e0.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Els dos primers, \u00abHomero, el primer poeta de Occidente\u00bb i \u00abOdisea\u00bb<\/i> s\u00f3n una s\u00edntesi rigorosa, admirable, de tot el que necessita saber un lector sobre els poemes hom\u00e8rics. Garc\u00eda Gual suggereix diversos itineraris o estrat\u00e8gies per llegir-los, conven\u00e7ut que \u00aben cada relectura puede uno encontrar en sus p\u00e1ginas renovados encantos\u00bb. S\u00f3n seguits per un estudi sobre les com\u00e8dies d\u2019Arist\u00f2fanes i un altre sobre el di\u00e0leg Fed\u00f3<\/i>, de Plat\u00f3, tots dos de car\u00e0cter m\u00e9s descriptiu que els dedicats als poemes hom\u00e8rics. El seg\u00fcent i cinqu\u00e8 assaig ens aproxima a un autor \u00abmenor\u00bb, Xenofont, per\u00f2 de gran atractiu per a qualsevol lector, sobretot per la seua obra Els deu mil (An\u00e0basi)<\/i>, en qu\u00e8 es narra la fugida de P\u00e8rsia de deu mil mercenaris grecs. L\u2019estil de Xenofont ha estat molt elogiat des de l\u2019antiguitat. Si m\u00e9s no des de Cicer\u00f3, va rebre l\u2019ep\u00edtet de l\u2019abella \u00e0tica, per la seua claredat i senzillesa. Aquesta sobrietat aconsegueix de vegades un efecte pat\u00e8tic notable, com ara en aquell passatge tan emocionant de l\u2019An\u00e0basi<\/i>, quan els deu mil albiren el mar entre les muntanyes, i amb aix\u00f2, la seua salvaci\u00f3, perqu\u00e8 el mar significava col\u00f2nies gregues, i per tant, protecci\u00f3 i allunyament de la guerra. Per als grecs, la gran aventura narrada per Xenofont va ser molt m\u00e9s que una escaramussa del llarg conflicte entre grecs i perses. Els perses havien estat derrotats en els seus intents d\u2019envair Gr\u00e8cia. Ara, un grapat de grecs havien derrotat els perses en el seu propi pa\u00eds i havien retornats invictes a Gr\u00e8cia despr\u00e9s d\u2019una llarga marxa. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

L\u2019assaig seg\u00fcent, sobre Arist\u00f2til, est\u00e0 centrat en els seus escrits de biologia, que no s\u00f3n certament els m\u00e9s importants i coneguts de la seua obra. En fi, Carles Riba va assenyalar que en les obres conservades d\u2019Arist\u00f2til no es troba altre m\u00e8rit literari que el de la precisi\u00f3. Per compensar, en el seg\u00fcent cap\u00edtol Garc\u00eda Gual tracta Plutarc, un dels autors m\u00e9s llegits i admirats de la literatura occidental, d\u2019enorme influ\u00e8ncia durant els segles XVI, XVII i XVIII. Plutarc \u00e9s apreciat sobretot per les seues biografies, les Vides paral\u00b7leles<\/i>, per\u00f2 \u00e9s tamb\u00e9 l\u2019autor d\u2019una extensa col\u00b7lecci\u00f3 de Tractats de moral i de costum<\/i>, els Moralia<\/i>, el precedent m\u00e9s clar d\u2019un g\u00e8nere essencialment modern: l\u2019assaig. De fet, Plutarc va ser l\u2019autor preferit de Montaigne, al qual va proporcionar multitud d\u2019an\u00e8cdotes, de reflexions i de refer\u00e8ncies. Plutarc va inspirar tamb\u00e9 les trag\u00e8dies romanes de Shakespeare. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

La part dedicada als autors grecs continua amb un assaig sobre Dafnis i Cloe<\/i>, de Longus, aquesta novel\u00b7la pastoral que sempre es llegir\u00e0 amb plaer, gr\u00e0cies al seu erotisme senzill i directe, i per un altre sobre un autor i una obra molt poc coneguts a hores d\u2019ara, la Vida i gestes d\u2019Alexandre de Maced\u00f2nica<\/i>, del Pseudo-Cal\u00b7l\u00edstenes, que va tenir una enorme difusi\u00f3 durant l\u2019edat mitjana. Fins a quin punt aquestes obres mig oblidades s\u00f3n lletra morta, fins i tot per al lector culte? No puc contestar aquesta pregunta en el cas del Pseudo-Cal\u00b7l\u00edstenes, perqu\u00e8 no he llegit la seua vida d\u2019Alexandre, per\u00f2 l\u2019assaig de Garc\u00eda Gual m\u2019ha fet ganes de llegir-la. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

La segona part en qu\u00e8 est\u00e0 organitzat Voces de largos ecos<\/i> recull una s\u00e8rie d\u2019assaigs sobre sis escriptors llatins. En primer lloc, l\u2019Eneida<\/i> de Virgili. Garc\u00eda Gual explica molt b\u00e9 el doble aspecte que presenta aquest poema \u00e8pic: el joc d\u2019espills entre el passat i el present de Roma, d\u2019una banda, i la seua recurr\u00e8ncia al model hom\u00e8ric per l\u2019altra. Especial inter\u00e8s tenen les p\u00e0gines sobre l\u2019enigma que planteja la personalitat de Virgili. Com va ser possible que un autor tan delicat i sensible, tan dotat per a la l\u00edrica i d\u2019un car\u00e0cter melanc\u00f2lic, s\u2019esforc\u00e9s en la construcci\u00f3 d\u2019un poema \u00e8pic de propaganda nacional? I per qu\u00e8 el va voler cremar abans de morir? Nom\u00e9s perqu\u00e8 li quedaven alguns versos imperfectes? Hi ha una altra hip\u00f2tesi, que va relatar Hermann Broch en la seua novel\u00b7la La mort de Virgili<\/i>, i que Garc\u00eda Gual ressegueix amb detall. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Despr\u00e9s de Virgili, Ovidi, segurament l\u2019autor m\u00e9s llegit de la literatura llatina, una font inesgotable de refer\u00e8ncies i motius per a escriptors, artistes i m\u00fasics, la producci\u00f3 completa del qual \u00e9s repassada meticulosament. D\u2019Ovidi passem, ja una mica lluny del per\u00edode estrictament cl\u00e0ssic, a dos novel\u00b7listes llatins, Petroni i Apuleu, autors d\u2019unes obres que no resulta f\u00e0cil de classificar com a novel\u00b7les. Quan es van escriure encara no hi havia en l\u2019\u00e0mbit llat\u00ed una consci\u00e8ncia clara d\u2019aquest g\u00e8nere literari. Garc\u00eda Gual, autor de Los or\u00edgenes de la novela <\/i>(Istmo, 1991) i Primeras novelas europeas<\/i> (Istmo, 1990), dos estudis fonamentals, considera Petroni i Apuleu els creadors d\u2019un tipus de ficci\u00f3 singularment moderna i els capdavanters de la novel\u00b7la realista, amb tocs par\u00f2dics i sat\u00edrics. Dos assaigs sobre S\u00e8neca i Marc Aureli respectivament tanquen la s\u00e8rie dels autors llatins. Del primer caracteritza molt b\u00e9 l\u2019estil, fluid i en\u00e8rgic, i la llibertat de composici\u00f3 dels seus escrits. I, per acabar, les Meditacions<\/i> de Marc Aureli, un text excepcional de la literatura cl\u00e0ssica, per a Garc\u00eda Gual un dels veritables llibres cl\u00e0ssics, \u00absi entendemos por \u201ccl\u00e1sicos\u201d aquellos textos que siempre tienen algo vivo que decirnos, por encima del desgaste del tiempo\u00bb. L\u2019esto\u00efcisme melanc\u00f2lic de Marc Aureli, d\u2019una certa tonalitat pascaliana, t\u00e9 l\u2019atractiu d\u2019una doctrina viscuda, i no d\u2019una predicaci\u00f3. El seu llibre es pot llegir com un dietari sense dates, que reflecteix el dramatisme de l\u2019itinerari vital del seu autor. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Voces de largos ecos <\/span><\/i>no \u00e9s una s\u00edntesi o un manual de la literatura grega i llatina de l\u2019antiguitat. No serveix, per tant, o no serveix del tot, per preparar un examen sobre aquesta literatura, sin\u00f3 per comen\u00e7ar a llegir-la. El llibre de Garc\u00eda Gual presenta una oferta variada i ofereix informaci\u00f3 suficient perqu\u00e8 el lector s\u2019anime a comen\u00e7ar per un llibre o altre, o a rellegir algunes de les obres comentades i recomanades per Carlos Garc\u00eda Gual. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Enric Iborra<\/span><\/span><\/span><\/span>
\nProfessor de llengua i literatura, autor de La literatura recordada<\/i><\/a> i del blog La serp blanca<\/i><\/a><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>Podeu fer-hi un tast de les primeres p\u00e0gines de l’obra.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Garc\u00eda Gual, Carlos. Voces de largos ecos: invitaci\u00f3n a leer a los cl\u00e1sicos. Barcelona: Ariel,…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","_seopress_robots_follow":"","_seopress_robots_imageindex":"","_seopress_robots_snippet":"","_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_robots_breadcrumbs":"","_seopress_robots_freeze_modified_date":"","_seopress_robots_custom_modified_date":"","_seopress_robots_canonical":"","_seopress_social_fb_title":"","_seopress_social_fb_desc":"","_seopress_social_fb_img":"","_seopress_social_fb_img_attachment_id":0,"_seopress_social_fb_img_width":0,"_seopress_social_fb_img_height":0,"_seopress_social_twitter_title":"","_seopress_social_twitter_desc":"","_seopress_social_twitter_img":"","_seopress_social_twitter_img_attachment_id":0,"_seopress_social_twitter_img_width":0,"_seopress_social_twitter_img_height":0,"_seopress_redirections_value":"","_seopress_redirections_enabled":"","_seopress_redirections_enabled_regex":"","_seopress_redirections_logged_status":"","_seopress_redirections_param":"","_seopress_redirections_type":0,"_seopress_analysis_target_kw":"","_seopress_news_disabled":"","_seopress_video_disabled":"","_seopress_video":[],"_seopress_pro_schemas_manual":[],"_seopress_pro_rich_snippets_disable_all":"","_seopress_pro_rich_snippets_disable":[],"_seopress_pro_schemas":[],"inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-2687","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":false,"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1344,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1344,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2687","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2687"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2687\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4203,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2687\/revisions\/4203"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2687"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2687"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2687"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}