{"id":2688,"date":"2021-03-03T08:45:02","date_gmt":"2021-03-03T07:45:02","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/el-librero-asesino-de-barcelona\/"},"modified":"2026-03-04T14:15:43","modified_gmt":"2026-03-04T13:15:43","slug":"el-librero-asesino-de-barcelona","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/el-librero-asesino-de-barcelona\/","title":{"rendered":"\u00abEl librero asesino de Barcelona\u00bb"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Miquel i Planas, Ramon. El librero asesino de Barcelona<\/i>. Ed. y trad., Josep Sarret. [Vilassar de Dalt]: Piel de Zapa, 2020. 233 p. ISBN 978-84-17700-91-1. 19 \u20ac.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

El llibre de Ramon Miquel i Planas El librero asesino de Barcelona<\/i> \u00e9s un itinerari fabul\u00f3s al cor d\u2019una llegenda urbana, la d\u2019un llibreter assass\u00ed a Barcelona. Llegint-lo, ens endinsem al bell mig de la gestaci\u00f3 d\u2019una hist\u00f2ria gr\u00e0cies a una explicaci\u00f3 detallada que ens permetr\u00e0 entendre com una llegenda pot donar peu a la creaci\u00f3 d\u2019obres de ficci\u00f3 i com neix el seu personatge principal, un monjo llibreter anomenat Vicens.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

<\/p>\n

El llibreter antiquari sol ser un individu que es presta molt a aquesta metamorfosi en personatge de ficci\u00f3. Qualsevol que hagi tingut l\u2019ocasi\u00f3 d\u2019endinsar-se en el m\u00f3n del llibre antic sap fins quin punt els col\u00b7leccionistes, els bibli\u00f2fils i els llibreters mostren uns perfils psicol\u00f2gics del tot originals. <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

El llibre de Miquel i Planas fa esment d\u2019aquesta particularitat que els porta a posseir els llibres ja no com a objectes, sin\u00f3 com si fossin persones amb qui estableixen lligams afectius molt forts. El llibreter Vicens \u00e9s un llibreter antiquari i sembla absolutament incapa\u00e7 de reprimir les seves pulsions.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

En aquest sentit \u00e9s especialment interessant l\u2019esment que fa l\u2019autor de la relaci\u00f3 conflictiva que tenen els llibreters amb els bibli\u00f2fils, que tot i necessitant-se mutualment, es fan una esp\u00e8cie de guerra passional per posseir llibres. En un article de Prosper Blanchemain, incl\u00f2s a Les miscellan\u00e9es bibliographiques,<\/i> editades a Paris l\u2019any 1879 per Eduard Rouveyre, que porta per t\u00edtol \u00abLe bouquiniste assassin\u00bb, se\u2019ls descriu com \u00ab\u00e9gorgeurs\u00bb (estranguladors) met\u00e0fora que ja diu molt de la viol\u00e8ncia extrema de la qual \u00e9s capa\u00e7 un col\u00b7lectiu amb unes caracter\u00edstiques psicol\u00f2giques que podrien ser els s\u00edmptomes d\u2019una psicopatologia per no dir una psicopatia. <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

De fet, en algunes subhastes de llibres, entre el p\u00fablic, solen haver-hi recels, enveges, gelosies i complots. El llibreter Vicens, protagonista de la llegenda, queda completament indu\u00eft pel desig cap a un exemplar dels Furs de Val\u00e8ncia<\/i> en lletra g\u00f2tica que el porta a una total alienaci\u00f3.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Miquel i Planas ens permet llegir la llegenda del llibreter assass\u00ed (p. 21 a 46), on podem trobar molts indicis d\u2019aquesta p\u00e8rdua de ra\u00f3 que porta el protagonista a poc a poc a semblar-se m\u00e9s a un animal salvatge que a un \u00e9sser hum\u00e0: \u00abY si alguien le hubiera observado atentamente, habr\u00eda podido descubrir en sus labios una sonrisa de ferocidad\u00bb (p. 36). <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

El repte d\u2019aquesta ressenya consisteix a aconseguir engrescar aquest lector i convidar-lo a perdre\u2019s en la immensitat de la tasca documental realitzada per Miquel i Planas, que ens t\u00e9 generalment molt acostumats al rigor exploratori. S\u2019ha de dir que el detallisme del seu estil dificulta qualsevol temptativa de resumir aquesta obra carregada de precisions indispensables, per\u00f2 alhora \u00e9s gaireb\u00e9 un sacrilegi no enumerar-les totes. Deixem doncs en mans del futur lector la responsabilitat de gaudir de la quantitat d\u2019an\u00e8cdotes i de refer\u00e8ncies que s\u2019hi poden descobrir.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Per\u00f2 a m\u00e9s de ser una obra efica\u00e7 i exquisidament documentada, permet fer una reflexi\u00f3 quasi filos\u00f2fica de com la ficci\u00f3 i la realitat van sempre de la m\u00e0, de com evolucionen les llegendes, de com sense tenir cap valor hist\u00f2ric condicionen d\u2019una certa manera la hist\u00f2ria, desmultiplicant-la en diverses veritats que alimenten el desig de creaci\u00f3 de diferents autors. Fins quin punt a aquests autors se\u2019ls pot atribuir la paternitat de les hist\u00f2ries que desenvolupen? Fins a quin punt, per exemple, Gustave Flaubert es va inventar una hist\u00f2ria en la seva composici\u00f3 anomenada Bibliomanie<\/i> al 1836 o es va inspirar en una hist\u00f2ria que existia o en un fet real? <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Aquests dubtes ens faran plantejar la car\u00e8ncia o la pres\u00e8ncia del valor hist\u00f2ric del relat del llibreter frare Vicens i els seus crims. Miquel i Planas ens porta de la m\u00e0 per rec\u00f3rrer tota l\u2019amplada d\u2019aquests interrogants, ens apropem amb ell al cor de la llegenda, als seus mecanismes, anant a la seva aparici\u00f3 i seguint pas a pas la seva evoluci\u00f3. \u00c9s especialment interessant descobrir la g\u00e8nesi d\u2019aquesta llegenda, quines s\u00f3n les seves fonts liter\u00e0ries. Sembla que la novel\u00b7la del llibreter assass\u00ed hauria nascut d\u2019un conte d\u2019Ernst Theodor Amadeus Hoffmann Das Fr\u00e4ulein von Scuderi <\/i>(La senyoreta de Scud\u00e9ry<\/i>) amb un personatge principal anomenat Ren\u00e9 Cardillac, un joier tan obsessionat com el nostre llibreter assass\u00ed. <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

<\/a>Si, per a alguns, l\u2019ascend\u00e8ncia hoffmaniana de la llegenda sembla no oferir cap dubte pel que fa als or\u00edgens literaris, tamb\u00e9 s\u00f3n apassionants els antecedents hist\u00f2rics, i aix\u00ed descobrim per exemple que al 1836, l\u2019actualitat de la nostra terra ja era \u00abtrepidant\u00bb.[1]<\/span><\/span><\/span><\/span><\/a>Ho podrem comprovar llegint, a m\u00e9s, obres citades per Miquel i Planas, tal com Barcelona antigua y moderna <\/i>de Pi i Arimon (Barcelona, 1854), sobre el que va passar a la ciutat al 1835 i sobre el saqueig de la Biblioteca de Poblet (p. 72) durant el qual varen quedar dispersats milers de llibres. Fins a quin punt aquest saqueig deplorable no podria explicar potser l\u2019afany d\u2019alguns per col\u00b7leccionar i cuidar d\u2019uns llibres magn\u00edfics, de sobte convertits en orfes, sotmesos tan sovint a la viol\u00e8ncia de la hist\u00f2ria? <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

<\/a><\/span><\/span><\/p>\n

Les revoltes del 1835 al nostre pa\u00eds varen ser prou importants per estimular la imaginaci\u00f3 d\u2019un Hoffmann i l\u2019aparici\u00f3 d\u2019un personatge com el frare de Poblet. Tamb\u00e9 ser\u00e0 d\u2019especial inter\u00e8s descobrir els elements bibliogr\u00e0fics i el seu tractament, amb quins coneixements bibliogr\u00e0fics l\u2019inventor de la llegenda podia comptar, i com han estat tractades totes les al\u00b7lusions bibliogr\u00e0fiques que s\u2019hi fan.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

La part final del llibre \u00e9s un regal, en la mesura que constitueix una ocasi\u00f3 de llegir textos d\u2019un gran valor literari com \u00abEl bibli\u00f3mano o el nuevo Cardillac\u00bb publicat a la revista La <\/i>Gazette des tribunaux,<\/i>[2]<\/span><\/span><\/span><\/span><\/a> el conte d\u2019un molt jove Gustave Flaubert Bibliomanie<\/i>, el de Charles Nodier El bibli\u00f3mano<\/i> i el conte de Hoffmann en franc\u00e8s, Mademoiselle de Scud\u00e9ry<\/i>. Miquel i Planas els havia citat precedentment i ens els ofereix al final com una proposta essencial. Aquestes obres ens inviten a gaudir de tota la m\u00e0gia, tota la dimensi\u00f3 fant\u00e0stica, tot el suspens, el misteri intr\u00ednsecs a tota realitat i que tant G. Flaubert, C. Nodier i E.T.A. Hoffman, entre altres, han sabut sempre lliurar-nos amb la destresa d\u2019uns cineastes moderns.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

La lectura d\u2019El librero asesino de Barcelona<\/i> es fa doncs indispensable perqu\u00e8 aporta llum al recorregut sinu\u00f3s que fa la imaginaci\u00f3 humana i ens conven\u00e7 de la idea que sempre est\u00e0 i estar\u00e0 al capdavant de la creaci\u00f3 liter\u00e0ria i la ficci\u00f3, com una aliada impertorbable i fidel.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Barbara Roig Equey<\/span><\/span><\/span><\/a>
\nDe la 1a promoci\u00f3 de l\u2019Escola de Llibreria<\/a><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\n
\n
\n

[1]<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/a> Qualificatiu utilitzat per Ramon Miquel i Planas.<\/span><\/span><\/span>
\n[2]<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/a> A la p. 109 de l\u2019edici\u00f3 que hem utilitzat, es titula el text de la seg\u00fcent manera: \u00ab<\/span>Tribunales extranjeros, Sala de los Ministros del crimen (correspondencia especial de la Gazette des tribunaux<\/i>). Audiencia Real de Catalu\u00f1a con sede en Barcelona, El bibli\u00f3mano o el nuevo Cardillac<\/i>\u00bb.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Miquel i Planas, Ramon. El librero asesino de Barcelona. Ed. y trad., Josep Sarret. [Vilassar…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","_seopress_robots_follow":"","_seopress_robots_imageindex":"","_seopress_robots_snippet":"","_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_robots_breadcrumbs":"","_seopress_robots_freeze_modified_date":"","_seopress_robots_custom_modified_date":"","_seopress_robots_canonical":"","_seopress_social_fb_title":"","_seopress_social_fb_desc":"","_seopress_social_fb_img":"","_seopress_social_fb_img_attachment_id":0,"_seopress_social_fb_img_width":0,"_seopress_social_fb_img_height":0,"_seopress_social_twitter_title":"","_seopress_social_twitter_desc":"","_seopress_social_twitter_img":"","_seopress_social_twitter_img_attachment_id":0,"_seopress_social_twitter_img_width":0,"_seopress_social_twitter_img_height":0,"_seopress_redirections_value":"","_seopress_redirections_enabled":"","_seopress_redirections_enabled_regex":"","_seopress_redirections_logged_status":"","_seopress_redirections_param":"","_seopress_redirections_type":0,"_seopress_analysis_target_kw":"","_seopress_news_disabled":"","_seopress_video_disabled":"","_seopress_video":[],"_seopress_pro_schemas_manual":[],"_seopress_pro_rich_snippets_disable_all":"","_seopress_pro_rich_snippets_disable":[],"_seopress_pro_schemas":[],"inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-2688","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":false,"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1343,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1343,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2688","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2688"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2688\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4204,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2688\/revisions\/4204"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2688"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2688"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2688"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}