{"id":2690,"date":"2021-02-26T07:35:22","date_gmt":"2021-02-26T06:35:22","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/legibilidad-y-tipografia\/"},"modified":"2026-03-04T14:15:43","modified_gmt":"2026-03-04T13:15:43","slug":"legibilidad-y-tipografia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/legibilidad-y-tipografia\/","title":{"rendered":"\u00abLegibilidad y tipograf\u00eda\u00bb"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Gorodischer, Horacio F.; Scaglione, Jos\u00e9. Legibilidad y tipograf\u00eda: la composici\u00f3n de los textos.<\/i> Val\u00e8ncia: Campgr\u00e0fic, 2020. x, 193 p. ISBN 978-84-96657-57-1. 22 \u20ac.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Fa poc temps, l\u2019editorial Campgr\u00e0fic ha editat un nou llibre el t\u00edtol del qual anuncia molt clarament, o quasi, el seu contingut: Legibilidad y tipograf\u00eda<\/i>. Els autors s\u00f3n dos reputats docents i professionals argentins en el camp de la gr\u00e0fica, que han ajuntat esfor\u00e7os i sabers per tal d\u2019oferir al lector un molt ampli panorama sobre les capacitats comunicatives de la tipografia i, per extensi\u00f3, de la lletra i dels alfabets, alhora que en justifiquen els aspectes funcionals, d\u2019\u00fas i, sobretot, de la transcend\u00e8ncia que assoleix un text en la seva formulaci\u00f3 i formalitzaci\u00f3. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

<\/p>\n

En principi, hem de dir que no estem davant cap tipus de manual. Ben al contrari, la proposta \u00e9s un ampli compendi de sabers, que no de coneixements, que intenta normalitzar i donar ra\u00f3 de ser a l\u2019ampli panorama de la producci\u00f3 gr\u00e0fica, especialment en el disseny editorial. \u00c9s una obra que suma i integra tot all\u00f2 que, en principi, t\u00e9 alguna compet\u00e8ncia en l\u2019acte de projectar productes sobre suport f\u00edsic susceptibles de ser llegits. \u00c9s clar que tamb\u00e9 hi trobem les refer\u00e8ncies necess\u00e0ries per fer incursions en els entorns digitals. En definitiva, es podria dir que el resultat \u00e9s un gran compendi de referents destinats a facilitar la presa de decisi\u00f3 en la rutina projectual, que no metodologia, de disseny.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

El llibre est\u00e0 organitzat en tres grans cap\u00edtols que volen concretar tres espais diferenciats conceptualment i que, possiblement, poden correspondre a tres aspectes disciplinaris diferents. El recorregut de lectura organitzat pels autors ens proposa anar des dels aspectes m\u00e9s generals, abstractes i conceptuals fins a all\u00f2 que \u00e9s m\u00e9s concret i d\u2019aplicaci\u00f3 directa en la pr\u00e0ctica professional.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Aix\u00ed, el primer cap\u00edtol ostenta el t\u00edtol \u00abLegibilidad\u00bb i est\u00e0 dedicat a presentar-nos un ampli ventall d\u2019aproximacions als possibles nivells de percepci\u00f3 d\u2019un text: leibilidad<\/i>, lecturabilidad<\/i>, inteligibilidad<\/i>, facilidad de lectura<\/i>, legibilidad<\/i> s\u00f3n les diverses consideracions sobre un text per a la limitaci\u00f3 de l\u2019entorn connectiu necessari per a la bona comprensi\u00f3 d\u2019un escrit. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Aquestes qualitats en el proc\u00e9s de lectura ens han recordat aquell gui\u00f3 hist\u00f2ric que, estructurat en quatre etapes ben diferenciades, es seguia a l\u2019edat mitjana per tal d\u2019aconseguir una completa i absoluta comprensi\u00f3 del text, aquelles que es denominaven com a lectio<\/i>, emendatio<\/i>, enarratio <\/i>i iudicium<\/i>. De fet, ambd\u00f3s sistemes interpretatius no estarien gaire allunyats, sin\u00f3 que m\u00e9s aviat es podria dir que s\u00f3n id\u00e8ntics pel que fa a la rutina i obtenci\u00f3 de resultats, circumst\u00e0ncia que ens indica que, m\u00e9s o menys, estem all\u00e0 mateix. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\u00c9s tamb\u00e9 en aquest cap\u00edtol on es fa esment del concepte \u00abfunci\u00f3\u00bb, relacionant-lo directament amb els objectius que han d\u2019acomplir els textos segons les necessitats comunicatives previstes d\u2019antuvi i, per tant, determinar la confecci\u00f3 d\u2019una narrativa espec\u00edfica vinculada a l\u2019\u00fas del producte. Per acabar amb els continguts d\u2019aquest cap\u00edtol, cal mencionar que s\u2019hi fa una curta refer\u00e8ncia a la micro i la macrotipografia, assenyalant-ne la import\u00e0ncia de com els detalls ajuden a la bona comprensi\u00f3 d\u2019un producte gr\u00e0fic.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

El segon cap\u00edtol, intitulat \u00abComposici\u00f3n tipogr\u00e1fica\u00bb, ens condueix pel territori propi i espec\u00edfic de la tipografia, tot ponderant-ne les possibles aplicacions. Es comen\u00e7a el cam\u00ed mostrant la singularitat de la lletra, ja sigui en la seva unicitat com a forma, com a mesura, o com a sistema classificatori dels repertoris d\u2019alfabets. Pel recorregut s\u2019introdueixen conceptes com fam\u00edlia, cos, lletra, tipus, p\u00f2lissa… per tal d\u2019abastar-ne el major camp possible.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

De fet, hi s\u00f3n exposades les bases d\u2019actuaci\u00f3 de la tipografia, aix\u00ed com les l\u00ednies mestres que ha d\u2019assolir qualsevol bon producte gr\u00e0fic: el cos de la lletra, la llargada de l\u00ednies i el joc d\u2019interl\u00ednies. Aquesta tr\u00edada, no solament posa de manifest els valors dels \u00abblancs\u00bb com a constructors gr\u00e0fics, sin\u00f3 que sintetitza en un petit espai tot all\u00f2 que, per combinat\u00f2ria arquitect\u00f2nica, formalitza les produccions gr\u00e0fiques.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

En tot cas, cal fer refer\u00e8ncia al fet que en aquest segon cap\u00edtol hi trobem gran quantitat d\u2019exemples i d\u2019il\u00b7lustracions que fan molt assequibles els continguts exposats, alhora que el to did\u00e0ctic del llibre facilita la comprensi\u00f3 d<\/span><\/span>e com es relacionen el diversos elements que intervenen en la composici\u00f3 del text i de les diverses modalitats de producte gr\u00e0fic. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Referent a aix\u00f2, he de confessar que, des de fa anys, hi ha una expressi\u00f3 taurina que em t\u00e9 captivat, per dir-ho d\u2019alguna manera. Em refereixo a all\u00f2 de \u00abcomponer un cartel\u00bb. El paral\u00b7lelisme significatiu \u00e9s seductor. L\u2019expressi\u00f3, des de les arts gr\u00e0fiques i des de l\u2019ofici \u00e9s clara. Especialment, en per\u00edodes on eren utilitzats els tipus de plom i els de fusta per a cossos m\u00e9s grans. Des de la taurom\u00e0quia tamb\u00e9 sembla clar; es refereix a l\u2019elecci\u00f3 de \u00abdiestros\u00bb que configurin una seq\u00fc\u00e8ncia d\u2019aptituds equilibrades del saber fer taur\u00ed i que atorguin a la cursa de braus el ritme necessari per tal que el p\u00fablic quedi satisfet amb l\u2019espectacle. Aqu\u00ed volem recordar que els bons toreros s\u00f3n aquells que \u00abcomponen la figura\u00bb. Crec que el conjunt dona bastant de si, especialment si tenim en compte que, cronol\u00f2gicament, els primers anuncis \/ cartells de les \u00abcorrides\u00bb eren, simplement, tipogr\u00e0fics. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

El tercer i darrer cap\u00edtol es dedica a la \u00abSelecci\u00f3n de fuentes\u00bb i representa la part m\u00e9s pr\u00e0ctica de tot el llibre. Aqu\u00ed hi trobarem exposats quins s\u00f3n els requeriments espec\u00edfics que el dissenyador ha de contemplar en l\u2019acte de projectar. Tot i aix\u00ed el to no \u00e9s, en cap cas, imperatiu com podria correspondre a un manual; ben al contrari, plana sobre totes les consideracions un aire d\u2019absoluta llibertat i una potenciaci\u00f3 de la capacitat formalitzadora vinculada directament a la qualitat del producte gr\u00e0fic. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Aix\u00ed, \u00e9s necessari que el projectista pugui entendre la dial\u00e8ctica entre \u00abforma y funci\u00f3n\u00bb, binomi que si b\u00e9 est\u00e0 ja superat, sempre \u00e9s bo tenir-lo present. Tamb\u00e9 \u00e9s aconsellable que en la presa de decisions hi hagi sempre un component est\u00e8tic que sigui \u00fatil per harmonitzar el conjunt del resultat gr\u00e0fic, i que alhora marqui els l\u00edmits perceptius de l\u2019usuari.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\u00c9s important fer notar que els autors en cap moment assenyalen com a bones o dolentes les eleccions tipogr\u00e0fiques que es puguin fer, m\u00e9s aviat potencien la capacitat que tot projecte t\u00e9 per autodefinir-se i autoformalitzar-se, donant validesa a aquelles dues m\u00e0ximes en disseny que anuncien que el projecte genera projecte i que la tipografia s\u2019escull a ella mateixa.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Com a an\u00e8cdota en aquest cap\u00edtol, comentar que, per explicar qu\u00e8 \u00e9s el \u00abritme gr\u00e0fic\u00bb es fa servir el mot \u00abminimum\u00bb, fet del tot l\u00f2gic, ja que aquesta paraula \u00e9s per ella mateixa una joieta. Es pot fer servir com a model de ritme perqu\u00e8 la seva estructura implica la determinaci\u00f3 dels espais \u00abi\u00bb, \u00abn\u00bb i \u00abm\u00bb, que s\u00f3n clau per a la construcci\u00f3 de tot l\u2019alfabet, ja que concreten el joc modular de les pautes utilitzades per a la seva consecuci\u00f3. Tamb\u00e9 \u00e9s rellevant perqu\u00e8, segons assenyala la tradici\u00f3, la dita \u00abposar els punts sobre les is\u00bb prov\u00e9 del fet, anteriorment assenyalat, de discriminar les paraules dins dels textos medievals, ja que \u00abminimum\u00bb escrit en \u00abscritta continua<\/i>\u00bb i sense punts a les is \u00e9s del tot irreconeixible i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, il\u00b7legible. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Per acabar aquest textet seria convenient fer unes poques consideracions a mode de cloenda i que alhora siguin \u00fatils per a la bona comprensi\u00f3 del valor d\u2019aquest llibre. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

En principi, s\u2019ha de valorar l\u2019obra comentada com a una bona base per entrar amb seguretat al m\u00f3n de la tipografia. El llibre ser\u00e0 molt \u00fatil a la doc\u00e8ncia pel seu car\u00e0cter introductori a les consideracions que qualsevol dissenyador ha de tenir present en la seva activitat projectiva. El text transpira aquella humilitat pr\u00f2pia de tot bon professor, on es prioritzen els sabers a la pr\u00f2pia gl\u00f2ria.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

En la mateixa l\u00ednia, cal remarcar la voluntat d\u2019utilitzar una terminologia que estigui a l\u2019abast de tothom, tant la tradicional d\u2019ofici com la m\u00e9s actual derivada de les noves tecnologies i de l\u2019entorn anglosax\u00f3. Amb tot, seria bo que hi hagu\u00e9s un rigor m\u00e9s disciplinari en l\u2019\u00fas de cada una d\u2019elles.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Tanmateix, es troben a faltar un parell de cap\u00edtols o b\u00e9 seccions internes. Una fa refer\u00e8ncia a la construcci\u00f3 d\u2019arquitectures gr\u00e0fiques, vinculant-les als tra\u00e7ats harm\u00f2nics, base necess\u00e0ria per determinar les estructures que de manera sint\u00e0ctica organitzen l\u2019espai gr\u00e0fic. L\u2019altra car\u00e8ncia assenyala la manca d\u2019un apartat espec\u00edfic sobre la influ\u00e8ncia que ha provocat en l\u2019entorn del disseny gr\u00e0fic l\u2019\u00fas i la projectaci\u00f3 en els entorns digitals, evidenciant-ne els canvis metodol\u00f2gics, formals i comunicatius que implica el seu \u00fas. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Finalment, agrair als autors la feina feta, especialment pel to utilitzat en la redacci\u00f3 i composici\u00f3 del text. \u00c9s f\u00e0cil de llegir, engrescador, molt complet. Lluny del t\u00edpics i t\u00f2pics dels manuals de tipografia. Aqu\u00ed les afirmacions, poques, s\u00f3n totes elles documentades i raonades, obrint a cada pas les fronteres restrictives tradicionals; en conseq\u00fc\u00e8ncia, encara que soni estrany, el text \u00e9s un cant a la llibertat. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Dr. Enric Tormo Ballester<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>
\nCatedr\u00e0tic de Tecnologia del Disseny, Facultat de Belles Arts de la UB<\/a> <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Gorodischer, Horacio F.; Scaglione, Jos\u00e9. Legibilidad y tipograf\u00eda: la composici\u00f3n de los textos. Val\u00e8ncia: Campgr\u00e0fic,…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-2690","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":false,"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1293,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1293,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2690","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2690"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2690\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4206,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2690\/revisions\/4206"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2690"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2690"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2690"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}