{"id":2695,"date":"2021-02-15T07:59:49","date_gmt":"2021-02-15T06:59:49","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/cal-justificar-la-importancia-de-la-literatura\/"},"modified":"2026-03-04T14:15:43","modified_gmt":"2026-03-04T13:15:43","slug":"cal-justificar-la-importancia-de-la-literatura","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/cal-justificar-la-importancia-de-la-literatura\/","title":{"rendered":"Cal justificar la import\u00e0ncia de la literatura?"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Eaglestone, Robert. La literatura: per qu\u00e8 \u00e9s important<\/i>. Trad., Octavi Gil Pujol. Barcelona: Saldonar, 2020. 113 p. ISBN 978-84-17611-44-6. 14 \u20ac.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Eaglestone, Robert. Literature: why it matters.<\/i> Cambridge, UK; Medford, MA: Polity Press, 2019. 123 p. ISBN 978-1-5095-3232-2.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Sembla que s\u00ed, que en l\u2019actualitat cal justificar per qu\u00e8 la literatura \u00e9s important. Hi ha llibres (i articles) que del tombant de segle en\u00e7\u00e0 malden per conv\u00e8ncer els lectors que la literatura \u00e9s una part essencial de la cultura, de la vida, i que, naturalment, ha de ser ensenyada. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

<\/p>\n

La reivindicaci\u00f3 de la import\u00e0ncia de la literatura forma part, al capdavall, de la reivindicaci\u00f3 de les humanitats i de la funci\u00f3 que l\u2019una i les altres tenen i han de tenir en la cultura i en l\u2019ensenyament actuals. Recordem, per posar un exemple, els llibres de Nuccio Ordine (del qual vaig ressenyar aqu\u00ed mateix<\/a> La inutilitat de l\u2019in\u00fatil<\/i>) i preguntem-nos a quins lectors es destinen. Si els llegeixen els conven\u00e7uts, els que saben que la literatura \u00e9s important, l\u2019efecte segurament ser\u00e0 de refor\u00e7ar els arguments que fan servir en la seva defensa, alhora que experimentaran el neguit precisament de qui s\u2019ha de defensar perqu\u00e8 s\u2019adona que perd posicions. Preguntem-nos tamb\u00e9 si els llegiran els qui no creuen en la import\u00e0ncia de la literatura, els que pensen que no serveix per a res, que \u00e9s in\u00fatil, els qui creuen, en suma, que si alg\u00fa llegeix literatura (una novel\u00b7la, poso per cas), en el millor dels casos, ho fa per diversi\u00f3 i, en el pitjor, nom\u00e9s perd el temps. Seguint aquest raonament, si llegir literatura no \u00e9s una ocupaci\u00f3 productiva, si no \u00e9s \u00fatil per aconseguir res pr\u00e0ctic, aleshores per qu\u00e8 cal dedicar temps i recursos a estudiar-la, per qu\u00e8 ha de ser una assignatura, per qu\u00e8 ha de ser una especialitat universit\u00e0ria. Preguntem-nos si aquests lectors es deixaran conv\u00e8ncer per arguments com els que proposa el llibre de Robert Eaglestone de qu\u00e8 parlar\u00e9 tot seguit.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Cal dir que d\u2019arguments per defensar la import\u00e0ncia de la literatura, el llibre del professor Eaglestone en dona un grapat, per\u00f2 el que el fa mereixedor d\u2019una lectura atenta \u00e9s la claredat expositiva i l\u2019encert en l\u2019\u00fas de les met\u00e0fores amb qu\u00e8 resol problemes d\u2019una extraordin\u00e0ria dificultat. Aquest llibre i un d\u2019anterior, una guia per a estudiants de literatura anglesa (Doing English: a guide for literature students<\/i>, que ja va per la quarta edici\u00f3),[1]<\/span><\/span><\/span><\/span><\/a> posen de manifest la capacitat pedag\u00f2gica d\u2019Eaglestone, que va aconseguir un prestigi\u00f3s reconeixement a l\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia docent el 2014 (National Teaching Fellowship). Segurament, la qualitat docent ha contribu\u00eft a la brillant carrera acad\u00e8mica d\u2019Eaglestone en qu\u00e8 destaquen un llibre sobre la cr\u00edtica \u00e8tica basada en Emmanuel Levinas (Ethical criticism: reading after Levinas<\/i>, 1997) i tres sobre la literatura de l\u2019Holocaust, publicacions que el situen molt a prop dels temes que han preocupat Joan-Carles M\u00e8lich (vegeu la ressenya de La sabidur\u00eda de lo incierto<\/i><\/a>).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Havia llegit Doing English <\/i>d\u2019Eaglestone, que em va semblar un manual excel\u00b7lent, aix\u00ed que em va entusiasmar la proposta de ressenyar un altre llibre del mateix autor, Literature: why it matters<\/i>. Encara em va agradar m\u00e9s saber que el llibre havia estat tradu\u00eft al catal\u00e0 i que l\u2019objecte de la ressenya havia de ser precisament la traducci\u00f3. Remarco que m\u2019ha resultat inesperat i emocionant el prefaci que l\u2019autor ha escrit per a la traducci\u00f3 catalana en qu\u00e8 explica la seva relaci\u00f3 personal amb el nostre pa\u00eds (p. 9-12). Agraeixo, doncs, que l\u2019editorial Saldonar hagi decidit emprendre la publicaci\u00f3 d\u2019un llibre com aquest, molt arriscada tal com est\u00e0 el mercat, perqu\u00e8, si b\u00e9 l\u2019argumentaci\u00f3 general admet sense problemes el trasllat d\u2019una llengua a l\u2019altra, no passa el mateix amb les refer\u00e8ncies, amb les autoritats que invoca Eaglestone com a suport del seu discurs. Llevat d\u2019un grapat d\u2019universitaris, al lector a qui va destinada la traducci\u00f3 del llibre \u00e9s possible que no li sonin gaire noms de cr\u00edtics com els dels Leavis (Frank Raymond i Queenie Dorothy), John Crowe Ransom, Ivor Armstrong Richards (tradu\u00eft al castell\u00e0, per\u00f2), el seu deixeble William Empson o Stanley Fish, per\u00f2 potser s\u00ed que coneix Mikha\u00efl Bakht\u00edn, Jacques Derrida i, sobretot, Terry Eagleton (molt tradu\u00eft al castell\u00e0). <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Segurament el nus del problema \u00e9s que la manera d\u2019ensenyar literatura a Anglaterra (nom\u00e9s cal fullejar Doing English<\/i>) i a Catalunya ha estat ben diferent fins fa poc: m\u00e9s centrada en la lectura del text en ell mateix all\u00e0, m\u00e9s hist\u00f2rica i contextual aqu\u00ed. \u00c9s veritat que a l\u2019actual batxillerat s\u2019ensenya literatura mitjan\u00e7ant el comentari de textos, per\u00f2 la tria encara est\u00e0 molt condicionada per l\u2019orientaci\u00f3 historicista; de fet, els manuals usats fins no fa gaire han estat hist\u00f2ries sint\u00e8tiques de la literatura.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

D\u2019un llibre que vol argumentar la import\u00e0ncia de la literatura caldria esperar que comenc\u00e9s donant-ne una definici\u00f3, perqu\u00e8 \u00e9s ben veritat que, si la ten\u00edem, s\u2019haurien resolt molts dubtes; d\u2019una banda, tothom a tot arreu estaria d\u2019acord sobre qu\u00e8 \u00e9s i qu\u00e8 no \u00e9s literatura, i ens estalviar\u00edem els problemes de valor, i, de l\u2019altra banda, tenir un objecte d\u2019estudi espec\u00edfic, distint, objectiu, faria m\u00e9s senzill justificar la disciplina que l\u2019estudia. Al primer cap\u00edtol (\u00abQu\u00e8 \u00e9s la literatura?\u00bb, p. 13-31), Eaglestone reconeix que no pot donar una definici\u00f3 ni hist\u00f2ricament ni cient\u00edficament homologable de la literatura, per\u00f2 t\u00e9 l\u2019habilitat d\u2019explicar qu\u00e8 \u00e9s mitjan\u00e7ant una met\u00e0fora d\u2019indiscutible efic\u00e0cia: \u00abla literatura \u00e9s una conversa viva\u00bb (p. 17), \u00e9s a dir, que s\u2019ha d\u2019entendre com si fos una conversa quotidiana, real. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Establert el procediment, tot seguit descriu aspectes relacionats amb la met\u00e0fora inicial. En primer lloc, la literatura \u00e9s una comunicaci\u00f3 perqu\u00e8 no hi ha conversa si no hi intervenen com a m\u00ednim dues persones que es volen dir alguna cosa; en segon lloc, com en una conversa, la literatura pot tractar tant els temes m\u00e9s importants (l\u2019amor, la vida, la mort, etc.) com els m\u00e9s trivials i ordinaris. Justament, pel sol fet de parlar-ne, \u00e9s clar que aquests temes o assumptes tenen inter\u00e8s per a nosaltres, tenen un significat; la literatura, com una conversa, \u00abrevela: posa les coses sobre la taula, transforma esdeveniments, experi\u00e8ncies i pensaments en llenguatge per donar-los un significat\u00bb (p. 19). En la literatura, com en una conversa, \u00abcom<\/i> diem les coses \u00e9s tan important com qu\u00e8 <\/i>diem […]: la forma \u00e9s tan important, o fins i tot m\u00e9s, que el contingut\u00bb (p. 19). Un altre aspecte de la conversa, del di\u00e0leg, \u00e9s la creativitat: s\u00f3n moltes persones que, m\u00e9s o menys conscientment, creen, responen, escolten i jutgen la literatura. M\u00e9s encara, la resposta creativa a la literatura, com en qualsevol conversa viva, \u00e9s un proc\u00e9s; llegir una obra liter\u00e0ria \u00absignifica experimentar-la com un proc\u00e9s, i no pas […] com una col\u00b7lecci\u00f3 de respostes per a un examen: la literatura \u00e9s un passeig, no un recorregut per un mapa\u00bb (p. 21-22). No hem d\u2019oblidar que, com les converses que s\u2019allarguen, la literatura tamb\u00e9 existeix en el temps; per comen\u00e7ar, la major part de les obres que llegim van ser escrites en un passat m\u00e9s o menys lluny\u00e0, condicionades no tan sols pel context social i cultural, sin\u00f3 tamb\u00e9 per les influ\u00e8ncies i el g\u00e8nere (els arbres geneal\u00f2gics<\/i>). <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Eaglestone estira la met\u00e0fora de la conversa (que es pot allargar en el temps i l\u2019espai) fins afirmar que la literatura \u00abno pertany a una frontera nacional o a un per\u00edode de temps limitats\u00bb (p. 25). En un pla ideal, una conversa ha de ser lliure, ha de ser \u00abuna conversa entre iguals en la qual es pugui dir qualsevol cosa\u00bb, per\u00f2 la llibertat amb qu\u00e8 s\u2019ha de produir no ha d\u2019amagar la connexi\u00f3 entre la literatura i la pol\u00edtica; de fet, si la literatura \u00e9s una \u00abconversa viva\u00bb, s\u2019enfronta als mateixos problemes o riscos pol\u00edtics, \u00e9s a dir, als controls socials i culturals, a les diverses censures (morals, religioses, pol\u00edtiques), a les exclusions. Un d\u2019aquests mecanismes de control \u00e9s el c\u00e0non literari, que, diu Eaglestone, no s\u2019ha d\u2019acceptar passivament, sin\u00f3 que ha de ser un motiu per preguntar-nos per qu\u00e8 hi figuren aquests noms i aquestes obres, qui els ha triat, amb quin criteri; cal sotmetre\u2019l a an\u00e0lisi i cal, sobretot, explorar-ne els l\u00edmits i anar m\u00e9s enll\u00e0 (p. 28-29). Despr\u00e9s d\u2019un resum pedag\u00f2gic dels diversos aspectes de la met\u00e0fora \u00abla literatura \u00e9s una conversa viva\u00bb (p. 29) i de justificar-ne l\u2019\u00fas com a \u00abeina del pensament\u00bb, Eaglestone despla\u00e7a l\u2019atenci\u00f3 cap a l\u2019efecte que t\u00e9 sobre els qui participen en la conversa: \u00abEns tornem nosaltres mateixos a trav\u00e9s de la literatura; a trav\u00e9s d\u2019hist\u00f2ries, de poemes; a trav\u00e9s dels usos creatius i sensibles del llenguatge\u00bb (p. 31).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

A l\u2019inici del segon cap\u00edtol, Eaglestone declara que, un cop ha explicat per qu\u00e8 \u00e9s important la literatura, tamb\u00e9 vol explicar per qu\u00e8 \u00e9s important l\u2019estudi de la literatura (p. 33-58). I es proposa fer-ho mitjan\u00e7ant una analogia amb l\u2019esport. En primer lloc, per analogia amb moltes activitats quotidianes, Eaglestone diu que l\u2019estudi de la literatura \u00e9s una \u00abversi\u00f3 intensificada<\/i> del que fem cada dia amb el llenguatge que utilitzem, amb les hist\u00f2ries que expliquem i escoltem\u00bb, una versi\u00f3 m\u00e9s formal, m\u00e9s organitzada (p. 34). Com amb l\u2019esport, els estudis literaris \u00abs\u00f3n una habilitat<\/i> o un ofici<\/i>\u00bb; es podria dir que s\u00f3n el resultat de la pr\u00e0ctica constant i que per destacar-hi, com en l\u2019esport, \u00abper ser-hi bo, cal saber com moure\u2019s i cal saber desenvolupar-se\u00bb. Com en l\u2019esport, i com en la conversa, els estudis literaris s\u00f3n \u00abuna activitat<\/i> compartida i comunit\u00e0ria\u00bb (p. 34). Ara, a difer\u00e8ncia dels esports, als estudis literaris no tenen un reglament ni una metodologia comuns. A falta d\u2019aquest acord, prolongant la met\u00e0fora de la literatura com a conversa, Eaglestone afirma no solament que la conversa \u00e9s \u00abla base de tots els estudis literaris\u00bb, sin\u00f3 que aquests es basen \u00aben l\u2019experi\u00e8ncia i el significat del di\u00e0leg\u00bb (p. 36). Encara que sap que aquesta idea dels estudis literaris no l\u2019acceptaran aquells que s\u2019esforcen a dotar-los de m\u00e8todes com m\u00e9s cient\u00edfics o objectius millor, Eaglestone insisteix a caracteritzar-los com a \u00abdi\u00e0leg i dissentiment\u00bb, donat que el seu objectiu \u00e9s diferent de la majoria de les disciplines: \u00abla idea \u00e9s ajudar a desenvolupar un dissentiment continu sobre els textos que estudiem amb la finalitat de fonamentar, explorar i desenvolupar el nostre car\u00e0cter distintiu\u00bb (p. 39). <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

La idea que l\u2019estudi de la literatura \u00e9s un \u00abdi\u00e0leg cooperatiu\u00bb, li facilita a Eaglestone la introducci\u00f3 del model d\u2019educaci\u00f3 de Paulo Freire; en oposici\u00f3 al model bancari (en qu\u00e8 \u00abla informaci\u00f3 \u00e9s simplement dipositada<\/i> al cap de l\u2019estudiant per part del professor\u00bb, p. 40), Freire creu que l\u2019ensenyament ha de ser un di\u00e0leg. Aix\u00f2 vol dir, senzillament, que el coneixement no es \u00abdiposita o descarrega\u00bb al cap de l\u2019estudiant sin\u00f3 que es desenvolupa \u00aben el proc\u00e9s d\u2019ensenyan\u00e7a i aprenentatge\u00bb, perqu\u00e8 tot, i no tal sols el coneixement, \u00abforma part de l\u2019experi\u00e8ncia\u00bb (p. 41). Eaglestone conclou que, en l\u2019ensenyament de la literatura, \u00abnosaltres<\/i> \u2013tot el grup, no nom\u00e9s el professor […]\u2013 fem alguna cosa \u2013creem nous coneixements\u2013 a partir de la trobada amb el text literari\u00bb (p. 42). Encara en el pla de l\u2019educaci\u00f3, Eaglestone introdueix el concepte de coneixement en acci\u00f3<\/i> (Arthur N. Applebee), \u00abcom impliquem tot el nostre \u00e9sser i tot el nostre coneixement formal i informal en el proc\u00e9s d\u2019aprenentatge; com responem a l\u2019aprenentatge, i la idea que aprendre \u00e9s una activitat compartida, no tan sols una s\u00e8rie de fets a descarregar, un copiar i enganxar<\/i>\u00bb (p. 46). <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Finalment, Eaglestone uneix la idea del coneixement en acci\u00f3 amb la d\u2019habilitat, de qu\u00e8 ha parlat a l\u2019inici del cap\u00edtol, i en dona dos exemples: la cerca de met\u00e0fores i l\u2019activitat que es pot designar amb propietat com a lectura atenta. <\/i>La primera, diu Eaglestone, s\u2019assembla a una habilitat<\/i> o manualitat<\/i> perqu\u00e8 s\u2019apr\u00e8n a fer; si es mira b\u00e9, fem servir met\u00e0fores cada dia, hi recorren tant la filosofia i la ci\u00e8ncia com la poesia (que n\u2019extrema l\u2019\u00fas), el que cal \u00e9s entrenar-se a distingir-les i procurar entendre qu\u00e8 volen dir (p. 47-50). La segona, la lectura atenta (close reading<\/i>, literalment, \u00ablectura de prop\u00bb), que consisteix a llegir un text amb \u00abun alt grau de detall\u00bb, \u00e9s una activitat fonamental en els estudis literaris (i en altres disciplines) per\u00f2 no arriba a ser una metodologia, sin\u00f3, diu Eaglestone, un element persistent<\/i>, una pr\u00e0ctica, una \u00abversi\u00f3 intensificada del que fem normalment quan prestem especial atenci\u00f3 a un fragment d\u2019un text\u00bb (p. 50). M\u00e9s que la hist\u00f2ria i l\u2019origen d\u2019aquesta pr\u00e0ctica, interessa la caracteritzaci\u00f3 que en fa Eaglestone: l\u2019atenci\u00f3 dedicada als significats i a les associacions m\u00faltiples, a les ambig\u00fcitats, al\u00b7lusions, ironies i paradoxes. A difer\u00e8ncia del comentari de text habitual en el nostre ensenyament, la lectura atenta no t\u00e9 gaire en compte ni el context hist\u00f2ric ni la biografia de l\u2019autor, sin\u00f3 les \u00abparaules en la p\u00e0gina\u00bb (p. 52). Com en un esport, com en qualsevol habilitat, la lectura atenta millora amb la pr\u00e0ctica: \u00abAprenem a trobar el nostre propi espai en els textos literaris i a intensificar el seu \u00fas del llenguatge; comencem a recon\u00e8ixer les formes canviants de l\u2019associaci\u00f3 i el significat, i […] ens sentim cada vegada m\u00e9s segurs en la nostra pr\u00f2pia lectura, en la cooperaci\u00f3 amb un text\u00bb (p. 53). Eaglestone adverteix que la lectura atenta, com qualsevol activitat compartida, corre el risc d\u2019anar malament, per la qual cosa \u00abtots els integrants del grup s\u00f3n responsables que l\u2019activitat sigui gratificant, interessant i agradable\u00bb (p. 56). En la conclusi\u00f3 d\u2019aquest cap\u00edtol, Eaglestone sost\u00e9 que l\u2019estudi de la literatura hauria de ser \u00abun proc\u00e9s emocionant, i potser fins i tot desconcertant\u00bb (p. 58).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Fins a un cert punt, el tercer cap\u00edtol (\u00abPer qu\u00e8 \u00e9s important, la literatura?\u00bb, p. 59-79) repr\u00e8n el fil del primer, i Eaglestone prova d\u2019explicar per qu\u00e8 \u00e9s important mitjan\u00e7ant exemples concrets. El primer \u00e9s el projecte que engega Jane Davis, professora de la Universitat de Liverpool, que buscava alguna cosa diferent<\/i> en el seu estudi de la literatura: \u00abuna esp\u00e8cie de significat i de connexi\u00f3\u00bb que no es troba enlloc m\u00e9s (p. 59). Mitjan\u00e7ant la lectura compartida en veu alta amb grups d\u2019estudiants i de salut mental, al cap del temps, el projecte The Reader va concloure en un informe que \u00abel que pot fer la literatura, per damunt de tot, \u00e9s (1) oferir acc\u00e9s a l\u2019experi\u00e8ncia sentida en l\u2019ess\u00e8ncia humana i (2) oferir una manera m\u00e9s lliure, m\u00e9s profunda i m\u00e9s vers\u00e0til de pensar-hi\u00bb (p. 63). El segon exemple combina les declaracions del senyor Grandgrind, un memorable personatge de Temps dif\u00edcils<\/i>, de Charles Dickens, que a l\u2019inici mateix de la novel\u00b7la exigeix al mestre que l\u2019escolta: \u00abAra, el que vull s\u00f3n fets. Ensenyeu a aquests nens i nenes fets i res m\u00e9s que fets. A la vida nom\u00e9s importen els fets\u00bb (p. 63). Eaglestone enfronta Grandgrind, paradigma de l\u2019utilitarisme, a John Stuart Mill, educat tamb\u00e9 en la mateixa filosofia, per\u00f2 que va canviar radicalment d\u2019opini\u00f3 quan, a causa d\u2019una trasbalsadora experi\u00e8ncia personal, no solament va rebutjar l\u2019utilitarisme sin\u00f3 que va comprendre que la literatura era important; en concret, la lectura de la poesia de Wordsworth \u00abli va dir alguna cosa sobre els sentiments i sobre la vida que el va commoure profundament\u00bb (p. 68). El tercer exemple el troba Eaglestone en un llibre que es podria adscriure al g\u00e8nere de l\u2019autoajuda, Happiness by design<\/i> (Dissenya la teva felicitat<\/i>), de Paul Dolan, professor de la London School of Economics. Aquest professor no t\u00e9 cap inconvenient a declarar: \u00abNo he llegit cap novel\u00b7la en tota la meva vida \u2013llevat que comptem Homes i ratolins<\/i> a l\u2019escola\u2013, i tamb\u00e9 hav\u00edem de llegir L\u2019alcalde de Casterbridge<\/i>, per\u00f2 heu vist que llarga que \u00e9s?\u00bb. \u00c9s f\u00e0cil deduir que va acabar la novel\u00b7la de John Steinbeck per\u00f2 no la llarga novel\u00b7la de Thomas Hardy, perqu\u00e8, diu, \u00abnom\u00e9s disposem d\u2019unes quantes hores al dia i jo he decidit omplir-les amb altres activitats que no siguin llegir hist\u00f2ries inventades. Cadasc\u00fa a la seva, eh?\u00bb (p. 71). Est\u00e0 clar que per al professor el que cal \u00e9s ser feli\u00e7 (aix\u00f2 anuncia el seu llibre) i que entre les activitats que li proporcionen la felicitat no hi compta la lectura de novel\u00b7les. Aix\u00f2 no obstant, a Eaglestone li costa ben poc posar de manifest que el \u00abprofessor de la felicitat\u00bb fa servir recursos literaris en el seu llibre i que si no llegeix literatura segurament \u00e9s perqu\u00e8 no ha trobat el seu<\/i> escriptor (p. 77-78).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Al quart cap\u00edtol (\u00abQu\u00e8 ensenya la literatura?\u00bb, p. 81-104), Eaglestone es proposa mostrar que \u00abno nom\u00e9s llegir literatura \u00e9s meravell\u00f3s i \u00fatil\u00bb, contradient l\u2019utilitarisme, \u00absin\u00f3 que el seu estudi tamb\u00e9 ho \u00e9s\u00bb (p. 79). La pregunta \u00e9s tan fonamental com delicada i toca de ple el problema de la utilitat o inutilitat de l\u2019estudi de la literatura. Com era d\u2019esperar, Eaglestone no t\u00e9 cap dubte: \u00abEl que aprenem com a estudiants de literatura \u00e9s vital per al m\u00f3n i per a la vida laboral, perqu\u00e8 el nostre m\u00f3n compartit dep\u00e8n exactament del que requereix l\u2019estudi de la literatura: la manipulaci\u00f3 i la comprensi\u00f3 de s\u00edmbols, paraules, hist\u00f2ries o, m\u00e9s \u00e0mpliament, de la nostra conversa humana\u00bb, i amb m\u00e9s ra\u00f3 en una \u00e8poca de fake news<\/i> i manipulaci\u00f3 informativa (p. 86). Tot seguit, Eaglestone posa una pregunta m\u00e9s arriscada per\u00f2 rellevant: en qu\u00e8 es converteix l\u2019estudiant de literatura, qu\u00e8 se\u2019n treu d\u2019estudiar literatura? Ara, si estudiar \u00abcanvia qui som\u00bb, si fa canviar la nostra identitat, l\u2019estudi de la literatura a qu\u00e8 ens porta? Eaglestone respon que a integrar-nos en una comunitat interpretativa (f\u00f3rmula de S. Fish) en la conversa de la qual participarem, i en qu\u00e8 aprendrem a compartir (i a discutir) idees (com la noci\u00f3 de literatura) i pr\u00e0ctiques. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Una vegada ha introdu\u00eft la noci\u00f3 de comunitat interpretativa, \u00e9s a dir, la comunitat dels qui estudien la literatura, Eaglestone fa un panorama sint\u00e8tic del que han estat els estudis literaris en el passat, del que s\u00f3n en el present i de com podran ser en el futur. Amb una inevitable perspectiva angloc\u00e8ntrica, explica que, en la formaci\u00f3 dels estudis literaris al segle XIX, hi van confluir la filologia, la ret\u00f2rica, les belles lettres<\/i> (debats informals sobre literatura) i l\u2019educaci\u00f3 d\u2019adults (els extramural studies<\/i>), l\u00ednies de conversa que es van combinar amb el nacionalisme per tal de donar origen a una disciplina basada precisament en la identitat nacional (p. 91); despr\u00e9s de la Primera Guerra Mundial, per\u00f2, va sorgir un nou concepte de cr\u00edtica liter\u00e0ria, que partia de la premissa que l\u2019estudi de la llengua i la literatura era una disciplina de ple dret. Aquesta nova cr\u00edtica va experimentar una evoluci\u00f3 formidable despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial i va intentar constituir-se en teoria de<\/i> la literatura, un esfor\u00e7 que es va extremar fins a tal punt que, dels anys setanta fins als noranta, se\u2019n va dir teoria<\/i> ras i curt. Segons Eaglestone, l\u2019enfrontament \u00abentre els te\u00f2rics de diferents sub\u00e0mbits i els cr\u00edtics va provocar que aquest per\u00edode fos anomenat, for\u00e7a melodram\u00e0ticament, la guerra cultural<\/i> o la guerra de la teoria<\/i>\u00bb (p. 93). Sempre segons Eaglestone, a l\u2019inici del segle XXI els historiadors culturals van despla\u00e7ar els te\u00f2rics (tal com abans aquests havien despla\u00e7at els cr\u00edtics); a m\u00e9s a m\u00e9s, donada la import\u00e0ncia creixent dels ordinadors, creu que cal comptar amb les humanitats digitals i, curiosament, destaca els historiadors del llibre (p. 94). Quant al futur, Eaglestone distingeix tres tend\u00e8ncies en la conversa sobre els estudis literaris: l\u2019escriptura creativa, l\u2019inter\u00e8s creixent per l\u2019estudi de la ficci\u00f3 infantil i juvenil i la ind\u00fastria multimilion\u00e0ria dels videojocs basada en qualitats compartides amb la literatura, com la narraci\u00f3, la immersi\u00f3, la bellesa o la diversi\u00f3. Les tres tend\u00e8ncies tenen una cosa en com\u00fa: \u00abEl lector \u2013com a escriptor, com a jugador\u2013 t\u00e9 un sentit de relaci\u00f3 i de di\u00e0leg personal amb els textos i amb els altres\u00bb (p. 97). <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Eaglestone recorda que estem parlant d\u2019una disciplina que estudia un objecte (la literatura) que no pot definir, d\u2019una comunitat interpretativa que es basa en una \u00abconversa viva\u00bb que no pot arribar a conclusions definitives, en debat permanent sobre la seva pr\u00f2pia naturalesa, insegura fins i tot del nom de qui practica la disciplina. Si tots aquests dubtes delaten una crisi dels estudis literaris, Eaglestone la resol amb aud\u00e0cia: \u00abSi estudies literatura, et fas cr\u00edtic literari<\/i>\u00bb i, per tant, fas cr\u00edtica (p. 98; la cursiva \u00e9s de l\u2019original). La denominaci\u00f3 gen\u00e8rica de cr\u00edtica t\u00e9 avantatges considerables: \u00e9s un camp espai\u00f3s, de gran capacitat, obert a m\u00faltiples influ\u00e8ncies (pol\u00edtiques, art\u00edstiques, hist\u00f2riques, culturals i filos\u00f2fiques); la cr\u00edtica no defuig l\u2019avaluaci\u00f3 encara que el seu objectiu primordial no sigui valorar les obres; considerada com una conversa en evoluci\u00f3, la cr\u00edtica no exigeix que els qui hi participen estiguin d\u2019acord ni tan sols sobre qu\u00e8 \u00e9s la mateixa cr\u00edtica, donat que hi caben m\u00faltiples veus; la cr\u00edtica la configura un conjunt de preguntes, idees i enfocaments que estructuren i donen forma a les lectures, per la qual cosa la cr\u00edtica tamb\u00e9 inclou la reflexi\u00f3 sobre la mateixa disciplina; el cr\u00edtic no llegeix nom\u00e9s obres liter\u00e0ries, tamb\u00e9 llegeix textos cr\u00edtics com a part del proc\u00e9s continu d\u2019aprendre a explicar per escrit la seva lectura; com a activitat col\u00b7lectiva, la cr\u00edtica no solament ajuda a desenvolupar idees m\u00e9s o menys comunes sobre la literatura, sin\u00f3 que implica \u00abparlar, llegir i treballar amb els altres\u00bb, tenir en compte els altres; la cr\u00edtica, com qualsevol conversa, admet el desacord, per\u00f2 \u00ables persones poden estar en desacord com a cr\u00edtics i participar de la mateixa conversa igualment\u00bb (p. 101).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Eaglestone remarca que l\u2019activitat cr\u00edtica \u00e9s un model per a la democr\u00e0cia en el m\u00f3n cada vegada m\u00e9s polaritzat en qu\u00e8 vivim; encara que sembli feina d\u2019universitaris, perqu\u00e8 \u00e9s on es desenvolupen millor les comunitats interpretatives, no ho \u00e9s de manera exclusiva, de fet, hauria de projectar-se fora de l\u2019\u00e0mbit acad\u00e8mic. En la cr\u00edtica a vegades s\u2019observa \u00abuna tensi\u00f3 entre, d\u2019una banda, els objectius concrets de l\u2019obtenci\u00f3 d\u2019unes habilitats o unes qualificacions determinades i, de l\u2019altra, un sentit m\u00e9s intangible per\u00f2 igualment real de millora individual i comunit\u00e0ria\u00bb (p. 102). Finalment, la cr\u00edtica respon a la pregunta de qu\u00e8 esdevenim quan estudiem literatura; sost\u00e9 Eaglestone que no solament adquirim habilitats sin\u00f3 que, hi insisteix, canviem qui som, canviem la nostra identitat; tamb\u00e9 guanyem consci\u00e8ncia de la disciplina, \u00e9s a dir, aprenem les regles de la comunitat interpretativa a qu\u00e8 ens adscrivim, i, un cop dominades, podem aprendre a fer una altra cosa. Donat que la consci\u00e8ncia disciplin\u00e0ria de la cr\u00edtica \u00e9s \u00abinconclusiva, reflexiva i oberta a noves idees\u00bb, aix\u00f2 ens permet \u00abaprendre a aprendre per a la vida\u00bb (p. 103). Naturalment, recorda Eaglestone, si estudiem literatura \u00e9s perqu\u00e8 ens agrada llegir, perqu\u00e8 llegir \u00e9s el que farem fonamentalment (p. 104).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

La traducci\u00f3 d\u2019Octavi Gil Pujol es deixa llegir b\u00e9. Nom\u00e9s li retrauria la traducci\u00f3 de \u00abcriticism\u00bb per \u00abcriticisme\u00bb, quan n\u2019hi ha prou amb el terme \u00abcr\u00edtica\u00bb. Encara que a les notes fa constar la refer\u00e8ncia de la traducci\u00f3 catalana, quan n\u2019hi ha, de les obres liter\u00e0ries citades, ha estat expeditiu i dona la seva pr\u00f2pia traducci\u00f3 dels passatges del cas. En comparaci\u00f3 amb l\u2019edici\u00f3 original, la catalana no t\u00e9 \u00edndex de noms ni tampoc la bibliografia complement\u00e0ria (\u00abFurther reading\u00bb, p. 115-119), que no faria gaire servei al lector general a qui crec que va destinat aquest llibre que recomano sense reserves.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Enric Sull\u00e0<\/span><\/span><\/span><\/span><\/a>
\nCatedr\u00e0tic de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada de la UAB, professor del postgrau de Prescripci\u00f3 Lectora de la UB<\/a><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\n
\n
\n

[1]<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/a> La quarta edici\u00f3, publicada el 2017 a Londres per Routledge (ISBN 978-1-138-03967-4). La primera edici\u00f3 aparegu\u00e9 el 2000.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Eaglestone, Robert. La literatura: per qu\u00e8 \u00e9s important. Trad., Octavi Gil Pujol. Barcelona: Saldonar, 2020….<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-2695","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":false,"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1293,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1293,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2695","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2695"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2695\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4211,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2695\/revisions\/4211"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2695"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2695"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2695"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}