{"id":2707,"date":"2021-01-18T06:55:23","date_gmt":"2021-01-18T05:55:23","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/la-importancia-del-cataleg\/"},"modified":"2026-03-04T14:15:45","modified_gmt":"2026-03-04T13:15:45","slug":"la-importancia-del-cataleg","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/la-importancia-del-cataleg\/","title":{"rendered":"La import\u00e0ncia del cat\u00e0leg"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Anagrama: 50 a\u00f1os, 1969-2019.<\/span><\/i> Barcelona: Anagrama, 2019. 533 p. ISBN 978-84-339-0442-3. 8,90 \u20ac.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Que la biografia d\u2019un editor \u00e9s, en ess\u00e8ncia, el seu cat\u00e0leg no deixa de ser un t\u00f2pic, per b\u00e9 que encertat, molt recurrent, i no \u00e9s menys cert que la hist\u00f2ria d\u2019una empresa editora tamb\u00e9 es concentra en el relat que, per a qui sap llegir-lo, cont\u00e9 tot cat\u00e0leg editorial.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

<\/p>\n

En l\u2019\u00e0mbit de la historiografia recent, potser ning\u00fa ha subratllat amb m\u00e9s \u00e8mfasi i vehem\u00e8ncia la transcendental import\u00e0ncia dels cat\u00e0legs que Fernando Larraz, qui en la seva contribuci\u00f3 al llibre col\u00b7lectiu Pliegos alzados<\/i>,[1]<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/a> escriu:<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\u00abEl cat\u00e1logo es el documento de identidad de un proyecto editorial. Ah\u00ed est\u00e1 recogida la pol\u00edtica editorial en su complejidad. Tambi\u00e9n queda objetivada, en la selecci\u00f3n de libros que incluye, en su ordenaci\u00f3n y en la presentaci\u00f3n del conjunto que realiza el cat\u00e1logo, las dial\u00e9cticas internas (entre colecciones, editores, gerentes, traductores… entre s\u00ed) y externas (con poderes pol\u00edticos, mercados, legislaciones…) que el historiador de la edici\u00f3n debe reconstruir y explicar. Es en el cat\u00e1logo, en definitiva, donde un editor se representa a s\u00ed mismo como tal y, por tanto, constituye la fuente primaria principal para el historiador de la edici\u00f3n\u00bb. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\u00c9s precisament en aquest sentit que conv\u00e9 llegir el visualment excel\u00b7lent cat\u00e0leg commemoratiu dels cinquanta primers anys de l\u2019editorial Anagrama (1969-2019), que compila un munt fabul\u00f3s d\u2019informaci\u00f3 \u00fatil, en molts casos ja pr\u00e8viament donada a con\u00e8ixer en els cat\u00e0legs que la mateixa editorial havia anat publicant amb motiu d\u2019aniversaris previs (cada cinc anys des de 1994, quan en va complir vint-i-cinc). Tot i aix\u00ed, mig segle de labor editorial gaireb\u00e9 obligava a un balan\u00e7 m\u00e9s aprofundit i poli\u00e8dric, potser tamb\u00e9 m\u00e9s festiu i colorista, i d\u2019aqu\u00ed que el disseny i l\u2019estructuraci\u00f3 del llibre en q\u00fcesti\u00f3 sigui en aquest cas particularment valu\u00f3s.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

El cat\u00e0leg de 2019 s\u2019obre amb quatre breus comentaris del fact\u00f2tum del projecte, Jorge Herralde: una nota pr\u00e8via expositiva del contingut del cat\u00e0leg, un molt breu resum de la traject\u00f2ria de l\u2019editorial ordenada per d\u00e8cades, una reproducci\u00f3 gaireb\u00e9 literal \u2013hi tornar\u00e9 de seguida\u2013 del text introductori del cat\u00e0leg dels primers vint-i-cinc anys de l\u2019editorial i un text sobre la censura que retoca, amplia i actualitza el que ja es va publicar tamb\u00e9 en el mencionat cat\u00e0leg de 1994, per b\u00e9 que al llibre del mateix Herralde Un dia en la vida de un editor y otras informaciones fundamentales<\/i>, publicat tamb\u00e9 el 2019,[2]<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/a> se n\u2019inclou una versi\u00f3 encara m\u00e9s ampliada en la qual s\u2019hi detalla, per exemple, la negativa de l\u2019editorial Proa i de l\u2019Assemblea de Catalunya a sumar-se a una protesta davant el ministre de Just\u00edcia franquista contra la censura de llibres.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Pel que fa a la \u00abIntroducci\u00f3n al cat\u00e1logo hist\u00f3rico de los 25 a\u00f1os (1969-1994)\u00bb, hi ha dues esmenes o ampliacions que s\u00f3n significatives respecte al text publicat el 1994 perqu\u00e8 donen fe de l\u2019escrupolositat i la voluntat de precisi\u00f3 d\u2019Herralde a l\u2019hora d\u2019actualitzar, puntualitzar i afinar els seus textos. En un dels primers par\u00e0grafs d\u2019aquest breu recorregut, menciona com algunes de les editorials que li van servir d\u2019est\u00edmul o inspiraci\u00f3 el cas de, a l\u2019Argentina, \u00abLosada, la editorial de Sartre, Camus y tantas obras de teatro que en Espa\u00f1a solo pod\u00edamos leer\u00bb, i en aquesta nova versi\u00f3 hi afegeix: \u00abas\u00ed como Sudamericana, con Garc\u00eda M\u00e1rquez y Cort\u00e1zar en su cat\u00e1logo, entre otros\u00bb. En la seva etapa inicial, el cert \u00e9s que \u00e9s m\u00e9s evident a Anagrama la influ\u00e8ncia de la mencionada l\u00ednia m\u00e9s polititzada de Sartre o Camus, mentre que la de Paco Porr\u00faa (el gran editor de Garc\u00eda M\u00e1rquez i Cort\u00e1zar a Sudamericana) va tardar m\u00e9s en reflectir-se als cat\u00e0legs d\u2019Anagrama. Una altra alteraci\u00f3 m\u00e9s fina entre aquest text i la seva versi\u00f3 pr\u00e8via, en canvi, sembla respondre a altres motius: en mencionar els exemples o models a Fran\u00e7a, darrere Gallimard, J\u00e9r\u00f4me Lindon i Fran\u00e7ois Maspero s\u2019hi afegeix ara \u00abel espa\u00f1ol Jos\u00e9 Mart\u00ednez al frente de Ruedo Ib\u00e9rico\u00bb, potser en un exercici de reconeixement que al text de 1994 es va ometre per oblit, per\u00f2 que encaixa perfectament amb el fet d\u2019haver-li publicat el 2000 a Albert Forment el seu Jos\u00e9 Mart\u00ednez: la epopeia de Ruedo Ib\u00e9rico<\/i>, despr\u00e9s d\u2019haver estat finalista del Premio Anagrama de Ensayo.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

El cat\u00e0leg entra pr\u00f2piament en mat\u00e8ria, per\u00f2, amb un apartat d\u2019\u00abInformaciones editoriales\u00bb en el qual, en primer lloc, es repassen amb llistes i abundants fotografies tots els guardonats amb algun dels premis promoguts per Anagrama, amb l\u2019afegit\u00f3 d\u2019extractes de la recepci\u00f3 que les seves obres van tenir a la premsa d\u2019actualitat. A continuaci\u00f3 es dedica un cap\u00edtol a consignar els principals premis (Nobel, Cervantes, R\u00f3mulo Gallegos) amb qu\u00e8 han estat guardonats els autors de la casa (on s\u2019hi troben a faltar, per\u00f2, guardons com el Pulitzer, el Goncourt o el Booker), seguit de la llista d\u2019escriptors que tenen deu o m\u00e9s t\u00edtols publicats a Anagrama, com a prova fefaent de la pol\u00edtica d\u2019autor que es vanta de dur a terme aquesta editorial.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Particularment \u00fatil \u00e9s el cap\u00edtol seg\u00fcent, que actualitza quadres ja tamb\u00e9 publicats pr\u00e8viament, que permeten visualitzar amb comoditat el nombre de t\u00edtols publicats anualment en cada una de les col\u00b7leccions. Els dos seg\u00fcents cap\u00edtols estan dedicats a consignar els llibres coeditats (entre els quals t\u00e9 un pes enorme el gaireb\u00e9 centenar de t\u00edtols en catal\u00e0 coeditats amb Emp\u00faries) i els e-books<\/i> (en aquest \u00faltim cas, mitjan\u00e7ant un codi QR que permet accedir a la llista). El sis\u00e8 i set\u00e8 cap\u00edtols d\u2019aquesta part introdueixen la preponder\u00e0ncia que t\u00e9 l\u2019aspecte visual en el conjunt d\u2019aquest llibre, i recullen, d\u2019una banda, una seixantena de fotografies de moments estel\u00b7lars i retrats dels protagonistes de la hist\u00f2ria d\u2019Anagrama i, de l\u2019altra, una selecci\u00f3 d\u2019algunes cobertes particularment famoses.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

El contingut del vuit\u00e8 i \u00faltim cap\u00edtol d\u2019aquesta segona part ve ja clarament exposada en el seu t\u00edtol, \u00abNuestros autores y otros c\u00f3mplices editoriales brindan por el 50 aniversario de Anagrama\u00bb, i entre els \u00abc\u00f3mplices\u00bb hi trobem tant agents liter\u00e0ries (Mercedes Casanovas, Gl\u00f2ria Guti\u00e9rrez, Laurence Laluyaux, Isabel Monteagudo, Mar\u00eda Lynch, Anna Soler-Pont, Andrew Wylie…), com editors (Miguel Aguilar, Valeria Bergalli, Roberto Calasso, Carlo Feltrinelli, Jonathan Galassi…), cr\u00edtics literaris, distribu\u00efdors, llibreters…<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

La tercera part del llibre \u00e9s gaireb\u00e9 una hist\u00f2ria visual de l\u2019evoluci\u00f3 gr\u00e0fica de les cobertes d\u2019Anagrama, distribu\u00efda en quatre apartats i seguint un ordre cronol\u00f2gic, que permet veure obra dels dissenyadors que m\u00e9s han treballat per a l\u2019editorial (Juli\u00e0 Mumbr\u00fa, \u00c0ngel Jov\u00e9, Julio Vivas, etc.), i la quarta requereix un canvi en la manera de llegir, donat que la composen quatre \u00edndexs (de col\u00b7leccions, d\u2019autors, de t\u00edtols i cronol\u00f2gic de publicacions) i una llista de distribu\u00efdors, que, analitzats amb deteniment, permeten refer l\u2019evoluci\u00f3 de les diferents col\u00b7leccions i contextualitzar-les, comprendre la import\u00e0ncia de la inclusi\u00f3 de determinats autors en el moment prec\u00eds en el cat\u00e0leg, advertir les variacions en el pes de les diferents col\u00b7leccions en el conjunt… En definitiva, reconstruir la hist\u00f2ria d\u2019Anagrama.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Per acabar, el colof\u00f3 (o pil\u00f3n<\/i>) cont\u00e9 la resposta d\u2019Herralde a la pregunta de per qu\u00e8 edita: <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\u00abEditar me permite: explorar, descubrir, apostar; compartir placeres y entusiasmos; practicar una variada gimnasia mental; subirme de vez en cuando a las monta\u00f1as rusas y otras atracciones; seguir desde el principio la excitante metamorfosis que conduce del manuscrito al libro. Y durante el trayecto, \u201cescribir\u201d una particular novela-r\u00edo: el cat\u00e1logo de Anagrama\u00bb<\/span>.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Si Roger Chartier ha deixat clar que els escriptors no escriuen llibres, sin\u00f3 artefactes immaterials que els editors converteixen (o no) en llibres, Herralde posa de manifest que, mitjan\u00e7ant la seva labor, els editors acaben per crear artefactes immaterials que, a vegades \u2013amb motiu d\u2019aniversaris importants, per exemple\u2013, poden convertir-se en llibres enormement \u00fatils per als estudiosos de l\u2019edici\u00f3.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Josep Mengual<\/span><\/span><\/span><\/span>
\nT\u00e8cnic editorial, autor de Negritas y cursivas<\/i><\/a><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\n
\n
\n

[1]<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/a> Pliegos alzados: la historia de la edici\u00f3n, a debate.<\/span><\/i> Gij\u00f3n: Trea, 2020. 304 p. (Biblioteconom\u00eda y administraci\u00f3n cultural). <\/span>ISBN 978-84-17767-32-7.<\/span><\/span><\/span>
\n[2]<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/a> Ressenyat ja en aquest blog<\/a> (N. de la R.)<\/span><\/span><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Anagrama: 50 a\u00f1os, 1969-2019. Barcelona: Anagrama, 2019. 533 p. ISBN 978-84-339-0442-3. 8,90 \u20ac. Que la…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-2707","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":false,"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1293,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1293,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2707","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2707"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2707\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4223,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2707\/revisions\/4223"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2707"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2707"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2707"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}