{"id":2748,"date":"2020-09-25T06:22:06","date_gmt":"2020-09-25T04:22:06","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/la-canuda-i-el-comerc-del-llibre-vell\/"},"modified":"2026-03-04T14:15:48","modified_gmt":"2026-03-04T13:15:48","slug":"la-canuda-i-el-comerc-del-llibre-vell","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/la-canuda-i-el-comerc-del-llibre-vell\/","title":{"rendered":"\u00abLa Canuda i el comer\u00e7 del llibre vell\u00bb"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Llanas, Manuel. La Canuda i el comer\u00e7 del llibre vell: converses amb Santi Mallafr\u00e9<\/i>. Barcelona: Comanegra, 2020<\/span>. 221 p. ISBN 978-84-18022-40-1. 15 \u20ac.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

El llibre de Manuel Llanas \u00e9s un homenatge a una de les llibreries de vell m\u00e9s importants de Barcelona i de Catalunya, organitzat com una biografia, seguint un ordre cronol\u00f2gic, dels or\u00edgens de la botiga al tancament, el 2013. Tot i que el llibre s\u2019organitza de manera cronol\u00f2gica, hi destaquen unes tem\u00e0tiques que ajuden el lector a representar-se tota una \u00e8poca i una activitat comercial, la del llibre vell, que avui en dia no nom\u00e9s ja no t\u00e9 les caracter\u00edstiques que descriu el llibre sin\u00f3 que gaireb\u00e9 ha deixat d\u2019existir com a tal.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

<\/p>\n

Manuel Llanas, en aquest llibre, insisteix per exemple en la dimensi\u00f3 popular i identit\u00e0ria d\u2019un lloc m\u00edtic com la Llibreria Canuda. El m\u00e9s interessant de la Canuda era tota la gent que hi anava a passar les tardes. Era, en un moment donat, com una extensi\u00f3 de les Rambles, i molts dels passejos barcelonins es completaven amb un recorregut entre aquelles sinuoses prestatgeries que eren com els carrers d\u2019una nova Babil\u00f2nia. La Canuda per tant era un lloc de pelegrinatge, on trobar-se, on distreure\u2019s, on aprendre, on refugiar-se per si no feia bon temps, i tenia una dimensi\u00f3 social que afavoria la venda de llibres. A la Canuda no nom\u00e9s hi havia molts llibres, sin\u00f3 que tamb\u00e9 hi havia molta gent circulant i remenant.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Era f\u00e0cil d\u2019entrar-hi, potser bastant m\u00e9s f\u00e0cil que a moltes llibreries d\u2019avui en dia on un pot tenir la sensaci\u00f3 que ha de saber molt de tot. Els llibres a la Canuda,  des de l\u2019aparador, convidaven a entrar-hi, es podien tocar, obrir, fullejar, desordenar per\u00f2 tornar a ordenar perqu\u00e8 tots tenien el seu rac\u00f3 adjudicat, tots els llibres exigien que se\u2019ls tract\u00e9s b\u00e9 i que se\u2019ls torn\u00e9s a desar en el lloc que era el seu. Perqu\u00e8 en el fons la Canuda convencia la gent de crear-se una biblioteca, del que sigui, molts estudiants s\u2019han constitu\u00eft gr\u00e0cies a ella biblioteques a la imatge dels seus anhels de recerca.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Una altra dimensi\u00f3 de la Canuda que ens sembla molt important i que Manuel Llanas sap recalcar \u00e9s la dimensi\u00f3 de \u00abservei p\u00fablic\u00bb i aquesta capacitat d\u2019obrir-se a tots els p\u00fablics \u00e9s en gran part el que explica l\u2019\u00e8xit d\u2019aquest indret. Un lloc on hi havia un llibre per a tothom, fins a tal punt que tots els homes i les dones c\u00e8lebres (escriptors, actors, metges, periodistes…) tamb\u00e9 hi anaven com una persona m\u00e9s, an\u00f2nimament, a buscar aquell llibre que feia que la teva vida fos diferent a la dels altres. El llibre de Manuel Llanas dona una molt v\u00e0lida explicaci\u00f3 d\u2019aquesta dimensi\u00f3 de la Canuda, de la seva capacitat d\u2019arreplegar els entusiasmes de totes les persones que hi passaven, per atzar, o dels qui s\u2019hi dirigien expl\u00edcitament des de molt lluny de vegades, cercant algun tresor.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\n

El llibre de Manuel Llanas tamb\u00e9 permet que el lector entengui l\u2019\u00e8xit comercial de la Canuda, que si b\u00e9 \u00e9s veritat que va obrir en un moment que el comer\u00e7 del llibre estava molt viu, corresponia a tota una estrat\u00e8gia comercial molt ben elaborada, amb unes intencions molt ben marcades. Per altra banda, Llanas explica molt b\u00e9 la import\u00e0ncia que va tenir aquest comer\u00e7 i la import\u00e0ncia de preservar la mem\u00f2ria. Tal com ell diu, \u00abd\u2019una \u00e8poca que a hores d\u2019ara sembla pert\u00e0nyer al passat m\u00e9s remot\u00bb. Aquesta \u00e8poca ens podria donar moltes pautes a l\u2019hora d\u2019entreveure un nou futur per al comer\u00e7 del llibre.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n<\/blockquote>\n

Tamb\u00e9 \u00e9s molt interessant observar de quina manera en Santi Mallafr\u00e9 va arribar al m\u00f3n del llibre, de la m\u00e0 d\u2019un pare conven\u00e7ut que el comer\u00e7 del llibre era un comer\u00e7 v\u00e0lid i que permetia fer diners. El llibre ha salvat m\u00e9s d\u2019un d\u2019una vida que tenia tots el punts per no arrencar mai. El pare d\u2019en Santi Mallafr\u00e9, en Ramon Mallafr\u00e9, abans d\u2019obrir la llibreria Cervantes a l\u2019abril del 1931, venia llibres per les terrasses per intentar sortir d\u2019un dest\u00ed amena\u00e7at per la mis\u00e8ria sist\u00e8mica. El seu art de vendre llibres s\u2019hereta molt probablement d\u2019aquesta experi\u00e8ncia de pobresa extrema on el llibre va resultar ser la manera per a un nen orfe de fer-se un lloc en el m\u00f3n dels rics, i per tant, de sobreviure i de fer front a l\u2019amena\u00e7a del seu dest\u00ed. A la p\u00e0gina 38, l\u2019autor ens parla per exemple de la relaci\u00f3 quasi inexistent del pare amb la lectura i que tot i que no havia estat escolaritzat, va veure que els llibres agradaven a la gent que tenia la possibilitat de comprar-ne. <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

De fet, els llibreters com a tals no s\u00f3n grans lectors ni grans intel\u00b7lectuals i aix\u00f2 costa molt d\u2019entendre. Els llibreters cerquen una l\u00f2gica que \u00e9s essencialment comercial, cerquen arguments per tal de vendre llibres a les persones que s\u00ed que llegeixen. El llibreter no t\u00e9 temps per llegir, mou llibres d\u2019un costat a l\u2019altre, els exposa, intenta seduir el client constantment. Palau i Dulcet i Jaume Passarell, referint-se a Ramon Mallafr\u00e9 (1904-1992, pare de Santi Mallafr\u00e9) fan refer\u00e8ncia a un curr\u00edculum comercial impressionant apoderat per la pres\u00e8ncia d\u2019una parada a Sant Antoni que va tenir un \u00e8xit in\u00e8dit amb un repte afegit, el de dedicar-se a l\u2019edici\u00f3. <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

El llibre de Llanas insisteix sobre la personalitat d\u2019un aut\u00e8ntic self-made-man, <\/i>incapa\u00e7 d\u2019aturar-se i incapa\u00e7 de no treballar. El que \u00e9s impressionant \u00e9s que la capacitat negociadora i emprenedora del seu pare s\u2019hagu\u00e9s pogut aplicar a tot altre objecte. Felip Dalmases i Dalmases va determinar que si en Ramon Mallafr\u00e9, en comptes de llibres, hagu\u00e9s negociat amb metalls o ferros, avui seria un magnat.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Ramon Mallafr\u00e9 ha deixat unes frases c\u00e8lebres com \u00abel cal\u00e9 ha de c\u00f3rrer\u00bb i \u00e9s tant veritat! Si alguna cosa podem afirmar avui en dia \u00e9s que en el negoci del llibre, el cal\u00e9 ha deixat de c\u00f3rrer. Els que hav\u00edem treballat a les llibreries d\u2019aquells temps, v\u00e8iem els famosos cal\u00e9s passar d\u2019unes mans a les altres, v\u00e0rem ser testimonis d\u2019unes negociacions jocoses i que ja no es donen amb tanta facilitat avui en dia. Ramon Mallafr\u00e9 era un comerciant, totes les seves idees anaven orientades a com fer diners, va idear unes col\u00b7leccions editorials de les quals podem destacar entre altres la Liliput que integrava manuals t\u00e8cnics i pr\u00e0ctics que tenien com a prop\u00f2sit fer diners amb les necessitats molt concretes dels lectors.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

La Canuda neix el 1947 al n\u00famero 4 del carrer que porta el seu nom, filla petita de la Cervantes. Aviat adquireix la seva autonomia i se\u2019n desmarca, i es dedica al llibre vell i antic. Totes les tert\u00falies que tenien lloc a la Cervantes s\u2019acabaren organitzant a la Canuda i repercutien de manera molt clara en les vendes de llibres transformant les persones com per art de m\u00e0gia en clientela fidel.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Durant uns anys, la Llibreria Cervantes (llibres universitaris i de text, llibres moderns) i la Canuda (llibres antics) s\u00f3n dues llibreries que van de la m\u00e0, els clients van de l\u2019una a l\u2019altra. Els clients estudiants i professors universitaris van de la Cervantes cap a la Canuda i es creen unes sinergies que tenen una repercussi\u00f3 sobre la salut comercial dels dos indrets.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Aquest petit llibre ens permet tamb\u00e9 descobrir com s\u2019organitzava la llibreria Canuda amb una cambra del cat\u00e0leg on nom\u00e9s podia entrar una clientela seleccionada amb consultes concretes o per fullejar uns exemplars determinats, un lloc on es consultava el Manual<\/i> d\u2019Antoni Palau i Dulcet, la B\u00edblia dels bibli\u00f2fils. Era la sala de les peces bones, les d\u2019antiquari, els incunables o les g\u00f2tiques. Aquests espais a la hist\u00f2ria del llibre s\u00f3n claus perqu\u00e8 diuen molt de la passi\u00f3, de l\u2019obsessi\u00f3, i de la perseveran\u00e7a de molts bibli\u00f2fils que han esculpit la identitat de la Canuda, i no nom\u00e9s aix\u00f2, la seva hegemonia com a llibreria de vell. <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

La llibreria Strand de Nova York potser va donar les claus de l\u2019\u00e8xit comercial a Santi Mallafr\u00e9 al llarg d\u2019un viatge del qual va tornar amb la convicci\u00f3 que els llibres volen uns espais i, a m\u00e9s, com m\u00e9s estiguin aquest espais carregats d\u2019hist\u00f2ria i de mem\u00f2ria m\u00e9s afavoreixen les vendes. Es va habilitar el soterrani que havia estat un refugi antiaeri durant la guerra civil i on havien tingut lloc reunions clandestines. Aquell soterrani va guanyar el nom de \u00abCementiri dels llibres oblidats\u00bb inspirat en la s\u00e8rie de novel\u00b7les de Carlos Ruiz Zaf\u00f3n.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

El que Santi Mallafr\u00e9 va entendre de la seva visita a Nova York \u00e9s que els llibres volien un ordre per v\u00e8ncer l\u2019oblit i l\u2019ordre a la Canuda era sagrat. L\u2019ordre, per\u00f2, no tan sols era aix\u00f2, la simetria; aquest ordre permetia treure a la llum alguns t\u00edtols, alguns llibres que podien seduir de nou el visitant. No hi havia una setmana igual a la Canuda, sempre hi havia llibres \u00abnous\u00bb encara que fossin vells.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

A la pot\u00e8ncia del lloc, a la seva m\u00e0gia, hi podem afegir la contund\u00e8ncia dels cat\u00e0legs de la Canuda que, segons Manel Llanas, eren fonamentals en la pol\u00edtica comercial de la casa. Es publiquen des del 1945 fins el 2011. Els cat\u00e0legs van determinar molt de la relaci\u00f3 del llibreter amb la seva clientela. Els clients bons (els jutges, els advocats, els metges, els bibli\u00f2fils, en definitiva) rebien el cat\u00e0leg abans i feien la seva selecci\u00f3 (aquelles primeres vendes cobrien les despeses del cat\u00e0leg), i despr\u00e9s el cat\u00e0leg s\u2019oferia a la resta dels clients i \u00e9s quan es comen\u00e7aven a fer els famosos cal\u00e9s.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

La fi dels cat\u00e0legs va suposar el declivi de la llibreria de vell i antiqu\u00e0ria. Perqu\u00e8 el cat\u00e0leg era un fil que el llibreter tendia al client perqu\u00e8 pogu\u00e9s trobar el seu cam\u00ed al mig d\u2019un laberint, era una invitaci\u00f3 a la compra, una manera d\u2019activar el desig i les necessitats de comprar llibres. Internet no va a buscar els clients, s\u00f3n els clients que, sols, entren en un espai que ja no t\u00e9 l\u00edmits i els l\u00edmits imposats per una llibreria com la Canuda eren essencials per transformar i ordenar els desitjos del client, transformar-los en adquisicions. <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\n

El perfil de la clientela de llibres vells \u00e9s un perfil no convencional, res d\u2019impulsivitat, d\u2019aproximaci\u00f3, de presses, la relaci\u00f3 llibreter-client \u00e9s una pugna psicol\u00f2gica tal i com diu l\u2019autor del llibre, \u00e9s una relaci\u00f3 que es concreta mitjan\u00e7ant el di\u00e0leg, les mirades, els recels, els somriures, les pugnes. \u00c9s una relaci\u00f3, en el fons, exquisidament humana.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n<\/blockquote>\n

El llibre de Manuel Llanas fa un esment molt interessant dels col\u00b7legues i dels amics que completaven la xarxa de llibreries antiqu\u00e0ries i de vell de Barcelona, per\u00f2 tamb\u00e9 parla de tots els que han participat a dotar d\u2019intel\u00b7lectualitat el comer\u00e7 del llibre, els llibreters de vell sempre s\u2019han acompanyat d\u2019acad\u00e8mics i professors universitaris que amb els seus coneixements i la seva sensibilitat han format una alian\u00e7a important\u00edssima a l\u2019hora de redactar les fitxes de llibres importants, com en Carlos Claver\u00eda o en Felip Dalmases.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

El 2013 la Canuda tanca les seves portes. Quan una llibreria tanca, sempre deixa orfes milers de ciutadans i debilita el cor de la ciutat. La Canuda deixa orfe una societat, una cultura, una identitat. Hem d\u2019agrair a Manuel Llanas el seu llibre, que repassa la biografia d\u2019una llibreria del tot emblem\u00e0tica i rendeix un homenatge tamb\u00e9 als que van fer d\u2019ella \u00abuna extensi\u00f3 de casa seva\u00bb, per\u00f2 sobretot perqu\u00e8 ens ajuda a fer un dol imprescindible.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

El llibre de Manuel Llanas ens permet fer una reflexi\u00f3 sobre el comer\u00e7 del llibre vell a la ciutat de Barcelona, entendre els mecanismes d\u2019un negoci i com n\u2019eren d\u2019importants les persones, per\u00f2 tamb\u00e9 els llocs f\u00edsics, la cambra del cat\u00e0leg, el soterrani, les prestatgeries f\u00edsiques, els taulells, l\u2019aparador, els tamborets per seure i com tots aquests llocs i objectes han desaparegut del paisatge del m\u00f3n del llibre, assetjat per una virtualitat que si \u00e9s cert que ha facilitat molt la catalogaci\u00f3 dels llibres, ha signat per altra banda la sent\u00e8ncia de mort d\u2019un comer\u00e7 clau en la hist\u00f2ria humana i cultural de les ciutats.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Barbara Roig Equey<\/span><\/span><\/span><\/a>
\nDe la 1a promoci\u00f3 de l\u2019Escola de Llibreria<\/a><\/span><\/span><\/span>
\nExcol\u00b7laboradora a la Llibreria Antiqu\u00e0ria Delstre\u2019s<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Nota<\/strong>. En aquestes dues entrades del blog A peu de carrer<\/a>,<\/i> de Marcel Albet, podreu veure sengles reportatges fotogr\u00e0fics de la llibreria Canuda i del trasllat parcial del seu fons a Mercantic, de Sant Cugat.<\/p>\n

La Canuda, la llibreria de vell m\u00e9s gran de Barcelona<\/em><\/a>
\nDe la Canuda a Mercantic, un trasllat<\/a><\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Llanas, Manuel. La Canuda i el comer\u00e7 del llibre vell: converses amb Santi Mallafr\u00e9. Barcelona: Comanegra,…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-2748","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":false,"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1302,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1302,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2748","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2748"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2748\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4264,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2748\/revisions\/4264"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2748"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2748"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2748"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}