{"id":2753,"date":"2020-09-14T06:04:35","date_gmt":"2020-09-14T04:04:35","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/mes-que-una-llibretera-i-mes-que-unes-memories\/"},"modified":"2026-03-04T14:15:48","modified_gmt":"2026-03-04T13:15:48","slug":"mes-que-una-llibretera-i-mes-que-unes-memories","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/mes-que-una-llibretera-i-mes-que-unes-memories\/","title":{"rendered":"M\u00e9s que una llibretera i m\u00e9s que unes mem\u00f2ries"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Steloff, Frances. La librera y los genios: una historia de Nueva York.<\/i> Madrid: Trama, 2019. 230 p. (Tipos m\u00f3viles; 29). ISBN 978-84-120493-4-3. 22 \u20ac.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

En la seva col\u00b7lecci\u00f3 Tipos M\u00f3viles, dedicada exclusivament al m\u00f3n del llibre en les seves diverses facetes i professions, Trama Editorial ha publicat recentment el llibre La librera y los genios: una historia de Nueva York, <\/i>escrit per Frances Steloff, la llibretera de la GBM (Gotham Book Mart), situada a la ciutat dels gratacels. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

<\/p>\n

\u00c9s un llibre de mem\u00f2ries molt curi\u00f3s i ple de les petites an\u00e8cdotes que decoren la vida, en aquest cas, d\u2019una llibretera, que munta, de jove i l\u2019any 1920, una llibreria molt personal al centre de la Gran Poma. Despr\u00e9s de treballar durant una temporada no gaire llarga en dues bones llibreries tradicionals de la ciutat, la seva opci\u00f3 va ser crear una llibreria liter\u00e0ria, artesanal, petita perqu\u00e8 no disposava de gaire capital i dedicada preferentment a llibres de bons autors desconeguts que ella considerava avantguardistes o publicats en tirades molt curtes, tamb\u00e9 gaireb\u00e9 artesanals.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Per aquestes limitacions econ\u00f2miques, nom\u00e9s pogu\u00e9 omplir les prestatgeries d\u2019una banda del local i decid\u00ed col\u00b7locar, a la prestatgeria buida de la paret del davant, petits objectes m\u00e9s o menys art\u00edstics que ella havia anat col\u00b7leccionant privadament. La llibretera tamb\u00e9 procurava tenir llibres exhaurits, n\u2019importava d\u2019Europa, que en aquells moments era on hi havia l\u2019avantguarda, i no li feia res tenir llibres de segona m\u00e0. Com \u00e9s evident, la paraula \u00abartesanal\u00bb camufla i decora elegantment el fet que havia de treballar com una negra i a totes hores per tirar endavant la llibreria.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

L\u2019autora l\u2019ha escrit de gran, cap al final de la seva brillant carrera i amb una prosa aparentment senzilla, que el fa molt llegidor perqu\u00e8 \u00e9s molt viu i directe. Hi recorda moltes an\u00e8cdotes, en general divertides, que demostren que es pot tenir \u00e8xit quan es treballa de valent i amb les idees clares. Per exemple, li preocupa, com a mi, que els paquets de llibres estiguin ben fets; per\u00f2 en aquella \u00e8poca no existia el cel\u00b7lo, que ens salva a tots, i ella els lligava amb un cordillet i hi feia un lla\u00e7 en acabat. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Davant per davant de la Documenta de Cardenal Casa\u00f1as, hi havia la Llibreria Pompeia que devia obrir tamb\u00e9 als anys vint del segle passat.[1]<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/a> A mitjans dels setanta, quan nosaltres vam obrir la nostra, anava a l\u2019altra banda del carrer a buscar material de papereria. Tamb\u00e9 m\u2019admirava com la Montse lligava els paquets r\u00e0pidament, sense ni pensar-hi, amb un cordill que ho subjectava tot fent-hi un lla\u00e7 final. Actualment, em sembla que ja hi posa una gometa el\u00e0stica, per\u00f2 ho podeu comprovar anant-hi un dia perqu\u00e8 encara est\u00e0 oberta i deu celebrar els seus primers cent anys o estar a punt de fer-ho, i ella encara hi treballa. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

La majoria d\u2019an\u00e8cdotes que explica la llibretera novaiorquesa no s\u00f3n extraordin\u00e0ries, m\u00e9s aviat s\u00f3n gracioses; per\u00f2 estic segur que agafen un altre caire quan es coneix els seus protagonistes o se\u2019ls situa molt b\u00e9. Per exemple, quan parla de la Martha Graham: un dia de les festes de Nadal, aquesta clienta seva arriba a la GBM i veu que la llibretera est\u00e0 molt atabalada perqu\u00e8 no dona l\u2019abast amb tanta gent. Sense dir res, es treu l\u2019abric, el deixa plegat sota el taulell i es posa a embolicar llibres de regal. Naturalment, no l\u2019he conegut en persona; per\u00f2 s\u00e9 que va ser una ballarina molt important de dansa moderna que va revolucionar el m\u00f3n del ballet amb gran \u00e8xit. A partir d\u2019aquesta petita difer\u00e8ncia, d\u2019aquesta informaci\u00f3 aparentment irrellevant, l\u2019an\u00e8cdota agafa un valor molt diferent. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

El problema que em plantegen aquests llibres de mem\u00f2ries tan locals, encara que estiguem parlant de Nova York, \u00e9s que molts dels noms que hi surten em s\u00f3n absolutament desconeguts. L\u2019autora va con\u00e8ixer i tenir de clients la cr\u00e8me de la cr\u00e8me<\/i> de la cultura novaiorquesa m\u00e9s moderna de l\u2019\u00e8poca: Gertrude Stein, Henry Miller, Cyril Connolly, Peggy Gugghenheim, Edith Sitwell, Dylan Thomas, W.H. Auden o Thornton Wilder, per citar-ne uns quants; fins i tot, Marcel Duchamp i Andr\u00e9 Breton hi van fer uns quants aparadors. En canvi no s\u00e9 qui eren Norman Macleod, Madame Jolas, Winthrop Palmer, E. McKnight Kauffer, Kenneth Patchen, William Rose Ben\u00e9t, Samuel Putnam i molts m\u00e9s que anomena.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Guillem Terribas, un dels fundadors de la Llibreria 22 de Girona, a qui aprecio i admiro molt, tamb\u00e9 ha publicat unes mem\u00f2ries.[2]<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/a> Les vaig agafar amb molta il\u00b7lusi\u00f3 per\u00f2 tinc el defecte de ser molt barcelon\u00ed i conec poca gent a Girona; per tant, em perdia molts matisos de bastants de les an\u00e8cdotes que hi explicava. En canvi, en el dinar d\u2019homenatge a Jordi Herralde de l\u2019editorial d\u2019Anagrama que va organitzar Les Punxes, a partir d\u2019una proposta de l\u2019Oriol Serrano, el vaig sentir explicar un parell d\u2019an\u00e8cdotes viscudes entre el llibreter i l\u2019editor. Va ser una aut\u00e8ntica del\u00edcia tenir al davant els dos protagonistes, recordant la nit que van sortir a passejar per la ciutat, amb alguna copa de m\u00e9s, parlant de literatura a la llum d\u2019una lluna plena com un cab\u00e0s, despr\u00e9s d\u2019una presentaci\u00f3 multitudin\u00e0ria. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Quan era jovenet, estudiava la carrera i encara ni se m\u2019havia acudit la possibilitat d\u2019obrir una llibreria, en vaig descobrir una de semblant a la GBM en uns baixos del Passeig de Gr\u00e0cia, cantonada amb Mallorca: Leteradura. Molt temps despr\u00e9s vaig saber que l\u2019havia muntat la Lali Gubern, l\u2019actual dona de Jordi Herralde, perqu\u00e8 no s\u00e9 si llavors eren parella. En ple franquisme, era una llibreria internacional, no gaire gran, amb uns llibres select\u00edssims que no podia pagar per\u00f2 que me\u2019ls anava a mirar i olorar. Molts dels seus clients devien fer el mateix perqu\u00e8 no va durar ni deu anys. Una vegada en vaig voler parlar amb ella i va esquivar el tema perqu\u00e8 em va semblar que li era dolor\u00f3s recordar-ho.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Des que soc llibreter, no he conegut cap llibreria d\u2019aquest tipus, on es barregin el llibre nou i el llibre de segona m\u00e0 amb llibre d\u2019artista i col\u00b7leccionista, amb edicions limitades i gravats. He sentit parlar d\u2019algunes que han obert amb aquestes aspiracions i han tingut una vida ef\u00edmera. Potser \u00e9s la llibreria somiada, el rac\u00f3 dels llibres secrets introbables o la cova dels exquisits envejats, per\u00f2 em sembla que Barcelona i Catalunya no s\u00f3n capaces de mantenir vives aquestes llibreries tan sofisticades.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Aix\u00ed doncs, aquest llibre de Frances Steloff ser\u00e0 una del\u00edcia per a qui conegui els petits secrets, les cantonades o racons i els protagonistes del m\u00f3n art\u00edstic de Nova York entre els anys vint i els setanta. O, si s\u2019ho treballa per Internet, descobrir\u00e0 tot un m\u00f3n oblidat… si hi consten. \u00c0nims!<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Josep Cots<\/span><\/span><\/span><\/span>
\nLlibreter s\u00e8nior de Documenta<\/u><\/a><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n
\n
\n

[1]<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/a> Concretament, el 1922. Vegeu-ne una cr\u00f2nica<\/u><\/a>, en aquest mateix blog. (N. de la R.)<\/span><\/span><\/span><\/span>
\n[2]<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/a> Alegra’m la vida<\/span><\/span><\/i> (Columna, 2017). Va ser ressenyat en aquest blog<\/a>. (N. de la R.)<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Steloff, Frances. La librera y los genios: una historia de Nueva York. Madrid: Trama, 2019….<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","_seopress_robots_follow":"","_seopress_robots_imageindex":"","_seopress_robots_snippet":"","_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_robots_breadcrumbs":"","_seopress_robots_freeze_modified_date":"","_seopress_robots_custom_modified_date":"","_seopress_robots_canonical":"","_seopress_social_fb_title":"","_seopress_social_fb_desc":"","_seopress_social_fb_img":"","_seopress_social_fb_img_attachment_id":0,"_seopress_social_fb_img_width":0,"_seopress_social_fb_img_height":0,"_seopress_social_twitter_title":"","_seopress_social_twitter_desc":"","_seopress_social_twitter_img":"","_seopress_social_twitter_img_attachment_id":0,"_seopress_social_twitter_img_width":0,"_seopress_social_twitter_img_height":0,"_seopress_redirections_value":"","_seopress_redirections_enabled":"","_seopress_redirections_enabled_regex":"","_seopress_redirections_logged_status":"","_seopress_redirections_param":"","_seopress_redirections_type":0,"_seopress_analysis_target_kw":"","_seopress_news_disabled":"","_seopress_video_disabled":"","_seopress_video":[],"_seopress_pro_schemas_manual":[],"_seopress_pro_rich_snippets_disable_all":"","_seopress_pro_rich_snippets_disable":[],"_seopress_pro_schemas":[],"inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-2753","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":false,"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1345,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1345,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2753","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2753"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2753\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4269,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2753\/revisions\/4269"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2753"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2753"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2753"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}