{"id":2755,"date":"2020-09-07T06:00:01","date_gmt":"2020-09-07T04:00:01","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/la-veritable-historia-del-llibreter-assassi-de-barcelona\/"},"modified":"2026-03-04T14:15:48","modified_gmt":"2026-03-04T13:15:48","slug":"la-veritable-historia-del-llibreter-assassi-de-barcelona","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/la-veritable-historia-del-llibreter-assassi-de-barcelona\/","title":{"rendered":"\u00abLa veritable hist\u00f2ria del llibreter assass\u00ed de Barcelona\u00bb"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Fit\u00e9, Marcel. La veritable hist\u00f2ria del llibreter assass\u00ed de Barcelona<\/i>. Barcelona: Edicions de 1984, 2020. 217 p. (Mirmanda; 195). ISBN 978-84-16987-65-8. 18 \u20ac.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Un diumenge del mes d\u2019octubre de l\u2019any 1836 es van tenir les primeres not\u00edcies d\u2019un bibli\u00f2fil assass\u00ed, un frare exclaustrat que vivia a la Barcelona divuitesca. La hist\u00f2ria de l\u2019homicida apareixia publicada an\u00f2nimament a Par\u00eds, a La Gazette des tribunaux: journal de jurisprudence et des d\u00e9bats judiciaires<\/i>. La cosa no deixava de ser un conte breu, un petit relat d\u2019un crim passional, en aquest cas, per la passi\u00f3 de l\u2019impr\u00e8s. El t\u00edtol de la revista era solemne, per\u00f2 Balzac s\u2019hi referia de la seg\u00fcent manera \u00abLa Gazette des tribunaux <\/i>publica novel\u00b7les [\u2026] que es desenvolupen terriblement, amb sang real i no amb tinta.\u00bb[1]<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/a><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

<\/p>\n

La hist\u00f2ria del llibreter assass\u00ed barcelon\u00ed, m\u00e9s coneguda pel seu argument bibli\u00f2fil que per la seva trama polic\u00edaca, va arrelar entre els amants dels llibres a Europa i va ser represa i recordada de manera intermitent des d\u2019aleshores. El 1870, Jules Janin, la dona com a cosa certa en un volum de col\u00b7loquis bibli\u00f2fils, i en 1910, s\u2019edita p\u00f2stumament la versi\u00f3 que n\u2019havia fet Gustave Flaubert.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

A casa nostra \u00e9s m\u00e9s coneguda l\u2019adaptaci\u00f3 de Ramon Miquel i Planas, editor i bibli\u00f2fil, que el 1928 va publicar La llegenda del llibreter assass\u00ed de Barcelona<\/i> a partir dels textos de les versions anteriors tot afegint-hi material de collita pr\u00f2pia. Per al nostre gust, la de Miquel i Planas \u00e9s, a m\u00e9s de popular, la m\u00e9s reeixida, aix\u00f2 \u00e9s, la m\u00e9s versemblant sempre dins de la condici\u00f3 fulletonesca, ja que el coneixement de la Barcelona del divuit de Miquel i Planas supera la dels anteriors.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Amb aquests v\u00edmets apareix enguany una nova versi\u00f3 novel\u00b7lesca, la de Marcel Fit\u00e9, publicada per les Edicions de 1984, i que porta per t\u00edtol: La veritable hist\u00f2ria del llibreter assass\u00ed de Barcelona<\/i>, com si per programa s\u2019avanc\u00e9s que s\u00ed, que aquest cop va de veres! La proposta \u00e9s, per\u00f2, un cop m\u00e9s, una nova recreaci\u00f3 liter\u00e0ria que acumula elements de les anteriors i n\u2019aporta, aix\u00f2 s\u00ed, molts m\u00e9s de nous, entre els quals en destaquen la descripci\u00f3 molt ben documentada de la ciutat de Barcelona d\u2019aquell per\u00edode convuls i revolucionari de la d\u00e8cada dels trenta, amb la repressi\u00f3, les bullangues i la famosa crema de convents de 1835, algunes q\u00fcestions d\u2019hist\u00f2ria de la impremta, les biblioteques i el comer\u00e7 del llibre.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

El relat comen\u00e7a amb la hist\u00f2ria de Jaume, fill d\u2019un sastre del carrer dels Agullers, que neix tolit del bra\u00e7 dret. Aquesta malformaci\u00f3 far\u00e0 que els pares decideixin que ingressi com a novici al convent de Sant Francesc de Barcelona, prop de la Rambla. Jaume hi descobrir\u00e0 a trav\u00e9s de fra Humbert, un oncle seu tamb\u00e9 caputx\u00ed, la biblioteca del convent. La sastreria, Sant Francesc, els carrers antics de Barcelona, la ciutat sencera conformaran el paisatge d\u2019aquesta intriga de llibres, amors i homicidis que ens ajudar\u00e0 a descobrir el veritable<\/i> llibreter assass\u00ed.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

L\u2019autor, Marcel Fit\u00e9, va n\u00e9ixer a Coll de Narg\u00f3 i ha exercit, entre d\u2019altres activitats i responsabilitats, de professor de llengua i literatura catalanes. Aquestes dues dades tenen, potser, la seva import\u00e0ncia aqu\u00ed: la novel\u00b7la s\u2019obre amb la refer\u00e8ncia al per\u00edode ignomini\u00f3s del Comte d\u2019Espanya com a capit\u00e0 general de Catalunya (1827-1832). El comte Charles d\u2019Espagnac va ser un noble d\u2019origen franc\u00e8s, fugit de la Revoluci\u00f3 i refugiat amb la fam\u00edlia a Espanya, militar ferotge primer a les ordres de Ferran VII i, a la mort d\u2019aquest, a les del pretendent Carles. Tantes van ser les viol\u00e8ncies i les atrocitats del Comte d\u2019Espanya que els mateixos carlins van decidir acabar amb ell, el van assassinar prop de Coll de Narg\u00f3 i el van enterrar al cementiri d\u2019aquesta localitat. La cr\u00f2nica terrible del comte psic\u00f2pata, potser lligada al lloc de la seva mort, \u00e9s for\u00e7a present per a l\u2019autor nargon\u00ed, tamb\u00e9 apareix en una altra obra seva, El carrer dels petons<\/i> (Barcanova, 2011).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

El fet que Marcel Fit\u00e9 hagi estat docent creiem que tamb\u00e9 s\u2019evidencia a la novel\u00b7la. El gust de l\u2019autor per la divulgaci\u00f3 de coneixements de l\u2019\u00e8poca hist\u00f2rica i, tamb\u00e9, de la llengua, per les dades correctes i concretes, per les digressions amb voluntat d\u2019ensenyament semblen evidents. Aquesta documentaci\u00f3 rigorosa sobre la hist\u00f2ria, els costums i la vida quotidiana divuitesca, aix\u00ed tamb\u00e9 com per la llengua catalana, fa que en algun moment la novel\u00b7la pugui perdre tensi\u00f3 narrativa en benefici del rigor hist\u00f2ric i la voluntat divulgativa.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Llu\u00eds Agust\u00ed<\/a><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>
\nDirector de l\u2019Escola de Llibreria<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n
\n
\n

[1]<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/a><\/span><\/span>\u00abLa Gazette des tribunaux publie des romans autrement faits que ceux de Walter Scott, qui se d\u00e9nouent terriblement, avec du vrai sang et non avec de l\u2019encre\u00bb, Honor\u00e9 de Balzac, <\/span><\/span><\/span>Modeste Mignon<\/span><\/i>, 1844, p. 45.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/i><\/span><\/span><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Fit\u00e9, Marcel. La veritable hist\u00f2ria del llibreter assass\u00ed de Barcelona. Barcelona: Edicions de 1984, 2020. 217…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-2755","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":false,"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1302,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1302,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2755","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2755"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2755\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4271,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2755\/revisions\/4271"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2755"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2755"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2755"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}