{"id":2759,"date":"2020-07-29T06:41:46","date_gmt":"2020-07-29T04:41:46","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/escribir-a-contracorriente\/"},"modified":"2026-03-04T14:15:49","modified_gmt":"2026-03-04T13:15:49","slug":"escribir-a-contracorriente","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/escribir-a-contracorriente\/","title":{"rendered":"\u00abEscribir a contracorriente\u00bb"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Vall\u00e8s-Botey, Teresa (ed.). Escribir a contracorriente: fuentes para el estudio del pensamiento literario de Carlos Pujol.<\/i> Granada: Comares, 2019. XVII, 276 p. ISBN 978-84-9045-871-6. 25 \u20ac.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Entre els editors barcelonins importants al segle XX, hi ha una certa desproporci\u00f3 entre el coneixement que el com\u00fa dels lectors t\u00e9 dels que van dur a terme el gruix de la seva feina en editorials petites i a partir sobretot dels anys seixanta (Castellet, Barral, Beatriz de Moura, Herralde) i els que van fer el gruix de la seva carrera en empreses d\u2019una certa entitat o fins i tot en grans corporacions, com \u00e9s el cas de Josep Jan\u00e9s, Germ\u00e1n Plaza, Enrique Badosa, Mario Lacruz… o Carlos Pujol Jaumandreu (1936-2012), veritable pal de paller durant diverses d\u00e8cades de l\u2019editorial Planeta. Potser aix\u00f2 respongui a una q\u00fcesti\u00f3 de glamur o de no haver estat mai al centre dels saraus que envolten el negoci editorial, per\u00f2 \u00e9s clar que, d\u2019una banda, la import\u00e0ncia de la tasca de Carlos Pujol no \u00e9s en cap cas desdenyable i, a m\u00e9s, que l\u2019impacte d\u2019algunes de les seves feines, com ara per exemple a la col\u00b7lecci\u00f3 de Cl\u00e1sicos Universales Planeta, van tenir una incid\u00e8ncia enorme en unes quantes generacions de lectors. Per no mencionar que durant quatre d\u00e8cades va ser membre del jurat del Premi Planeta, amb la pila d\u2019episodis que aix\u00f2 li va permetre viure de primera m\u00e0, i que molt coherentment amb el seu tarann\u00e0 mai va fer p\u00fablics…<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

<\/p>\n

Per si aix\u00f2 fos poc, Carlos Pujol va ser un prol\u00edfic traductor tant de prosa com de poesia i tant de l\u2019angl\u00e8s com del franc\u00e8s, l\u2019itali\u00e0 o el catal\u00e0 (Shakespeare, Defoe, Henry James, Stevenson, Orwell, Hemingway, Ronsard, Voltaire, Racine, Dumas, Balzac, Stendhal, Barthes, Guido Gozzano, Joan Sales…) i un creador literari que va conrear tots els g\u00e8neres haguts i per haver (assajos, novel\u00b7les, relats, poemes, aforismes, cr\u00edtica liter\u00e0ria…). <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Aquest \u00e9s nom\u00e9s un dels motius pels qual val la pena endinsar-se en el llibre Escribir a contracorriente<\/i>, en el qual la professora Teresa Vall\u00e8s-Botey recull i estructura materials en aparen\u00e7a diversos i heterogenis (confer\u00e8ncies, cartes, entrevistes), per\u00f2 amb un objectiu que queda clar ja en el subt\u00edtol: \u00abFuentes para el estudio del pensamiento literario de Carlos Pujol\u00bb. I ja avan\u00e7o que la promesa es compleix i que el broll \u00e9s, en termes qualitatius, molt cabal\u00f3s.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

En un primer i breu text inicial, el tamb\u00e9 professor Domingo R\u00f3denas aconsegueix compendiar en a penes quatre p\u00e0gines els trets m\u00e9s significatius de la traject\u00f2ria radicalment liter\u00e0ria de Carlos Pujol, subratllant-ne el car\u00e0cter lliure i desvinculat de modes, moviments generacionals i qualsevol cosa que son\u00e9s a gregarisme. I, despr\u00e9s de la preceptiva \u00abNota a esta edici\u00f3n\u00bb, on se\u2019ns informa de la proced\u00e8ncia dels textos i del prop\u00f2sit general del llibre, Vall\u00e8s-Botey dedica unes p\u00e0gines al que anomena \u00abexponer y articular su pensamiento sobre qu\u00e9 es la literatura y cu\u00e1l es su funci\u00f3n\u00bb, caracteritzaci\u00f3 que es queda curta, perqu\u00e8 tamb\u00e9 presenta afinades apreciacions sobre qu\u00e8 era l\u2019estil per a Pujol i quina consideraci\u00f3 tenia de conceptes com tradici\u00f3, estil o c\u00e0non literari, i on certament selecciona i jerarquitza les seves idees principals sobre la literatura en un sentit molt ampli.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

El cos d\u2019Escribir a contracorriente <\/i>pr\u00f2piament dit arrenca amb un text exemplar quant a la presentaci\u00f3 del pensament literari de Pujol, la confer\u00e8ncia que va donar a Osca l’any 2003 i que, evocant molt encertadament Rilke, va titular \u00abCarta a unos j\u00f3venes poetas\u00bb (i que fins ara era pr\u00e0cticament in\u00e8dita, tret de l\u2019opuscle que se\u2019n va imprimir i repartir en la mateixa confer\u00e8ncia). Es tracta d\u2019un text molt fidel a l\u2019estil contingut i ple de sentit que coneixen b\u00e9 els lectors habituals de Pujol, i en el qual no hi falten tampoc els seus caracter\u00edstics humor i ironia, ni la profunditat de pensament que s\u2019hi copsa sobretot en una relectura.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Tot i aix\u00ed, potser el m\u00e9s inusual i extraordinari de tot el llibre ve a continuaci\u00f3: la possibilitat d\u2019assistir des de primera fila i en directe a la manera com Carlos Pujol va fer l\u2019editing<\/i> de La audiencia va de caza<\/i>, les mem\u00f2ries novel\u00b7lades del jutge Miguel \u00c1ngel del Arco. S\u00f3n gaireb\u00e9 un centenar de cartes i notes in\u00e8dites d\u2019extensi\u00f3 diversa escrites entre agost de 2007 i gener de 2012 en les quals, a mesura que en va llegint cap\u00edtols, l\u2019editor va fent observacions, recomanacions i suggeriments al jutge i que constitueix una mena de document al qual no \u00e9s gens habitual tenir acc\u00e9s, per\u00f2 que resulta molt il\u00b7lustratiu. A trav\u00e9s dels comentaris, en ocasions molt generals, per\u00f2 en altres de detall i en tots els casos molt adequadament justificats, aquesta part del llibre es converteix gaireb\u00e9 en un manual pr\u00e0ctic per a editors que no nom\u00e9s indica en quines coses val la pena fixar-se (efecte i conveni\u00e8ncia de les descripcions, caracteritzaci\u00f3 de personatges, composici\u00f3 de les escenes, \u00fas dels di\u00e0legs, disposici\u00f3 de les unitats narratives, estructuraci\u00f3 general d\u2019un text extens…) sin\u00f3 tamb\u00e9 de com propiciar que un autor reconsideri les decisions que ha pres i que poden malmetre la seva obra, i quina mena de to i de justificacions s\u00f3n els m\u00e9s efectius per aconseguir-ho. En aquest sentit, tot i haver-se manifestat en alguna ocasi\u00f3 com poc inclinat a la doc\u00e8ncia, aqu\u00ed Pujol es revela plenament com el mestre d\u2019editors que va ser.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

La tercera secci\u00f3 d\u2019Escribir a contracorriente, <\/i>l\u2019\u00fanica que no es pot considerar en sentit estricte in\u00e8dita, reuneix un bon feix d\u2019entrevistes a Pujol que fins ara dormien esparses en publicacions peri\u00f2diques diverses i que, llegides consecutivament, malgrat algunes repeticions, permeten veure com Pujol concebia la seva pr\u00f2pia obra, la pr\u00e0ctica de la creaci\u00f3 liter\u00e0ria i el sentit de la carrera liter\u00e0ria (terme aquest \u00faltim que probablement ell censuraria que s\u2019apliqu\u00e9s al conjunt de la seva traject\u00f2ria). Els bons coneixedors de l\u2019obra de Carlos Pujol potser completaran o afinaran la seva interpretaci\u00f3 sobre algunes de les seves novel\u00b7les o poemaris, i probablement qui no les conegui potser senti la curiositat o la temptaci\u00f3 d\u2019acostar-se a una obra exigent amb si mateixa per\u00f2 molt accessible al lector, en qui sempre diposita la seva confian\u00e7a i convida a participar (d\u2019aqu\u00ed, per exemple, que en la seva narrativa hi sovintegin els finals m\u00e9s o menys oberts).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

El volum conclou i s\u2019arrodoneix amb una molt completa cronologia professional i liter\u00e0ria de Pujol, que usa a m\u00e9s amb enginy la tinta de color per fer m\u00e9s visible la diversitat de g\u00e8neres que va conrear, i que est\u00e0 salpebrada de breus comentaris extrets de cartes i documents personals on el mateix editor-escriptor-traductor explica o comenta alguns episodis de la seva vida.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\u00c9s evident que estem davant d\u2019un llibre que qualsevol lector de Pujol voldr\u00e0 llegir, per\u00f2 que t\u00e9 tamb\u00e9 molts punts d\u2019inter\u00e8s per a qui desitgi con\u00e8ixer el proc\u00e9s d\u2019edici\u00f3 d\u2019un text i que, a m\u00e9s, fidel al pensament est\u00e8tic del mateix Carlos Pujol, \u00e9s original i emocionant sense necessitat d\u2019artificiositat, escarafalls ni focs d\u2019artifici. (No tinc cap dubte que l\u2019afinat editor que era Pujol posaria pegues a rematar un text amb aquesta profusi\u00f3 de fricatives!)<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Josep Mengual
\nT\u00e8cnic editorial, autor de Negritas y cursivas<\/u><\/i><\/a><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Vall\u00e8s-Botey, Teresa (ed.). Escribir a contracorriente: fuentes para el estudio del pensamiento literario de Carlos…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-2759","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":false,"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1293,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1293,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2759","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2759"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2759\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4275,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2759\/revisions\/4275"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2759"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2759"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2759"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}