{"id":2773,"date":"2020-06-22T09:02:45","date_gmt":"2020-06-22T07:02:45","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/historia-de-ediciones-rialp\/"},"modified":"2026-03-04T14:15:50","modified_gmt":"2026-03-04T13:15:50","slug":"historia-de-ediciones-rialp","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/historia-de-ediciones-rialp\/","title":{"rendered":"\u00abHistoria de Ediciones Rialp\u00bb"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Montero, Mercedes. Historia de Ediciones Rialp: or\u00edgenes y contexto, aciertos y errores.<\/i> Madrid: Rialp, 2019. 375 p. ISBN 978-84-321-5202-3. 25 \u20ac en paper, 14,99 \u20ac llibre electr\u00f2nic.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Donada la seva peculiar naturalesa, les seves m\u00faltiples facetes i camps d\u2019influ\u00e8ncia, hi ha moltes maneres de narrar la historia d\u2019una editorial, de qualsevol editorial. \u00c9s molt probable que a un fil\u00f2leg li interessi sobretot quina mena de t\u00edtols i quins autors es van publicar, per\u00f2 a un historiador potser li resulti m\u00e9s atractiu con\u00e8ixer la traject\u00f2ria econ\u00f2mica de l’empresa; un soci\u00f2leg potser voldr\u00e0 saber fins a quin punt va tenir \u00e8xit en el sentit d\u2019incidir mitjan\u00e7ant les seves edicions en la societat a la qual anaven destinades i quina posici\u00f3 ocupava en el camp de la cultura, i encara l\u2019historiador de l\u2019art avaluar\u00e0 si el disseny i la realitzaci\u00f3 dels llibres segueix una determinada tradici\u00f3 o en quina mesura innova, per exemple, i a quins artistes demana col\u00b7laboraci\u00f3. No \u00e9s f\u00e0cil poder cobrir tots aquests fronts a l\u2019hora de reconstruir la hist\u00f2ria d\u2019una editorial, i encara menys, exposar-los d\u2019una manera equilibrada i coherent.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

<\/p>\n

Tamb\u00e9 \u00e9s cert que la disponibilitat dels materials per dur a terme una tasca d\u2019aquesta naturalesa en condiciona molt els resultats. En el cas present, l\u2019autora de la Historia de Ediciones Rialp<\/i> ha pogut comptar amb fonts que rarament es conserven i que, si les comparem amb d\u2019altres casos, faciliten notablement la investigaci\u00f3. En primer lloc, i tal com explica a la introducci\u00f3, ha pogut accedir a l\u2019arxiu de la pr\u00f2pia empresa, afortunadament conservat a la Universidad de Navarra i que, donada la seva riquesa i completesa, ha constitu\u00eft la font b\u00e0sica i principal, per\u00f2 tamb\u00e9 a l’Archivo General de la Prelatura de la Santa Cruz y Opus Dei, aix\u00ed com als arxius personals de dos dels principals responsables de Rialp, Rafael Calvo Serer i de Florentino P\u00e9rez Embid (aquests dos \u00faltims, tamb\u00e9 a la Universidad de Navarra). <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Un dels m\u00e8rits que des del primer moment val la pena destacar d\u2019aquest llibre de Mercedes Montero \u00e9s haver reconstru\u00eft l\u2019origen de Rialp mitjan\u00e7ant la recuperaci\u00f3 per al com\u00fa dels lectors de la figura de l\u2019editora Mar\u00eda Jim\u00e9nez Salas (1910-1999) i de l\u2019Editorial Minerva, a les quals el 2017 ja havia dedicat un article important per\u00f2 aleshores molt poc llegit: \u00abLa editorial Minerva (1943-1946)<\/a>: un ensayo de cultura popular y cristiana de las primeras mujeres del Opus Dei\u00bb (Studia et documenta: rivista dell\u2019Istituto Storico San Josemar\u00eda Escriv\u00e1<\/i>, vol. 11 (2017), p. 227-263).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Si b\u00e9 Jim\u00e9nez Salas va ser \u00abalma y motor\u00bb de la Minerva, nascuda a iniciativa del fundador de l\u2019Opus Dei Jos\u00e9 Mar\u00eda Escriv\u00e1 de Balaguer, la propietat de la marca era del seu m\u00e9s estret col\u00b7laborador, \u00c1lvaro del Portillo, i si b\u00e9 va arribar a publicar alguns t\u00edtols, entre els quals la tercera edici\u00f3 del Camino<\/i>, d\u2019Escriv\u00e1, el gener de 1947 el projecte ja era en mans de Del Portillo, que no va tardar a rebatejar-lo com Rialp, en record d\u2019una an\u00e8cdota poc menys que miraculosa que havia protagonitzat Escriv\u00e1 al poble lleidat\u00e0 d\u2019aquest nom.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

A partir d\u2019aquest punt, l\u2019autora exposa la hist\u00f2ria de l\u2019editorial Rialp centrant-se sobretot, per una banda, en la mena d\u2019autors i de t\u00edtols que van anar publicant-se en les diverses col\u00b7leccions que es van anar creant (subratllant aquells que es publicaren per primera vegada en espanyol), i fins i tot deixa const\u00e0ncia de projectes que van quedar estroncats i de t\u00edtols que mai van arribar a veure la llum, i a m\u00e9s ho contextualitza tot amb pinzellades una mica impressionistes sobre la ind\u00fastria i el mercat del llibre en les diferents etapes; per altra banda, la documentaci\u00f3 a la qual ha tingut acc\u00e9s li permet descriure amb molta precisi\u00f3 els diferents avatars pels quals, en l\u2019aspecte econ\u00f2mic, va passar l\u2019empresa, amb particular deteniment en els successius canvis en el seus consells d\u2019administraci\u00f3.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Aix\u00ed, el 1947 es fan c\u00e0rrec de la Rialp, com a director, l\u2019historiador Florentino P\u00e9rez Embid (membre de l\u2019Opus i m\u00e9s endavant director general de Propaganda, aix\u00f2 \u00e9s, m\u00e0xim responsable de la censura franquista), amb Ismael S\u00e1nchez Bella (tamb\u00e9 membre de l\u2019Opus) com a secretari, si b\u00e9 els editors m\u00e9s actius i ambiciosos varen ser Rafael Calvo Serer, director de la coneguda col\u00b7lecci\u00f3 Biblioteca del Pensamiento Actual (i membre tamb\u00e9 de l\u2019Opus) i, al capdavant de la col\u00b7lecci\u00f3 Patmos, Raimon Panikkar (igualment membre numerari, fins 1966, de l\u2019Opus). <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

El 1948 Rialp es constitueix ja com a societat an\u00f2nima, i a ning\u00fa sorprendr\u00e0 que el control accionarial i per tant el consell d\u2019administraci\u00f3 quedi en mans de membres de l\u2019Opus Dei, per b\u00e9 que s\u2019hi afegeixen personatges com, per exemple, el falangista \u00abcamisa vieja\u00bb Xavier Dom\u00ednguez Marroqu\u00edn (que el 1979 encara es presentaria per Falange Espa\u00f1ola Tradicionalista a les eleccions municipals a Bilbao).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Es detallen tamb\u00e9 en el llibre alguns conflictes de l\u2019editorial tant amb l\u2019Esgl\u00e9sia com amb la censura i l\u2019alternan\u00e7a entre etapes d\u2019expansi\u00f3 i d\u2019altres de contracci\u00f3 o fins i tot de crisi, de les quals sempre se\u2019n surten gr\u00e0cies a successives ampliacions de capital i, quan cal, a pr\u00e9stecs de bancs amics. Cap\u00edtol a banda dedica, l\u00f2gicament, a l\u2019enorme tasca que va suposar la Gran enciclopedia Rialp<\/i> (1965-1977), projecte del qual se\u2019n donen tota mena de dades d\u2019inter\u00e8s i pertin\u00e8ncia diversa.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Igualment detallada \u00e9s la narraci\u00f3 del proc\u00e9s que va portar a la fallida de l\u2019empresa el 1986, que en aquest cas es va resoldre quan, d\u2019una manera indirecta i servint-se d\u2019homes de palla, en va prendre el control l\u2019empresari i especulador Pablo Bofill de Quadres mitjan\u00e7ant les Inversiones Inmobiliarias, S.A. D\u2019una segona fallida el 1996, que sembla atribuir-se a una manipulaci\u00f3 comptable que no acaba de quedar del tot clara (com tampoc la responsabilitat de la mateixa), se\u2019n surt ja amb Miguel Arango al capdavant de l\u2019editorial, la qual cosa inicia l\u2019etapa que ens portaria ja fins al present.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

En paral\u00b7lel, tamb\u00e9 de la transcendental col\u00b7lecci\u00f3 de poesia Adonis que dirigia Jos\u00e9 Luis Cano se\u2019n va resseguint el recorregut, si b\u00e9 en aquest cas el lector comptava ja amb una certa bibliografia important sobre la mat\u00e8ria (en particular el Medio siglo de Adonais: 1943-1993<\/i>, Rialp, 1993). Per\u00f2 potser valgui la pena mencionar la sorprenent justificaci\u00f3 que l\u2019autora dona al fet que el 1949 no s\u2019atorgu\u00e9s el Premio Adonais a \u00c1ngel fieramente humano<\/i> de Blas de Otero (per b\u00e9 que tot i aix\u00ed Cano el va publicar de seguida a \u00cdnsula<\/i>), i sobretot els termes amb qu\u00e8 Mercedes Montero expressa aquesta justificaci\u00f3: \u00abEl director gerente de Rialp [P\u00e9rez Embid] era cat\u00f3lico por convicci\u00f3n personal, no por el ambiente de catolicismo oficial que se respiraba en Espa\u00f1a. Es razonable que le causara desasosiego premiar algo que iba en contra de su conciencia y de las convicciones por las que hab\u00eda fundado Rialp.\u00bb<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Les quinze p\u00e0gines finals de conclusi\u00f3 mereixen potser un comentari detallat i m\u00e9s extens del que conv\u00e9 en una ressenya com la present, perqu\u00e8, a banda de resumir el contingut de l\u2019obra, semblen tenir una intenci\u00f3 provocativa o pol\u00e8mica per\u00f2 constru\u00efda amb uns arguments no sempre prou s\u00f2lids. A banda de traspuar un indissimulat menyspreu pels editors antifranquistes barcelonins dels anys seixanta i setanta (Beatriz de Moura, Jorge Herralde, per\u00f2 no tant Esther Tusquets, que heret\u00e0 Lumen del seu oncle i sacerdot Joan Tusquets), en aquestes p\u00e0gines s\u2019embranca l\u2019autora en una diatriba contra tots aquells que sempre han considerat Rialp com un tentacle de l\u2019Opus que, si b\u00e9 en el cas d\u2019algunes apreciacions de Jordi Gr\u00e0cia tenen una certa consist\u00e8ncia perqu\u00e8 assenyalen errors documentals irrefutables, cauen en poc menys que el rid\u00edcul i la vergonya aliena en el cas, per exemple, de Vicente Aleixandre (\u00ablo que pudiera decir Aleixandre sobre el sectarismo de los dem\u00e1s [P\u00e9rez Embid en aquest cas], nunca podr\u00eda sobrepasar al suyo propio, del que siempre dio muestras el poeta, acostumbrado a ama\u00f1ar todos los premios \u201cAdonais\u201d que pudo y a insultar a cualquiera que no comulgara con sus planteamientos, especialmente los religiosos, sexuales y pol\u00edticos (por este orden)\u00bb.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

La reconstrucci\u00f3 de la hist\u00f2ria sobretot pel que fa als aspectes de ger\u00e8ncia i administratius de Rialp que ha completat Mercedes Montero (acompanyada a m\u00e9s d\u2019uns ap\u00e8ndixs documentals molt \u00fatils) \u00e9s admirable, i no queda en absolut enterbolit per algunes escasses errates sorprenents, com la mala escriptura del nom del gran editor de la postguerra Josep Jan\u00e9s (p. 20 i 370) o la descripci\u00f3 del Premio Comillas de Tusquets com dedicat a \u00abbiograf\u00eda, autogobierno [sic]<\/i> y memorias\u00bb, i ni tan sols per afirmacions tan dif\u00edcilment defensables com que \u00abse olvida tambi\u00e9n con facilidad que fueron los libros de Rialp los primeros de la postguerra espa\u00f1ola que cuidaron decididamente el dise\u00f1o\u00bb (p. 337) \u2014cosa que, a m\u00e9s de no haver-se demostrat en el cos del text, \u00e9s palesament falsa\u2014 o que va ser Rialp i no pas Alianza Editorial (com accepten la immensa majoria dels estudiosos) la gran introductora i divulgadora a l\u2019engr\u00f2s del llibre de butxaca a Espanya.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Per\u00f2 sens dubte la pota coixa d\u2019aquesta investigaci\u00f3 \u00e9s, paradoxalment, la idea presentada com a tesi central del llibre, que es pot resumir potser de la seg\u00fcent manera: els vincles de Rialp amb l\u2019Opus no varen tenir gaireb\u00e9 cap incid\u00e8ncia en qu\u00e8 i com publicava l\u2019editorial, i no hi ha motius per atribuir el seu \u00e8xit, i fins i tot la seva superviv\u00e8ncia al llarg del temps, a la seva relaci\u00f3 amb aquesta instituci\u00f3. Fa de mal assumir aquesta tesi, en particular quan es presenta en un llibre escrit per una professora de la Universitat de Navarra (fundada per l\u2019Opus Dei), publicat per la mateixa editorial Rialp i quan queda ben establert de bon principi que la iniciativa de crear una empresa destinada a publicar llibres que difonguessin un determinat pensament i visi\u00f3 del m\u00f3n va correspondre a Jos\u00e9 Mar\u00eda Escriv\u00e1 de Balaguer (fundador de l\u2019Opus Dei) i que al llarg de tota la hist\u00f2ria de Rialp la suma de les accions de l\u2019empresa en mans de membres de l\u2019Opus Dei sempre va ser majorit\u00e0ria, de manera que totes les decisions quedaven en mans de persones en l\u2019\u00f2rbita d\u2019aquesta organitzaci\u00f3 fonamentalista cat\u00f2lica. Les filigranes i giragonses argumentals per defensar aquesta tesi arriben a extrems realment sorprenents, i sembla agafar-se al clau roent de la inexist\u00e8ncia de proves documentals que l\u2019Opus com a tal transfer\u00eds diners o impos\u00e9s la publicaci\u00f3 o no de determinats t\u00edtols o temes. \u00c9s com si per a l\u2019autora ni Pierre Bourdieu ni el seu concepte de camp no haguessin existit mai. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Resulta molt pertinent disposar ara d\u2019una molt completa i clara hist\u00f2ria de Rialp, per\u00f2 el que no \u00e9s de rebut \u00e9s pretendre que el lector combregui amb rodes de mol\u00ed.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Josep Mengual<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>
\nT\u00e8cnic editorial, autor de Negritas y cursivas<\/i><\/a><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Montero, Mercedes. Historia de Ediciones Rialp: or\u00edgenes y contexto, aciertos y errores. Madrid: Rialp, 2019….<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-2773","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":false,"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1293,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1293,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2773","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2773"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2773\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4289,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2773\/revisions\/4289"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2773"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2773"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2773"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}