{"id":2782,"date":"2020-05-27T06:37:13","date_gmt":"2020-05-27T04:37:13","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/i-si-la-forma-fa-lobra\/"},"modified":"2026-03-04T14:15:51","modified_gmt":"2026-03-04T13:15:51","slug":"i-si-la-forma-fa-lobra","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/i-si-la-forma-fa-lobra\/","title":{"rendered":"I si la forma fa l\u2019obra?"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Dussert, \u00c9ric; Laucou, Christian. Du corps \u00e0 l’ouvrage: les mots du livre.<\/i> Paris: La Table Ronde, 2019. 229, [25] p. ISBN 978-2-7103-8371-0. 24 \u20ac.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Quan arriba a les nostres mans, el llibre, \u00e9s un tot que entra pels ulls i el sostenim a les mans. El mirem i el remirem, de vegades llegim la contracoberta, busquem el preu i, en el millor dels casos, el paguem i ens l\u2019emportem. Nom\u00e9s queda un acte, la lectura d\u2019aquest artefacte que en paraules d\u2019Umberto Eco, \u00ab\u00e9s tan perfecte que mai no desapareixer\u00e0\u00bb. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

<\/p>\n

I, precisament, d\u2019aquesta perfecci\u00f3 ens parla el llibre que ara ressenyem, Du corps \u00e0 l\u2019ouvrage<\/i>, d\u2019\u00c9ric Dussert i Christian Laucou, dos autors que coneixen ben b\u00e9 el que duen entre les mans. El primer, a m\u00e9s de la seva dedicaci\u00f3 a la cr\u00edtica liter\u00e0ria, \u00e9s bibliotecari i n\u2019esmentarem els dos \u00faltims llibres editats a Fran\u00e7a, Les secrets dels livres <\/i>(2015) <\/span><\/span><\/span>–<\/span><\/span><\/span>en col\u00b7laboraci\u00f3 amb \u00c9ric Walbecq<\/span><\/span><\/span>–<\/span><\/span><\/span> i Cach\u00e9es par la for\u00eat: 138 femmes de lettres oubli\u00e9es<\/i> (2018); i del segon, una mena d\u2019home de llibres, te\u00f2ric i pr\u00e0ctic <\/span><\/span><\/span>–<\/span><\/span><\/span>sobre els quals fa i estudia la tipografia, la t\u00e8cnica d\u2019impressi\u00f3, el gravat, la impressi\u00f3…<\/span><\/span><\/span>–<\/span><\/span><\/span>, cal destacar la seva participaci\u00f3 en els tres volums del Dictionnaire encyclop\u00e9dique du livre <\/i>(2002-2011), i les seves obres Histoire de l\u2019\u00e9criture typographique. Le XIXe<\/sup> et le XXe<\/sup> si\u00e8cle <\/i>(2013 i 2016) i De l\u2019apostrophe, sa vie, son \u0153vre <\/i>(2018).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

El llibre \u00e9s un volum multilectura. I ara ho explicarem. Per\u00f2 abans, qui tinga la possibilitat de tenir-lo entre les mans trobar\u00e0 la primera lli\u00e7\u00f3 nom\u00e9s desplegar-ne la coberta, equilibrada amb les proporcions dels cossos de les lletres i unes l\u00ednies, majorit\u00e0riament horitzontals, que fan un homenatge al constructivisme. D\u00e8iem que es topar\u00e0 amb la primera lli\u00e7\u00f3 perqu\u00e8 hi trobar\u00e0 una imatge esquem\u00e0tica de les parts del llibre, i el llom nu, obert a la vista del lector, amb els plecs lligats en fil negre i una marca a manera d\u2019escaleta sobre el llom que va permetre a l\u2019enquadernador, d\u2019un cop d\u2019ull, saber que l\u2019ordre dels plecs era el correcte: es tracta de la marca de signatura. <\/i>O la definici\u00f3 de solapa <\/i>(rabat<\/i> en franc\u00e8s) escrita al damunt d\u2019aquesta mateixa perqu\u00e8 el lector no tinga cap dubte interpretatiu i puga combinar el mot, la definici\u00f3 i l\u2019objecte. Si Matisse feu seu el surrealisme, amb \u00abCeci n\u2019est pas une pipe\u00bb, on tothom veia una pipa, per posar el focus en all\u00f2 que hi ha a sota dels objectes, Dussert i Laucou fan amb els mots una pres\u00e8ncia contrasurrealista si se\u2019ns permet el terme \u00abCeci est une rabat\u00bb. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Els llibres multilectura es basen sovint en una mena de joc <\/span><\/span><\/span>–<\/span><\/span><\/span>i potser, si hi ha joc, hi ha poesia<\/span><\/span><\/span>–<\/span><\/span><\/span> en qu\u00e8 l\u2019autor proposa diferents itineraris de lectura que el lector t\u00e9 la possibilitat de modificar, de combinar o de seguir al peu de la lletra. El m\u00e9s b\u00e0sic de tots \u00e9s el diccionari, per\u00f2 n\u2019hi ha d\u2019altres m\u00e9s complexos. Com aquest. En aparen\u00e7a es tracta d\u2019un diccionari sobre el llibre i els seus voltants. Amb entrades tant actuals (EAN 13, PAO, ligiciels et fichiers standard)<\/i> com hist\u00f2riques (papyrus, photocomposition), <\/i>entre les quals es colen personatges del m\u00f3n de la impremta (Christophe Plantin),<\/i> la tipografia (Garamond, Tschichold) <\/i>o l\u2019erudici\u00f3 europea (Charles Nodier, Charles Dickens). <\/i>En una segona lectura, en paral\u00b7lel a la de les entrades alfab\u00e8tiques, i estructurada en vertical en requadres al marge esquerre de cada doble p\u00e0gina, fa un rep\u00e0s hist\u00f2ric des de l\u2019any 50 a. de C. fins el 2005. Aqu\u00ed assenta el que els autors consideren fites en la hist\u00f2ria de la impremta. Per\u00f2 encara ens queden lectures, la tercera, que titulen \u00abCahier technique\u00bb, \u00e9s un quadernet central on despr\u00e9s de fer un rep\u00e0s per la Imprimerie Nationale francesa, s\u2019hi expliquen de manera molt succinta les principals consideracions t\u00e8cniques per fer un llibre, des dels formats de paper fins als cossos de lletra o l\u2019anatomia dels car\u00e0cters i els processos d\u2019impressi\u00f3. Finalment, queda una lectura <\/span><\/span><\/span>–<\/span><\/span><\/span>aparentment un anecdotari juganer<\/span><\/span><\/span>–<\/span><\/span><\/span>, la que t\u00e9 com a protagonistes les xifres que, sobreimpressionades en groc sobre la p\u00e0gina parella, s\u00f3n explicades, en format vertical, i tamb\u00e9 en groc, en la p\u00e0gina imparella (per exemple: 100.000. I la nota: \u00ab100.000 anys \u00e9s el temps que necessitaria un \u00e9sser hum\u00e0 per llegir totes les obres de la Biblioteca Nacional de Fran\u00e7a…\u00bb. O en el cas del 8, la ressenya indica: \u00ab8 minuts \u00e9s el temps que transcorre a Fran\u00e7a entre el llan\u00e7ament de dos llibres\u00bb). Potser aquesta \u00e9s la part m\u00e9s afrancesada del llibre i al mateix temps m\u00e9s diletant <\/span><\/span><\/span>–<\/span><\/span><\/span>que no sobrera<\/span><\/span><\/span>–<\/span><\/span><\/span> del llibre. I potser encara caldria afegir-hi la que fa refer\u00e8ncia a molts dels personatges que hi apareixen.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Si alg\u00fa, arribats ac\u00ed, considera que tot el que acabem de presentar deu ser un marem\u00e0gnum, ja tarda a encomanar un exemplar d\u2019aquest llibre, perqu\u00e8 la lli\u00e7\u00f3 dels autors \u00e9s que fan de la multilectura una estructura superposada on cap pl\u00e0nol interfereix en l\u2019altre des del punt de vista formal. Sense la m\u00e9s m\u00ednima concessi\u00f3 als escarafalls de color, canvi de fam\u00edlies tipogr\u00e0fiques, barreja de cossos tipogr\u00e0fics o estructures on la taca de grisos atapeeix el blanc de la p\u00e0gina fins a cometre-hi un assassinat de blancs, i no precisament pels negres, sin\u00f3 per la manca d\u2019estructuraci\u00f3 de la informaci\u00f3.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Diuen els mateixos autors que aquest opuscle \u00abno \u00e9s un diccionari, ni una enciclop\u00e8dia, sin\u00f3 que es m\u00e9s aviat un l\u00e8xic, una mena de compendi, una guia, un tractat o un manual\u00bb. \u00c9s, per\u00f2, una multiplicitat de coneixements en petites c\u00e0psules, una de les principals lli\u00e7ons que ofereix \u00e9s com estructurar sense al\u00e7ar cap aldarull visual un text m\u00faltiple i que el lector <\/span><\/span><\/span>–<\/span><\/span><\/span>en paper o en pantalla<\/span><\/span><\/span>–<\/span><\/span><\/span>, el dissenyador <\/span><\/span><\/span>–<\/span><\/span><\/span>en paper o en pantalla<\/span><\/span><\/span>–<\/span><\/span><\/span>, l\u2019editor <\/span><\/span><\/span>–<\/span><\/span><\/span>en paper o en pantalla<\/span><\/span><\/span>–<\/span><\/span><\/span> puga resseguir-lo sense perdre gens d\u2019informaci\u00f3 que \u00e9s al cap i la fi l\u2019objectiu d\u2019un text. Tot un manual, amb el qual, a m\u00e9s, s\u2019amplia el bagatge de coneixements culturals.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

F. Xavier Llopis<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>
\nEditor de Campgr\u00e0fic<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Dussert, \u00c9ric; Laucou, Christian. Du corps \u00e0 l’ouvrage: les mots du livre. Paris: La Table…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","_seopress_robots_follow":"","_seopress_robots_imageindex":"","_seopress_robots_snippet":"","_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_robots_breadcrumbs":"","_seopress_robots_freeze_modified_date":"","_seopress_robots_custom_modified_date":"","_seopress_robots_canonical":"","_seopress_social_fb_title":"","_seopress_social_fb_desc":"","_seopress_social_fb_img":"","_seopress_social_fb_img_attachment_id":0,"_seopress_social_fb_img_width":0,"_seopress_social_fb_img_height":0,"_seopress_social_twitter_title":"","_seopress_social_twitter_desc":"","_seopress_social_twitter_img":"","_seopress_social_twitter_img_attachment_id":0,"_seopress_social_twitter_img_width":0,"_seopress_social_twitter_img_height":0,"_seopress_redirections_value":"","_seopress_redirections_enabled":"","_seopress_redirections_enabled_regex":"","_seopress_redirections_logged_status":"","_seopress_redirections_param":"","_seopress_redirections_type":0,"_seopress_analysis_target_kw":"","_seopress_news_disabled":"","_seopress_video_disabled":"","_seopress_video":[],"_seopress_pro_schemas_manual":[],"_seopress_pro_rich_snippets_disable_all":"","_seopress_pro_rich_snippets_disable":[],"_seopress_pro_schemas":[],"inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-2782","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":false,"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1339,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1339,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2782","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2782"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2782\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4298,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2782\/revisions\/4298"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2782"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2782"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2782"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}