{"id":2824,"date":"2020-02-07T07:15:42","date_gmt":"2020-02-07T06:15:42","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/la-narrativa-catalana-al-segle-xxi-balanc-critic\/"},"modified":"2026-03-04T14:15:54","modified_gmt":"2026-03-04T13:15:54","slug":"la-narrativa-catalana-al-segle-xxi-balanc-critic","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/la-narrativa-catalana-al-segle-xxi-balanc-critic\/","title":{"rendered":"\u00abLa narrativa catalana al segle XXI: balan\u00e7 cr\u00edtic\u00bb"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Camps Arb\u00f3s, Josep; Dasca, Maria (eds). La narrativa catalana al segle XXI: balan\u00e7 cr\u00edtic.<\/i> Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2019. 139 p. (Treballs de la Societat Catalana de Llengua i Literatura; 18). ISBN 978-84-9965-464-5. 15 \u20ac.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Cada vegada que surt una obra acad\u00e8mica sobre literatura catalana s\u2019ha de festejar. I si, a m\u00e9s, \u00e9s sobre el nostre per\u00edode, un repte que els investigadors esquiven, al\u00b7leguen, per falta de dist\u00e0ncia, doncs llavors la festa \u00e9s doble. Ens calen mapes per cartografiar un present tan divers, convuls i proteic. La iniciativa s\u2019engloba en el cicle \u00abBalan\u00e7 cr\u00edtic de la literatura catalana actual\u00bb, de la Societat Catalana de Llengua i Literatura (SCLL), que, despr\u00e9s d\u2019inspeccionar l\u2019estat de la poesia el 2016, referma el comprom\u00eds biennal de radiografiar, ni que sigui a vista d\u2019ocell, un g\u00e8nere; en el cas que ens ocupa, un macrog\u00e8nere: la narrativa, que agombola la novel\u00b7la i el conte. Coordinat per Francesc Foguet, animador constant del debat acad\u00e8mic de portes enfora, el cicle forneix marcs, que no el marc,<\/i> a recerques m\u00e9s selectives. No \u00e9s una aportaci\u00f3 del tot in\u00e8dita, per tal com des del 2014, sota el lideratge d\u2019\u00c0lex Broch, l\u2019AELC (Associaci\u00f3 d\u2019Escriptors en Llengua Catalana), amb l\u2019Institut d\u2019Estudis Ilerdencs, organitza els Encontres d\u2019Escriptors i Cr\u00edtics a les Garrigues, amb monografies dedicades a la poesia, la novel\u00b7la i el teatre del segle XXI, editades per Fonoll.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

<\/p>\n

Narrativa catalana al segle XXI: balan\u00e7 cr\u00edtic<\/span><\/span><\/i>, en comparaci\u00f3 amb Novel\u00b7la catalana avui 2000-2016 <\/i>(Fonoll, 2017), t\u00e9 una virtut i un defecte en la concepci\u00f3, al meu parer. D\u2019entrada, s\u2019agraeix que s\u2019hagi emprat el terme narrativa <\/i>per no privilegiar la novel\u00b7la en detriment del conte, a difer\u00e8ncia dels Encontres, que tan sols inclouen notes subsidi\u00e0ries sobre la salut del conte, principalment per ressaltar-ne la relativa marginalitat en relaci\u00f3 amb la novel\u00b7l\u00edstica. La petita reserva envers Narrativa…<\/i> \u00e9s que, tant per a la novel\u00b7la com per al relat breu, no se\u2019ls destini un paraigua propi, una trobada monogr\u00e0fica, que possibilitaria que, despr\u00e9s del tra\u00e7 gruixut, s\u2019endeguessin estudis particulars, com s\u00ed que va succeir en la jornada sobre poesia (2016).[1]<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/a><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

El llibre consta d\u2019una presentaci\u00f3, de cinc comunicacions i de la transcripci\u00f3 d\u2019una taula rodona amb autors.[2]<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/a> Cal subratllar que els editors (Josep Camps i Maria Dasca) han fet bona feina, amb uns textos gaireb\u00e9 immaculats. No s\u2019afirma gaire sovint: no \u00e9s prioritari que la literatura grisa es llegeixi com a bona literatura. Un dels trets remarcables del volum \u00e9s el nivell d\u2019escriptura dels ponents. La presentaci\u00f3 de Camps i Dasca \u00e9s can\u00f2nica: descriu i resumeix les pon\u00e8ncies. Tanmateix, de les introduccions de miscel\u00b7l\u00e0nies, se n\u2019esperen, almenys jo, algunes reflexions de s\u00edntesi que vagin m\u00e9s enll\u00e0.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

L\u2019article de Francesco Ardolino (UB) impugna l\u2019\u00fas indiscriminat del terme postmodernitat<\/i> quan s\u2019instrumenta per subsumir totes les veus dins d\u2019un sol moviment est\u00e8tic i per aix\u00f2 demana que s\u2019esmerci el concepte postmodernismes<\/i>, que permetria un tractament m\u00e9s variat de les l\u00ednies de for\u00e7a. De tota manera, val a dir-ho, el fet de voler tocar molts temes (estat de la q\u00fcesti\u00f3, noves plataformes cr\u00edtiques, suggeriment de c\u00e0non…) fa que potser es dispersi. Amb el seu estil c\u00e0ustic, configura una llista de les millors novel\u00b7les del segle XXI, amb la idea que el c\u00e0non nom\u00e9s pot ser parcial. La ll\u00e0stima \u00e9s que no en detalli les raons de la selecci\u00f3.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

El panorama d\u2019Antoni Isarch (UOC) sobre la novel\u00b7la \u00e9s, segons la meva opini\u00f3, la comunicaci\u00f3 m\u00e9s treballada i dif\u00edcil del conjunt perqu\u00e8 abasta una producci\u00f3 ingent. Domina les eines per vincular obres i referents. Propugna que \u00e9s inoperant establir categories est\u00e8tiques davant d\u2019unes propostes que busquen \u00abno ja l\u2019originalitat, sin\u00f3 la condici\u00f3 d\u2019obra \u00fanica, irrepetible, que explota la difer\u00e8ncia com a valor qualitatiu\u00bb (p. 39). Conseq\u00fcent, ordeix una ordenaci\u00f3 tem\u00e0tica, que, com ell mateix admet, \u00ab\u00e9s un enfocament d\u2019entre molts possibles\u00bb (p. 51). Tal vegada caldria q\u00fcestionar que la po\u00e8tica del jo hagi arrasat els programes. Ho escric obertament: no crec en la caiguda de les prescripcions. Penso que han esdevingut instigacions impl\u00edcites, sense vehem\u00e8ncia, que s\u2019han fragmentat i hibridat i que costa m\u00e9s de percebre-les. Tot i aix\u00f2, els apunts d\u2019Isarch sobre l\u2019esperit del temps s\u00f3n dels que sobresurten del recull, sens dubte. Cal felicitar-lo per l\u2019esfor\u00e7 i per les lectures agud\u00edssimes quan s\u2019atorga una mica d\u2019espai.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Els disset microrelats de Manel Oll\u00e9 (UPF) sobre l\u2019estat del conte s\u00f3n estimulants. Oll\u00e9 assenyala canvis significatius entre els noranta i l\u2019etapa entrevista: el pas de la ironia pl\u00e0cida al sarcasme (p. 64), una connexi\u00f3 m\u00e9s rendible amb tradicions foranes que no pas amb la pr\u00f2pia (p. 66) i la \u00abreculada (si no l\u2019aband\u00f3) del no-llocs as\u00e8ptics i de l\u2019abstracci\u00f3 generalitzada i estilitzada\u00bb en profit d\u2019\u00abexplorar espais socials o morals concret\u00edssims\u00bb (p. 67). Pel que fa al model de llengua, s\u2019est\u00e0 basculant de l\u2019idioma \u00abtransparent, efica\u00e7 i funcional\u00bb al \u00abllenguatge [que] nom\u00e9s \u00e9s l\u00facid si sap que \u00e9s transl\u00facid\u00bb (p. 75). En el fons, Oll\u00e9 no amaga les cartes: es troba m\u00e9s proper a orfebres de la paraula que saben depassar el joc literari per interrogar el m\u00f3n d\u2019avui. \u00c9s en aquest sentit que parla de \u00abrepolititzaci\u00f3\u00bb del relat. Hi situa al capdamunt Francesc Ser\u00e9s i entre els emergents, Joan Jordi Miralles, la glossa del qual \u00e9s del millor de l\u2019article. Potser se li podria contravenir que, malgrat que insisteix que no es pot prescriure, la seva tria \u00e9s un c\u00e0non.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

El seguiment de Josep Lluch dels moviments editorials de les dues d\u00e8cades, amb l\u2019absorci\u00f3 progressiva de t\u00edtols per part de Planeta dins del Grup 62, \u00e9s d\u2019una gran clarivid\u00e8ncia. \u00c9s de les contribucions reveladores perqu\u00e8 reuneixen dades conegudes que, aplegades, il\u00b7luminen. A m\u00e9s, se li ha de recon\u00e8ixer que sigui cr\u00edtic amb el grup al qual pertany, essent editor de Proa, P\u00f2rtic i Emp\u00faries, i que destaqui els petits segells de la compet\u00e8ncia, el gran fenomen del segle: l\u2019aparici\u00f3 de Males Herbes, L\u2019Altra, laBreu, la reemerg\u00e8ncia de Club Editor… amb un perfil clar i especialitzat, per fer front al marasme generalista que s\u2019ha conf\u00f3s amb la comercialitat.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

La intervenci\u00f3 de M\u00e0rius Serra \u00e9s una de les m\u00e9s delicioses i ambicioses: distribuir els narradors segons el model de llengua liter\u00e0ria. Proposa una taxonomia prou \u00e0mplia i rica i els seus comentaris saga\u00e7os, acompanyats d\u2019exemples mod\u00e8lics, tenen la virtut de la confirmaci\u00f3. Potser se li podria apuntar que la mirada \u00e9s ambivalent: si l\u2019esquema \u00e9s eminentment ling\u00fc\u00edstic, cosa que aplica sense marge en les categories dels \u00abdepuratius\u00bb, els \u00abneutrals\u00bb i els \u00abgenu\u00efnistes\u00bb; pel que fa als \u00ablletrainterferits\u00bb i del calaix de sastre que s\u00f3n \u00abels perif\u00e8rics, els alien\u00edgenes i els carnavalescos\u00bb, utilitza, a m\u00e9s de la llengua, altres pressup\u00f2sits com la influ\u00e8ncia d\u2019altres arts i trets de subg\u00e8nere. Mes disquisicions com la seva, encara que no quadrin el cercle, s\u00f3n imperdibles.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

La taula amb els autors, moderada per Isarch, va comptar amb la participaci\u00f3 de Francesc Ser\u00e9s, Jenn D\u00edaz, Maria Guasch i Manel Baixauli. El m\u00e9s rellevant \u00e9s que els escriptors, sobretot Ser\u00e9s i Baixauli, rebutgin etiquetes, com manifesta Ser\u00e9s: \u00abl\u2019agrupaci\u00f3 generacional, l\u2019agrupaci\u00f3 tem\u00e0tica, o l\u2019agrupaci\u00f3 a trav\u00e9s del mercat, etc\u00e8tera, a mi em costa veure-la quan parlem de literatura i quan parlem de creaci\u00f3\u00bb (p. 119). D\u00edaz dona la ra\u00f3 a Ser\u00e9s quan explica la tasca de la cr\u00edtica liter\u00e0ria: \u00abaquests calaixos s\u00f3n m\u00e9s necessaris per al mercat que no pas per a la creaci\u00f3\u00bb (p. 121). Se li podria replicar que fixar coordenades no hauria de servir prop\u00f2sits mercantilistes, sin\u00f3 cognoscitius. Des del p\u00fablic, el te\u00f2ric \u00c0lex Broch matisa a Ser\u00e9s que \u00abla individualitat \u00e9s certa per\u00f2 hi ha uns punts de conflu\u00e8ncia\u00bb (p. 136), i jo afegiria que s\u00f3n els que faculten poder comprendre una \u00e8poca, cosa que t\u2019acosta, amb les crosses que es vulgui, a l\u2019aprehensi\u00f3 del subjecte, la identitat del qual \u00e9s travessada per la societat.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

No voldria estar-me de dir que la condici\u00f3 de g\u00e8nere dels ponents no t\u00e9 en compte la sensibilitat del temps: no hi ha cap acad\u00e8mica; la concurr\u00e8ncia femenina es redueix a Dasca com a editora i a D\u00edaz i Guasch com a autores. Penso, i voldria no equivocar-me, que hi ha un elenc de fil\u00f2logues prou v\u00e0lid a les nostres universitats.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Tot i amb aix\u00f2, La narrativa catalana al segle XXI <\/i>\u00e9s una altra fita, com la de Novel\u00b7la catalana avui<\/i>, que guiar\u00e0, ben segur, els ex\u00e0mens m\u00e9s acotats que aniran apareixent sobre els autors d\u2019avui, que no s\u2019han d\u2019ometre. En definitiva, els metges no esquiven les malalties actuals: accepten el pols d\u2019afrontar el desconegut. Ara toca el teatre. Som-hi, doncs, cient\u00edfics de l\u2019esperit.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Ramon Aran Vil\u00e0, doctorand de teatre catal\u00e0 per la UAB<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n
\n
\n

[1]<\/span><\/span><\/span><\/span><\/a> La publicaci\u00f3 La poesia catalana al segle XXI: balan\u00e7 cr\u00edtica <\/i>va ser ressenyada<\/u><\/a> ja en aquest blog. (N. de la R.)  <\/span><\/span><\/p>\n<\/div>\n

\n

[2]<\/span><\/span><\/span><\/span><\/a> Podeu veure\u2019n el sumari en aquest enlla\u00e7<\/u><\/a>. (N. de la R.) <\/span><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Camps Arb\u00f3s, Josep; Dasca, Maria (eds). La narrativa catalana al segle XXI: balan\u00e7 cr\u00edtic. Barcelona: Institut…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-2824","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":false,"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1302,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1302,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2824","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2824"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2824\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4340,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2824\/revisions\/4340"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2824"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2824"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2824"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}