{"id":2833,"date":"2020-01-13T07:30:24","date_gmt":"2020-01-13T06:30:24","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/del-vicio-de-los-libros\/"},"modified":"2026-03-04T14:15:55","modified_gmt":"2026-03-04T13:15:55","slug":"del-vicio-de-los-libros","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/del-vicio-de-los-libros\/","title":{"rendered":"\u00abDel vicio de los libros\u00bb"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Carroll, Lewis; Gladstone, W.E.; Roberts, William; Roosevelt, Theodore; Whrton, Edith; Woolf, Virginia. Del vicio de los libros<\/i>. Present. y trad., \u00cd\u00f1igo Garc\u00eda Ureta. Madrid: Trama, 2019. 132 p. (Largo recorrido). ISBN 978-84-949586-8-7. 18 <\/span><\/span>\u20ac<\/span><\/span>.<\/span><\/span> <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Per qu\u00e8 es publiquen llibres sobre el gaudi de la lectura? A qui habitualment no llegeix, aquesta mena de llibres no li cridar\u00e0 gens l\u2019atenci\u00f3 per la senzilla ra\u00f3 que es perd el plaer que provoca la lectura; qui habitualment s\u00ed que llegeix (tant si ho fa de tant en tant com si no pot estar mai sense un libre entre les mans), no necessita que li diguin que llegir produeix benestar. Llavors, per qu\u00e8 es publiquen llibres com el que \u00e9s objecte d\u2019aquesta ressenya, Del vicio de los libros<\/i>?<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

<\/p>\n

Doncs perqu\u00e8 els lectors constants sabem que els llibres ens produeixen bones estones emocionals i intel\u00b7lectuals, per\u00f2 que per molt que llegim (o potser precisament per aix\u00f2), no som capa\u00e7os d\u2019explicar com la lectura produeix en nosaltres aquestes bones estones. Perqu\u00e8 si ens posem a recordar les bones estones, ens adonem que les \u00abestones\u00bb s\u00f3n m\u00e9s duradores que el temps emprat en la lectura i, en \u00faltima inst\u00e0ncia, totes aquestes \u00abestones\u00bb ens han modelat tal com som.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Per aix\u00f2, qui llegeix molt, sempre voldr\u00e0 llegir molt, perqu\u00e8 mai se sentir\u00e0 del tot conformat, ja que sap que cada llibre li aportar\u00e0 alguna cosa m\u00e9s. I, qui llegeix molt, \u00e9s tamb\u00e9 alg\u00fa amb curiositat perqu\u00e8 tamb\u00e9 vol saber de quina manera cada llibre el conformar\u00e0. I aquesta curiositat el portar\u00e0 a llegir sobre llibres que intentin explicar-li de quina manera la lectura produeix aquests canvis en la seva persona. Per aquest motiu, per saciar la curiositat, es publiquen llibres com Del vicio de lo libros<\/i>.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Qu\u00e8 trobarem a Del vicio de los libros<\/i>? Com diu \u00cd\u00f1igo Garc\u00eda Ureta (el compilador i traductor dels textos) a la presentaci\u00f3-introducci\u00f3, el que fonamentalment hi trobarem ser\u00e0 \u00abuna alabanza del lector\u00bb a trav\u00e9s de sis textos de sis prestigioses personalitats lligades a les lletres, ja sigui perqu\u00e8 foren grans lectores, grans escriptores o (gens estrany) totes dues coses.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

El primer dels textos ens dona les instruccions necess\u00e0ries per emmagatzemar els nostres llibres efica\u00e7ment i eficientment. Qui ens dona les mides id\u00f2nies dels nostres prestatges \u00e9s William E. Gladstone que, durant el segle XIX, fou elegit primer ministre del Regne Unit en quatre ocasions i, a m\u00e9s a m\u00e9s, fou un gran col\u00b7leccionista de llibres, fins al punt que va fundar una biblioteca amb el seu nom. Qui millor, doncs, per explicar-nos com ordenar els nostres llibres? Entre dades t\u00e8cniques de fond\u00e0ries i llargades, ens trobem amb altres motius a tenir en compte per a un correcte emmagatzematge de llibres: \u00abun libro, como el hombre de quien extrae su linaje, consta de cuerpo y alma. Y no siempre son proporcionales entre s\u00ed\u00bb. I qu\u00e8 eren els llibres per a Gladstone, ell que tants en tenia? \u00abSon los aliados del pensamiento del hombre. En cierto sentido est\u00e1n enemistados con el mundo\u00bb.  <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Al seg\u00fcent text, l\u2019escriptora Edith Wharton ens fa adonar-nos que la lectura pot ser un vici per\u00f2, com que la societat ho considera una virtut, \u00e9s el vici m\u00e9s complicat d\u2019erradicar ja que, per aquell que no \u00e9s lector, trobar-se amb un lector empedre\u00eft \u00e9s quelcom digne d\u2019elogi. Per a aquest lector-empedre\u00eft, per\u00f2, \u00e9s quelcom natural que no mereix tant d\u2019entusiasme. No obstant, \u00ableer no es ninguna virtud, pero leer bien es un arte\u00bb: que es consideri la lectura com una qualitat moral propicia que sorgeixi un tipus de lector que Wharton anomena \u00ablector mec\u00e0nic\u00bb, que no aprofundeix en el que llegeix i que llegeix llibres trivials, i \u00e9s aquest tipus de llibre els que Wharton identifica com a danyosos, perqu\u00e8 no requereixen una lectura atenta i propicien l\u2019aparici\u00f3 d\u2019altres agents mec\u00e0nics, com els cr\u00edtics-mec\u00e0nics, que empobreixen el nivell literari del que es publica.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Segurament perqu\u00e8 tots ens convertim en lectors mec\u00e0nics durant les vacances, el seg\u00fcent text del llibre \u00e9s de qui fou president dels Estats Units i premi Nobel d\u2019Economia Theodore Roosevelt, que tenia molt clar qu\u00e8 hem de llegir durant el per\u00edode vacacional: all\u00f2 que tamb\u00e9 llegir\u00edem a casa. I qu\u00e8 llegia Roosevelt? A partir d\u2019aqu\u00ed, el cap\u00edtol es converteix en un elogi de la lectura per una de les conseq\u00fc\u00e8ncies que tot bon lector (curi\u00f3s de mena) coneix: un llibre et porta cap a un altre llibre, i aquest, cap a un altre, etc., sense aturador. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

I qu\u00e8 m\u00e9s cal per no ser lectors mec\u00e0nics? Lewis Carroll, conegut pels seus llibres sobre la nena Al\u00edcia en terra de meravelles<\/i> i A trav\u00e9s del mirall<\/em>, ens assimila l\u2019acte de llegir amb l\u2019acte de menjar. Si cal cuidar el cos, tamb\u00e9 cal tenir cura de la ment, i si al cos se l\u2019ha d\u2019alimentar, tamb\u00e9 a la ment cal alimentar-la. Amb un text on desborda imaginaci\u00f3 i humor, Carroll ens recorda que un dels processos m\u00e9s importants de l\u2019alimentaci\u00f3 \u00e9s la digesti\u00f3 que, en l\u2019equival\u00e8ncia de la lectura i la ment, vindria a ser l\u2019acte de pensar conscientment en el que estem i hem llegit.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

El seg\u00fcent text, en aparen\u00e7a, no t\u00e9 cap relaci\u00f3 amb els precedents o amb el seg\u00fcent, per\u00f2 si hem acordat que la lectura ens \u00e9s necess\u00e0ria perqu\u00e8 ens alimenta, podr\u00edem considerar que, igual que hi ha persones que roben perqu\u00e8 passen fam, tamb\u00e9 podem atribuir l\u2019exist\u00e8ncia dels lladres de llibres per una necessitat d\u2019alimentar la ment. Per\u00f2 William Roberts, que va ser editor, impressor, llibreter i historiador de tot all\u00f2 que t\u00e9 a veure amb els llibres, ens treu del nostre benpensant error: molt sovint, \u00ablos ladrones de libros son casi siempre personas acomodadas\u00bb. I entre aquestes persones acomodades, tamb\u00e9 ens adverteix que els pitjors no s\u00f3n els lladres, sin\u00f3 els \u00abgorrones\u00bb, i ens dona un valu\u00f3s consell: presteu diners, per\u00f2 no presteu llibres. \u00c9s un cap\u00edtol a estones for\u00e7a divertit perqu\u00e8 mostra la hipocresia que impregna els lladregots de la classe alta.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

I arribem al colof\u00f3 del llibre: Virginia Woolf. A la introducci\u00f3, Garc\u00eda Ureta diu que el text de Woolf \u00abes la mejor carta de amor a la lectura con la que uno puede toparse\u00bb. No \u00e9s pas cap exageraci\u00f3. Comen\u00e7ant pel consell sobre la lectura que ens dona Woolf (\u00abel \u00fanico consejo que una persona puede darle a otra persona es [\u2026] no seguir ning\u00fan consejo sino el propio instinto, fiarse del sentido com\u00fan y llegar a sus propias conclusiones\u00bb), i seguint amb com haur\u00edem de jutjar les nostres lectures: inflexibles, cada llibre s\u2019ha de comparar amb el m\u00e9s gran de la seva classe ja que, fins i tot el llibre m\u00e9s \u00ednfim, t\u00e9 dret a ser comparat amb els millors. Per\u00f2 ens adverteix: abans de comparar i jutjar, cal que \u00abse asienten los posos de la lectura\u00bb. Llavors s\u2019adona que si llegir exigeix fer \u00fas de les m\u00e9s altes qualitats (\u00abimaginaci\u00f3n, perspicacia y juicio\u00bb), potser no serem capa\u00e7os de contribuir amb una cr\u00edtica valuosa. Per tant, el que hem de fer \u00e9s fer cas del consell de l\u2019inici: atendre el nostre instint. He resumit molt algunes de les idees de Woolf, i encara en quedaria la que tanca el cap\u00edtol… per\u00f2 com aquelles novel\u00b7les de les quals no vols explicar gaire perqu\u00e8 el final l\u2019hauria de descobrir cadasc\u00fa, vull acabar aqu\u00ed aquest resum del cap\u00edtol, i voldria que gaud\u00edssiu amb la seva lectura.[1]<\/span><\/span><\/span><\/span><\/a><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Amb quin altre llibre sobre el plaer de llegir comparareu i jutjareu Del vicio de los libros<\/i>? Com deia a l\u2019inici de la ressenya, en trobem uns quants de la seva classe a les llibreries, per\u00f2 potser, despr\u00e9s d\u2019haver reposat la seva lectura, no seria estrany situar a Del vicio de los libros<\/i> si no com el millor (aix\u00f2 nom\u00e9s l\u2019instint de cadasc\u00fa ho podr\u00e0 decidir), s\u00ed entre els que marquen la mesura per poder jutjar la resta de llibres sobre la lectura que se seguiran publicant (i que aix\u00ed sigui) sobre el plaer de la lectura.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Diego Ruiz Llamas<\/span><\/span><\/span><\/span><\/a>
\nDe la 5a promoci\u00f3 de l\u2019Escola de Llibreria<\/a><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\n
\n
\n

[1]<\/span><\/span><\/span><\/a>   Per si voleu llegir aquest cap\u00edtol, tamb\u00e9 el podeu trobar a les indicacions que Garc\u00eda Ureta ha escrit a la primera p\u00e0gina del cap\u00edtol, en una nota al peu: \u00abArt\u00edculo aparecido por vez primera en The Yale Review<\/i> (octubre de 1926) e incluido en The common reader, second series<\/i> (1932). Hi ha una traducci\u00f3 al castell\u00e0 d\u2019aquest llibre (Debolsillo, 2010).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Carroll, Lewis; Gladstone, W.E.; Roberts, William; Roosevelt, Theodore; Whrton, Edith; Woolf, Virginia. Del vicio de…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-2833","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":false,"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1293,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1293,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2833","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2833"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2833\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4349,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2833\/revisions\/4349"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2833"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2833"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2833"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}