{"id":2840,"date":"2019-12-13T07:00:39","date_gmt":"2019-12-13T06:00:39","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/la-escritora-vive-aqui-de-sandra-petrignani\/"},"modified":"2026-03-04T14:15:56","modified_gmt":"2026-03-04T13:15:56","slug":"la-escritora-vive-aqui-de-sandra-petrignani","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/la-escritora-vive-aqui-de-sandra-petrignani\/","title":{"rendered":"\u00abLa escritora vive aqu\u00ed\u00bb, de Sandra Petrignani"},"content":{"rendered":"<p class=\"text-align-justify\" style=\"margin-bottom: 11px;\"><a data-entity-type=\"\" data-entity-uuid=\"\" href=\"https:\/\/gatopardoediciones.es\/\" target=\"_blank\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"drupal-import-img\" alt=\"\" data-entity-type=\"\" data-entity-uuid=\"\" height=\"238\" src=\"\/edl\/wp-content\/inici_blog_EdL\/2019\/coberta_escritora_vive_aqui.jpg\" width=\"150\" \/><\/a><span style=\"font-size:11pt\"><span style=\"line-height:107%\"><span style=\"font-family:Calibri,sans-serif\"><span lang=\"CA\" style=\"font-size:12.0pt\"><span style=\"line-height:107%\"><span style=\"font-family:&quot;Arial&quot;,&quot;sans-serif&quot;\">Petrignani, Sandra. <i>La escritora vive aqu\u00ed.&nbsp;<\/i>Barcelona: Gatopardo, 2019. 260 p. ISBN 978-84-17109-69-1. 19,90 \u20ac.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n<p class=\"text-align-justify\" style=\"margin-bottom: 11px;\"><span style=\"font-size:11pt\"><span style=\"line-height:107%\"><span style=\"font-family:Calibri,sans-serif\"><span lang=\"CA\" style=\"font-size:12.0pt\"><span style=\"line-height:107%\"><span style=\"font-family:&quot;Arial&quot;,&quot;sans-serif&quot;\">Les cases s\u00f3n molt m\u00e9s que construccions: s\u00f3n testimonis silents del que vivim. Poden ser el pl\u00e0cid niu del rep\u00f2s, o b\u00e9 espais de dolor i de p\u00e8rdua; refugi de fugides, indrets d\u2019alliberament, i tamb\u00e9 de contradiccions. Els llocs que habitem mostren qui som i, sobretot, com som quan ning\u00fa ens mira. Aquesta \u00e9s la premissa que adopta la periodista italiana Sandra Petrignani en el seu assaig, <i>La escritora vive aqu\u00ed<\/i>, una obra que pret\u00e9n descobrir la complexitat psicol\u00f2gica d\u2019algunes de les grans escriptores del segle XX a partir de la visita a les seves llars, la majoria ara convertides en cases-museu.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n<p><!--break--><\/p>\n<p style=\"text-align:justify; margin-bottom:11px\"><span style=\"font-size:11pt\"><span style=\"line-height:107%\"><span style=\"font-family:Calibri,sans-serif\"><span lang=\"CA\" style=\"font-size:12.0pt\"><span style=\"line-height:107%\"><span style=\"font-family:&quot;Arial&quot;,&quot;sans-serif&quot;\">Aix\u00ed doncs, Petrignani ens endinsa en les vides de Grazia Deledda, Marguerite Yourcenar, Colette, Alexandra David-N\u00e9el, Karen Blixen i la tr\u00edada Virginia Woolf \/ Vanessa Bell \/ Vita Sackville-West a trav\u00e9s de les seves cases de naixement, de mort o fins i tot de retorn despr\u00e9s de d\u00e8cades d\u2019abs\u00e8ncia. Fins aqu\u00ed, podria semblar que la periodista s\u2019excusa en aix\u00f2 per oferir simplement un compendi de biografies, per\u00f2 res m\u00e9s lluny de la realitat. En primer lloc, perqu\u00e8 ella mateixa \u00e9s present en el llibre, narrant-nos les seves vicissituds a l\u2019hora d\u2019accedir a visitar aquests espais situats entre all\u00f2 p\u00fablic i all\u00f2 privat. Ara b\u00e9, ho fa sense buscar notorietat, amb el punt just per fer-nos v\u00edvida l\u2019experi\u00e8ncia, per\u00f2 retirant-se adequadament quan cal: Petrignani t\u00e9 molt clar que no \u00e9s d\u2019ella, de qui vol parlar. I \u00e9s que all\u00f2 que fa realment interessant el seu assaig \u00e9s la interrelaci\u00f3 que estableix entre la vida-llar-obra d\u2019aquestes escriptores. No vol renunciar a res, i vol entendre-les del tot. Per aix\u00f2, trepitja terreny, per\u00f2 degudament documentada: amarada de les seves obres i dels seus papers personals, recopilant testimonis, acariciant els seus escriptoris, extraient paral\u00b7lelismes de tot plegat. I ho fa de manera honesta, sense idolatries ni concessions err\u00f2nies, ni tampoc judicis moralitzants. Senzillament, vol retratar, de la manera m\u00e9s poli\u00e8drica possible, la personalitat d\u2019aquestes dones escriptores, nascudes entre finals del segle XIX i principis del XX, certament molt diferents entre si, per b\u00e9 que totes van haver de patir el rebuig i l\u2019admiraci\u00f3 a parts iguals. Per qu\u00e8? Per atrevir-se amb un ofici d\u2019homes: el de la creaci\u00f3 art\u00edstica. Una valentia no exempta de grans costos.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align:justify; margin-bottom:11px\"><span style=\"font-size:11pt\"><span style=\"line-height:107%\"><span style=\"font-family:Calibri,sans-serif\"><span lang=\"CA\" style=\"font-size:12.0pt\"><span style=\"line-height:107%\"><span style=\"font-family:&quot;Arial&quot;,&quot;sans-serif&quot;\">I \u00e9s que una de les q\u00fcestions que m\u00e9s sorpr\u00e8n d\u2019aquest assaig \u00e9s veure com, malgrat tractar-se de dones amb car\u00e0cters incomparables, en ess\u00e8ncia acaben tenint trets estructuralment comuns, derivats de l\u2019element inevitable que tot ho determina a la seva \u00e8poca: el g\u00e8nere. Totes van haver de construir-se una m\u00e0scara per tal de poder ser, ja fos la de la protecci\u00f3 o la de l\u2019exhibici\u00f3. Algunes van optar pel matrimoni com a via de seguretat (Virginia Woolf, Alexandra David-N\u00e9el \u2015si b\u00e9 \u00e9s un cas a part\u2015 o Grazia Deledda, que, conscient de la seva elecci\u00f3, ens diu: \u00abSi hubiera nacido hombre hubiera sido un ser solitario, habr\u00eda vivido como un ermita\u00f1o. Al ser mujer, debo adaptarme y doblegarme a vivir entre aquellos que am\u00e1ndome y protegi\u00e9ndome completan mi existencia\u00bb [p. 19]); d\u2019altres van transitar el cam\u00ed de l\u2019esc\u00e0ndol, construint-se una cuirassa de dona forta i fins i tot p\u00e8tria per reivindicar una poderosa llibertat individual, amorosa i sexual (Yourcenar, Colette, Blixen). En qualsevol cas, intu\u00efm que cap d\u2019aquestes dues estrat\u00e8gies \u2015una certa dissoluci\u00f3 en la discreci\u00f3 o la reivindicaci\u00f3 estrident de la difer\u00e8ncia\u2015 els va acabar de funcionar. Per quina ra\u00f3? Per la seva autoconsci\u00e8ncia: elles saben que, tot i els esfor\u00e7os, no encaixen ben b\u00e9 enlloc. Fins i tot quan la societat, malgrat els seus recels, els acabi atorgant l\u2019\u00e8xit \u2015totes l\u2019assoliran en vida\u2015, el regust amarg dels desenganys, de la solitud i d\u2019una joia mai plenament aconseguida pesaran m\u00e9s que res al final dels seus dies. Tard o d\u2019hora s\u2019adonen que ni l\u2019amor ni la felicitat poden ser el seu objectiu tot i tenir-ne un desig intr\u00ednsec. No forma part de la seva naturalesa. I doncs, qu\u00e8 els queda? \u00abSer victorioso sobre uno mismo\u00bb (p. 158), ens diu David-N\u00e9el. La fidelitat a l\u2019ess\u00e8ncia malgrat les caretes. Ser escriptores si ho han de ser. I sobreviure com es pugui per no renunciar a all\u00f2 veritable, que nom\u00e9s t\u00e9 a veure amb elles mateixes.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align:justify; margin-bottom:11px\"><span style=\"font-size:11pt\"><span style=\"line-height:107%\"><span style=\"font-family:Calibri,sans-serif\"><span lang=\"CA\" style=\"font-size:12.0pt\"><span style=\"line-height:107%\"><span style=\"font-family:&quot;Arial&quot;,&quot;sans-serif&quot;\">En definitiva, <i>La escritora vive aqu\u00ed <\/i>\u00e9s una obra complet\u00edssima, d\u2019una documentaci\u00f3 vasta per\u00f2 gens academicista, que ens atrapa amb independ\u00e8ncia del nostre coneixement previ de la vida o de l\u2019obra de cadascuna de les autores que ens presenta. \u00c9s aqu\u00ed on radica el m\u00e8rit de Petrignani: ser capa\u00e7 de mostrar-nos la persona rere l\u2019escriptora, virtuts i febleses, dilemes morals que ens interpel\u00b7len de tal manera que, inevitablement, acabem reflexionant sobre la nostra pr\u00f2pia exist\u00e8ncia.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align:justify; margin-bottom:11px\"><span style=\"font-size:11pt\"><span style=\"line-height:150%\"><span style=\"font-family:Calibri,sans-serif\"><span lang=\"CA\" style=\"font-size:12.0pt\"><span style=\"line-height:150%\"><span style=\"font-family:&quot;Arial&quot;,&quot;sans-serif&quot;\">Anna Pascual i Vall<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><br \/>\n<span style=\"font-size:11pt\"><span style=\"line-height:150%\"><span style=\"font-family:Calibri,sans-serif\"><a href=\"https:\/\/www.ub.edu\/portal\/web\/informacio-mitjans-audiovisuals\/presentacio-llibreria\" name=\"__DdeLink__140_3468668587\" target=\"_blank\"><span lang=\"CA\" style=\"font-size:12.0pt\"><span style=\"line-height:150%\"><span style=\"font-family:&quot;Arial&quot;,&quot;sans-serif&quot;\">De la 4a Promoci\u00f3 de l\u2019Escola de Llibreria<\/span><\/span><\/span><\/a><\/span><\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Petrignani, Sandra. La escritora vive aqu\u00ed.&nbsp;Barcelona: Gatopardo, 2019. 260 p. ISBN 978-84-17109-69-1. 19,90 \u20ac. Les&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","_seopress_analysis_target_kw":"","inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-2840","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":false,"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1312,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1312,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2840","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2840"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2840\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4356,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2840\/revisions\/4356"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2840"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2840"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2840"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}