{"id":2848,"date":"2019-11-18T09:54:31","date_gmt":"2019-11-18T08:54:31","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/del-autor-al-lector\/"},"modified":"2026-03-04T14:15:57","modified_gmt":"2026-03-04T13:15:57","slug":"del-autor-al-lector","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/del-autor-al-lector\/","title":{"rendered":"\u00abDel autor al lector\u00bb"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Pedraza Gracia, Manuel Jos\u00e9 (dir.). Del autor al lector: el comercio y distribuci\u00f3n del libro medieval y moderno<\/i>. Eds., Yolanda Clemente San Rom\u00e1n, Nicol\u00e1s Bas Mart\u00edn. Zaragoza: Prensas de la Universidad de Zaragoza, 2017. 213 p. (…In culpa est; 3). ISBN 978-84-16935-62-8. 22 \u20ac.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

El volum inclou set treballs independents, presentats a la jornada que, amb el mateix t\u00edtol, va tenir lloc el 5 de maig de 2017 a Saragossa. Tenint com a vincle el llibre antic, sobretot l\u2019impr\u00e8s abans del segle XIX<\/span>, se n\u2019analitzen aspectes relatius a la producci\u00f3 i, sobretot, a la venda, distribuci\u00f3 i circulaci\u00f3.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

<\/p>\n

Francisco J. Docampo, de la Biblioteca Nacional de Espa\u00f1a, explica a \u00ab<\/span><\/span><\/span>Horas scriptas\/horas d\u2019enprenta: producci\u00f3n y comercio de los libros de horas en la Pen\u00ednsula Ib\u00e9rica\u00bb (p. 11-36) <\/span><\/span><\/span>la producci\u00f3 i difusi\u00f3 dels llibres d\u2019hores als territoris de l\u2019actual Espanya (no tan estudiats com els d\u2019altres proced\u00e8ncies), entre el segle XIII i 1570, quan s\u00f3n prohibits. Es comenten les caracter\u00edstiques essencials de la producci\u00f3 i dels exemplars conservats procedents de les corones d\u2019Arag\u00f3 i de Castella, com tamb\u00e9 la importaci\u00f3 de llibres d\u2019hores copiats en altres llocs, sobretot Flandes, on se\u2019n feien exemplars ja destinats a clients hisp\u00e0nics, adaptant-hi els continguts (per exemple, devocions i festes pr\u00f2pies d\u2019aquestes terres). L\u2019aparici\u00f3 de la impremta suposa una estandarditzaci\u00f3 del tipus i una major difusi\u00f3, per\u00f2 la producci\u00f3 an\u00e0 disminuint al llarg del segle XVI, fins que els corrents contrareformistes en prohibeixen la publicaci\u00f3, ja que en no \u00e9sser llibres lit\u00fargics, la redacci\u00f3 no quedava subjecta a l\u2019autoritat eclesi\u00e0stica i s\u2019hi podrien encabir textos poc ortodoxos o profans. Es parla dels preus i dels impresos en terres hispanes coneguts i de la pres\u00e8ncia en els inventaris post mortem<\/i> coetanis.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

A continuaci\u00f3, Camino S\u00e1nchez Oliveira, investigadora de la Universidad de Zaragoza, comenta, a partir de quatre casos detalladament explicats, la formaci\u00f3 de biblioteques particulars durant el segle XVII <\/span>a partir de la compra en subhastes (en particular, les que es feien a la mort d\u2019alg\u00fa, per liquidar-ne els b\u00e9ns) i intercanvi de llibres: \u00ab<\/span><\/span><\/span>La distribuci\u00f3n del libro como objeto de consumo entre y por particulares<\/span><\/span><\/span>\u00bb (p. 38-61). A partir de fonts com documents notarials, com els inventaris, i correspond\u00e8ncia entre particulars, es vol determinar com i amb quin objectiu es forma una biblioteca. Els casos s\u00f3n dues biblioteques de sengles juristes a Madrid, morts en 1638 i 1659 i la d\u2019un eclesi\u00e0stic de Belmonte (Conca) mort en 1817, les tres de car\u00e0cter eminentment professional. A partir dels inventaris, se\u2019n conjectura l\u2019origen, formaci\u00f3, \u00fas i la dispersi\u00f3 final. El quart cas \u00e9s el d\u2019una biblioteca patrimonial, ecl\u00e8ctica en els continguts, encara conservada en mans la mateixa fam\u00edlia  de Mota del Cuervo (Conca) des de 1817, quan es casen Mariana de Belmonte i Joaqu\u00edn Chico de Guzm\u00e1n. L\u2019arxiu familiar permet d\u2019estudiar-ne les proced\u00e8ncies i en quins moments es va ampliant fins arribar als 551 volums conservats.  <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

A \u00ab<\/span><\/span><\/span>Iste liber est meus: no vale nada<\/span><\/span><\/span>\u00bb (p. 64-68), Carlos Claver\u00eda explica la traject\u00f2ria d\u2019un exemplar d\u2019una edici\u00f3 lionesa de Suetoni de 1539 que conserva indicis manuscrits (anotacions, ex-libris, glosses, etc.) de nou posse\u00efdors diferents, des de mitjan segle XVI <\/span>al final del XIX. Trevor J. Dadson, de la Queen Mary University of London, dedica un estudi a la pres\u00e8ncia en els inventaris de biblioteques particulars del segle XVII (i, conseq\u00fcentment, la difusi\u00f3 en la societat) d\u2019obres impreses destinades al lleure i entreteniment: roman\u00e7os, teatre, novel\u00b7les… literatura en general. \u00ab<\/span><\/span><\/span>La publicaci\u00f3n y diseminaci\u00f3n de obras de entretenimiento en la Espa\u00f1a del siglo XVII<\/span><\/span><\/span>\u00bb (p. 69-95) parteix del fet que s\u00f3n obres poc presents en els inventaris post mortem<\/i>, quan eren de les que es venien m\u00e9s exemplars i les m\u00e9s difoses. Explica les possibles raons que duien a no relacionar-les en els inventaris (poc valor monetari, per exemple, o un major \u00fas que els fa menys aptes per vendre). Les argumenta amb inventaris conservats de llibreries madrilenyes de l\u2019\u00e8poca, on el nombre d\u2019aquests llibres \u00e9s molt important, fet que contrasta amb els inventaris de biblioteques d\u2019autors literaris on, justament, la pres\u00e8ncia d\u2019obres liter\u00e0ries \u00e9s escassa. Comenta, finalment, l\u2019excepci\u00f3 de la riqu\u00edssima biblioteca de Juan de Aguiar, cavaller madrileny de Sant Jaume, amb uns 170 t\u00edtols literaris diferents.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Els cat\u00e0legs de llibreria com a mitj\u00e0 de difusi\u00f3 i venda de les novetats editorials s\u00f3n objecte d\u2019estudi de Yolanda Clemente San Rom\u00e1n (Universidad Complutense) a \u00ab<\/span><\/span><\/span>Los cat\u00e1logos de venta de libros: una tipolog\u00eda editorial de la Edad Moderna<\/span><\/span><\/span>\u00bb (p. 97-109). L\u2019estudi dels cat\u00e0legs europeus dels segles XVII i, sobretot, del XVIII, se centra en les caracter\u00edstiques formals i editorials d\u2019aquests cat\u00e0legs: estructura, forma de citaci\u00f3 i ordenaci\u00f3 dels llibres, fons  que s\u2019hi citen, etc.), aparici\u00f3 de cat\u00e0legs especialitzats, etc. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Nicol\u00e1s Bas (Universitat de Val\u00e8ncia) analitza la pres\u00e8ncia de llibres publicats a Espanya o que la tracten en les biblioteques particulars de Par\u00eds i Londres del segle XVIII. Aquesta pres\u00e8ncia determinaria, en part, la visi\u00f3 que els lectors d\u2019aquelles ciutats tindrien de la realitat dels territoris hisp\u00e0nics. Per saber-ho, estudia a \u00abAs\u00ed nos vieron: libros espa\u00f1oles en la Europa del siglo XVIII\u00bb (p. 111-143) els cat\u00e0legs de llibreries (font principal i primer filtre que selecciona nom\u00e9s aquells llibres que considera interessants per al p\u00fablic), de subhastes, de biblioteques particulars i refer\u00e8ncies a llibres en cartes i altres documents, com ara les mencions a obres en castell\u00e0 presents en publicacions franceses o angleses. Comenta les difer\u00e8ncies entre la pres\u00e8ncia en les dues ciutats, que coincideixen en el predomini gaireb\u00e9 absolut dels autors literaris del Segle d\u2019Or, en especial Cervantes. Bas cita les principals llibreries que prove\u00efen d\u2019aquests fons a les dues ciutats i les bibliografies de llibres rars (com les de Bure, R\u00edos o Osmont) que van contribuir a formar un c\u00e0non dels llibres que una bona biblioteca havia de tenir i que van consolidar el predomini dels autors ja citats: Cervantes, Graci\u00e1n, Mariana, Alem\u00e1n… En canvi, es nota l\u2019abs\u00e8ncia de traduccions o edicions originals dels autors del XVIII, fins i tot els m\u00e9s afins al pensament il\u00b7lustrat, com Mayans, Feijoo o Jovellanos. La imatge projectada era, doncs, la d\u2019un pa\u00eds ancorat en el passat. A m\u00e9s, els impressors i llibreters espanyols es van ocupar poc de l\u2019exportaci\u00f3 de les seves edicions, la qual cosa contribu\u00efa a aquesta poca pres\u00e8ncia a Europa de les novetats.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

L\u2019\u00faltim treball, <\/span><\/span><\/span>\u00abEl comercio del libro en Espa\u00f1a desde la correspondencia de Juan Hidalgo<\/span><\/span><\/span> (1805-1814)\u00bb d\u2019Alberto Gamarra (p. 145-213), comen\u00e7a amb una interessant s\u00edntesi sobre el valor dels arxius empresarials per a l\u2019estudi de la impremta, l\u2019edici\u00f3 i la llibreria, destacant l\u2019escassetat dels arxius conservats a Espanya. Estudia a continuaci\u00f3 part de l\u2019arxiu del llibreter sevill\u00e0 Jos\u00e9 Hidalgo (1780-1825): nom\u00e9s se\u2019n conserven 41 documents, dels quals el treball se centra en les cartes rebudes en un breu per\u00edode de la seva activitat professional. Permeten reconstruir part de la xarxa de contactes que mantenia amb altres llibreters, enquadernadors, etc. i alguns aspectes de la professi\u00f3: clients, enc\u00e0rrecs, la demanda de llibres en franc\u00e8s o l\u2019impacte de la Guerra del Franc\u00e8s en el negoci.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

S\u00f3n contribucions clarament cient\u00edfiques, amb aportacions originals, per\u00f2 per la tem\u00e0tica i tractament, si hom t\u00e9 un cert coneixement del context hist\u00f2ric de cada cas, es llegeixen i entenen sense dificultats. Cal remarcar el valor de les fonts usades, sovint les \u00faniques possibles: inventaris notarials de biblioteques privades, cat\u00e0legs de llibreries, refer\u00e8ncies a llibres en altres obres, etc. La manca d\u2019arxius empresarials que comenta Gamarra \u00e9s un dels grans obstacles que han fet que no comptem encara amb una hist\u00f2ria general del comer\u00e7 i distribuci\u00f3 dels llibres a Espanya des dels or\u00edgens. De moment, doncs, ens hem de felicitar per tenir aquests treballs parcials que ens permeten anar reconstruint-la.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Jes\u00fas Gasc\u00f3n Garc\u00eda<\/a><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>
\nProfessor de la Facultat <\/a><\/span><\/span><\/span>d\u2019Informaci\u00f3 i Mitjans Audiovisuals<\/span><\/span><\/span><\/a><\/span><\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Pedraza Gracia, Manuel Jos\u00e9 (dir.). Del autor al lector: el comercio y distribuci\u00f3n del libro…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-2848","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":false,"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1302,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1302,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2848","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2848"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2848\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4364,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2848\/revisions\/4364"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2848"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2848"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2848"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}