{"id":2849,"date":"2019-11-15T07:45:17","date_gmt":"2019-11-15T06:45:17","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/una-necessaria-introduccio-a-un-tema-inabastable\/"},"modified":"2026-03-04T14:15:57","modified_gmt":"2026-03-04T13:15:57","slug":"una-necessaria-introduccio-a-un-tema-inabastable","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/una-necessaria-introduccio-a-un-tema-inabastable\/","title":{"rendered":"Una necess\u00e0ria introducci\u00f3 a un tema inabastable"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Luckhurst, Roger (ed.). Science fiction: a literary history.<\/i> London: The British Library, 2017. 256 p. ISBN 978-0-7123-5692-3.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

La ci\u00e8ncia-ficci\u00f3…<\/span><\/b><\/span><\/span>
\nTal com Roger Luckhurst fa en la introducci\u00f3 de l\u2019obra ac\u00ed ressenyada, caldria en primer lloc situar qu\u00e8 entendr\u00edem per ci\u00e8ncia-ficci\u00f3. Segons una visi\u00f3 compartida pels especialistes, sembla que una caracter\u00edstica comuna de la producci\u00f3 moderna del g\u00e8nere hauria de ser una construcci\u00f3 pr\u00e8via de cada autor sobre \u00abqu\u00e8 passaria si…\u00bb, anterior a la redacci\u00f3 de l\u2019obra a publicar. En un sentit ampli, aquesta prospectiva no hauria d\u2019estar necess\u00e0riament vinculada al concepte d\u2019evoluci\u00f3 cient\u00edfica o tecnol\u00f2gica estricta \u2012la f\u00edsica, l\u2019enginyeria…\u2012, perqu\u00e8 tamb\u00e9 podria comprendre ci\u00e8ncies socials com l\u2019antropologia o la sociologia, ni estar indispensablement situada en el futur, per b\u00e9 que aquests siguin els plantejaments m\u00e9s corrents. Una utopia igualitarista ambientada a l\u2019Atl\u00e0ntida hist\u00f2rica encaixaria perfectament en el sector. En canvi, no participarien de la ci\u00e8ncia-ficci\u00f3, tal com els especialistes l\u2019entenen, les obres pr\u00f2pies de la literatura fant\u00e0stica-\u00e8pica, tamb\u00e9 dites d\u2019espasa i bruixeria.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

<\/p>\n

En segon lloc, caldria apuntar que, hist\u00f2ricament, els mons futurs tamb\u00e9 s\u2019han utilitzat com un recurs literari per transposar obres d\u2019altres g\u00e8neres: Cowboys & aliens<\/i> (la novel\u00b7la gr\u00e0fica de Scott Mitchell Rosenberg i altres, del 2006, posteriorment adaptada al cinema) \u00e9s essencialment una narraci\u00f3 d\u2019aventures, amb unes pinzellades de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Finalment, si inicialment la ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 es vinculava \u00fanicament a la narraci\u00f3 escrita, la pot\u00e8ncia de la imatge dibuixada en els llibres de c\u00f2mics, i els mons que una imatge f\u00edlmica pot conjurar han ultrapassat el marc del text escrit i han requerit un replantejament de qu\u00e8 \u00e9s la ci\u00e8ncia-ficci\u00f3.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

…al llarg dels anys<\/span><\/b><\/span><\/span>
\nDe forma generalitzada, es considera que la ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 \u00e9s un \u00abinvent\u00bb relativament modern, que comen\u00e7aria amb el Frankenstein<\/i> de Mary Shelley, del 1818, i continuaria amb les obres de divulgaci\u00f3 i prospecci\u00f3 cient\u00edfica de Jules Verne, publicades originalment del 1863 al 1905. Per\u00f2 aix\u00f2 deixaria de banda excursions al tema molt anteriors, com la Hist\u00f2ria vertadera<\/i> de Lluci\u00e0 (segle II aC), les Hist\u00f2ria c\u00f2mica dels estats i imperis de la Lluna<\/i> i Hist\u00f2ria c\u00f2mica dels estats i imperis del Sol<\/i> de Cyrano de Bergerac (1650 i 1662) i els Viatges de Gulliver<\/i> de Jonathan Swift (1726). L\u2019editor Charles Georges Thomas Garnier entre els anys 1787 i 1789 public\u00e0 l\u2019antologia Voyages extraordinaires<\/i> que recopilava divuit segles de literatura fant\u00e0stica en 39 (!) volums. Aix\u00f2 no treu, per\u00f2, que la gran florida del segle XX, tant en volum de producci\u00f3 com en profunditat i complexitat de les propostes, a la pr\u00e0ctica hagi relegat al rac\u00f3 de la curiositat hist\u00f2rica la producci\u00f3 anterior al 1900.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Sumari de Science fiction:a literary history<\/i><\/span><\/b>
\nPrefaci, per Adam Roberts
\nIntroducci\u00f3, per Roger Luckhurst
\nCap\u00edtol 1. The beginning: early forms of science fiction, per Arthur B. Evans
\nCap\u00edtol 2. From scientific romance to science fiction: 1870-1914, per Roger Luckhurst
\nCap\u00edtol 3. Utopian prospects, 1900-49, per Caroline Edwards
\nCap\u00edtol 4. Pulp SF and its others, 1918-1939, per Mark Bould
\nCap\u00edtol 5. After the War, 1945-65, per Malisa Kurtz
\nCap\u00edtol 6. The New Wave \u00abrevolution\u00bb, 1960-75, per Rob Latham
\nCap\u00edtol 7. From the New Wave into the Twenty-First Century, per Sherryl Vint
\nCap\u00edtol 8. New paradigms, after 2001, per Gerry Canavan<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>
\nNotes sobre els autors
\nCr\u00e8dits de les imatges
\n\u00cdndex<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Els autors<\/span><\/b><\/span><\/span>
\nRoger Luckhurst<\/a> \u00e9s l\u2019editor principal del llibre, i autor de la introducci\u00f3 i d\u2019un dels cap\u00edtols; ensenya Literatura Moderna i Contempor\u00e0nia a Birkbeck, una de les universitats federades en la Universitat de Londres, i ha estat autor d\u2019obres i estudis sobre literatura i cinematografia de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3. La resta d\u2019autors del volum s\u00f3n professors universitaris o estudiosos del camp de la ci\u00e8ncia-ficci\u00f3, tant de la branca liter\u00e0ria com de la f\u00edlmica.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

L\u2019obra<\/span><\/b><\/span><\/span>
\nLa part central d\u2019aquesta \u00abHist\u00f2ria…\u00bb la constitueixen vuit cap\u00edtols independents, de longituds equivalents, que tracten uns per\u00edodes hist\u00f2rics i tem\u00e0tics que se superposen. Aix\u00ed, el cap\u00edtol dedicat a les utopies, i l\u2019oposat d\u2019aquestes, les distopies, cobreix una cinquantena d\u2019anys, que trepitgen tres altres cap\u00edtols, el dedicat a la primera ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 \u00abmoderna\u00bb, el dedicat a les revistes populars de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 i, finalment, el dedicat al per\u00edode de postguerra i Guerra Freda.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

En el camp de l\u2019obra estudiada, els autors se cenyeixen essencialment a la producci\u00f3 liter\u00e0ria, amb nom\u00e9s breus excursions al m\u00f3n cinematogr\u00e0fic i sense quasi al\u00b7ludir per res al ric imaginari de les novel\u00b7les gr\u00e0fiques. En general, es recullen tota mena d\u2019obres ambientades en el futur, encara que en algunes el m\u00f3n futur sigui \u00fanicament un marc sense especial incid\u00e8ncia en el relat (per exemple, la pel\u00b7l\u00edcula Outland<\/i> de 1981 \u2012Atm\u00f3sfera cero<\/i> a Espanya\u2012, de Peter Hyams i protagonitzada per Sean Connery, \u00e9s una recreaci\u00f3 de High noon <\/i>\u20121952, Solo ante el peligro<\/i>\u2012, sense que la ubicaci\u00f3 en un m\u00f3n futur aporti res d\u2019especial a l\u2019obra original). Tamb\u00e9 es dona cabuda a obres liter\u00e0ries que toquen alhora la divulgaci\u00f3 cient\u00edfica i la narrativa, com les obres de Jules Verne, algunes d\u2019Arthur C. Clarke i, molt especialment,  les de Michael Crichton.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Malgrat que en l\u2019imaginari popular la ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 sovint s\u2019associa amb determinada literatura fant\u00e0stica (com l\u2019exemplificada per La guerra de les bruixes<\/i> de Maite Carranza o per les obres d\u2019Andrzej Sapkowski i Patrick Rothfuss), una confusi\u00f3 que f\u00e0cilment es pogu\u00e9 originar per autors que han conreat ambdues tem\u00e0tiques en paral\u00b7lel (Fritz Leiber, Ursula K. Le Guin), en aquesta \u00abHistoria\u00bb no s\u2019hi fa refer\u00e8ncia m\u00e9s que de passada. Cal destacar, per\u00f2, que s\u00ed que s\u2019hi estudien les obres de caire fant\u00e0stic ambientades en un futur m\u00e9s o menys reconeixible (el John Carter<\/i> d\u2019E.R. Burroughs, o l\u2019extens cicle Darkover<\/i> de Marion Zimmer Bradley).<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Un dels actius del llibre seria la voluntat d\u2019actualitat, que fa que es dediqui un cap\u00edtol sencer a la literatura post 2000; tanmateix, aquesta immediatesa es veu perjudicada per una l\u00f2gica manca de perspectiva hist\u00f2rica pel per\u00edode. En les mancances del llibre que ac\u00ed es comenta, caldria apuntar que les refer\u00e8ncies a les obres cinematogr\u00e0fiques o televisives del g\u00e8nere s\u00f3n poques, i el camp estudiat queda desequilibrat, per molt que el t\u00edtol del llibre ja estableixi un marc de treball. <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Cal destacar en l\u2019obra ressenyada la contextualitzaci\u00f3 social de cada per\u00edode estudiat. Si una gran part de la literatura de gran consum es formula com un recurs escapista de la vida quotidiana, la literatura de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 \u00e9s un bon vehicle per plantejar teories socials que nom\u00e9s es poden entendre com a filles i deutores de l\u2019\u00e8poca en qu\u00e8 viu l\u2019autor. Amb aquesta idea, cada un dels cap\u00edtols d\u2019aquesta hist\u00f2ria destaca com les transformacions socials contempor\u00e0nies haurien influ\u00eft i s\u2019haurien reflectit en la concepci\u00f3 d\u2019algunes de les obres esmentades.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

El lector pot trobar que les refer\u00e8ncies bibliogr\u00e0fiques de les obres esmentades s\u00f3n escasses, i normalment corresponen a la primera edici\u00f3 anglesa. En aquest mateix sentit, els autors no anglosaxons estudiats s\u00f3n pocs, encara que aix\u00f2 reflecteix una tend\u00e8ncia global en el g\u00e8nere, que beu especialment de les obres dels autors estatunidencs.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Edici\u00f3<\/span><\/b><\/span><\/span>
\nLa presentaci\u00f3 \u00e9s curosa, amb lletra clara, marges correctes i una composici\u00f3 agradable a la vista. Cada un dels cap\u00edtols es completa amb una breu llista d\u2019obres de refer\u00e8ncia i una llista de lectures d\u2019ampliaci\u00f3, i el volum est\u00e0 il\u00b7lustrat amb una cinquantena de reproduccions de cobertes i l\u00e0mines d\u2019algunes de les obres ressenyades. L\u2019enquadernaci\u00f3 \u00e9s en carton\u00e9. El llibre es clou amb un \u00edndex de vora 1.700 conceptes i noms propis, aquests amb subentrades individuals per a obres destacades dels autors. Cal dir, per\u00f2, que el criteri per a introduir aquestes obres destacades en l\u2019\u00edndex no \u00e9s consistent: de Philip K. Dick, posem per cas, l\u2019\u00edndex en refer\u00e8ncia set obres, la majoria de les quals en el text nom\u00e9s se citen de passada; per contra, al text corresponent a Jerry Pournelle es parla de dues obres seves… que no apareixen a l\u2019\u00edndex.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Conclusi\u00f3<\/span><\/b><\/span><\/span>
\nEn general, aquesta \u00abHist\u00f2ria…\u00bb \u00e9s una s\u00edntesi que porta els no-iniciats per les grans avingudes de la ci\u00e8ncia-ficci\u00f3. Cada cap\u00edtol del llibre situa adequadament el lector en un moment concret de l\u2019evoluci\u00f3 d\u2019aquesta literatura i, sense enfarfegar, li presenta els autors m\u00e9s reconeguts i les obres que es creuen m\u00e9s destacables. Les explicacions s\u00f3n sint\u00e8tiques, i unes breus introduccions al context social de cada per\u00edode permeten emmarcar molt millor les obres de cada \u00e8poca, i l\u2019ordenaci\u00f3 cronol\u00f2gica fa apreciar com la ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 evoluciona conceptualment al llarg del temps igual com ho fa la ci\u00e8ncia mateixa. Les tem\u00e0tiques dels autors cyber-punks<\/i> dels anys noranta s\u00f3n una evoluci\u00f3 filos\u00f2fica de les dels autors precedents. I les societats punks<\/i> s\u00f3n tant distants de les anteriors com les ciutats del 2000 ho s\u00f3n de les ciutats dels seixanta.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

L\u2019estructura fragment\u00e0ria del llibre, dividit en cap\u00edtols temporals, no permet que es formuli cap mena de c\u00e0non. Cada col\u00b7laborador destaca les obres i autors m\u00e9s rellevants del per\u00edode o de l\u2019escola estudiada, per\u00f2 es troba a faltar una imatge de conjunt que situ\u00e9s uns i altres en una forma m\u00e9s equilibrada i objectiva.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Jordi Roqu\u00e9 i Figuls<\/span><\/span><\/span>
\nGraduat en Informaci\u00f3 i Documentaci\u00f3<\/span><\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Luckhurst, Roger (ed.). Science fiction: a literary history. London: The British Library, 2017. 256 p….<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","_seopress_robots_follow":"","_seopress_robots_imageindex":"","_seopress_robots_snippet":"","_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_robots_breadcrumbs":"","_seopress_robots_freeze_modified_date":"","_seopress_robots_custom_modified_date":"","_seopress_robots_canonical":"","_seopress_social_fb_title":"","_seopress_social_fb_desc":"","_seopress_social_fb_img":"","_seopress_social_fb_img_attachment_id":0,"_seopress_social_fb_img_width":0,"_seopress_social_fb_img_height":0,"_seopress_social_twitter_title":"","_seopress_social_twitter_desc":"","_seopress_social_twitter_img":"","_seopress_social_twitter_img_attachment_id":0,"_seopress_social_twitter_img_width":0,"_seopress_social_twitter_img_height":0,"_seopress_redirections_value":"","_seopress_redirections_enabled":"","_seopress_redirections_enabled_regex":"","_seopress_redirections_logged_status":"","_seopress_redirections_param":"","_seopress_redirections_type":0,"_seopress_analysis_target_kw":"","_seopress_news_disabled":"","_seopress_video_disabled":"","_seopress_video":[],"_seopress_pro_schemas_manual":[],"_seopress_pro_rich_snippets_disable_all":"","_seopress_pro_rich_snippets_disable":[],"_seopress_pro_schemas":[],"inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-2849","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":false,"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1349,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1349,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2849","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2849"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2849\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4365,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2849\/revisions\/4365"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2849"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2849"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2849"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}