{"id":2852,"date":"2019-11-08T12:03:45","date_gmt":"2019-11-08T11:03:45","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/el-autor-y-su-editor\/"},"modified":"2026-03-04T14:15:57","modified_gmt":"2026-03-04T13:15:57","slug":"el-autor-y-su-editor","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/el-autor-y-su-editor\/","title":{"rendered":"\u00abEl autor y su editor\u00bb"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Unseld, Siegfried. El autor y su editor: trabajar con Hesse, Brecht, Rilke, Walser.<\/em> 2.\u00aa ed., ampl. Pr\u00f3l., Jorge Herralde. Trad., Genoveva y Ant\u00f3n Dieterich. Barcelona: Taurus, 2018. 313 p. (Cl\u00e1sicos radicales). ISBN 978-84-306-1997-9. 18,90 \u20ac en paper, 9,99 \u20ac llibre electr\u00f2nic.<\/span><\/p>\n

Es tracta de la recuperaci\u00f3 d\u2019un llibre publicat per primera vegada el 1978, en coher\u00e8ncia amb la intenci\u00f3 expressa d\u2019aquesta col\u00b7lecci\u00f3 de l\u2019editorial Taurus, \u00abCl\u00e1sicos radicales\u00bb. Ho remarco perqu\u00e8 moltes idees de Siegfried Unseld sobre el futur del llibre en relaci\u00f3 al desenvolupament de les noves tecnologies han estat clarament superades o desmentides per la realitat.<\/span><\/p>\n

<\/p>\n

Tamb\u00e9 sona prou extemporani el plantejament molt ideol\u00f2gic en sentit \u00abprogressista\u00bb que era omnipresent en el debat d\u2019idees dels anys setanta, sobre la \u00abresponsabilitat\u00bb i el \u00abcomprom\u00eds\u00bb dels intel\u00b7lectuals, dels escriptors, dels editors. Nom\u00e9s cal fer un rep\u00e0s a la llista d\u2019editors de l\u2019\u00e8poca (alguns encara hi s\u00f3n, cinquanta anys m\u00e9s tard) especialment italians, francesos i espanyols, manifestament d\u2019esquerres.<\/span><\/p>\n

El llibre consta de cinc parts. La primera, amb l\u2019exposici\u00f3 m\u00e9s gen\u00e8rica de les idees d\u2019Unseld sobre les relacions entre els editors i els autors, la responsabilitat social ja esmentada, la necessitat de la viabilitat econ\u00f2mica del negoci, etc.<\/span><\/p>\n

Les altres quatre s\u00f3n sengles confer\u00e8ncies d\u2019Unseld sobre les relacions concretes entre Hermann Hesse, Bertolt Brecht, Rainer M. Rilke, Robert Walser i els seus editors respectius. El profund coneixement de l\u2019autor ens revela tamb\u00e9 aspectes poc coneguts dels escriptors, especialment de Walser que fins a finals de la d\u00e8cada dels setanta, quan Suhrkamp Verlag va publicar les seves obres completes en edici\u00f3 de butxaca, era un desconegut fins i tot en el propi \u00e0mbit de les lletres germ\u00e0niques (Alemanya, Su\u00efssa i \u00c0ustria).<\/span><\/p>\n

Hi ha tres aspectes comuns que s\u00f3n els m\u00e9s importants en les relacions dels quatre autors estudiats amb els seus editors: les relacions personals, les econ\u00f2miques i la definici\u00f3 de les caracter\u00edstiques f\u00edsiques del llibre (tipografia, format, tipus de paper, disseny de les cobertes).<\/span><\/p>\n

Ho defineix molt b\u00e9 Unseld quan escriu: \u00ablas relaciones de Hesse con sus editores me parecen ejemplares en lo que se refiere a la estrategia de publicaci\u00f3n<\/strong> de la propia obra, a la independencia material y moral<\/strong> y finalmente a la fidelidad<\/strong>\u00bb.<\/span><\/p>\n

De Hermann Hesse<\/strong> ens explica el seu recorregut com a llibreter a T\u00fcbingen i Basilea de 1895 a 1901, les primeres edicions amb E. Pierson de Dresden, que va pagar de la seva butxaca o amb Diederichs Verlag de Leipzig que no van vendre m\u00e9s enll\u00e0 de 50 exemplars. Per\u00f2 el 1904, Samuel Fischer Verlag edita el Peter Camenzind <\/em>que en poc temps vendria 50.000 exemplars. Ens detalla com gestionava l\u2019aspecte dels llibres, la publicitat, el treball dels correctors i per suposat, els honoraris. Alguna curiositat: va costar conv\u00e8ncer-lo d\u2019utilitzar tipografia llatina quan ell s\u2019entestava en la g\u00f2tica, mentre a les escoles ja no s\u2019utilitzava. L\u2019exili durant el nazisme, la transici\u00f3 de Samuel Fischer Verlag a Suhrkamp Verlag l\u2019any 1950, estan detalladament descrits.<\/span><\/p>\n

Molt m\u00e9s enredada \u00e9s la confer\u00e8ncia sobre Bertolt Brecht<\/strong> per la pr\u00f2pia biografia del dramaturg. Reescrivia constantment les seves obres, fet que dificultava enormement la fixaci\u00f3 del text per part dels editors. Per exemple, de Baal<\/em> en va escriure cinc versions diferents entre 1919 i 1955, Musarion Verlag i Drei Verlag en van rebutjar la publicaci\u00f3, que va acceptar Georg M\u00fcller Verlag per\u00f2 no va arribar a imprimir. Finalment la publica Gustav Kiepenheuer el 1922. Malik Verlag publica la seva obra completa a l\u2019exili, a partir de 1938. Amb Brecht exiliat a Dinamarca, editaven des de Londres i imprimien a Praga fins que la van ocupar els alemanys i van destruir tot el que van trobar. Exiliat als Estats Units, el 1943 funda una cooperativa d\u2019autors amb Ernst Bloch, Alfred D\u00f6blin, Lion Feuchtwanger i Heinrich Mann: Aurora Verlag New York. Amb la guerra, s\u2019acaba l\u2019aventura americana i a partir de 1950 Suhrkamp Verlag a l\u2019Alemanya Federal i Aufbau Verlag a la RDA, es fan c\u00e0rrec de la seva obra, no sense conflictes per les disputes de propietat dels drets d\u2019autor.<\/span><\/p>\n

Rainer Maria Rilke, <\/strong>el m\u00e9s prematur i pol\u00e8mic poeta en llengua alemanya (era txec, com Kafka) del segle XX, va estar tota la seva curta vida pendent dels diners que li proporcionava el seu editor Kippenberg. Als 17 anys Cotta Verlag va rebutjar el seu poemari Leben und Lieder <\/em>i a partir d\u2019aqu\u00ed t\u00e9 relacions molt variades i disperses que el mateix Rilke va dividir en tres \u00e8poques:<\/span><\/p>\n

    \n
  1. Katzenzeit (per l\u2019editor Kattendit d\u2019Estrasburg)<\/span><\/li>\n
  2. Junckerzeit, de 1899 a 1904 (per l\u2019editor de Cornet, Axel Juncker)<\/span><\/li>\n
  3. Insel-zeit (per Insel Verlag, l\u2019editorial de Kippenberg)<\/span><\/li>\n<\/ol>\n

    A partir de 1906, amb Insel, es va anar creant una relaci\u00f3 de confian\u00e7a i admiraci\u00f3 m\u00fatues entre Rilke i Kippenberg. L\u2019esfor\u00e7 per recuperar els drets de tota l\u2019obra dispersa publicada en altres editorials va ser tit\u00e0nic. Per\u00f2 no va ser fins la publicaci\u00f3 de l\u2019\u00fanica novel\u00b7la de Rilke Els quaderns de Malte Laurids Brigge <\/em>que l\u2019editor li va poder oferir un sou fix de 500 marcs mensuals.<\/span><\/p>\n

    Com ja he apuntat m\u00e9s amunt, el gran desconegut de la literatura en llengua alemanya \u00e9s el su\u00eds Robert Walser. <\/strong>Tot i que va comen\u00e7ar ben aviat a Insel Verlag el 1904 publicant El quadern de Fritz Kocher<\/em>, nom\u00e9s en van vendre 47 exemplars. Malgrat que tant Hermann Hesse com Franz Kafka feien bones ressenyes dels seus llibres, excepte L\u2019ajudant <\/em>que edita Bruno Cassirer Verlag, la resta dels seus llibres van passar sense pena ni gl\u00f2ria. Molts altres editors el van publicar, Rascher Verlag, Huber & Co. de Frauenfeld, A. Francke de Berna sempre amb il\u00b7lustracions del seu germ\u00e0 Karl Walser. El 1925 Rowohlt-Kurt Wolff Verlag va publicar el seu darrer llibre, La rosa. <\/em><\/span><\/p>\n

    A partir d\u2019aqu\u00ed es considera un fracassat per culpa dels editors i d\u2019alguns col\u00b7legues com Thomas Mann i paradoxalment de Hermann Hesse que sempre n\u2019havia fet bones cr\u00edtiques. El 1929 ingressa al sanatori mental de Waldau i el 1933 el traslladen al de Herisau on morir\u00e0 el 1956.<\/span><\/p>\n

    Lectura imprescindible per entendre la complexitat de les relacions autor-editor en general, i del m\u00f3n editorial german\u00f2fon de la primera meitat del segle XX.<\/span><\/p>\n

    Antoni Estela Barnet
    \nAlumne de la     Universitat de l\u2019Experi\u00e8ncia<\/a><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    Unseld, Siegfried. El autor y su editor: trabajar con Hesse, Brecht, Rilke, Walser. 2.\u00aa ed.,…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":3472,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-2852","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":["https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-content\/uploads\/2019\/11\/coberta_autor_y_editor.jpg",480,768,false],"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1293,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1293,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2852","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2852"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2852\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4368,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2852\/revisions\/4368"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3472"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2852"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2852"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2852"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}