{"id":2857,"date":"2019-10-25T09:53:06","date_gmt":"2019-10-25T07:53:06","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/de-viatges-dones-i-documents\/"},"modified":"2026-03-04T14:15:57","modified_gmt":"2026-03-04T13:15:57","slug":"de-viatges-dones-i-documents","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/de-viatges-dones-i-documents\/","title":{"rendered":"De viatges, dones i documents"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Godayol, Pilar. Viatgeres i escriptores: deu perfils<\/em>. Vic: Eumo, 2018. 238 p. (Capsa de Pandora; 14). ISBN 978-84-9766-642-8. 18 \u20ac.<\/span><\/p>\n

La segona edici\u00f3 d\u2019aquest recull de biografies de dones viatgeres que han escrit sobre els seus viatges ve precedida d\u2019un prefaci que arrodoneix perfectament el resultat de l\u2019obra. Si la introducci\u00f3 de la primera edici\u00f3 (Eumo, 2011) posava l\u2019accent en la idea que l\u2019escriptura comen\u00e7a necess\u00e0riament per la vida (\u00ab<\/strong>primer visqui, despr\u00e9s escrigui\u00bb<\/strong>, \u00e9s el consell que Merc\u00e8 Rodoreda va rebre del director del diari La Rambla<\/em>), en la segona edici\u00f3 l\u2019autora fa un vincle, crec que important, amb el feminisme i amb la necessitat de reescriure la hist\u00f2ria des d\u2019una perspectiva no androc\u00e8ntrica. Els dos elements (la vida i el viatge de les dones seleccionades, i la mirada de l\u2019autora que les posa al descobert per formar part d\u2019una hist\u00f2ria i genealogia femenines) donen un bon punt de partida per a la lectura d\u2019aquestes hist\u00f2ries de vida de 10 dones que van viure i van voler escriure sobre els seus viatges, que \u00ab<\/strong>van gosar\u00bb<\/strong>.<\/span><\/p>\n

<\/p>\n

Es tracta de 10 biografies que s\u2019estenen des del segle XVII al segle XX, de dones procedents majorit\u00e0riament de la cultura anglosaxona (angleses i nord-americanes) i de classe aristocr\u00e0tica i burgesa, i amb la pres\u00e8ncia de dues dones nostrades: Aurora Bertrana i Montserrat Roig. Una tria que possiblement ve condicionada en part per la conservaci\u00f3 de l\u2019obra, dels textos i dels arxius personals de les dones biografiades; una inclusi\u00f3 nacional que potser en el cas de la Roig \u00e9s, al meu entendre, una mica for\u00e7ada.<\/span><\/p>\n

Certament, la coneixen\u00e7a pr\u00e8via d\u2019una o altra dona pot fer m\u00e9s interessant la lectura de la hist\u00f2ria de vida i del relat del viatge, o poden ser m\u00e9s o menys altes les expectatives per llegir un o un altre cap\u00edtol. En el meu cas, l\u2019inter\u00e8s per con\u00e8ixer la vida i periple viatger de Vita Sackville-West, gran amiga de la Virginia Woolf, m\u2019atrap\u00e0 des de l\u2019inici; i la lectura del seu cap\u00edtol va ser per mi una experi\u00e8ncia deliciosa. Per contra, voler saber m\u00e9s de la gran Mary Wollstonecraft, justament un dels noms de la hist\u00f2ria del moviment feminista, va decebre una mica les meves expectatives. La lectura de la vida africana d\u2019una gran desconeguda per mi, Mary Kingsley, m\u2019ha obert l\u2019inter\u00e8s per tornar a veure la pel\u00b7l\u00edcula de John Houston, La reina d\u2019\u00c0frica<\/em>, que es va inspirar en la nostra protagonista; i la cr\u00f2nica a la rereguarda francesa a la Primera Guerra Mundial d\u2019Edith Wharton, han despertat el meu inter\u00e8s per llegir la seva L\u2019edat de la innoc\u00e8ncia<\/em> (Edicions 62, 2000), premi Pulitzer el 1921 (el primer que rebia una dona).<\/span><\/p>\n

Com sol passar en el relat de vida d\u2019una dona, la vida d\u2019una posa al descobert l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019una altra. M\u2019ha agradat anar recuperant alguns d\u2019aquests noms, com el de la intr\u00e8pida missionera escocesa Mary Slessor, en relaci\u00f3 amb Mary Kingsley; la poeta Dorothy Wellesley, amiga de Vita, que va viatjar amb ella a Teheran; o la m\u00e9s coneguda, la tsarina Caterina la Gran, darrere la vida i viatges de la princesa D\u00e0ixkova.<\/span><\/p>\n

L\u2019escriptura del viatge, ja sigui en forma de diari o de mem\u00f2ries personals, i de manera especial a trav\u00e9s de la correspond\u00e8ncia, aporta dades interessants dels llocs, dels moments i de les seves gents. Les dones dels 10 cap\u00edtols ens acosten a aspectes diversos de llocs m\u00e9s o menys llunyans (Egipte, Iran, Iraq, Turquia) o m\u00e9s ex\u00f2tics (com en el cas de la Polin\u00e8sia d\u2019Aurora Bertrana); per\u00f2 tamb\u00e9 de zones de la vella Europa, com la Fran\u00e7a de la Primera Guerra Mundial sota la ploma de la nord-americana Edith Wharton o les \u00ab<\/strong>terres fer\u00e9stegues escandinaves\u00bb <\/strong>a trav\u00e9s dels ulls de la Wollstonecraft.<\/span><\/p>\n

Sovint les dones que viatgen i escriuen dels seus viatges s\u2019interessen per aspectes relacionats amb les dones (des de la moda femenina a diferents corts europees, com descriu lady Wortley, a la vida de l\u2019harem de l\u2019oasi de Hail descrita per Gertrude Bell). D\u2019altres vegades, s\u00f3n mirades que volen escapar-se de l\u2019eurocentrisme, com l\u2019intent de comprensi\u00f3 de la polig\u00e0mia a l\u2019\u00c0frica que viu Mary Kingsley. Sovint tamb\u00e9, darrere del viatge, descobrim l\u2019acci\u00f3 d\u2019aquestes dones (des de l\u2019activisme prorefugiats, infants i malalts de la Wharton, al paper de la Bell en la construcci\u00f3 de l\u2019Iraq postcolonial).<\/span><\/p>\n

Llegint aquest llibre m\u2019he preguntat pel tema de l\u2019edici\u00f3 de l\u2019obra, dels textos i escrits que conformen en realitat la seva mat\u00e8ria primera. Trobem en aquest sentit algunes informacions esparses de la vulnerabilitat d\u2019aquesta documentaci\u00f3 i del component d\u2019atzar i de la voluntat dels destinataris de la correspond\u00e8ncia o els hereus dels arxius personals a l\u2019hora de conservar-los. Germanes, amants, marits, amigues… que han pogut, o no, conservar aquelles cartes o, \u00e9s m\u00e9s, s\u2019han pogut interessar per la seva edici\u00f3. Per exemple, ens assabentem que les cartes que lady Mary Wortley Montagu va escriure des de Turquia les don\u00e0 a un clergue, i aquest despr\u00e9s les va vendre a un matrimoni… i, si b\u00e9 la filla i el gendre les van voler fer desapar\u00e8ixer \u00ab<\/strong>pel seu contingut escandal\u00f3s\u00bb<\/strong>, van ser finalment editades el 1763. No aix\u00ed el diari personal, que la filla va destruir \u00ab<\/strong>en un acte vand\u00e0lic abans de morir\u00bb<\/strong>. O sabem que les cartes de Mary Wollstonecraft amb el pintor Henry Fuseli, foren destru\u00efdes pel seu net \u00ab<\/strong>perqu\u00e8 eren poc decoroses\u00bb<\/strong>; en canvi, fou un dels fills de Vita Sackville-West qui edit\u00e0 entre els anys 1975 i 1980 els sis volums de cartes de la Virginia Woolf a la seva mare.<\/span><\/p>\n

En una lectura on no falten descripcions acurades de llocs i gent, i on sovint les nostres biografiades es preocupen per la roba i els complements o la decoraci\u00f3 i l\u2019arquitectura, es troben a faltar fotografies d\u2019aquestes dones viatgeres. Pilar Gudayol en fa refer\u00e8ncia algunes vegades: com el quadre de l\u2019ambaixadora anglesa lady Wortley Montagu, avui a la National Portrait Gallery de Londres; o la fotografia de Mary Kingsley, a l\u2019Arxiu de la Commonwealth de la Universitat de Cambridge. Confesso que he fet dues cerques, reeixides, a Google (!).<\/span><\/p>\n

Lectura recomanada de totes totes. Per l\u2019estil de l\u2019autora i per les vides i periples d\u2019altres 10 dones que deixa al descobert.<\/span><\/p>\n

N\u00faria Jornet Benito<\/a>  
\n\tProfessora de la Facultat d\u2019Informaci\u00f3 i Mitjans Audiovisuals<\/a><\/span><\/p>\n

Twitter: https:\/\/twitter.com\/JornetNuria<\/a><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Godayol, Pilar. Viatgeres i escriptores: deu perfils. Vic: Eumo, 2018. 238 p. (Capsa de Pandora;…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":3477,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-2857","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":["https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-content\/uploads\/2019\/10\/coberta_viatgeres_escriptores-645x1024.jpg",645,1024,true],"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1300,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1300,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2857","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2857"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2857\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4373,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2857\/revisions\/4373"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3477"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2857"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2857"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2857"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}