{"id":2861,"date":"2019-10-14T08:52:41","date_gmt":"2019-10-14T06:52:41","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/escritores-grandes-autores-vistos-por-grandes-fotografos\/"},"modified":"2026-03-04T14:15:58","modified_gmt":"2026-03-04T13:15:58","slug":"escritores-grandes-autores-vistos-por-grandes-fotografos","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/escritores-grandes-autores-vistos-por-grandes-fotografos\/","title":{"rendered":"\u00abEscritores: grandes autores vistos por grandes fot\u00f3grafos\u00bb"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Fofi, Goffredo (ed.). Escritores: grandes autores vistos por grandes fot\u00f3grafos.<\/em> Trad., Alfonso Rodr\u00edguez Arias. Barcelona: Blume, 2014. 511 p. ISBN 978-84-9801-776-2. 28,75 \u20ac.<\/span><\/p>\n

El retrat ha estat un dels temes recurrents en la pintura. De l\u2019antiga Roma als impressionistes passant pel g\u00f2tic, el renaixement i la resta d\u2019-ismes. A principis del segle XIX apareix la fotografia, una t\u00e8cnica, un art que canviar\u00e0 radicalment la manera de veure i de representar el m\u00f3n. A partir de 1850 uns quants pintors canvien els pinzells per la c\u00e0mera, un nou giny que els permetr\u00e0 guanyar-se millor la vida. Aviat les ciutats s\u2019omplen d\u2019estudis fotogr\u00e0fics, on gent de tota condici\u00f3 social va a fer-se retratar. Tamb\u00e9 la gent \u00abimportant\u00bb (artistes, pol\u00edtics, cantants, actors, escriptors) s\u00f3n retratats a bastament. Com exemple primerenc tenim el m\u00e9s que ic\u00f2nic i repetit retrat de Baudelaire, datat de 1863. El fot\u00f2graf esdev\u00e9 extensi\u00f3 i mirall de l\u2019escriptor, on aquest, no exempt de petul\u00e0ncia, li agrada de recon\u00e8ixer-s\u2019hi.<\/span><\/p>\n

<\/p>\n

El 2014 Blume publica Escritores: grandes autores vistos por grandes fot\u00f3grafos. <\/em>L\u2019edici\u00f3 original \u00e9s del 2013 en itali\u00e0; malgrat no ser una novetat, el llibre continua gaireb\u00e9 vigent, nom\u00e9s cal tenir en compte la mort d\u2019alguns autors com la d\u2019Umberto Eco el 2016, Nadine Gordimer el 2014, Goytisolo el 2017 i G\u00fcnter Grass el 2017 que al llibre encara figuren com a vius. Un t\u00edtol grandiloq\u00fcent d\u2019evidents resson\u00e0ncies vasarianes. Aplega 250 retrats d\u2019escriptors, 39 dels quals s\u00f3n de dones. Cada foto ocupa la p\u00e0gina dreta, al seu costat el text biogr\u00e0fic, en algun cas es contextualitza la fotografia i el fot\u00f2graf. Les fotos estan ordenades alfab\u00e8ticament per autors. \u00d2bviament els escriptors que hi apareixen s\u00f3n del segle XIX en endavant. No hi busqueu Cervantes. El novembre de 2013, en motiu de la publicaci\u00f3 de l\u2019edici\u00f3 original en itali\u00e0, Scrittori, <\/em>Contrasto, l\u2019editorial, va organitzar una mostra de les fotografies. El projecte es va anomenar \u00abScrittori sulla via della lettura\u00bb: les fa\u00e7anes d\u2019edificis significatius de Mil\u00e0 van ser cobertes amb 44 fotos de gran format.<\/span><\/p>\n

Goffredo Fofi, el director de l\u2019edici\u00f3, al prefaci assumeix que tota selecci\u00f3 \u00e9s q\u00fcestionable. L\u2019obra pret\u00e9n representar la majoria de lleng\u00fces, pa\u00efsos i literatures. Hi trobo a faltar autores com George Sand, Katherine Mansfield i Merc\u00e8 Rodoreda o Claudio Magris, Patrick Modiano, Adolfo Bioy Casares i J.V. Foix entre molts altres. Dels autors seleccionats em resulten del tot desconeguts (mea culpa<\/em>) Chinua Achebe, Zhong Acheng, Lu Xun, Mo Yan o Kateb Yacine.<\/span><\/p>\n

Fofi (Gubbio, Perugia, 1937) \u00e9s un reconegut assagista, periodista cultural i cr\u00edtic de cine entre altres facetes. Se li nota que t\u00e9 una edat: al mateix prefaci es dol que la fotografia digital ha anul\u00b7lat els camins m\u00e9s creatius de la fotografia anal\u00f2gica, la qual cosa ha representat la mort d\u2019aquest noble art. Discrepo; quan va apar\u00e8ixer la fotografia al segle XIX es va dir el mateix en refer\u00e8ncia al noble art de la pintura, avui sabem que pintura i fotografia continuen m\u00e9s vius que mai. El m\u00f3n digital ha estat i \u00e9s una revoluci\u00f3, \u00e9s un nova t\u00e8cnica que potencia i facilita encara m\u00e9s la creativitat. Els autors dels textos, a m\u00e9s de Fofi, s\u00f3n Maria Baiocchi, Guia Boni, Alessandra Mauro, Carlo Mazza Galanti, Isabella Pedicini, Alessia Tagliaventi i Anna Tagliavini.<\/span><\/p>\n

A la coberta d\u2019Escritores, <\/em>un retrat d\u2019autor desconegut de l\u2019enigm\u00e0tica i atractiva Clarice Lispector obre la porta als lectors. Diuen que un bon fot\u00f2graf ha de saber plasmar la personalitat del personatge retratat, de l\u2019escriptor. Dins d\u2019aquesta categoria destaca l\u2019alemanya Isolde Ohlbaum amb el retrat d\u2019Agota Kristof, l\u2019autora de la trilogia Claus i Lucas<\/em> (Ara Llibres, 2019), darrere el seu aspecte modest i senzill, ho era, s\u2019hi amaga una dona intel\u00b7ligent, tena\u00e7, una de les millors escriptores de la segona meitat del segle XX. M\u2019agrada el posat de Louis-Ferdinand C\u00e9line, \u00e9s evident que els seus millors moments, si mai els va tenir, ja havien passat, Lipnitzki, un fot\u00f2graf de modes, la va clavar. Dona retrata dona, Gis\u00e8le Freund, especialitzada en retrats d\u2019artistes i escriptors, i autora d\u2019un assaig de refer\u00e8ncia, La fotograf\u00eda como documento social <\/em>(Gustavo Gili, 2017), retrata la sempre elegant i distingida Victoria Ocampo al Par\u00eds de 1939.<\/span><\/p>\n

El d\u00e9j\u00e0-vu <\/em>d\u2019algunes fotos \u00e9s inevitable,<\/em> Chatwin amb motxilla, Faulkner amb els seus gossets, Bola\u00f1o amb ca\u00e7adora de pell, Orwell davant el micr\u00f2fon de la BBC, Antonio Machado al Caf\u00e9 de las Salesas de Madrid, Nab\u00f3kov ca\u00e7ant papallones, fotos que no per manta vegada vistes s\u00f3n menys interessants. \u00c9s sorprenent la semblan\u00e7a d\u2019un jove Gore Vidal amb Tint\u00edn, s\u00ed el de Mil\u00fa.<\/span><\/p>\n

L\u2019escriptor com a fot\u00f2graf. Dos autoretrats, Giovanni Verga (Cat\u00e0nia, It\u00e0lia, 1840-1922), actualment un autor gaireb\u00e9 oblidat, per\u00f2 que en el seu moment va ser molt popular. El seu naixement coincideix amb el daguerreotip, l\u2019antecedent de la fotografia. Durant la seva vida va acumular gran quantitat de negatius presos per ell, no li agradava sortir a les seves fotos, una de les poques \u00e9s la que veiem publicada, el seu posat poc natural i desconfiat ho fa pal\u00e8s. Eudora Welty (Jackson, Estats Units, 1909-2001) va escriure sobre un lloc i un temps que va con\u00e8ixer de molt a prop, la Gran Depressi\u00f3 dels anys trenta als Estat Units. Ho va documentar amb reportatges fotogr\u00e0fics que despr\u00e9s va utilitzar en els seus relats. El seu posat a la vegada ir\u00f2nic i dist\u00e8s s\u00f3n tot el contrari de Verga.<\/span><\/p>\n

Avancem. Zadie Smith (Londres, 1975), la preco\u00e7 i aclamada autora de Dents blanques <\/em>(La Magrana, 2001) mostra la seva ex\u00f2tica bellesa ben relaxada en una butaca, el bri de tristesa que desprenen els seus ulls encara la fa m\u00e9s interessant. Roberto Saviano (N\u00e0pols, 1979) el veiem en una impersonal habitaci\u00f3 d\u2019hotel d\u2019Hamburg; saber estar, en diuen.<\/span><\/p>\n

Per contundents, per cl\u00e0ssics \u2012jo tamb\u00e9 tinc una edat\u2012, m\u2019agraden els retrats de Gorki, una foto an\u00f2nima de 1900 mostra la seva profunda i potser estudiada tristesa. Un venerable Bernard Shaw de 1943. Tagore a Londres el 1920. Sebald a Par\u00eds el 2000, la mirada esc\u00e8ptica \u00e9s potser la premonici\u00f3 de la seva sobtada mort el 2001.<\/span><\/p>\n

Per la quantitat de fotografies escollides, i tamb\u00e9 per la qualitat, en primer lloc trobem Henri Cartier-Bresson (Fran\u00e7a, 1908-2004), amb 11 retrats, Cartier \u00e9s potser un dels fot\u00f2grafs m\u00e9s reconeguts internacionalment, considerat el pare del fotoreportatge i un dels fundadors de l\u2019ag\u00e8ncia Magnum. Amb la seva Leica va viatjar per tot el m\u00f3n. A continuaci\u00f3, amb nou fotos, Isolde Ohlbaum (Moosburg, Alemanya, 1953) aquesta fot\u00f2grafa est\u00e0 especialitzada en retrat, ha publicat una dotzena llarga de llibres. Finalment, Lord Snowdon destaca amb vuit retrats, Antony Armstrong-Jones, primer comte de Snowdon (Londres, 1930-2017) va estar casat amb la princesa Margarida, germana de la reina Isabel II del Regne Unit, es va especialitzar com a retratista de personalitats.<\/span><\/p>\n

Escritores, <\/em>un bonic i ben editat llibre de lectura amena que pot interessar tant als que ens agrada la literatura com als que ens deixem seduir per les imatges. Els autors dels texts saben de qu\u00e8 parlen, els seus coneixements de literatura i fotografia a la vegada atorguen al llibre un plus d\u2019informaci\u00f3 solvent.<\/span><\/p>\n

Marcel Albet Guinart <\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Fofi, Goffredo (ed.). Escritores: grandes autores vistos por grandes fot\u00f3grafos. Trad., Alfonso Rodr\u00edguez Arias. Barcelona:…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":3481,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-2861","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":["https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-content\/uploads\/2019\/10\/coberta_escritores_autores-792x1024.jpg",792,1024,true],"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1296,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1296,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2861","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2861"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2861\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4377,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2861\/revisions\/4377"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3481"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2861"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2861"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2861"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}