{"id":2863,"date":"2019-10-09T06:30:51","date_gmt":"2019-10-09T04:30:51","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/los-enemigos-del-traductor-elogio-y-vituperio-del-oficio\/"},"modified":"2026-03-04T14:15:58","modified_gmt":"2026-03-04T13:15:58","slug":"los-enemigos-del-traductor-elogio-y-vituperio-del-oficio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/los-enemigos-del-traductor-elogio-y-vituperio-del-oficio\/","title":{"rendered":"\u00abLos enemigos del traductor: elogio y vituperio del oficio\u00bb"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>P\u00e9rez de Villar, Amelia. Los enemigos del traductor: elogio y vituperio del oficio<\/em>. Madrid: F\u00f3rcola, 2019. 201 p. (Singladuras; 31). ISBN 978-84-17425-30-2. 16,50 \u20ac.<\/span><\/p>\n

El conjunt de textos que aplega aquest llibre s\u00f3n majorit\u00e0riament articles breus publicats pr\u00e8viament en un blog de l\u2019autora, De libros y de hojas<\/em>. La resta o b\u00e9 s\u00f3n in\u00e8dits o b\u00e9 s\u2019han publicat en revistes (com El Trujam\u00e1n)<\/em> o en compilacions sobre traducci\u00f3. El recull s\u2019obre amb un pr\u00f2leg i es tanca amb unes conclusions. Els articles es presenten en quatre parts titulades respectivament \u00abDe traslatio et al<\/em>.: el oficio de traductor\u00bb, \u00abEl Trujam\u00e1n\u00bb, \u00abTraducir a los cl\u00e1sicos y m\u00e1s all\u00e1\u00bb i \u00abLa profesi\u00f3n de traductor, hoy\u00bb. Tanmateix, hi ha una s\u00e8rie de temes recurrents en bona part dels textos, que fonamentalment tenen a veure amb dues grans \u00e0rees: q\u00fcestions professionals sobre l\u2019ofici de traduir d\u2019una banda, i aspectes relacionats amb la traducci\u00f3 com a activitat creativa de l\u2019altra.<\/span><\/p>\n

<\/p>\n

Pel que fa a la primera gran \u00e0rea, l\u2019autora exposa \u2014amb una certa reiteraci\u00f3, comprensible si es t\u00e9 en compte que el llibre recull textos de diferents fonts i moments, i per tant no pensats expressament per constituir un fil discursiu no repetitiu\u2014 tota una s\u00e8rie de problemes com ara la invisibilitzaci\u00f3 de la feina de traducci\u00f3, la remuneraci\u00f3 insuficient, l\u2019intrusisme professional o la subordinaci\u00f3 als editors, que exigeixen terminis improbables i en general valoren menys la qualitat que la quantitat. Aquests s\u00f3n els principals enemics del traductor que esmenta el t\u00edtol, als quals cal afegir la precarietat laboral (la majoria treballen freelance<\/em>, de manera que sovint oscil\u00b7len entre pics de feina esgotadors i per\u00edodes buits i angoixants), les altes quotes a la seguretat social (que cal pagar cada mes, tant si tens feina com si no en tens, tant si has cobrat la factura com si la cobres a noranta dies) i alguna cosa m\u00e9s. Tot plegat aboca bona part dels traductors a buscar una sortida professional complement\u00e0ria, per\u00f2 aix\u00f2 encara tendeix a empitjorar el panorama professional, perqu\u00e8 afavoreix l\u2019amateurisme: com que em guanyo la vida amb una altra cosa i traduir es converteix en una segona feina, puc escollir les traduccions o treballar en una mesos i mesos (una situaci\u00f3 molt t\u00edpica dels traductors que tamb\u00e9 s\u00f3n professors).<\/span><\/p>\n

L\u2019autora dedica for\u00e7a p\u00e0gines a la q\u00fcesti\u00f3 del reconeixement i la valoraci\u00f3 de la feina, i de fet \u00e9s la impulsora d\u2019una iniciativa per promoure que tant editors com cr\u00edtics i ressenyadors incloguin sempre el nom del traductor en les seves edicions o escrits. Tamb\u00e9 es fa ress\u00f2 d\u2019una reacci\u00f3 adversa a aquesta reivindicaci\u00f3 per part d\u2019alguns traductors, que oposen la visibilitzaci\u00f3 a la reivindicaci\u00f3 de millores en les condicions laborals, oposici\u00f3 que l\u2019autora q\u00fcestiona i que certament no sembla tal: generalment com menys visible \u00e9s un segment professional, menys possibilitats t\u00e9 d\u2019aconseguir progressos i reconeixement en termes de remuneraci\u00f3 i de consideraci\u00f3.<\/span><\/p>\n

En s\u00edntesi, doncs, pel que fa als aspectes sociolaborals de la traducci\u00f3, som davant de les reflexions d\u2019una traductora professional de llarga traject\u00f2ria que ha tocat dins de l\u2019ofici tecles de tota mena i que per tant t\u00e9 tot el cr\u00e8dit d\u2019una persona amb una \u00e0mplia experi\u00e8ncia. M\u00e9s enll\u00e0, per\u00f2, de l\u2019esperit sindical, que travessa tot el llibre, el que crec que val la pena subratllar especialment d\u2019aquests textos \u00e9s aquesta segona \u00e0rea esmentada, la de la traducci\u00f3 com a activitat de creaci\u00f3 i la teoria (o teories, que no sempre es pot ser del tot coherent i sistem\u00e0tic) que s\u2019hi desplega. I que mostra, al meu entendre, un fenomen conegut en aquest camp: un considerable divorci entre la pr\u00e0ctica de l\u2019ofici i la reflexi\u00f3 i teoritzaci\u00f3 acad\u00e8miques.<\/span><\/p>\n

Amelia P\u00e9rez de Villar fa expl\u00edcites algunes idees clau sobre qu\u00e8 \u00e9s traduir (b\u00e9) que crec que en bona part s\u00f3n compartides per molts altres professionals per\u00f2 que han estat sovint q\u00fcestionades, per diferents fil\u00f2sofs i literats primer, i pels anomenats estudis de la traducci\u00f3 m\u00e9s recentment (l\u2019autora a vegades \u00e9s una mica expeditiva: \u00abYa sabemos todos que una buena traducci\u00f3n se lee bien y una mala traducci\u00f3n se engancha\u00bb (p. 40); aqu\u00ed molts te\u00f2rics discreparien ferotgement, d\u2019Schleiermacher a Antoine Berman, de Meschonnic a Haroldo de Campos). Les principals: la flu\u00efdesa, la transpar\u00e8ncia i la fidelitat. N\u2019hi ha altres, m\u00e9s o menys col\u00b7laterals, com la traducci\u00f3 com a acte eminentment comunicatiu, idea amb qu\u00e8 diria que combregaria gaireb\u00e9 tothom, per\u00f2 no pas Walter Benjamin (i els seus ep\u00edgons, no gaire nombrosos per\u00f2 molt influents en l\u2019acad\u00e8mia), que considerava que en cap cas una obra d\u2019art comunica, tampoc la literatura, i per tant, la traducci\u00f3 liter\u00e0ria no ha de perseguir el que no persegueix l\u2019original.<\/span><\/p>\n

La transpar\u00e8ncia i la flu\u00efdesa s\u00f3n cosines germanes, i aix\u00ed apareixen al llibre: en una traducci\u00f3 incompetent \u00abel texto no fluye, se engancha, el original se transparenta\u00bb (p. 83). Emparentades totes dues amb una altra, l\u2019eleg\u00e0ncia o correcci\u00f3: \u00abentregar al lector un texto legible, elegante, y cuya invisibilidad no emana de su inexistencia, ni siquiera de su discreci\u00f3n, sino de su respeto por el autor\u00bb (p. 27-28). De manera que, segons l\u2019autora, el traductor t\u00e9 tamb\u00e9 un deure amb la correcci\u00f3: \u00abtransmitir lo traducido correcta y elegantemente al idioma de llegada\u00bb (p. 118) \u00e9s una de les seves obligacions.<\/span><\/p>\n

Aix\u00ed doncs, les traduccions han de ser invisibles (no deixar veure l\u2019original), i per ser-ho han de ser elegants i correctes. Per\u00f2 aquestes exig\u00e8ncies poden entrar en contradicci\u00f3 amb la concepci\u00f3 que P\u00e9rez de Villar sembla tenir de la fidelitat com a literalitat: \u00abAs\u00ed, el traductor opta por desplazarse un poco en el l\u00e9xico, apartarse de la fidelidad absoluta, r\u00edgida y acartonada, para que la sintaxis resulte correcta, natural<\/em> y, sobre todo, comprensible\u00bb (p. 102). Aqu\u00ed l\u2019autora parla d\u2019una traducci\u00f3 t\u00e8cnica, on probablement el plantejament ha de ser sobretot comunicatiu, per\u00f2 potser caldria subratllar m\u00e9s aquesta distinci\u00f3: la naturalitat no sol ser una prioritat de la literatura. I aix\u00f2 ens porta a un dels problemes t\u00edpics de la traducci\u00f3 liter\u00e0ria: la tend\u00e8ncia a aplanar, a normalitzar<\/em> els textos, per no patir l\u2019acusaci\u00f3 de calcar, d\u2019escriure en translat\u00e8s, perqu\u00e8, recordem-ho, \u00ablos traductores […] tienen […] una misi\u00f3n casi imposible de cumplir: que no se note que la traducci\u00f3n es tal\u00bb (p. 54). De manera que l\u2019autor t\u00e9 un marge molt m\u00e9s ampli que el traductor per explorar anomalies o tensar les convencions. Ja Kundera es queixava d\u2019aquest problema, perqu\u00e8 segons ell \u00e9s justament all\u00f2 que \u00e9s nou (i que per tant no t\u00e9 l\u2019aval de la manera d\u2019escriure m\u00e9s convencional i reconeguda com a correcta), i per tant m\u00e9s original, el que la traducci\u00f3 ribota.<\/span><\/p>\n

Alhora, per\u00f2, el llibre planteja impl\u00edcitament la tensi\u00f3 (que a vegades arriba a contradicci\u00f3) entre aquesta idea de la transpar\u00e8ncia de la traducci\u00f3 (i per tant la voluntat de no recordar al lector, si m\u00e9s no a trav\u00e9s del text, que est\u00e0 llegint les paraules d\u2019Amelia P\u00e9rez de Villar i no pas d\u2019Stevenson o d\u2019Octavia Butler) i la suposada fidelitat a l\u2019autor, que tan sovint s\u2019identifica amb la literalitat (i com m\u00e9s literal ser\u00e0 el text, m\u00e9s f\u00e0cil que es percebi com a \u00abestrany\u00bb, marcat, no fluid ni transparent).<\/span><\/p>\n

L\u2019autora fa servir la comparaci\u00f3 de l\u2019int\u00e8rpret musical per posar en evid\u00e8ncia la import\u00e0ncia d\u2019una traducci\u00f3 de qualitat: \u00ab\u00bfLes dar\u00eda lo mismo ir a un concierto donde la Sonata n\u00famero 30 para piano de Beethoven la interpretara Glenn Gould o el chico de enfrente, que estudia tercero en el conservatorio?\u00bb (p. 27). Per\u00f2 la gr\u00e0cia d\u2019un gran int\u00e8rpret \u00e9s que, alhora que reprodueix essencialment una m\u00fasica que no ha escrit, \u00e9s capa\u00e7 de fer-ho amb un valor afegit que sorgeix de la seva personalitat, de les seves tries, del seu toc personal. No \u00e9s el mateix un Beethoven que un altre. I aix\u00f2 que els int\u00e8rprets musicals probablement tenen un marge m\u00e9s estret que els traductors! M\u00e9s encara, el llibre afirma que \u00abUn autor es un creador, alguien que hace algo de la nada. Yo trabajo con palabras, ellas son mi materia prima y, a diferencia del escritor, verdadero autor del texto, con palabras que ya existen y yo debo respetar\u00bb. No \u00e9s aquesta una posici\u00f3 d\u2019assumida subordinaci\u00f3? Borges no estaria gens d\u2019acord amb la idea que un autor crea alguna cosa del no-res. De fet, afirmava que la difer\u00e8ncia entre una obra \u00aboriginal\u00bb i una traducci\u00f3 era que la primera fa el que pot per amagar els seus deutes, mentre que la segona els confessa obertament i insistentment. I situar-se en una posici\u00f3 subordinada no s\u2019adiu gaire amb exigir que et posin el nom a la coberta i la biografia a la solapa (reivindicacions amb qu\u00e8 no puc estar m\u00e9s d\u2019acord).<\/span><\/p>\n

En conclusi\u00f3, P\u00e9rez de Villar representa b\u00e9, al meu parer, la ideologia m\u00e9s habitual dels professionals de la traducci\u00f3 (els quals sovint tenen poc o gens d\u2019inter\u00e8s en la reflexi\u00f3 acad\u00e8mica sobre el camp; tot s\u2019ha de dir: al rev\u00e9s tamb\u00e9 passa, hi ha te\u00f2rics de la traducci\u00f3 que es diria que no volen saber gaire res de la gent que tradueix cada dia), ideologia que d\u2019una banda presenta certes tensions i d\u2019una altra pot interpretar-se com a q\u00fcestionable des d\u2019un punt de vista \u00e8tic, m\u00e0xim quan es fa des d\u2019una cultura poderosa (una ideologia que Berman qualifica d\u2019\u00abetnoc\u00e8ntrica i intertextual\u00bb).<\/span><\/p>\n

Encara dos petits retrets al text. El primer, que la reivindicaci\u00f3 de reconeixement que amb tota la ra\u00f3 reclama l\u2019autora per als traductors no s\u2019estengui clarament a altres agents importants de la creaci\u00f3 de textos. Penso en aquest cas en la correcci\u00f3, els retocs de la qual poden transformar un text relativament deficient en un d\u2019excel\u00b7lent. \u00c9s veritat que hi ha algun passatge en qu\u00e8 l\u2019autora sembla recon\u00e8ixer aquestes ag\u00e8ncies, per\u00f2 alhora una de les poqu\u00edssimes ocasions en qu\u00e8 surt la figura del corrector \u00e9s en un fragment on es fa una llista d\u2019elements contra els quals ha de lluitar el traductor, i un d\u2019aquests elements \u00e9s el \u00abcorrector petardo\u00bb (p. 106).<\/span><\/p>\n

El segon, que en esmentar l\u2019estatus del traductor, el text diu que \u00aben Espa\u00f1a, por ejemplo, la Ley de propiedad intelectual lo encumbra a la categor\u00eda de autor (y autor es, sin duda, de la versi\u00f3n en este caso en lengua castellana)\u00bb (p. 83). Per\u00f2 a Espanya es tradueix a unes quantes lleng\u00fces m\u00e9s que el castell\u00e0, oi?<\/span><\/p>\n

M\u00e9s enll\u00e0 d\u2019aquestes cr\u00edtiques, el llibre \u00e9s un excel\u00b7lent repertori d\u2019opinions, problemes, reflexions i casos pr\u00e0ctics sobre la traducci\u00f3, emeses per una professional prestigiosa amb un bagatge d\u2019experi\u00e8ncia tant perllongat com extens (cal recordar que ha treballat en tots els \u00e0mbits del camp, i no nom\u00e9s en la traducci\u00f3 liter\u00e0ria). Per tant, una lectura molt recomanable per a qui vulgui entendre la professi\u00f3 una mica des de dins.<\/span><\/p>\n

Pere Comellas<\/a>  
\nProfessor d\u2019Estudis Portuguesos de la UB<\/span><\/p>\n

Nota de la redacci\u00f3<\/strong>. Aprofitem aquesta entrada per fer arribar la nostra m\u00e9s cordial enhorabona a Pere Comellas, en ocasi\u00f3 d’haver estat guardonat amb el IV Premi PEN Catal\u00e0 de Traducci\u00f3, per la seva versi\u00f3 catalana de Teoria general de l\u2019oblit<\/em>, de Jos\u00e9 Eduardo Agualusa.
\nhttps:\/\/www.pencatala.cat\/noticia\/pere-comellas-guanya-el-iv-premi-pen-catala-de-traduccio\/<\/a><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

P\u00e9rez de Villar, Amelia. Los enemigos del traductor: elogio y vituperio del oficio. Madrid: F\u00f3rcola,…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-2863","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":false,"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1295,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1295,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2863","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2863"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2863\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4379,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2863\/revisions\/4379"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2863"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2863"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2863"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}