{"id":2867,"date":"2019-09-25T07:25:31","date_gmt":"2019-09-25T05:25:31","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/de-lletres-i-de-formes\/"},"modified":"2026-03-04T14:15:58","modified_gmt":"2026-03-04T13:15:58","slug":"de-lletres-i-de-formes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/de-lletres-i-de-formes\/","title":{"rendered":"De lletres i de formes"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Samara, Timothy. Las formas de las letras: dise\u00f1o tipogr\u00e1fico: pasado, presente y futuro.<\/em> Madrid: Anaya Multimedia, 2019. 240 p. (Espacio de dise\u00f1o). ISBN 978-84-415-4093-4. 29,95 \u20ac.<\/span><\/p>\n

Des que aix\u00f2 de la tipografia, les lletres, els alfabets, etc., est\u00e0 de moda en el nostre entorn cultural, es van publicant un seguit de llibres que pretenen mostrar-nos i explicar-nos, de manera normativa i a vegades fins i tot inici\u00e0tica, els secrets de les formes gr\u00e0fiques. Dins d\u2019aquesta tend\u00e8ncia hem de situar el llibre que pretenem comentar, de Timothy Samara, i que sota el t\u00edtol de Las formas de las letras<\/em> ens mostra, com si fos un text d\u2019autoajuda, els secrets per copsar la forma, m\u00e9s que no pas l\u2019\u00e0nima de l\u2019expressi\u00f3 textual.<\/span><\/p>\n

<\/p>\n

Tot seguit passem a comentar els continguts que ens proporciona. Per fer-ho de manera ordenada, seguirem l\u2019estructura organitzativa i capitular del mateix llibre. Cal dir que l\u2019autor organitza els diversos continguts de manera progressiva, passant d\u2019all\u00f2 m\u00e9s general, com s\u00f3n els aspectes hist\u00f2rics, fins arribar a un darrer cap\u00edtol on es proposen vies de desenvolupament tipogr\u00e0fic de futur.<\/span><\/p>\n

El primer cap\u00edtol, sota el t\u00edtol de \u00abHerencia\u00bb, presenta una s\u00edntesi hist\u00f2rica de l\u2019evoluci\u00f3 dels alfabets des dels primers imperis sumeris i mesopot\u00e0mics fins als nostres dies. No cal dir que els continguts d\u2019aquest apartat s\u00f3n els que es corresponen a la norma general. Hi trobem citats i comentats els esdeveniments m\u00e9s assenyalats en l\u2019evoluci\u00f3 dels sistemes d\u2019escriptura, aix\u00ed com dels moviments culturals que els acollien. Malauradament, en aquesta exposici\u00f3 de referents pret\u00e8rits hi trobem repetits els t\u00f2pics de tota la vida, alguns d\u2019ells ja superats i molts d\u2019altres que mereixerien una revisi\u00f3, especialment des del posicionament de disseny. Aix\u00ed, seria l\u00f2gic que, des dels postulats del disseny, l\u2019autor contempl\u00e9s la problem\u00e0tica gr\u00e0fica des d\u2019all\u00f2 que \u00e9s necessari als usuaris, on els contextos operatius condicionen qualsevol acci\u00f3 en la resoluci\u00f3 de problem\u00e0tiques, ja siguin formals com usuals. <\/span><\/p>\n

Al segon cap\u00edtol, sota el t\u00edtol de \u00abLegados\u00bb, l\u2019autor presenta aquells aspectes de caire formal que han anat confegint un cat\u00e0leg complet de sabers d\u2019ofici. Hi podem trobar classificacions formals, denominacions espec\u00edfiques, conceptes de microtipografia, anunci de fam\u00edlies gr\u00e0fiques o estil\u00edstiques, etc. En definitiva, un ventall molt ampli de conceptes i formes que pretenen ser l\u2019aparador de tot all\u00f2 que un dissenyador gr\u00e0fic ha de saber abans de comen\u00e7ar a produir alfabets. El problema \u00e9s que hi s\u00f3n barrejats conceptes de diverses proced\u00e8ncies manufactureres sense distinci\u00f3 de la seva funcionalitat origin\u00e0ria. Voler destil\u00b7lar un sac de coneixements b\u00e0sics de tipografia sense entrar en la seva funcionalitat de provinen\u00e7a fa complicat comprendre el seu valor conformador alfab\u00e8tic.<\/span><\/p>\n

En la l\u00f2gica expositiva del llibre comentat, el tercer cap\u00edtol, sota el nom de \u00abFundamentos\u00bb, proporciona un nou cat\u00e0leg de preceptes, aquesta vegada perceptius, que s\u2019han de contemplar a l\u2019hora de confeccionar un alfabet. Aix\u00ed, les correccions \u00f2ptiques, els valors subjectius dels \u00abnegres i els blancs\u00bb, les comparacions de taca, direccionalitat dels tra\u00e7os, etc., s\u00f3n els punts tractats. En definitiva, all\u00f2 que la Gestalt preconitza des de les seva normativa. El curi\u00f3s del cas \u00e9s que els sistemes alfab\u00e8tics i les seves compensacions formals s\u00f3n molt anteriors a l\u2019anunci d\u2019aquesta teoria i que bona part d\u2019ella \u00e9s conseq\u00fc\u00e8ncia directa del sentit seq\u00fcencial, compensatori, compositiu, harm\u00f2nic, del text. En qualsevol cas, es podria entendre que, en l\u2019apartat anterior, l\u2019autor ha presentat els elements gr\u00e0fics substancials i en aquest cap\u00edtol ens orienta cap a una adjectivaci\u00f3 subjectiva dels tra\u00e7os gr\u00e0fics i de les seves capacitats combinat\u00f2ries.<\/span><\/p>\n

\u00abEvoluci\u00f3\u00bb es el t\u00edtol d\u2019un nou cap\u00edtol del llibre. Aqu\u00ed la situaci\u00f3 fa un gir de 180 graus. Ara entrem directament a la pr\u00e0ctica projectiva dels alfabets que, segons sembla, s\u2019inicia dibuixant-los i s\u2019acaba en els programes inform\u00e0tics de confecci\u00f3 d\u2019alfabets. El conjunt no deixa de ser el que es correspondria a un manual del \u00abbuen dise\u00f1ador de tipos\u00bb on, des de la presentaci\u00f3 dels estris de dibuix fins a la discreci\u00f3 inform\u00e0tica de les lletres, es marca pas a pas all\u00f2 que s\u2019ha de fer. Se segueix una rutina de caire artesanal on la seq\u00fc\u00e8ncia productiva s\u2019imposa a la disciplin\u00e0ria i especialment a la projectiva. No hem d\u2019oblidar que el disseny promou les accions des del m\u00f3n de les idees. Aquestes han de donar el tret de sortida de qualsevol acci\u00f3 i determinar-ne la finalitat i la finalitzaci\u00f3.<\/span><\/p>\n

El seg\u00fcent cap\u00edtol, \u00abReinvenci\u00f3n\u00bb es correspon novament a la confecci\u00f3 d\u2019un considerable cat\u00e0leg de formes alfab\u00e8tiques que no semblen gaire \u00abcan\u00f2niques\u00bb. De fet podr\u00edem parlar amb molta m\u00e9s precisi\u00f3 si les formes recollides aqu\u00ed les defin\u00edssim com a alfabets de \u00abfantasia\u00bb. De fet, es corresponen exactament a aix\u00f2. Dins de la classificaci\u00f3 de les fam\u00edlies estil\u00edstiques dels alfabets hi trobem un bon calaix que, sota el nom de \u00ablletres de fantasia\u00bb, gaudeixen d\u2019un elevat grau de connotaci\u00f3 gr\u00e0fica. S\u00f3n alfabets que ens poden transportar a camps ic\u00f2nics molt diversos i que tenen en com\u00fa una singularitat formal introspectiva, s\u00f3n aquells que es refereixen a si mateixos en un joc d\u2019emmirallament.   <\/span><\/p>\n

El darrer cap\u00edtol, \u00abVanguardias\u00bb torna a ser un bon cat\u00e0leg que, en aquest cas, recull aquelles formes alfab\u00e8tiques actuals que sembla que seran capaces d\u2019establir tend\u00e8ncia en un futur. De fet, una pretensi\u00f3 justificada si ens referim a la forma per la forma, per\u00f2 falsa si entenem que tots i cadascun dels alfabets existents ho son perqu\u00e8 s\u00f3n les formalitzacions del llenguatge verbal que alhora \u00e9s la materialitzaci\u00f3 del coneixement i de les idees.<\/span><\/p>\n

Presentats i una mica comentats els continguts del llibre, considerem que seria \u00fatil fer uns pocs comentaris de caire general sobre els continguts presentats de Samara.<\/span><\/p>\n

    \n
  1. \n\t\tDurant la lectura del text proposat se\u2019ns obre un gran dubte: no som capa\u00e7os de discernir si estem davant d\u2019un text cient\u00edfic, d\u2019una mala traducci\u00f3 o simplement d\u2019un divertimento<\/em> de l\u2019autor. El que \u00e9s evident \u00e9s que la terminologia emprada est\u00e0 molt lluny del que fora desitjable en un text amb certa voluntat de ser referent i formatiu.<\/span><\/li>\n<\/ol>\n

    \u00c9s clar que actualment, amb l\u2019\u00fas de les tecnologies inform\u00e0tiques, estem assistint a una colonitzaci\u00f3 terminol\u00f2gica en tots els camps de l\u2019activitat humana, tamb\u00e9 en l\u2019espai de la gr\u00e0fica. Per\u00f2 aix\u00f2 no vol dir que haguem de \u00abcombregar amb rodes de mol\u00ed\u00bb. Considerem que els traductors de text especialitzat haurien de con\u00e8ixer en profunditat la terminologia pr\u00f2pia de l\u2019ofici o de la disciplina de disseny gr\u00e0fic, no solament per fer unes traduccions \u00f2ptimes sin\u00f3 tamb\u00e9 per suplir la falta de formaci\u00f3 de molts dels autors. No hem d\u2019oblidar que l\u2019important aqu\u00ed es l\u2019usuari, el lector, l\u2019\u00fanic amb valor real, personal i de mercat. <\/span><\/p>\n

      \n
    1. \n\t\tLa proposta de Samara \u00e9s un text molt il\u00b7lustrat, que no vol dir que sigui il\u00b7lustratiu, ja que la mateixa quantitat i qualitat de les imatges, la seva composici\u00f3 i compaginaci\u00f3, confonen, en moltes ocasions, la voluntat divulgadora del llibre. Cal dir que probablement aix\u00f2 nom\u00e9s sigui el reflex de la pol\u00edtica editorial, molt comuna en l\u2019actualitat, on menys text i m\u00e9s imatges assegura l\u2019\u00e8xit de vendes.<\/span><\/li>\n<\/ol>\n

      No deixa de ser un reconeixement expl\u00edcit de la realitat que ens toca viure, on la narraci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica, la paraula en si, ha perdut tot el valor expressiu, perqu\u00e8 b\u00e0sicament estem en una societat on la interpretaci\u00f3 lliure no interessa ning\u00fa. \u00c9s preferible la seguretat de la \u00abforma ic\u00f2nica\u00bb, on es veu el que veu, sense matisos ni possibles especulacions.   <\/span><\/p>\n

        \n
      1. \n\t\tNo estem segurs dins de quina definici\u00f3 tipol\u00f2gica hem d\u2019ubicar l\u2019edici\u00f3 comentada. No \u00e9s un manual estricte de disseny de tipus, tampoc estem davant d\u2019un text divulgatiu, ni tan sols podem considerar la possibilitat que la proposta sigui un vadem\u00e8cum per a professionals del ram. Potser la millor concepci\u00f3 del conjunt d\u2019aportacions es correspondria a la de \u00abcat\u00e0leg il\u00b7lustrat\u00bb d\u2019all\u00f2 que gira al voltant de l\u2019entorn de la lletra i les seves possibles aplicacions.<\/span><\/li>\n<\/ol>\n
          \n
        1. \n\t\tCal recordar que, dins dels entorns de creaci\u00f3 pl\u00e0stica, on s\u2019inclou el disseny gr\u00e0fic, i en conseq\u00fc\u00e8ncia els diversos aspectes alfab\u00e8tics, s\u2019ent\u00e9n que la forma sempre es la conseq\u00fc\u00e8ncia contenidora d\u2019una idea, d\u2019un projecte. Les formes sempre s\u00f3n adjectives, mai substantives, de manera que parlar de formalitzaci\u00f3 sense una definici\u00f3 expl\u00edcita de l\u2019espai te\u00f2ric i\/o disciplinari on es defineix la seva plasmaci\u00f3, \u00e9s deixar coixa la pr\u00f2pia definici\u00f3 i exist\u00e8ncia de la \u00abforma\u00bb. La forma per la forma \u00e9s una absurditat.<\/span><\/li>\n<\/ol>\n
            \n
          1. \n\t\tEn la mateixa l\u00ednia, tamb\u00e9 fora bo comentar que \u00e9s molt arriscat posar dins d\u2019un mateix sac les m\u00faltiples formalitzacions alfab\u00e8tiques obtingudes per diverses tecnologies i diferents interessos comunicatius. El manuscrit, la cal\u00b7ligrafia, la tipografia en plom, la fotocomposici\u00f3, la dactilocomposici\u00f3, la inform\u00e0tica, etc., s\u00f3n en ells mateixos mons autodefinidors tant de la forma com de les seq\u00fc\u00e8ncies, processos i metodologies espec\u00edfiques que defineixen el seu valor expressiu. Conceptualment i disciplin\u00e0riament s\u00f3n antag\u00f2nics la cal\u00b7ligrafia i la tipografia en plom, per\u00f2 no aix\u00ed la cal\u00b7ligrafia amb el disseny digital. \u00c9s m\u00e9s, podr\u00edem dir que, a difer\u00e8ncia de la primera parella, el segon binomi est\u00e0 tallat pel mateix patr\u00f3, aix\u00f2 s\u00ed, amb les seves peculiaritats i els seus atributs. En conseq\u00fc\u00e8ncia, no es poden posar en pla d\u2019igualtat formes, processos, metodologies, rutines, etc., com pret\u00e9n l\u2019autor.<\/span><\/li>\n<\/ol>\n
              \n
            1. \n\t\tNo es pot oblidar mai que un alfabet \u00e9s un sistema de relacions que van molt m\u00e9s enll\u00e0 de la pr\u00f2pia estructuraci\u00f3 formal, i si es vol, org\u00e0nica. Hi trobem diversos nivells d\u2019aproximaci\u00f3: funcional, narratiu, usual, etc., i fins i tot, aquells de caire sensible que fora de qualsevol racionalitzaci\u00f3, els dona una lectura. Una lectura pr\u00f2pia que \u00e9s subsidi\u00e0ria a la proposada per la ling\u00fc\u00edstica i en conseq\u00fc\u00e8ncia solament evident en el seu \u00fas i no en la seva pres\u00e8ncia. La forma.     <\/span><\/li>\n<\/ol>\n

              En resum i ja per finalitzar.<\/span><\/p>\n

              Creiem que el llibre comentat \u00e9s una conseq\u00fc\u00e8ncia l\u00f2gica dels desenvolupaments de la cultura material en qu\u00e8 estem submergits, on l\u2019element important de relaci\u00f3 \u00e9s la fa\u00e7ana, l\u2019embolcall, i no pas els continguts. Amb tot, cal dir que \u00e9s un bon text de divulgaci\u00f3 d\u2019una disciplina projectiva que ens ha perm\u00e8s sustentar diverses civilitzacions i que sens dubte continuar\u00e0 consolidant una evoluci\u00f3 social i cultural futures.<\/span><\/p>\n

              Dr. Enric Tormo Ballester
              \n\tCatedr\u00e0tic de Tecnologia del Disseny, Facultat de Belles Arts de la UB<\/a><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

              Samara, Timothy. Las formas de las letras: dise\u00f1o tipogr\u00e1fico: pasado, presente y futuro. Madrid: Anaya…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","_seopress_robots_follow":"","_seopress_robots_imageindex":"","_seopress_robots_snippet":"","_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_robots_breadcrumbs":"","_seopress_robots_freeze_modified_date":"","_seopress_robots_custom_modified_date":"","_seopress_robots_canonical":"","_seopress_social_fb_title":"","_seopress_social_fb_desc":"","_seopress_social_fb_img":"","_seopress_social_fb_img_attachment_id":0,"_seopress_social_fb_img_width":0,"_seopress_social_fb_img_height":0,"_seopress_social_twitter_title":"","_seopress_social_twitter_desc":"","_seopress_social_twitter_img":"","_seopress_social_twitter_img_attachment_id":0,"_seopress_social_twitter_img_width":0,"_seopress_social_twitter_img_height":0,"_seopress_redirections_value":"","_seopress_redirections_enabled":"","_seopress_redirections_enabled_regex":"","_seopress_redirections_logged_status":"","_seopress_redirections_param":"","_seopress_redirections_type":0,"_seopress_analysis_target_kw":"","_seopress_news_disabled":"","_seopress_video_disabled":"","_seopress_video":[],"_seopress_pro_schemas_manual":[],"_seopress_pro_rich_snippets_disable_all":"","_seopress_pro_rich_snippets_disable":[],"_seopress_pro_schemas":[],"inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-2867","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":false,"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1338,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1338,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2867","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2867"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2867\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4383,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2867\/revisions\/4383"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2867"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2867"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2867"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}