{"id":2883,"date":"2019-07-08T06:01:32","date_gmt":"2019-07-08T04:01:32","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/llegir-o-morir-una-nova-defensa-de-la-lectura\/"},"modified":"2026-03-04T14:16:00","modified_gmt":"2026-03-04T13:16:00","slug":"llegir-o-morir-una-nova-defensa-de-la-lectura","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/llegir-o-morir-una-nova-defensa-de-la-lectura\/","title":{"rendered":"Llegir o morir. Una nova defensa de la lectura"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Mart\u00ednez Ca\u00f1adas, Evelio. Por qu\u00e9 leer todav\u00eda<\/em><\/a> [en l\u00ednia]: lectura, cultura, racionalidad.<\/em> Amazon Media, 2019. 93 p. 3 \u20ac llibre electr\u00f2nic.<\/span><\/p>\n

\u00abViure sense llegir \u00e9s perill\u00f3s, perqu\u00e8 obliga a conformar-se amb la vida\u00bb
\n\tMichel Houellebecq a Plataforma <\/em>(Emp\u00faries: Anagrama, 2002)<\/span><\/p>\n

Per qu\u00e8 hem de llegir? T\u00e9 efectes saludables, la lectura? Ens fa millors persones? A l\u2019escola aprenem a llegir perqu\u00e8 l\u2019alfabetitzaci\u00f3 \u00e9s b\u00e0sica per a la vida moderna, d\u2019acord, per\u00f2 cal seguir fent-ho despr\u00e9s? \u00c9s tan important la lectura com diuen? Som millors i m\u00e9s llestos si llegim m\u00e9s? Preguntes com aquestes s\u00f3n algunes de les que planteja Evelio Mart\u00ednez Ca\u00f1ada al llibre <\/span>Por qu\u00e9 leer todav\u00eda<\/em>. En aquest recull d\u2019articles, les respostes a aquestes q\u00fcestions i d\u2019altres aporten sentit com\u00fa i una mirada l\u00facida al debat entre fonamentalistes lectors i esc\u00e8ptics i planteja arguments per a una nova defensa de la lectura.<\/span><\/p>\n

<\/p>\n

Evelio enceta el seu discurs amb un cap\u00edtol on mostra les seves idees principals entorn de la lectura i la cultura, on formula la seva tesi, l\u2019eix vertebral del text: per qu\u00e8 \u00e9s important llegir. Allunyat de plantejaments benintencionats per\u00f2 d\u2019una ingenu\u00eftat vergonyant, que s\u2019han produ\u00eft en els darrers anys, des de l\u2019escola o des dels diversos plans de lectura recurrents de cada nou govern de la Generalitat: llegir ens fa m\u00e9s lliures, millors persones, ens canvia la vida, etc. Davant d\u2019aquestes alegres afirmacions han sorgit assajos que q\u00fcestionen aquests discursos i incl\u00fas la utilitat de la lectura.<\/span><\/p>\n

L\u2019autor, doncs, defensa un sa escepticisme davant d\u2019aquestes sent\u00e8ncies triomfalistes de la lectura, sense caure en \u00abpapanatismes\u00bb. La justa mesura, la tercera via. Hi trobem a faltar, per\u00f2, m\u00e9s exemples d\u2019aquests autors esc\u00e8ptics, at\u00e8s que en tot moment ens movem en el terreny filos\u00f2fic i el de la reflexi\u00f3 i en alguns casos faltaria m\u00e9s concreci\u00f3. Val a dir que al final de cada cap\u00edtol ens ajuda a ampliar els coneixements amb bibliografia molt \u00fatil sobre temes plantejats. Els autors i intel\u00b7lectuals que hi apareixen s\u00f3n tots d\u2019actualitat. Aix\u00ed, el llibre esdev\u00e9 una eina \u00fatil i did\u00e0ctica, i ajuda a estar al dia, a professionals que tenen una vinculaci\u00f3 amb el m\u00f3n de la lectura i la cultura, com poden ser bibliotecaris i llibreters.<\/span><\/p>\n

A la pregunta de si la lectura pot ajudar al desenvolupament de la intel\u00b7lig\u00e8ncia o no, apunta investigacions que relacionen aquesta millora amb factors ambientals (alimentaci\u00f3, sanitat, per\u00f2 tamb\u00e9, \u00e9s clar, educaci\u00f3, on la lectura t\u00e9 un paper destacat), m\u00e9s que amb les capacitats innates, at\u00e8s que s\u2019ha demostrat que la intel\u00b7lig\u00e8ncia dep\u00e8n tamb\u00e9 en gran mesura de la gen\u00e8tica (factor G). Per exemple, el 2014, una investigaci\u00f3 amb dos bessons id\u00e8ntics gen\u00e8ticament demostrava que el que tenia m\u00e9s habilitats lectores adquirides era m\u00e9s h\u00e0bil intel\u00b7lectualment. Llegir no sempre ens fa m\u00e9s llestos o millors persones, ni ens assegura la prosperitat, per\u00f2 hi ajuda.<\/span><\/p>\n

Un altre dels t\u00f2pics al voltant de la lectura \u00e9s aquell que diu que les novel\u00b7les ens permeten posar-nos en el lloc de l\u2019altre m\u00e9s f\u00e0cilment. Cert, per\u00f2 a la q\u00fcesti\u00f3 de si la lectura afavoreix un augment de l\u2019empatia, l\u2019autor esmenta alguns estudis que aix\u00ed ho afirmen i es planteja si aix\u00f2 ens fa millors persones. Defensa que no sempre l\u2019empatia ha de ser vista com un aspecte positiu: un exc\u00e9s pot tenir efectes perversos, com sentir m\u00e9s empatia per persones atractives o per aquelles que s\u00f3n del nostre grup \u00e8tnic o nacional i no empatitzar amb aquells que s\u00f3n m\u00e9s diferents.<\/span><\/p>\n

Evelio tamb\u00e9 recorda, seguint aquesta l\u00ednia esc\u00e8ptica dels beneficis de la lectura, que hi ha hagut un bon nombre d\u2019escriptors i intel\u00b7lectuals que han mostrat un comportament moral reprovable o, fins i tot, criminal. Ser un bon lector i un consumidor vora\u00e7 de cultura no implica esdevenir bona persona. I aqu\u00ed arribar\u00edem, com Xavier Melero, advocat de Joaquim Forn a les conclusions del judici del Proc\u00e9s, a la trampa de la Llei de Godwin, a l\u2019extrem del cas del r\u00e8gim nazi i el seu amor per la cultura. Un arbre immens que pot tapar-nos el bosc. L\u2019ambival\u00e8ncia pr\u00f2pia de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 comporta exemples d\u2019aquesta disparitat pels segles dels segles. Tot i aix\u00f2, afirma Evelio, hem experimentat un progr\u00e9s moral en la nostra hist\u00f2ria humana i la lectura hi est\u00e0 molt relacionada. L\u2019aposta, en tot moment, ha de seguir essent el foment de la lectura.<\/span><\/p>\n

Cada cop m\u00e9s, la lectura com a passatemps t\u00e9 rivals poderosos, com la televisi\u00f3 o Internet. Evelio considera que aquests mitjans no s\u2019han de demonitzar, que tamb\u00e9 aporten coses bones\u2026 B\u00e9, en tot cas, argumenta que aquest desprestigi prov\u00e9 d\u2019un cert elitisme cultural; l\u2019educaci\u00f3 no implica un amor pel llibres i la lectura i matisa que no hem d\u2019identificar llegir nom\u00e9s amb llegir novel\u00b7les, sin\u00f3 que el fet de llegir abasta un ampli ventall de tipus de lectures. Amb la crisi de 2008 hem vist un gran nombre d\u2019aturats amb un llarg expedient acad\u00e8mic i a la vegada un bon nombre de famosos amb cert estatus social, gr\u00e0cies al sol fet d\u2019apar\u00e8ixer a la televisi\u00f3, sense que la lectura hagi estat un factor determinant per aconseguir-ho. Evelio aconsella seguir apostant per l\u2019educaci\u00f3 i la lectura com a inversions m\u00e9s segures de progr\u00e9s. Un progr\u00e9s material que, segons l\u2019autor, tamb\u00e9 est\u00e0 lligat a un progr\u00e9s moral:<\/span><\/p>\n

\u00abLes societats que basen part del seu progr\u00e9s en l\u2019educaci\u00f3 i en la lectura fan m\u00e9s possible que les nostres condicions de vida millorin.\u00bb<\/span><\/p>\n

Dins del mar de possibilitats lectores, impulsat pel tsunami digital que experimentem avui dia, hi ha una pr\u00e0ctica que des de fa uns anys sembla agafar volada: la prescripci\u00f3 cultural. Un renaixement, segons Evelio, impulsat per llibreries, biblioteques p\u00fabliques i podem afegir-hi tamb\u00e9 el postgrau de Prescripci\u00f3 Lectora de la Facultat de Biblioteconomia i Documentaci\u00f3 de la Universitat de Barcelona, que porta ja tres edicions. Tot i aquesta empenta, encara queda molt cam\u00ed per rec\u00f3rrer. Segons un estudi realitzat per la Federaci\u00f3n de Gremios de Editores de Espa\u00f1a,<\/span>[1]<\/a> ni els bibliotecaris, ni les llibreries s\u00f3n els principals prescriptors. Quan els lectors busquen recomanacions, el 52,7 % es decanten pels amics, familiars i companys; per les xarxes socials, el 25,6 %; per les llibreries, el 5,5 %, i per les biblioteques, el 3,1 % (!). La majoria confia m\u00e9s en la gent propera, amics i coneguts. Evelio afirma que la desconfian\u00e7a cap a l\u2019intermediador cultural est\u00e0 tan estesa que creiem m\u00e9s en les recomanacions d\u2019algoritmes impersonals i la seva l\u00f2gica matem\u00e0tica, que en el criteri hum\u00e0. El mateix autor, al llarg del llibre, mira de destriar els motius m\u00e9s potents al voltant d\u2019aquest escepticisme prescriptor. Una de les apostes actuals que agafa m\u00e9s rellev\u00e0ncia per a potenciar aquesta pr\u00e0ctica \u00e9s la de la figura del \u00abcontent curator\u00bb, un especialista prescriptor que dona sentit al contingut que ja existeix, que tria all\u00f2 m\u00e9s rellevant. Davant l\u2019allau de propostes i informaci\u00f3, fer de sed\u00e0s de qualitat i inter\u00e8s. El mateix Evelio t\u00e9 un volum dedicat a aquest tema: <\/span>Curaci\u00f3n de contenidos para bibliotecas<\/em> (UOC, 2017).  <\/span><\/p>\n

Podem distingir, per\u00f2, entre productes culturals bons i dolents? Pierre Bourdieu<\/strong> afirma que el que anomenem \u00abbon gust\u00bb no \u00e9s res m\u00e9s que el reflex d\u2019una lluita social per l\u2019estatus. Una dominaci\u00f3 cultural, on la classe dominant decideix qu\u00e8 \u00e9s bo i qu\u00e8 no. Owen Jones,<\/strong> a la seva obra Chavs: the demonization of the working class<\/em> (Verso Books, 2011), denuncia com la classe dirigent del Regne Unit promou un proc\u00e9s de desprestigi de la classe obrera, per acabar justificant desigualtats socials i econ\u00f2miques, si els rics s\u00f3n rics \u00e9s perqu\u00e8 tenen m\u00e9s capacitats i qualitats per ser-ho. Els mitjans de comunicaci\u00f3 tamb\u00e9 perpetuen estigmes i prejudicis cap als m\u00e9s d\u00e8bils. Els plantejaments de Jones, afirma Evelio, han tingut una excel\u00b7lent acollida entre l\u2019esquerra pol\u00edtica i ho compara amb la situaci\u00f3 espanyola. Els nostres chavs<\/em> serien els \u00abxonis\u00bb. La premsa rosa, el regueton, la literatura rom\u00e0ntica… estan per sota de l\u2019alta cultura?<\/span><\/p>\n

\u00abLa distinci\u00f3 entre alta cultura i cultura popular \u00e9s un prejudici derivat del proc\u00e9s de desprestigi de les classes populars\u00bb.<\/span><\/p>\n

Existeix tamb\u00e9 un cert paternalisme de l\u2019esquerra elitista per educar i imposar uns judicis est\u00e8tics a bona part de la classe treballadora. Els missatges que emet el capitalisme contemporani s\u00f3n de consum, luxe, promiscu\u00eftat, el poder del diner, la viol\u00e8ncia… Una constant als v\u00eddeos musicals <\/span>mainstream<\/em> com els de Beyonc\u00e9, Shakira o Rosal\u00eda, que s\u00f3n cultura popular, per\u00f2 actuen com a mitjancers dels missatges propis de la cultura dominant i els seus valors. Caldria, doncs, criticar i examinar tamb\u00e9 aquesta cultura popular.<\/span><\/p>\n

Un altre argument contra la prescripci\u00f3 \u00e9s el de la p\u00e8rdua de confian\u00e7a dels experts. Aquests, amb l\u2019arribada del postmodernisme dels anys vuitanta, van ser molt cr\u00edtics amb productes culturals ara valorats. Com apreciem nosaltres aquests productes? Per exemple, el Quadrat negre <\/em>(1915) de Mal\u00e8vitx, que ens pot semblar simplista, amaga intencions m\u00e9s complexes. L\u2019artista esperava que el cervell de l\u2019espectador intent\u00e9s racionalitzar la pintura i hi trob\u00e9s un significat m\u00e9s enll\u00e0 de les aparences. Com afirma Will Gompertz, si s\u2019aconsegueix escapar de la ment inconscient es pot ser capa\u00e7 de veure que l\u2019artista hi presenta el cosmos sencer i tota la vida que hi cont\u00e9. Per a aix\u00f2 cal entrenament i con\u00e8ixer el context hist\u00f2ric i cultural on es produeix l\u2019obra. Tot el que coneixem d\u2019un producte cultural pot influir en el que ens agrada i el que no, a m\u00e9s d\u2019altres factors, com la dominaci\u00f3 social (Bourdieu) o l\u2019orgull grupal (Jones).<\/span><\/p>\n

Per fer una cr\u00edtica o una prescripci\u00f3 raonada cal erudici\u00f3, m\u00e9s enll\u00e0 del \u00abm\u2019agrada\u00bb o no. Evelio adverteix que la prescripci\u00f3 no ha d\u2019entendre\u2019s com una imposici\u00f3 del criteri del prescriptor, els arguments en contra tenen la seva ra\u00f3 de ser, per\u00f2 no s\u00f3n definitius.<\/span><\/p>\n

\u00c9s interessant tamb\u00e9 quan Evelio reflexiona sobre el coneixement i l\u2019\u00fas intensiu d\u2019Internet, de les xarxes socials, de com incrementa la banalitat, de com hem passat de consumidors passius a productors actius, amb quantitats ingents d\u2019informaci\u00f3. Tanta informaci\u00f3 ens fa m\u00e9s intel\u00b7ligents? En qui hem de creure o confiar? Aquesta immediatesa a l\u2019acc\u00e9s a la informaci\u00f3 pot fer que les dades semblin m\u00e9s importants que les interpretacions (Daniel lnnerarity<\/strong>). Un greu error, si no coneixem el context, ni sabem interpretar les dades, no serveixen. S\u00f3n infoxicaci\u00f3.<\/em> La millor manera de potenciar la comprensi\u00f3 lectora i superar aquesta barrera, seria expandir el coneixement i el vocabulari ensenyant tamb\u00e9 continguts de mat\u00e8ries, com hist\u00f2ria, ci\u00e8ncia\u2026, com diu la pedagoga Inger Enkvist<\/strong>, \u00abper a qui no sap res, Google no serveix de res\u00bb.<\/span><\/p>\n

En un altre dels cap\u00edtols del llibre, Evelio avisa que si defensem el dret que cadasc\u00fa es cre\u00ef el seu propi gust i criteri, aleshores tots els gustos s\u00f3n no-criticables. Si critiquem pautes de consum perqu\u00e8 s\u00f3n err\u00f2nies, no estem a favor que cadasc\u00fa cre\u00ef el seu propi gust, Evelio l\u2019anomena la fal\u00b7l\u00e0cia l\u00f2gica del gust. A l\u2019abril de 2019, va aixecar polseguera el cas de l\u2019Escola T\u00e0ber de Barcelona, on es van retirar 200 contes infantils en considerar-los t\u00f2xics. Biblioteques de Barcelona va convocar una jornada perqu\u00e8 serv\u00eds de marc de reflexi\u00f3 i debat al voltant d\u2019aquest tema amb professionals de diferents sectors: bibliotecaris, educadors, fam\u00edlies, autors, narradors, editors, il\u00b7lustradors, llibreters\u2026 La nostra feina hauria de ser donar les eines per fer lectures cr\u00edtiques, mai hauria de ser censurar les obres.<\/span><\/p>\n

Per acabar, us recomano la lectura del llibre, on trobareu aquestes i d\u2019altres idees, m\u00e9s desenvolupades, amb un estil cr\u00edtic, amb reflexions interessants, amb refer\u00e8ncies a diversos autors que no he esmentat per no allargar-me massa… De fet, el que resulta m\u00e9s interessant \u00e9s llegir el text de l\u2019Evelio, no pas aquesta ressenya. Que d\u2019aix\u00f2 es tracta, de llegir, de triar la pastilla vermella de Matrix per arribar al fons de tot, al coneixement; la blava, no, aquesta \u00e9s la de la comoditat, la que permet viure en la ignor\u00e0ncia sense maldecaps. Per\u00f2, com a la citaci\u00f3 inicial de Houellebecq i com a la de Faulkner, \u00abentre el no-res i el dolor, escullo el dolor\u00bb, es tracta de triar entre llegir i viure m\u00e9s o no llegir i no viure, morir. Viure sense llegir \u00e9s viure menys. Qu\u00e8 trieu vosaltres?<\/span><\/p>\n

David Figarola P\u00e1mpano
\n\tBiblioteca de Palafrugell<\/a><\/span><\/p>\n

\n
\n
\n

[1]<\/a> H\u00e1bitos de lectura y compra de libros en Espa\u00f1a 2018.<\/em> Madrid: Federaci\u00f3n de Gremios de Editores de Espa\u00f1a, 2019.<\/span><\/p>\n<\/p><\/div>\n<\/div>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Mart\u00ednez Ca\u00f1adas, Evelio. Por qu\u00e9 leer todav\u00eda [en l\u00ednia]: lectura, cultura, racionalidad. Amazon Media, 2019….<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":3491,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","_seopress_robots_follow":"","_seopress_robots_imageindex":"","_seopress_robots_snippet":"","_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_robots_breadcrumbs":"","_seopress_robots_freeze_modified_date":"","_seopress_robots_custom_modified_date":"","_seopress_robots_canonical":"","_seopress_social_fb_title":"","_seopress_social_fb_desc":"","_seopress_social_fb_img":"","_seopress_social_fb_img_attachment_id":0,"_seopress_social_fb_img_width":0,"_seopress_social_fb_img_height":0,"_seopress_social_twitter_title":"","_seopress_social_twitter_desc":"","_seopress_social_twitter_img":"","_seopress_social_twitter_img_attachment_id":0,"_seopress_social_twitter_img_width":0,"_seopress_social_twitter_img_height":0,"_seopress_redirections_value":"","_seopress_redirections_enabled":"","_seopress_redirections_enabled_regex":"","_seopress_redirections_logged_status":"","_seopress_redirections_param":"","_seopress_redirections_type":0,"_seopress_analysis_target_kw":"","_seopress_news_disabled":"","_seopress_video_disabled":"","_seopress_video":[],"_seopress_pro_schemas_manual":[],"_seopress_pro_rich_snippets_disable_all":"","_seopress_pro_rich_snippets_disable":[],"_seopress_pro_schemas":[],"inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-2883","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":["https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-content\/uploads\/2019\/07\/coberta_por_que_leer.jpg",314,500,false],"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1342,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1342,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2883","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2883"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2883\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4399,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2883\/revisions\/4399"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3491"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2883"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2883"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2883"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}