{"id":2894,"date":"2019-05-29T10:00:08","date_gmt":"2019-05-29T08:00:08","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/la-biblioteca-en-llamas\/"},"modified":"2026-03-04T14:16:01","modified_gmt":"2026-03-04T13:16:01","slug":"la-biblioteca-en-llamas","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/la-biblioteca-en-llamas\/","title":{"rendered":"\u00abLa biblioteca en llamas\u00bb"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Orlean, Susan. La biblioteca en llamas: historia de un mill\u00f3n de libros quemados y del hombre que encendi\u00f3 la cerilla. <\/em>Trad., Juan Trejo. Barcelona: Temas de Hoy, 2019. 398 p. ISBN 978-84-9998-722-4. 20 \u20ac en paper, 11,99 \u20ac llibre electr\u00f2nic.<\/span><\/p>\n

El 29 d’abril de 1986, la Biblioteca Central de Los Angeles es va incendiar: es van cremar prop de 400.000 llibres i uns altres 700.000 van quedar malmesos a causa del foc o de l’aigua utilitzada per extingir les flames. Tots els indicis apuntaven en la mateixa direcci\u00f3: havia estat un incendi provocat. Per\u00f2 el m\u00f3n sencer, literalment, no va fer-ne gaire cas: aquell dia tothom estava m\u00e9s pendent de l’explosi\u00f3 que havia tingut lloc a la planta nuclear a Txern\u00f2bil.<\/span><\/p>\n

<\/p>\n

La periodista Susan Orlean, reconeguda pels seus reportatges a la revista The New Yorker<\/em> o per l’adaptaci\u00f3 cinematogr\u00e0fica d’un dels seus treballs, El ladr\u00f3n de orqu\u00eddeas<\/em> (Anagrama, 2001), no ens fa suposar, a priori, que sigui una persona desinformada del que passa o ha passat al seu pa\u00eds, per aix\u00f2 sobta que no va ser fins que es va mudar a Los Angeles, i que la seva filla havia de redactar un treball escolar sobre qu\u00e8 es fa a una biblioteca, que Orlean no es va assabentar que la biblioteca s’havia cremat ja feia quasi 30 anys.<\/span><\/p>\n

Orlean, a La biblioteca en llamas,<\/em> es podria haver limitat a descriure com va ser aquell 29 d’abril: com van obrir la biblioteca a les 10 del mat\u00ed com cada dia; com, cap a les 11, es va veure un primer fil de fum; com els bibliotecaris i usuaris van sortir de l’edifici sense donar-li import\u00e0ncia perqu\u00e8 les alarmes ja havien fallat m\u00e9s d’un cop; quin fou el cam\u00ed de les flames arrasant els prestatges (\u00abse asaron los libros de cocina\u00bb); com un noi molt ros i amb molt de serrell va sortir corrents i va topar amb una dona gran; com eren de transparents les flames, segons va descriure el cap de bombers… i podria haver continuat amb la investigaci\u00f3 posterior per cercar el pir\u00f2man. I tot aix\u00f2 ho fa. Per\u00f2 Orlean no es queda aqu\u00ed. Perqu\u00e8 aquest llibre \u00e9s, des de la primera p\u00e0gina, una constant recerca d’absolutament tot el que era i \u00e9s en l’\u00f2rbita (no nom\u00e9s f\u00edsica) de la Biblioteca de Los Angeles.<\/span><\/p>\n

Ja he dit que l’espurna que permet saber a Orlean que hi ha haver un incendi fou entrar a la biblioteca amb la seva filla: com una magdalena proustiana, l’autora rememora les moltes vegades que ella va fer el mateix amb la seva mare, i com fou la seva mare qui va inculcar-li l’amor als llibres i a l’edifici de la biblioteca de Cleveland. I aquests elements, llavors, podrien fer d\u2019aquesta obra un llibre ensucrat sobre l’amor als llibres, per\u00f2 ho \u00e9s i no ho \u00e9s, perqu\u00e8 de \u00absucre\u00bb no n’hi ha, per\u00f2 d’amor, s\u00ed, i Orlean sap que, per parlar i transmetre aquest amor, cal anar encara m\u00e9s enll\u00e0.<\/span><\/p>\n

Amb la curiositat de voler saber m\u00e9s del lloc on s’ha mudat, el llibre \u00e9s tant una exploraci\u00f3 hist\u00f2rica de la ciutat de Los Angeles i de la Biblioteca Central, com l’an\u00e0lisi de com els canvis i evolucions en una afecten en l’altra i viceversa. \u00c9s molt interessant saber, per exemple, com l’actual edifici (\u00abde tan solo ocho plantas\u00bb) no va ser sempre la seu de la biblioteca, ja que durant molt de temps la seu va ser ocupada per un centre comercial; o con\u00e8ixer la cronologia dels directors de la biblioteca, on destacaren les directores Mary Foy (que nom\u00e9s tenia divuit anys quan es va encarregar de la direcci\u00f3), Tessa Keslo o Mary L. Jones: tres directores que van establir les bases per a la modernitzaci\u00f3 racional i pragm\u00e0tica de la biblioteca, aplicant la gratu\u00eftat per fer-se el carnet, van reduir l’edat d’entrada o implementaren la universalitzaci\u00f3 de g\u00e8neres. I tamb\u00e9 cal destacar el que fou segurament el director m\u00e9s exc\u00e8ntric que ha tingut mai la biblioteca (i potser, cap altra biblioteca): Charles Fletcher Lummis, un home que escrivia poemes en fulles d’arbre o que preferia rec\u00f3rrer tot el pa\u00eds a peu abans que seure en un despatx. I no \u00e9s pas una exageraci\u00f3: va rec\u00f3rrer a peu bona part dels Estats Units, un altre cop, quan va ser cridat per dirigir la biblioteca de Los Angeles.<\/span><\/p>\n

Per\u00f2 aquest llibre no \u00e9s nom\u00e9s un viatge al passat. Tamb\u00e9 \u00e9s una an\u00e0lisi de com funciona avui dia la xarxa de biblioteques de la ciutat i els problemes que ha d’afrontar. Aquesta part far\u00e0 les del\u00edcies dels usuaris i dels treballadors de les biblioteques d’arreu del m\u00f3n: per una banda, els usuaris sabran que el\/la seu\/va bibliotecari\/\u00e0ria habitual fa molt m\u00e9s del que es podia imaginar, perqu\u00e8 les tasques s\u00f3n semblants (tot i que les xifres a Los Angeles s\u00f3n exageradament grans si les comparem, per exemple, amb la Xarxa de Biblioteques de la Diputaci\u00f3 de Barcelona, que s\u00f3n les que conec de primera m\u00e0),[1]<\/a> i els problemes s\u00f3n pr\u00e0cticament els mateixos; per l’altra banda, els bibliotecaris reconeixeran i sabran que no estan sols, i que poden fer xarxa per unir esfor\u00e7os, idees i trobar solucions.<\/span><\/p>\n

I qu\u00e8 s’hi diu sobre la investigaci\u00f3 de l’incendi provocat del 29 d’abril de 1986? Doncs coneixerem en Harry Peak. O potser no l’arribarem a con\u00e8ixer. \u00c9s el contrapunt d’aquest llibre-reportatge: totes les altres parts del llibre estan detallades, fins al punt que podria dir-se que la resta de cap\u00edtols s\u00f3n com les antigues targetes de biblioteca, tot ben catalogat i sense deixar res a l’especulaci\u00f3, per\u00f2 els referents a Harry Peak no s\u00f3n i no poden ser aix\u00ed perqu\u00e8 Harry Peak era incatalogable. Tothom sabia com era i, a la vegada, ning\u00fa no ho sabia. Et podia dir la veritat mentre et mentia. Et podia mentir mentre et deia la veritat. Els cap\u00edtols que Orlean li dedica permeten no nom\u00e9s fer-nos una idea de com era Peak, tamb\u00e9 ens permeten saber com era la ciutat per on es movia i, de retruc, com era la biblioteca.<\/span><\/p>\n

Pel que fa a l’estructura del llibre, tinc la impressi\u00f3 que \u00e9s una mica ca\u00f2tica o, almenys, ho \u00e9s en una primera lectura, ja que no es segueix un ordre aparent: la majoria de cap\u00edtols no continuen amb el que s’explica en l’immediatament anterior, sin\u00f3 que sovint s\u00f3n salts enrere (<\/span>flashbacks<\/em>) del que s’explicar\u00e0 al seg\u00fcent (per exemple, una s\u00e8rie de cap\u00edtols \u00e9s aix\u00ed: en el primer, s’explica a qu\u00e8 es dedicaven les bibliotec\u00e0ries fa m\u00e9s de 100 anys, en el seg\u00fcent, s’explica a qu\u00e8 es dedicaven durant la d\u00e8cada dels vuitanta i, finalment, s’explica a qu\u00e8 es dediquen actualment), i la resta de cap\u00edtols tracten detalls sobre la investigaci\u00f3 de l’incendi i en Peak, moments hist\u00f2rics en els quals s’han cremat llibres i biblioteques (de manera provocada o no), o opinions i experi\u00e8ncies personals d’Orlean. En aquest sentit, \u00e9s especialment curi\u00f3s quan Orlean, periodista de ra\u00e7a, es proposa cremar un llibre, per tal de veure amb els seus ulls com \u00e9s, i els problemes \u00e8tics i morals que sorgeixen pel fet d’haver d’elegir conscientment un llibre per cremar-lo, perqu\u00e8 no nom\u00e9s hi ha l’amor que sent per l’objecte llibre, sin\u00f3 perqu\u00e8 tamb\u00e9 remet als incendis de llibres realitzats per r\u00e8gims opressors arreu del planeta al llarg de la hist\u00f2ria. Deixar\u00e9 a la imaginaci\u00f3 de qui estigui llegint aquesta ressenya que endevini quin \u00e9s el llibre que finalment escull per cremar.<\/span><\/p>\n

I, finalment, qu\u00e8 hi fa una ressenya d’un llibre sobre biblioteques en un blog sobre llibreries i llibreters\/es? La resposta \u00e9s senzilla i complexa a la vegada: sense les unes no hi ha les altres. Les llibreries (i tamb\u00e9 qualsevol persona) necessiten les biblioteques perqu\u00e8 en elles \u00abel tiempo queda contenido por un dique, no para detenerlo, sino para protegerlo. La biblioteca es una reserva de narraciones y tambi\u00e9n una reserva para toda la gente que viene aqu\u00ed para buscarlas. Es donde podemos entrever la inmortalidad. En la biblioteca podemos vivir para siempre\u00bb. A les llibreries, les que volen ser quelcom m\u00e9s que un lloc on es venen llibres, igual que a les biblioteques que aspiren a ser quelcom m\u00e9s que un magatzem de llibres, tamb\u00e9 podem entreveure la immortalitat.<\/span><\/p>\n

Si voleu veure Susan Orlean parlant sobre el seu llibre, la lectura, l’escriptura, el plaer d’anar a les biblioteques, dient el t\u00edtol del llibre que ella mateixa va cremar, etc., podeu veure aquesta conversa<\/a> amb Bel Olid del passat 24 de mar\u00e7 al Festival Kosmopolis \u2013 CCCB.<\/span><\/p>\n

Diego Ruiz Llamas<\/a>  
\n\tDe la 5a promoci\u00f3 de l\u2019Escola de Llibreria<\/a><\/span><\/p>\n

\n
\n
\n

[1]<\/a> Com que he treballat a la Biblioteca Central Urbana Can Casacuberta de Badalona, s\u00e9 com es gestiona el que a Los Angeles \u00e9s el \u00abDepartamento de env\u00edos\u00bb i que aqu\u00ed en diem \u00abServei de pr\u00e9stec interbibliotecari\u00bb: em vaig quedar astorat amb les alt\u00edssimes xifres americanes: nom\u00e9s a la ciutat de Los Angeles, amb 72 filials (aqu\u00ed en diem \u00abbiblioteques de proximitat\u00bb), es mouen una mitjana de 35.000 libres cada setmana i calen camions per transportar-los.<\/span><\/p>\n<\/p><\/div>\n<\/div>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Orlean, Susan. La biblioteca en llamas: historia de un mill\u00f3n de libros quemados y del…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-2894","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":false,"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1305,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1305,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2894","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2894"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2894\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4410,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2894\/revisions\/4410"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2894"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2894"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2894"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}