{"id":2896,"date":"2019-05-24T06:30:46","date_gmt":"2019-05-24T04:30:46","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/el-poder-de-las-historias\/"},"modified":"2026-03-04T14:16:01","modified_gmt":"2026-03-04T13:16:01","slug":"el-poder-de-las-historias","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/el-poder-de-las-historias\/","title":{"rendered":"\u00abEl poder de las historias\u00bb"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Puchner, Martin. El poder de las historias: o c\u00f3mo han cautivado al ser humano, de <\/em>La Il\u00edada a <\/em>Harry Potter.<\/em> Trad. Silvia Furi\u00f3. Barcelona: Cr\u00edtica, 2019. 391 p. (Serie Mayor). ISBN 978-84-9199-026-0. 23,90 \u20ac en paper, 13,99 \u20ac llibre electr\u00f2nic.<\/span><\/p>\n

\u00abLa literatura no es solo para los amantes de los libros, puesto que desde su aparici\u00f3n cuatro mil a\u00f1os atr\u00e1s, ha conformado las vidas de los seres humanos que pueblan el planeta Tierra\u00bb.<\/strong><\/span><\/p>\n

Martin Puchner, professor de Literatura anglesa i Literatura comparada a la Universitat de Harvard, ens convida a fer un rep\u00e0s exhaustiu de la literatura a trav\u00e9s del temps en aquesta extensa obra.<\/span><\/p>\n

<\/p>\n

A la introducci\u00f3 del llibre, Puchner es pregunta la ra\u00f3 per la qual els tripulants de l\u2019Apollo 8 van llegir una part del G\u00e8nesi<\/em> i la import\u00e0ncia d\u2019aquella lectura. A partir d\u2019aqu\u00ed, l\u2019autor escriu sobre el poder de les paraules, de la literatura, dels textos fundacionals i com tot s\u2019articula fins a arribar als nostres dies, ajudats per l\u2019invent m\u00e9s important per a la literatura i, de retruc, per a la humanitat: la impremta.<\/span><\/p>\n

L\u2019obra analitza el poder de la literatura i dels textos escrits per les diferents civilitzacions i cultures, des dels inicis fins a l\u2019actualitat, fet amb profunditat en cada un dels setze cap\u00edtols. \u00c9s, b\u00e0sicament, un rep\u00e0s a les grans obres liter\u00e0ries que m\u00e9s han marcat a la humanitat.<\/span><\/p>\n

I, per exemple, ens traslladem a l\u2019any 336 aC, quan Alexandre Magne reflecteix a les seves batalles contra P\u00e8rsia la seva relaci\u00f3 amb La Il\u00edada<\/em> i a la creaci\u00f3 de l\u2019escriptura per part dels fenicis al segle IX aC.<\/span><\/p>\n

Puchner fa un recorregut per obres cabdals de la literatura fundacional, com la B\u00edblia,<\/em> i els llibres sobre les ensenyances de Buda, Confuci i S\u00f2crates. I, fins i tot, per la novel\u00b7la de Genji <\/em>i la dama Murasaki, escrita l\u2019any 1000 aC a Kyoto, una obra universal per explicar la cort de l\u2019emperador i les seves intrigues.<\/span><\/p>\n

Amb l\u2019aparici\u00f3 de la impremta de Gutenberg (un reinvent de la t\u00e8cnica xinesa), la literatura fa un salt i arriba a qualsevol persona i estament. La impremta va revolucionar l\u2019edici\u00f3 de llibres fins arribar a Am\u00e8rica. El descobriment de l\u2019escriptura (per segona vegada) en textos maies i sense relaci\u00f3 amb Eur\u00e0sia, fa sospitar a l\u2019autor que el cam\u00ed recorregut per les dues civilitzacions \u00e9s similar.<\/span><\/p>\n

La utilitzaci\u00f3 dels textos per part de la religi\u00f3, la import\u00e0ncia dels llibres de cavalleries i del Quixot<\/em>, en particular, per arribar a molta m\u00e9s gent, la singularitat del textos pol\u00edtics (indagant en la hist\u00f2ria de Benjamin Franklin com a impulsor dels diaris i pamflets fins arribar a ser un dels signants de la declaraci\u00f3 d\u2019independ\u00e8ncia dels Estats Units) o l\u2019inter\u00e8s de Goethe per la literatura \u00e0rab, xinesa o \u00edndia, s\u00f3n altres dels cap\u00edtols destacats al llibre de Puchner.<\/span><\/p>\n

Els \u00faltims cap\u00edtols els dedica a analitzar com el Manifest comunista<\/em> va modificar una manera de pensar a trav\u00e9s dels autors m\u00e9s representatius (Marx, Engels, Lenin o Mao); a la literatura russa i a la censura que va patir despr\u00e9s de la Revoluci\u00f3; a la literatura africana amb l\u2019Epopeia de Sunjata,<\/em> i a la literatura postcolonial, centrada en la figura de Derek Walcott, el poeta del Carib, per acabar amb una reflexi\u00f3 sobre l\u2019actualitat i el fenomen de Harry Potter<\/em> i de com aquesta obra ha modificat el paper de la literatura, eixamplant el fenomen a trav\u00e9s del marxandatge i oferint una visi\u00f3 del llibre purament mercantilista.<\/span><\/p>\n

\u00c9s una obra did\u00e0ctica, interessant i f\u00e0cil de llegir, una hist\u00f2ria de la literatura en format de cr\u00f2nica de viatges, on l\u2019autor incorpora imatges i notes a peu de p\u00e0gina. El llibre tamb\u00e9 compta amb un \u00edndex alfab\u00e8tic molt exhaustiu. I per acabar, una de les reflexions finals de Martin Puchner: \u00abNo obstante, la lecci\u00f3n fundamental que debemos extraer de la historia de la literatura es que la \u00fanica garant\u00eda de supervivencia es el uso continuado: para que perdure en el tiempo, un texto ha de tenir la suficiente relevancia como para ser traducido, transcrito, transcodificado y le\u00eddo por todas y cada una de las generaciones. Y es la educaci\u00f3n, no la tecnolog\u00eda, la \u00fanica que puede garantizar el futuro de la literatura\u00bb.<\/span><\/p>\n

Si us agrada la literatura i la hist\u00f2ria,un llibre molt recomanable!<\/span><\/p>\n

Lali Salom
\n\tDe la 7a promoci\u00f3 de l\u2019Escola de Llibreria<\/a><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>Podeu fer-hi un tast de les primeres p\u00e0gines de l’obra.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Puchner, Martin. El poder de las historias: o c\u00f3mo han cautivado al ser humano, de…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-2896","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":false,"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1302,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1302,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2896","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2896"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2896\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4412,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2896\/revisions\/4412"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2896"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2896"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2896"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}