{"id":2904,"date":"2019-04-29T09:47:07","date_gmt":"2019-04-29T07:47:07","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/armats-dun-taranna-positiu\/"},"modified":"2026-03-04T14:16:02","modified_gmt":"2026-03-04T13:16:02","slug":"armats-dun-taranna-positiu","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/armats-dun-taranna-positiu\/","title":{"rendered":"Armats d’un tarann\u00e0 positiu"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Casals, Daniel; Foguet, Francesc (eds.). Afer d’estat: la llengua i la literatura catalanes a la secund\u00e0ria i a la universitat.<\/em> Barcelona: Societat Catalana de Llengua i Literatura; Bellaterra: Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona, 2018. 219 p. (Treballs de la Societat Catalana de Llengua i Literatura; 15). ISBN 978-84-948252-3-1. 20 \u20ac.<\/span><\/p>\n

Afer d’estat: la llengua i la literatura catalanes a la secund\u00e0ria i a la universitat <\/em>\u00e9s el t\u00edtol del tercer simposi organitzat pel Departament de Filologia Catalana de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona (UAB) amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de la Secci\u00f3 Filol\u00f2gica de l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans (IEC), la Societat Catalana de Llengua i Literatura (filial de l\u2019IEC), l\u2019Institut de Ci\u00e8ncies de l\u2019Educaci\u00f3 de la UAB i el Col\u00b7legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ci\u00e8ncies de Catalunya, que se celebr\u00e0 a l\u2019IEC el 26 d\u2019abril de 2017. Les conclusions a qu\u00e8 s\u2019ha arribat en les tres edicions del Simposi, segons com es miri, no s\u00f3n una bona not\u00edcia. La cosa est\u00e0 molt magra. L\u2019ensenyament de llengua i l\u2019educaci\u00f3 liter\u00e0ria s\u00f3n q\u00fcestions que no s\u2019afronten amb la voluntat pol\u00edtica necess\u00e0ria que hauria d\u2019implicar els Departaments d\u2019Educaci\u00f3 i de Cultura, per\u00f2 tamb\u00e9 els mitjans. Aix\u00ed ho han anat posant de manifest els participants dels tres simposis.<\/span><\/p>\n

<\/p>\n

En el \u00abP\u00f2rtic\u00bb de les actes del III Simposi que comentem, Daniel Casals i Francesc Foguet, ambd\u00f3s professors de la UAB i abnegats coordinadors del Simposi, justificaven la trobada d\u2019especialistes dels \u00e0mbits de la secund\u00e0ria i de la universitat a m\u00e9s de personalitats representatives de les institucions acad\u00e8miques i culturals del pa\u00eds, a partir del principal objectiu d\u2019\u00aboferir un f\u00f2rum de reflexi\u00f3 i debat per tal de diagnosticar cr\u00edticament la situaci\u00f3 en qu\u00e8 ens trobem i proposar alternatives constructives per transformar-la\u00bb (p. 8). La diagnosi sobre la situaci\u00f3 actual de l\u2019ensenyament de la llengua i la doc\u00e8ncia liter\u00e0ria era m\u00e9s que previsible. Es partia de la sensaci\u00f3 que calia fer alguna cosa per redre\u00e7ar una situaci\u00f3 p\u00e8ssima. Per tant, com si es tract\u00e9s d\u2019adoptar una actitud resilient pr\u00e8viament i t\u00e0citament acordada, calia assistir-hi amb idees propositives. Perqu\u00e8 s\u2019entenia que \u00abla seva pres\u00e8ncia [de la llengua i la literatura] ha de ser m\u00e9s rellevant i activa del que ho \u00e9s actualment\u00bb (p. 8). Els moments de crisi i, per tant de canvi, conviden a necessaris replantejaments. I aquest fou el prop\u00f2sit fonamental de la jornada.<\/span><\/p>\n

Els experts coincidiren a constatar \u00abl\u2019exist\u00e8ncia de d\u00e8ficits, febleses i in\u00e8rcies molt preocupants en la consideraci\u00f3 i la pres\u00e8ncia reals de la llengua i la literatura catalanes en la societat d\u2019avui\u00bb (p. 11). Per tant \u00abcaldria afanyar-se a aplicar solucions viables per remuntar una situaci\u00f3 que \u00e9s desfavorable i que empitjora com m\u00e9s va m\u00e9s\u00bb (p. 11-12). Una situaci\u00f3 que seria reversible si hi hagu\u00e9s una voluntat pol\u00edtica. Que, en conseq\u00fc\u00e8ncia, nom\u00e9s t\u00e9 una soluci\u00f3 de car\u00e0cter pol\u00edtic. En aquest sentit es feu palesa una gran des\u00eddia per part de la classe pol\u00edtica mentre vivim un context que exigeix fermes respostes a \u00abuna renovada ofensiva ling\u00fcicida i catalan\u00f2foba\u00bb (p. 13).<\/span><\/p>\n

La literatura catalana a l\u2019ensenyament es troba en una situaci\u00f3 cada cop m\u00e9s residual. George Steiner en un di\u00e0leg de recomanable lectura (George Steiner i C\u00e9cile Ladjali, Elogio de la transmisi\u00f3n<\/em>, Madrid, Siruela, 2016, p. 18) comentava a una professora d\u2019un liceu ubicat en un barri perif\u00e8ric de Par\u00eds: \u00abNo \u00e9s a la universitat on es lliuren les m\u00e9s decisives batalles contra la barb\u00e0rie i el buit, sin\u00f3 a l\u2019ensenyament secundari\u00bb. A l\u2019ESO i al batxillerat el panorama \u00e9s prou desolador com denunciaren Anton Carbonell i Antoni Isarch del Col\u00b7lectiu Pere Quart, una associaci\u00f3 conformada per professorat de literatura i centrada en l\u2019activisme per la defensa d\u2019aquesta mat\u00e8ria a les aules. La dist\u00e0ncia entre les autoritats i els t\u00e8cnics de l\u2019Administraci\u00f3 educativa i la realitat de les aules no ajuda a revertir la situaci\u00f3: els curr\u00edculums oficials, desajustats quant a la gran diversitat d\u2019alumnat existent, acaben jugant \u00abun paper poc menys que protocol\u00b7lari\u00bb (p. 71). \u00abEl marasme terminol\u00f2gic i burocratitzat en qu\u00e8 s\u2019han convertit les disposicions educatives empeny el pobre professor a tirar pel dret\u00bb (p. 71) en la seva pr\u00e0ctica docent. Aix\u00ed com tamb\u00e9 passa amb la ind\u00fastria editorial, que a l\u2019hora d\u2019elaborar els seus productes escolars empra criteris sovint diferenciats a causa de la falta de criteris d\u2019homologaci\u00f3. Sort en tenim que, davant d\u2019aquest panorama i \u00abarmats d\u2019un tarann\u00e0 positiu\u00bb (p. 66), els ponents s’haguessin posat a elaborar un seguit d\u2019interessants \u00abpropostes de millora\u00bb, pautades pel sentit com\u00fa i la professionalitat dels seus autors (p. 74-78). Ja em perdonaran, per\u00f2, donat el biaix que estan prenent les coses d\u2019un temps cap aqu\u00ed, dubto molt que les autoritats educatives se les hagin llegit i encara menys que se les hagin pres seriosament. Armat tamb\u00e9 d\u2019aquest mateix \u00abtarann\u00e0 positiu\u00bb, Joan Gelabert i Mas, de l\u2019IES Santa Margalida de Mallorca, reclamava la feina i el comprom\u00eds del docent \u00abque no es conforma a seguir una programaci\u00f3 massa encarcarada i limitada per un curr\u00edculum oficial [\u2026] en un entorn que demana, a m\u00e9s de comprom\u00eds, implicaci\u00f3\u00bb (p. 128-129).  <\/span><\/p>\n

Els plans de formaci\u00f3 del professorat des de la crisi s\u2019han redu\u00eft a una m\u00ednima expressi\u00f3. La pres\u00e8ncia de la did\u00e0ctica de la literatura hi \u00e9s pr\u00e0cticament nul\u00b7la. Per altra banda, les especialitats de llengua i literatura catalanes del m\u00e0ster de Formaci\u00f3 de Professorat d\u2019Educaci\u00f3 Secund\u00e0ria Obligat\u00f2ria i Batxillerat que imparteixen les universitats catalanes, capacitaci\u00f3 necess\u00e0ria per a la pr\u00e0ctica docent, \u00e9s a la UCI. Els criteris de selecci\u00f3 i el contingut curricular d\u2019aquest m\u00e0ster estan contribuint a \u00abun empitjorament gradual de la qualitat de la doc\u00e8ncia d\u2019aquestes mat\u00e8ries als instituts\u00bb (p. 11). S\u2019est\u00e0 produint una entrada al mercat laboral d\u2019un col\u00b7lectiu de professors amb m\u00ednima o cap formaci\u00f3 especialitzada en la mat\u00e8ria que han d\u2019ensenyar. \u00c9s convenient \u00abformar docents amb habilitats did\u00e0ctiques i comunicatives, per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s imprescindible comptar amb un cos docent competent i expert en la nostra llengua i en la nostra literatura\u00bb, segons que destacaren N\u00faria Alturo i Albert Soler, de la Universitat de Barcelona, despr\u00e9s d\u2019haver exposat sint\u00e8ticament l\u2019an\u00e0lisi d\u2019un exhaustiu estudi sobre la formaci\u00f3 del professorat d\u2019ensenyament secundari (p. 163).  <\/span><\/p>\n

Fa temps que les autoritats diuen que s\u2019ho estan mirant \u00abfent vagues promeses de revisi\u00f3 que mai no s\u2019acaben de concretar\u00bb (p. 156). Mentrestant, els estudiants de l\u2019especialitat, a m\u00e9s de demandar m\u00e9s pres\u00e8ncia de continguts de literatura catalana al curr\u00edculum del m\u00e0ster, exigeixen la necessitat de dotar els seus aprenentatges d\u2019un sentit m\u00e9s pr\u00e0ctic. La responsabilitat del desplegament del pr\u00e0cticum, que orienta les pr\u00e0ctiques de l\u2019alumnat als instituts, es diposita en el professorat dels centres educatius de secund\u00e0ria sense cap mena de contraprestaci\u00f3 econ\u00f2mica ni una reducci\u00f3 hor\u00e0ria que poguessin compensar la seva dedicaci\u00f3. L\u2019establiment de ponts entre la universitat i l\u2019ensenyament secundari, molt necessari per trobar solucions a aquest estat de coses, hauria de possibilitar que el professorat de secund\u00e0ria, vertader expert en la pedagogia de la mat\u00e8ria, particip\u00e9s en el desenvolupament del m\u00e0ster d\u2019una manera m\u00e9s directa i eficient en benefici de la formaci\u00f3 del nou professorat. <\/span><\/p>\n

Les xifres de matriculats en Filologia Catalana a les universitats catalanes segueixen essent molt baixes. Insuficients per cobrir la demanda de professorat de l\u2019especialitat. Per a Margarita Arboix, rectora de la UAB, les conseq\u00fc\u00e8ncies negatives en la demanda dels estudis universitaris de llengua i literatura catalanes trobarien una de les seves raons de ser en \u00abla manca d\u2019una voluntat clara i valenta per part de l\u2019Administraci\u00f3 per incrementar la pres\u00e8ncia de la llengua i la literatura catalanes a les aules i contribuir aix\u00ed al seu prestigi social\u00bb (p. 19).<\/span><\/p>\n

Per una altra banda, la innovaci\u00f3 educativa liderada per Escola Nova 21 s\u2019est\u00e0 imposant en el sistema escolar catal\u00e0 a marxes for\u00e7ades amb la implicaci\u00f3 i el suport del Departament d\u2019Educaci\u00f3 com una soluci\u00f3 a tots els mals que pateix l\u2019ensenyament secundari. Ho hauran vist a TV3 o llegit a l\u2019Ara<\/em>. Es tracta d\u2019una potent iniciativa de car\u00e0cter privat que empitjora l\u2019estat de la q\u00fcesti\u00f3 que ens ocupa. Amb criteris mercantilistes aposta per fomentar les habilitats en les \u00e0rees cient\u00edfico-tecnol\u00f2giques en curr\u00edculums i projectes en detriment de la necess\u00e0ria reactivaci\u00f3 dels continguts human\u00edstics.<\/span><\/p>\n

Com no podria ser d\u2019una altra manera, Maria Teresa Cabr\u00e9, presidenta de la Secci\u00f3 Filol\u00f2gica de l\u2019IEC, trobava que \u00absembla mentida que la pres\u00e8ncia de la llengua i la literatura pr\u00f2pies d\u2019un pa\u00eds no gaudeixi d\u2019un estatus privilegiat a l\u2019ensenyament secundari\u00bb (p. 26). Manuel Llanas, president de la Societat Catalana de Llengua i Literatura (filial de l\u2019IEC), en to de confessi\u00f3, afirmava: \u00abfa mitja vergonya haver-ho de proclamar ara i aqu\u00ed [\u2026] el coneixement de la llengua i la literatura esdev\u00e9 una necessitat primordial\u00bb per tal d\u2019incrementar la cohesi\u00f3 social com ho fan les cultures consolidades que consideren la llengua i la literatura com a \u00abelements indispensables de la instrucci\u00f3 p\u00fablica i de la personalitat col\u00b7lectiva\u00bb (p. 29). Francesc Dan\u00e9s, del Col\u00b7legi de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ci\u00e8ncies de Catalunya, al seu torn, indicava que ens cal fer \u00abpossible una pol\u00edtica cultural i educativa decidida, intel\u00b7ligent i persistent a favor de la literatura, si no volem veure erosionar-se greument l\u2019ess\u00e8ncia de la nostra llengua, el nostre patrimoni literari i, doncs, una part substancial de la nostra identitat\u00bb (p. 36).<\/span><\/p>\n

Davant d\u2019afirmacions de tant de gruix com aquestes entren ganes de posar-se a plorar o de fugir a corre-cuita, si es posen en relaci\u00f3 amb la realitat de les aules i del carrer. Entre les noves professions que els nous temps demanden seguir\u00e0 havent-hi la de docent, s\u00ed, m\u00e9s o menys expert en la mat\u00e8ria, com hem vist. Per\u00f2 al pas que anem acabarem exigint la necessitat de crear la d\u2019\u00abap\u00f2stol de secund\u00e0ria\u00bb \u2012recordeu el \u00abtarann\u00e0 positiu\u00bb de qu\u00e8 s\u2019armaren els professors del Col\u00b7lectiu Pere Quart i el comprom\u00eds i implicaci\u00f3 que reclamava Joan Gelabert i Mas, de Mallorca\u2012. Una mena d\u2019\u00abap\u00f2stol\u00bb, doncs, sense cap distinci\u00f3 de g\u00e8nere, \u00e9s clar, i sense coneixements ni experi\u00e8ncia pr\u00e8via. No fos cas que no se\u2019n trobessin, com passa actualment amb l\u2019especialitat de llengua catalana i literatura. Per\u00f2 amb habilitats comunicatives inspirades en l\u2019estil de sant Vicent Ferrer i extrapolables al segle XXI. Espero que la broma no molesti ning\u00fa. Utilitzo aquesta frase com aquelles emoticones que fem servir en els uatzaps per tal de no ferir susceptibilitats i alleugerir aix\u00ed el desenvolupament de la magnitud de la trag\u00e8dia, tot recordant Quim Monz\u00f3.<\/span><\/p>\n

Cal fer esment de la dimensi\u00f3 pr\u00e0ctica del Simposi amb l\u2019aportaci\u00f3 d\u2019un interessant taller que present\u00e0 dues pr\u00e0ctiques per millorar l\u2019expressi\u00f3 oral i escrita de l\u2019alumnat (Teresa Guiluz i Eduard Juanmart\u00ed, de l\u2019IES Manuel de Cabanyes de Vilanova i la Geltr\u00fa). <\/span><\/p>\n

Hi ha dues q\u00fcestions a prop\u00f2sit del Simposi, ambdues estretament relacionades, que trobo interessant d\u2019assenyalar, tenint en compte que aquesta ressenya comentada es publica al Blog de l\u2019Escola de Llibreria <\/em>de la Facultat de Biblioteconomia i Documentaci\u00f3 de la Universitat de Barcelona amb la col\u00b7laboraci\u00f3 del Gremi de Llibreters de Catalunya. En primer lloc, l\u2019argumentada defensa que hi feu Francesc Feliu de la lectura i indirectament de l\u2019educaci\u00f3 liter\u00e0ria com una manera que l\u2019alumnat adquireixi diverses habilitats ling\u00fc\u00edstiques, o n\u2019esdevingui competent si hem d\u2019utilitzar terminologia pedag\u00f2gica actual. La trobo molt encertada en la mesura que trenca amb el t\u00f2pic de l\u2019escissi\u00f3 entre els \u00e0mbits ling\u00fc\u00edstic i literari que tradicionalment dominen en l\u2019ensenyament i la planificaci\u00f3 dels curr\u00edculums de secund\u00e0ria. Pel professor de la Universitat de Girona, \u00abla via m\u00e9s r\u00e0pida i efectiva d\u2019aprendre llengua \u00e9s llegint\u00bb (p. 110). El foment de l\u2019h\u00e0bit lector que comporta l\u2019aplicaci\u00f3 d\u2019aquesta \u00abvia r\u00e0pida\u00bb indefectiblement condueix a la segona remarca que m\u2019agradaria fer i que t\u00e9 a veure amb l\u2019aportaci\u00f3 de Gemma Lluch, de la Universitat de Val\u00e8ncia. Hi plantej\u00e0 una visi\u00f3 pr\u00e0ctica amb uns criteris pragm\u00e0tics de pedra picada. Per ella, \u00e9s \u00abimportant formar els nostres estudiants per poder donar resposta als reptes que la societat ens planteja per intervenir en les pol\u00edtiques p\u00fabliques de lectura [\u2026]; iniciar l\u00ednies d\u2019investigaci\u00f3 per trobar formes possibles d\u2019educaci\u00f3 liter\u00e0ria que, a banda de crear lectors competents i implicats amb l\u2019h\u00e0bit de llegir durant la seua etapa d\u2019escolaritzaci\u00f3 obligat\u00f2ria<\/u>, siguen despr\u00e9s fidels consumidors de la cultura i del coneixement que la bona literatura genera<\/u>, i que siguen, alhora, cr\u00edtics, documentats i cultes [\u2026]; la universitat t\u00e9 una responsabilitat en la creaci\u00f3 de p\u00fablics [\u2026 i] un fil\u00f2leg \u00e9s tamb\u00e9 un creador de p\u00fablics lectors<\/u>\u00bb (p. 100) (el subratllat \u00e9s meu). Que aix\u00ed sigui. I, si pot ser, rapidet, que la cosa, com hem pogut veure, corre pressa. Que som molts els que volem fer de la nostra societat un \u00e0mbit culturalment m\u00e9s vivible. I, preferiblement, a peu de carrer. D\u2019una altra manera m\u00e9s concreta: si la literatura no es fomenta adequadament entre els adolescents, hi haur\u00e0 menys lectors i, per tant, menys clients a les llibreries.<\/span><\/p>\n

August Bover, que actu\u00e0 com a moderador de la taula rodona que serv\u00ed per tancar el Simposi, bo i contrarestant el conjunt dels efectes dels desprop\u00f2sits de la pol\u00edtica educativa que s\u2019havien anat assenyalant al llarg del dia, posava totes les seves esperances en \u00abla creaci\u00f3 d\u2019un estat catal\u00e0, d\u2019una Rep\u00fablica Catalana independent\u00bb (p. 190). Montserrat Franquesa, de la UAB, que compta amb una llarga experi\u00e8ncia com a professora de secund\u00e0ria i universitat, posteriorment express\u00e0 amb m\u00e9s contund\u00e8ncia i radicalitat que: \u00abl\u2019ensenyament de la llengua i literatura catalanes \u00e9s un afer d\u2019estat, si volem que continu\u00ef al carrer i sobretot a les aules, i es pugui ensenyar i aprendre en condicions: I si volem que sobrevisqui\u00bb (p. 206). Josep Bargall\u00f3, que havia obert les intervencions de la taula rodona, entre altres q\u00fcestions manifest\u00e0 que es veia amb cor de revertir el problema del m\u00e0ster i entenia que l\u2019augment de \u00abla dimensi\u00f3 liter\u00e0ria en les compet\u00e8ncies b\u00e0siques de secund\u00e0ria tamb\u00e9 \u00e9s una decisi\u00f3 que es podria prendre ara mateix\u00bb. En la seva intervenci\u00f3, intercal\u00e0 l\u2019explicaci\u00f3 d\u2019una an\u00e8cdota relacionada amb una princesa tailandesa amb qui havia coincidit a la Fira del Llibre de Frankfurt del 2017. I acab\u00e0 dient: \u00abI un altre dia els explicar\u00e9 alguna cosa m\u00e9s de la princesa, que no \u00e9s un conte de fades\u00bb (p. 195). En el temps que ha transcorregut des d\u2019aleshores han passat moltes coses, i algunes de greus. Entre elles, que ell mateix ha estat nomenat conseller d\u2019Educaci\u00f3. \u00bfHaurem d\u2019esperar la celebraci\u00f3 d\u2019un quart simposi sobre l\u2019ensenyament de la llengua i la literatura catalanes a la secund\u00e0ria i a la universitat per a tornar a escoltar les mateixes idees program\u00e0tiques que hauran quedat en l\u2019aire si no s\u2019ha acabat de posar fil a l\u2019agulla? De la mitja vergonya haurem de passar a la vergonya completa? Si m\u00e9s no ens haurem de consolar pensant que el conseller potser s\u2019avingui a explicar-nos alguna cosa m\u00e9s del conte de la princesa de Tail\u00e0ndia mentre el professorat segueix rearmant-se de tarann\u00e0 positiu, comprom\u00e8s i implicat en la feina de cada dia per tal que la llengua i la literatura catalanes sobrevisquin.<\/span><\/p>\n

Joan Martori
\n\tSecretari del Col\u00b7lectiu Pere Quart<\/a> 
\n\tcollectiuperequart@gmail.com<\/a>
\n\t@cperequart <\/a><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Casals, Daniel; Foguet, Francesc (eds.). Afer d’estat: la llengua i la literatura catalanes a la secund\u00e0ria…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","_seopress_robots_follow":"","_seopress_robots_imageindex":"","_seopress_robots_snippet":"","_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_robots_breadcrumbs":"","_seopress_robots_freeze_modified_date":"","_seopress_robots_custom_modified_date":"","_seopress_robots_canonical":"","_seopress_social_fb_title":"","_seopress_social_fb_desc":"","_seopress_social_fb_img":"","_seopress_social_fb_img_attachment_id":0,"_seopress_social_fb_img_width":0,"_seopress_social_fb_img_height":0,"_seopress_social_twitter_title":"","_seopress_social_twitter_desc":"","_seopress_social_twitter_img":"","_seopress_social_twitter_img_attachment_id":0,"_seopress_social_twitter_img_width":0,"_seopress_social_twitter_img_height":0,"_seopress_redirections_value":"","_seopress_redirections_enabled":"","_seopress_redirections_enabled_regex":"","_seopress_redirections_logged_status":"","_seopress_redirections_param":"","_seopress_redirections_type":0,"_seopress_analysis_target_kw":"","_seopress_news_disabled":"","_seopress_video_disabled":"","_seopress_video":[],"_seopress_pro_schemas_manual":[],"_seopress_pro_rich_snippets_disable_all":"","_seopress_pro_rich_snippets_disable":[],"_seopress_pro_schemas":[],"inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-2904","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":false,"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1323,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1323,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2904","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2904"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2904\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4420,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2904\/revisions\/4420"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2904"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2904"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2904"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}