{"id":2934,"date":"2019-02-04T10:00:02","date_gmt":"2019-02-04T09:00:02","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/beatos-mecachis-y-percebes\/"},"modified":"2026-03-04T14:16:05","modified_gmt":"2026-03-04T13:16:05","slug":"beatos-mecachis-y-percebes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/beatos-mecachis-y-percebes\/","title":{"rendered":"\u00abBeatos, mecachis y percebes\u00bb"},"content":{"rendered":"<p class=\"rtejustify text-align-justify\"><span style=\"font-size:14px;\"><a href=\"http:\/\/www.bne.es\/es\/LaBNE\/Publicaciones\/CatalogosExposiciones\/Comic.html\" target=\"_blank\"><img decoding=\"async\" class=\"drupal-import-img\" alt=\"\" data-entity-type=\"\" data-entity-uuid=\"\" src=\"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-content\/inici_blog_EdL\/2019\/coberta_beatos_mecachis.jpg\" style=\"width: 150px; height: 204px; border-width: 0px; border-style: solid; margin-left: 10px; margin-right: 10px;\" \/><\/a>Biblioteca Nacional de Espa\u00f1a. <em>Beatos, mecachis y percebes: miles de a\u00f1os de tebeos en la Biblioteca Nacional. <\/em>Comisario, Enrique Bordes Cabrera. Madrid: Biblioteca Nacional de Espa\u00f1a, 2018. 124 p. ISBN 978-84-92462-59-9. 22 \u20ac.<\/span><\/p>\n<p class=\"rtejustify text-align-justify\"><span style=\"font-size:14px;\">Amb aquest t\u00edtol sorprenent i una mica provocador es va publicar l\u2019any passat un llibre que recull part de la <a href=\"https:\/\/cloud.madgazine.com\/a1317c9f234003079\/?revista=242912936&amp;pagina=49914\" target=\"_blank\">mostra<\/a> hom\u00f2nima organitzada a la Biblioteca Nacional d\u2019Espanya (BNE), sota el comissariat de l\u2019arquitecte Enrique Bordes, i que ha estat oberta al p\u00fablic des del 4 d\u2019octubre de 2018 fins al 13 de gener del 2019.<\/span><\/p>\n<p><!--break--><\/p>\n<p class=\"rtejustify text-align-justify\"><span style=\"font-size:14px;\">El llibre no \u00e9s pr\u00f2piament un cat\u00e0leg general, sin\u00f3 m\u00e9s aviat una reconstrucci\u00f3 selectiva de l\u2019exposici\u00f3, en qu\u00e8 hi tenen un pes important els textos que articulen el discurs expositiu i les imatges que el suporten. I \u00e9s que, certament, la mostra de la BNE parteix d\u2019un pressup\u00f2sit innovador, que planteja una visi\u00f3 particular del g\u00e8nere de la historieta i n\u2019amplia els l\u00edmits conceptuals i cronol\u00f2gics, de manera que qualsevol representaci\u00f3 gr\u00e0fica narrativa de qualsevol \u00e8poca \u00e9s susceptible de formar-ne part. El plantejament, basat en all\u00f2 que Bordes anomena \u00abarquitectura narrativa\u00bb, atorga protagonisme als espais en qu\u00e8 es desenvolupen les escenes, com a reflex dels espais que habitem. D\u2019acord amb aquesta ampliaci\u00f3 del concepte, l\u2019exposici\u00f3 mostra una gran varietat d\u2019elements gr\u00e0fics continguts en manuscrits, incunables, gravats calcogr\u00e0fics, llibres de tot tipus i diaris i revistes, que procedeixen dels rics fons de la mateixa Biblioteca Nacional, per\u00f2 tamb\u00e9 d\u2019altres institucions de Madrid, com el Museo ABC i el Museo Arqueol\u00f3gico Nacional.<\/span><\/p>\n<p class=\"rtejustify text-align-justify\"><span style=\"font-size:14px;\">El llibre s\u2019articula en tres grans apartats \u2013Beatos, Mecachis i Percebes\u2013 cadascun dels quals precedit per una imatge o b\u00e9 un text que n\u2019explica el contingut i que serveix de p\u00f2rtic a les reproduccions de les imatges i objectes de l\u2019exposici\u00f3, que es disposen en un ordre incert. Les imatges s\u2019acompanyen d\u2019una breu explicaci\u00f3 en qu\u00e8 es comenta aquesta visi\u00f3 arquitect\u00f2nica de les escenes que s\u2019hi representen, i s\u2019aporten tamb\u00e9 les dades descriptives essencials: autor, t\u00edtol de la imatge, t\u00edtol de la publicaci\u00f3 si escau, editor \u2013no sempre\u2013, data d\u2019edici\u00f3 i localitzaci\u00f3 actual de la pe\u00e7a.&nbsp;<\/span><\/p>\n<p class=\"rtejustify text-align-justify\"><span style=\"font-size:14px;\">El primer apartat, \u00abBeatos\u00bb, s\u2019obre amb una imatge de Sergio Garc\u00eda, reconegut il\u00b7lustrador de c\u00f2mic, titulada Ortogonal, en qu\u00e8 es recreen els canvis il\u00b7lustratius en el temps. En un espai fictici de murs irregulars hi podem identificar imatges procedents d\u2019una cer\u00e0mica pintada, del Llibre dels morts egipci, d\u2019un tap\u00eds medieval, d\u2019una icona bizantinitzant, de les Cantigues de Santa Maria, de la <em>Hypnerotomachia Poliphili<\/em> o d\u2019un dibuix de Da Vinci, per acabar amb una recreaci\u00f3 de Gutenberg manipulant la seva premsa. Imatges limitades, emmarcades per una figura ortogonal que l\u2019autor relaciona amb la visi\u00f3 acotada que genera l\u2019aparici\u00f3 de l\u2019arquitectura. Que l\u2019apartat es denomini \u00abBeatos\u00bb no ens ha de confondre, perqu\u00e8 aquests manuscrits medievals \u2013tan caracter\u00edstics de la producci\u00f3 hispana\u2013 identifiquen, de fet, tota la producci\u00f3 gr\u00e0fica de la humanitat, des dels seus inicis fins a principis del segle XIX: \u00e9s a dir, la producci\u00f3 manual o artesanal, anterior a la revoluci\u00f3 gr\u00e0fica. Aix\u00ed, hi trobem imatges recuperades en les bandes que embolicaven les m\u00f2mies eg\u00edpcies, d\u2019altres procedents de c\u00f2dexs precolombins, com tamb\u00e9 il\u00b7lustracions dels mateixos beats, xilografies contingudes als incunables, nombroses estampes i gravats, i fins i tot peces tridimensionals fetes d\u2019ivori. La caracter\u00edstica comuna de tots aquests materials tan heterogenis \u00e9s que suporten la narraci\u00f3 en imatges d\u2019una hist\u00f2ria, en una disposici\u00f3 gr\u00e0fica que configura uns espais habitats i que prefigura el que ser\u00e0 la vinyeta tan caracter\u00edstica del c\u00f2mic.<\/span><\/p>\n<p class=\"rtejustify text-align-justify\"><span style=\"font-size:14px;\">El segon apartat, \u00abMecachis\u00bb, rep aquest t\u00edtol en record del pseud\u00f2nim utilitzat pel dibuixant Eduardo S\u00e1enz Herm\u00faa, i s\u2019inicia amb un text del guionista de c\u00f2mic i de s\u00e8ries televisives Carlos Portela. El subt\u00edtol de l\u2019apartat, \u00abBreve apunte de los or\u00edgenes de la historieta industrial y la formaci\u00f3n de su lenguaje\u00bb, explicita el contingut d\u2019un text en qu\u00e8 s\u2019especula sobre la import\u00e0ncia que ha tingut per al g\u00e8nere del c\u00f2mic la possibilitat d\u2019il\u00b7lustrar diaris i revistes amb imatges, gr\u00e0cies als aven\u00e7os tecnol\u00f2gics en les ind\u00fastries gr\u00e0fiques que tenen lloc al segle XIX. El recull gr\u00e0fic s\u2019inicia amb un seguit d\u2019auques, i s\u2019hi cont\u00e9 tamb\u00e9 algun exemple de llibre infantil de proced\u00e8ncia alemanya, per\u00f2 la part m\u00e9s important est\u00e0 constitu\u00efda per imatges procedents de revistes humor\u00edstiques espanyoles, tan caracter\u00edstiques de l\u2019\u00e8poca, en qu\u00e8 destaquen sobretot, les realitzades pel mateix Eduardo S\u00e1enz i per Joaquim Xaudar\u00f3. En algunes d\u2019aquestes imatges, ja s\u2019hi pot observar clarament l\u2019\u00fas de la vinyeta narrativa, per\u00f2 tamb\u00e9 s\u2019hi incorpora el recurs gr\u00e0fic d\u2019una arquitectura transparent, que compartimenta les accions per\u00f2 que, alhora, ens permet tafanejar els interiors dels espais, i m\u00e9s concretament, de les cases \u2013i dels apartaments\u2013 on les accions es desenvolupen.<\/span><\/p>\n<p class=\"rtejustify text-align-justify\"><span style=\"font-size:14px;\">El darrer apartat, introdu\u00eft per un text de la te\u00f2rica del g\u00e8nere Ana Merino, es denomina \u00abPercebes\u00bb en homenatge a Francisco Ib\u00e1\u00f1ez, el dibuixant creador d\u2019aquell edifici m\u00edtic, la \u00ab13, Rue del Percebe\u00bb, que tancava les p\u00e0gines de la revista <em>T\u00edo Vivo<\/em> a partir de 1961, i que exemplifica a la perfecci\u00f3 el concepte arquitect\u00f2nic que articula tota l\u2019exposici\u00f3. Tot l\u2019apartat \u00e9s dedicat a la historieta contempor\u00e0nia, al nostre tebeo de tota la vida, amb imatges signades per Ricard Opisso, Benejam o Urda, que prefiguren el que ser\u00e0 el c\u00f2mic de la d\u00e8cada dels seixanta amb figures com Manuel V\u00e1zquez, I\u00f1igo i el mateix Ib\u00e1\u00f1ez. Per\u00f2 tamb\u00e9 es dedica una mirada a la il\u00b7lustraci\u00f3 europea d\u2018avantguarda dels anys quaranta i cinquanta que enlla\u00e7a amb les propostes m\u00e9s actuals.<\/span><\/p>\n<p class=\"rtejustify text-align-justify\"><span style=\"font-size:14px;\">L\u2019ep\u00edleg \u2013\u00abExposiciones y tebeos\u00bb<em>\u2013 <\/em>corre a c\u00e0rrec de l\u2019arquitecte especialitzat en disseny d\u2019exposicions Jes\u00fas Moreno, que reflexiona sobre les finalitats de la museografia, entesa com un exercici de comunicaci\u00f3 en un espai i en un temps donats, i en fa un paral\u00b7lelisme amb la funci\u00f3 de la historieta: ambdues manifestacions parteixen d\u2019un gui\u00f3, i s\u00f3n el resultat de la col\u00b7laboraci\u00f3 de diversos especialistes. L\u2019obra es tanca amb una llista de les obres exposades, distribu\u00efdes en els tres apartats indicats, sense cap ordre intern aparent. Tamb\u00e9 inclou el registre catalogr\u00e0fic elaborat per la pr\u00f2pia BNE, cosa que sempre \u00e9s d\u2019agrair.<\/span><\/p>\n<p class=\"rtejustify text-align-justify\"><span style=\"font-size:14px;\">Es tracta d\u2019un llibre interessant per la revisi\u00f3 que fa del g\u00e8nere, ben editat, bonic i amable de llegir, amb una maqueta que respira i que combina tipografies en vermell i negre amb molt d\u2019encert, i que incorpora unes reproduccions generoses de les obres exposades, impreses en una qualitat remarcable.<\/span><\/p>\n<p class=\"rtejustify text-align-justify\"><span style=\"font-size:14px;\">M\u00f2nica Bar\u00f3<br \/>\nProfessora de la <a href=\"http:\/\/www.ub.edu\/biblio\/\" target=\"_blank\">Facultat de Biblioteconomia i Documentaci\u00f3<\/a><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Biblioteca Nacional de Espa\u00f1a. Beatos, mecachis y percebes: miles de a\u00f1os de tebeos en la&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-2934","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":false,"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1309,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1309,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2934","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2934"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2934\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4450,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2934\/revisions\/4450"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2934"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2934"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2934"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}