{"id":2943,"date":"2019-01-11T07:35:46","date_gmt":"2019-01-11T06:35:46","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/figuras-del-comic-divan-pintor\/"},"modified":"2026-03-04T14:16:06","modified_gmt":"2026-03-04T13:16:06","slug":"figuras-del-comic-divan-pintor","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/figuras-del-comic-divan-pintor\/","title":{"rendered":"\u00abFiguras del c\u00f3mic\u00bb, d\u2019Ivan Pintor"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Pintor Iranzo, Ivan. Figuras del c\u00f3mic: forma, tiempo y narraci\u00f3n secuencial. <\/em>Bellaterra: Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona; Castell\u00f3 de la Plana: Universitat Jaume I; Barcelona: Universitat Pompeu Fabra; Val\u00e8ncia: Universitat de Val\u00e8ncia, 2017. 345 p. (Aldea global; 37). ISBN 978-84-490-7255-0. 25 \u20ac.<\/span><\/p>\n

El c\u00f2mic com a mitj\u00e0 constitueix un escenari on les imatges est\u00e0tiques s\u2019utilitzen per comunicar i narrar. Aquesta configuraci\u00f3 seq\u00fcencial estableix el punt de partida d\u2019aquest llibre on l\u2019Ivan Pintor, doctor i professor de la Universitat Pompeu Fabra (a banda de coordinador del club de lectura de c\u00f2mic de la Biblioteca Ignasi Igl\u00e9sias-Can Fabra), iniciar\u00e0 un recorregut a trav\u00e9s d\u2019aquest llenguatge visual discontinu: el c\u00f2mic.<\/span><\/p>\n

<\/p>\n

Aquest mitj\u00e0 de masses que al segle XX ha compartit imaginari amb el cinema, t\u00e9 una her\u00e8ncia i uns antecedents amplis i diversos que ajudaran a organitzar aquest imaginari i a extreure\u2019n conclusions. La pregunta que l\u2019Ivan agafa com a punt de partida \u00e9s: Qu\u00e8 caracteritza l\u2018expressi\u00f3 visual del c\u00f2mic?<\/em> I ell mateix, en resposta, assumeix que \u00e9s una dial\u00e8ctica entre continu\u00eftat i discontinu\u00eftat que haur\u00e0 de ser analitzada des d\u2019un punt de vista que concili\u00ef l\u2019an\u00e0lisi de la forma, la hist\u00f2ria i les estructures visuals.<\/span><\/p>\n

L\u2019autor descompondr\u00e0 l\u2019obra de diversos autors que han deixat la seva petjada en aquest nov\u00e8 art pel motiu que sigui. Aix\u00ed doncs, encara l\u2018observaci\u00f3 entenent la contemplaci\u00f3 en funci\u00f3 de tres potes fonamentals: la que sorgeix de la narraci\u00f3 visual seq\u00fcencial, la que afecta la seva forma pl\u00e0stica arran de combinar paraula i escriptura, i la que afecta la seva difusi\u00f3 i ve lligada al seu consum de masses i que afecta l\u2018imaginari que contemporitza autors i lectors.<\/span><\/p>\n

Entre vinyeta i vinyeta, entre continu\u00eftat i discontinu\u00eftat visual, entre la p\u00e0gina i l\u2019\u00e0lbum, hi trobarem l\u2019explicaci\u00f3, la m\u00e0gia o l\u2019argamassa de la qual sorgeix tant de plaer.<\/span><\/p>\n

Una primera aproximaci\u00f3 la fa analitzant la figura de Jacques Tardi, un narrador cabdal d\u2019un estil molt personal i manifest, que ha estat capa\u00e7 de combinar com ning\u00fa obres de creaci\u00f3 pr\u00f2pia amb adaptacions liter\u00e0ries amb una exquisida eleg\u00e0ncia i uns resultats sublims.<\/span><\/p>\n

L\u2019autor dividir\u00e0 el seu estudi en quatre grans blocs de treball.<\/span><\/p>\n

1. L\u2019estudi de la forma en la historieta: la vinyeta<\/strong>
\n\tEs fa una aproximaci\u00f3 a l\u2019origen i a la progressiva evoluci\u00f3 d\u2019aquesta primig\u00e8nia unitat narrativa que tan aviat es recarrega de manera barroca com es buida per respirar amb el m\u00ednim necessari, com a voltes esclata i s\u2019escampa per tota la p\u00e0gina. Com s\u2019utilitzen els seus elements necessaris i quant en s\u00f3n, de necessaris, l\u2019\u00fas del color, les convencions iconogr\u00e0fiques, la profunditat, la perspectiva, qu\u00e8 hi ha dins i fora de la vinyeta, la cad\u00e8ncia temporal, etc.<\/span><\/p>\n

2. Configuraci\u00f3 de la p\u00e0gina<\/strong>
\n\tEs fa una descomposici\u00f3 de l\u2018organitzaci\u00f3 i disseny de la p\u00e0gina, de l\u2019arquitectura que fa que tot es sostingui en l\u2019equilibri que conceben els diferents autors sotmesos a an\u00e0lisi i estudi. Es parametritza la p\u00e0gina en tres aspectes: la composici\u00f3 espacial, la s\u00edntesi seq\u00fcencial, el desenvolupament temporal.<\/span><\/p>\n

3. L\u2019ordre implicat en la p\u00e0gina<\/strong>
\n\tEns parla de l\u2019ordre i desordre en la configuraci\u00f3 dels elements de la p\u00e0gina, i de la casualitat o causalitat d\u2019aquests, \u00e9s a dir, de l\u2019efecte que juguen en l\u2019estabilitat i en la funcionalitat de la narraci\u00f3. Aix\u00ed mateix s\u2019estudia com a exemples d\u2019equilibri i dinamisme dins d\u2019aquesta organitzaci\u00f3 dues figures molt rellevants per haver estat autors de propostes molt renovadores en el seu temps com ho s\u00f3n Will Eisner i Guido Crepax.<\/span><\/p>\n

4. L\u2019escriptura i l\u2019efecte finestra<\/strong>
\n\tQuin ha estat l\u2019\u00fas que s\u2019ha fet de l\u2018escriptura i de la seva abs\u00e8ncia dins dels c\u00f2mics, ja sigui pel seu efecte simb\u00f2lic com descriptiu, com tamb\u00e9 semi\u00f2tic, i per tant la seva relaci\u00f3 amb l\u2019espai i amb els elements est\u00e8tics i formals de la il\u00b7lustraci\u00f3? Pel que fa a l\u2019efecte finestra, es refereix a la relaci\u00f3 de coordinaci\u00f3 i equilibri entre els textos i les imatges en diferents estructures paginals.<\/span><\/p>\n

I com a colof\u00f3 d\u2019aquest extens i extraordinari viatge dins de la narrativa del c\u00f2mic, ens trobem amb una an\u00e0lisi dels modes hist\u00f2rics de la narraci\u00f3: del classicisme nord-americ\u00e0 a l\u2019edat d\u2019or de l\u2019\u00e0lbum francobelga, passant pel manga amb tots els seus submons, tot culminant amb uns quadres descriptius for\u00e7a entenedors.<\/span><\/p>\n

Jaume Vilarrub\u00ed Prats
\n\tBiblioteca Josep Soler Vidal<\/a>, de Gav\u00e0, i professor de l\u2019Escola de Llibreria<\/a><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>Podeu veure el sumari de l’obra.<\/span><\/p>\n

\n\t <\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Pintor Iranzo, Ivan. Figuras del c\u00f3mic: forma, tiempo y narraci\u00f3n secuencial. Bellaterra: Universitat Aut\u00f2noma de…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-2943","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":false,"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1309,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1309,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2943","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2943"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2943\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4459,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2943\/revisions\/4459"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2943"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2943"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2943"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}