{"id":2945,"date":"2019-01-07T09:45:25","date_gmt":"2019-01-07T08:45:25","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/las-revoluciones-de-la-cultura-escrita-de-roger-chartier\/"},"modified":"2026-03-04T14:16:07","modified_gmt":"2026-03-04T13:16:07","slug":"las-revoluciones-de-la-cultura-escrita-de-roger-chartier","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/las-revoluciones-de-la-cultura-escrita-de-roger-chartier\/","title":{"rendered":"\u00abLas revoluciones de la cultura escrita\u00bb, de Roger Chartier"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Chartier, Roger. Las revoluciones de la cultura escrita.<\/em> 2.\u00aa ed. Barcelona: Gedisa, 2018. XVI, 183 p. (Cladema. Historia). ISBN 978-84-17341-30-5. 17,90 \u20ac.<\/span><\/p>\n

Roger Chartier \u00e9s avui, sense cap mena de dubte, un dels estudiosos m\u00e9s saga\u00e7os, productius i influents amb qu\u00e8 compten les disciplines vinculades d\u2019una manera o altra amb el llibre, ja sigui la hist\u00f2ria de l\u2019edici\u00f3, la sociologia del llibre o la hist\u00f2ria de la lectura.  I una de les virtuts d\u2019aquest petit volum que l\u2019editorial Gedisa li ha reeditat amb un nou pr\u00f2leg (\u00abLa cultura escrita en el mundo digital\u00bb) \u00e9s la possibilitat de con\u00e8ixer els trets fonamentals del pensament de Chartier d\u2019una manera r\u00e0pida i efica\u00e7, per b\u00e9 que cal tenir molt en compte que es tracta de la seva mirada en un moment determinat, perqu\u00e8 una de les principals virtuts d\u2019aquest savi borgi\u00e0 \u2014de Borges, no dels Borja\u2014 \u00e9s que al llarg de la seva traject\u00f2ria ha sabut adaptar la seva manera d\u2019enfocar els diversos aspectes que incideixen en el llibre i la lectura a l\u2019evoluci\u00f3 permanent, i en els darrers temps molt r\u00e0pida, del seu objecte d\u2019estudi.<\/span><\/p>\n

<\/p>\n

Amb el subt\u00edtol \u00abDi\u00e1logo\u00bb, el gruix del llibre l\u2019ocupa una llarga i molt ben estructurada entrevista de Jean Lebrun, historiador i sobretot periodista molt bregat en el g\u00e8nere des que als anys setanta es va foguejar a la m\u00edtica Combat<\/em>, i autor a m\u00e9s d\u2019entrevistes a un seguit d\u2019historiadors importants en la cultura occidental (Ren\u00e9 R\u00e9mond, Alain Corbin, Jacques Le Goff…), publicades en diversos volums per l\u2019editorial Textuel, i d\u2019una biografia sobre Coco Chanel que amb el t\u00edtol Notre Chanel<\/em> va guanyar el Premi Goncourt el 2014. A la mencionada entrevista, Lebrun crea els estreps imprescindibles perqu\u00e8 Chartier exposi la seves reflexions sobre algunes de les q\u00fcestions majors, a cadascuna de les quals se li dedica un apartat: \u00ab\u00bfLa revoluci\u00f3n de las revoluciones?\u00bb, \u00abEl autor, entre el castigo y la protecci\u00f3n\u00bb, \u00abEl texto, entre autor y editor\u00bb, \u00abEl lector, entre restricciones y libertad\u00bb, \u00abLa lectura, entre la escasez y el exceso\u00bb, \u00abLa biblioteca, entre la concentraci\u00f3n y la dispersi\u00f3n\u00bb i el que s\u2019ha tradu\u00eft com \u00abLo num\u00e9rico como sue\u00f1o de lo universal\u00bb per\u00f2 que tamb\u00e9 es podria haver tradu\u00eft com \u00abLo digital\u00bb.<\/span><\/p>\n

\u00c9s evident que, donades aquestes caracter\u00edstiques, a un llibre com Las revoluciones de la cultura escrita <\/em>se li podria retreure no aprofundir m\u00e9s en els temes que planteja i no girar al voltant d\u2019un tema principal concret que l\u2019aglutini. Cert, per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s evident des de bon comen\u00e7ament que en aquest cas no estem davant d\u2019una monografia i tamb\u00e9 que no hi ha en aquest volum res de la \u00abpalla\u00bb que sovint farceix els llibres d\u2019entrevistes d\u2019aquesta mena ni cap mena de digressions que s\u2019apartin del tema anunciat al t\u00edtol. Lebrun fa les preguntes pertinents i Chartier desenvolupa amb la contenci\u00f3, la precisi\u00f3 i la claredat que el caracteritzen, els seus arguments; ni m\u00e9s ni menys.<\/span><\/p>\n

\n

Chartier, un dels capdavanters en la reivindicaci\u00f3 d\u2019un estudi transversal, interdisciplinari i de mirada oberta sobre el m\u00f3n del llibre, sorprendr\u00e0 sens dubte a qui no conegui la seva obra pr\u00e8via per la profunditat i abast del seu coneixement sobre els molt diversos factors que intervenen en la comunicaci\u00f3 escrita. Sorprendr\u00e0 la densitat de les seves reflexions a l\u2019entorn d\u2019aspectes que potser a primera vista poden semblar secundaris, que fins i tot en una primera lectura potser podrien arribar a interpretar-se com a digressions respecte a la pregunta plantejada, per\u00f2 que en realitat no tarden en revelar-se com a exemples hist\u00f2rics que li serveixen no nom\u00e9s per interpretar el present sin\u00f3 fins i tot per atrevir-se, sempre amb prud\u00e8ncia, a fer projeccions sobre el futur possible. I passats els anys des de les seves projeccions a futur (l\u2019edici\u00f3 original en franc\u00e8s \u00e9s de 1997), \u00e9s sorprenent tant la seva prud\u00e8ncia a l\u2019hora de fer-les com l\u2019encert quan gosa fer-les.<\/span><\/p>\n<\/blockquote>\n

A t\u00edtol d\u2019exemple, un dels temes als quals Chartier treu molt de suc, entre el ventall de q\u00fcestions que tracta, \u00e9s mitjan\u00e7ant quins procediments i estrat\u00e8gies editorials un t\u00edtol o una obra pren una determinada connotaci\u00f3 als ulls del lector, la qual cosa li permet veure quins aspectes contribueixen a crear la hist\u00f2rica distinci\u00f3 entre alta cultura i cultura popular. Aqu\u00ed, com en altres ocasions, pren com a punt de partida un cas del segle XVII que ha analitzat amb molt de detall, la col\u00b7lecci\u00f3 coneguda com a Biblioteca blava, que tamb\u00e9 havia estudiat, per exemple, un dels pares de la hist\u00f2ria de les mentalitats, Robert Mandrou, qui veia en aquesta col\u00b7lecci\u00f3 de baix preu i textos d\u2019una certa heterogene\u00eftat, per b\u00e9 que sovint en versions abreujades, una prova de la separaci\u00f3 entre la cultura popular i l\u2019alta cultura. El que fa Chartier no \u00e9s tan rebatre aquesta visi\u00f3 \u2014per b\u00e9 que, en el fons, tamb\u00e9\u2014, sin\u00f3 sobretot plantejar-se una altra mena de preguntes, perqu\u00e8 en realitat no considera rellevant la possible dicotomia o fins i tot la pugna entre la literatura popular i la literatura culta, per a la qual Mandrou identifica en la Biblioteca blava una demostraci\u00f3 de la preemin\u00e8ncia de la primera; i aix\u00f2 al seu torn li permetia posar en q\u00fcesti\u00f3 la idea tradicionalment acceptada d\u2019un flux en el qual les grans idees de tota mena arribaven a divulgar-se mitjan\u00e7ant el seu pas de l\u2019alta cultura (preeminentment creativa, ideol\u00f2gicament i est\u00e8tica) a la popular. En canvi, el fet de fixar-se tamb\u00e9 en aquest cas en els lectors, permet a Chartier anar m\u00e9s enll\u00e0 del plantejament de Mandrou, perqu\u00e8 conclou que el p\u00fablic lector de la Biblioteca blava no nom\u00e9s no es circumscrivia a les classes populars, sin\u00f3 que fins i tot procedia majorit\u00e0riament de la burgesia. Chartier es fixa en dos aspectes dels processos comunicatius que li permeten rebatre i contradir les conclusions de Mandrou: els textos (sovint versions d\u2019alta literatura) i els lectors (molt principalment classes mitjanes, burgesia).<\/span><\/p>\n

Valgui aquest cas com a exemple del que molt probablement sigui una de les majors virtuts de l\u2019obra i el pensament de Chartier, haver introdu\u00eft una mirada triple, cap als emissors (autors, per\u00f2 tamb\u00e9 i sobretot editors i distribu\u00efdors), cap als textos (com s\u2019ha fet d\u2019una manera preeminent al llarg de la hist\u00f2ria) i cap als lectors (d\u2019an\u00e0lisi m\u00e9s complexa, malgrat els esfor\u00e7os de la sociologia, l\u2019estad\u00edstica i els historiadors de la lectura). En bona mesura, aix\u00f2 explica al seu torn la seva insist\u00e8ncia a reivindicar la conservaci\u00f3 de les edicions en la seva materialitat \u2014responsabilitat que \u00f2bviament recauria en els bibliotecaris\u2014, fins i tot quan els textos editats es posin a disposici\u00f3 dels investigadors mitjan\u00e7ant la digitalitzaci\u00f3. La materialitat, el com es basteix el text en el proc\u00e9s editorial (format, tipus d\u2019enquadernaci\u00f3, disseny de la caixa, paratextos, etc.), s\u00f3n elements altament significatius per a una adient interpretaci\u00f3 de la vida que han tingut els textos, i de la consideraci\u00f3 social que han tingut, dels quals la digitalitzaci\u00f3 no pot deixar testimoni adequat. En conseq\u00fc\u00e8ncia, la digitalitzaci\u00f3 no hauria de substituir mai per complet la conservaci\u00f3 d\u2019exemplars (cosa que, malauradament, no sempre ha passat en el cas de les publicacions peri\u00f2diques).<\/span><\/p>\n

M\u00e9s enll\u00e0 d\u2019aix\u00f2, per\u00f2, aquesta visi\u00f3 propera en certs aspectes a l\u2019est\u00e8tica de la recepci\u00f3 desenvolupada a partir dels estudis de Hans-Robert Jauss \u00e9s una bona mostra de fins a quin punt Chartier ha aportat a la hist\u00f2ria del llibre una mirada que va for\u00e7a m\u00e9s enll\u00e0 de les an\u00e0lisis basades en la descripci\u00f3 i la quantificaci\u00f3. I el mateix es podria dir de la seva particular manera d\u2019analitzar els altres elements que intervenen en la comunicaci\u00f3 llibresca.<\/span><\/p>\n

Aquest petit volum \u00e9s, doncs, una excel\u00b7lent manera d\u2019entrar en el moll de l\u2019os del pensament de Chartier, potser el m\u00e9s clarivident i de major influ\u00e8ncia actualment en el m\u00f3n del llibre.<\/span><\/p>\n

Josep Mengual
\n\tT\u00e8cnic editorial, autor de Negritas y cursivas<\/em><\/a>  <\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Chartier, Roger. Las revoluciones de la cultura escrita. 2.\u00aa ed. Barcelona: Gedisa, 2018. XVI, 183…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","_seopress_robots_follow":"","_seopress_robots_imageindex":"","_seopress_robots_snippet":"","_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_robots_breadcrumbs":"","_seopress_robots_freeze_modified_date":"","_seopress_robots_custom_modified_date":"","_seopress_robots_canonical":"","_seopress_social_fb_title":"","_seopress_social_fb_desc":"","_seopress_social_fb_img":"","_seopress_social_fb_img_attachment_id":0,"_seopress_social_fb_img_width":0,"_seopress_social_fb_img_height":0,"_seopress_social_twitter_title":"","_seopress_social_twitter_desc":"","_seopress_social_twitter_img":"","_seopress_social_twitter_img_attachment_id":0,"_seopress_social_twitter_img_width":0,"_seopress_social_twitter_img_height":0,"_seopress_redirections_value":"","_seopress_redirections_enabled":"","_seopress_redirections_enabled_regex":"","_seopress_redirections_logged_status":"","_seopress_redirections_param":"","_seopress_redirections_type":0,"_seopress_analysis_target_kw":"","_seopress_news_disabled":"","_seopress_video_disabled":"","_seopress_video":[],"_seopress_pro_schemas_manual":[],"_seopress_pro_rich_snippets_disable_all":"","_seopress_pro_rich_snippets_disable":[],"_seopress_pro_schemas":[],"inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-2945","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":false,"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1314,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1314,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2945","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2945"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2945\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4461,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2945\/revisions\/4461"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2945"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2945"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2945"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}