{"id":2950,"date":"2018-12-24T07:18:00","date_gmt":"2018-12-24T06:18:00","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/com-pensen-els-escriptors\/"},"modified":"2026-03-04T14:16:07","modified_gmt":"2026-03-04T13:16:07","slug":"com-pensen-els-escriptors","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/com-pensen-els-escriptors\/","title":{"rendered":"Com pensen els escriptors"},"content":{"rendered":"<p class=\"rtejustify\"><span style=\"font-size:14px;\"><a href=\"https:\/\/www.blackiebooks.org\/\" target=\"_blank\"><img decoding=\"async\" class=\"drupal-import-img\" alt=\"\" src=\"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-content\/inici_blog_EdL\/2018\/Cohen-Ruiz-Austen.png\" style=\"width: 150px; height: 227px; border-width: 0px; border-style: solid; margin-left: 10px; margin-right: 10px; float: left;\" \/><\/a>Cohen, Richard. <em>C\u00f3mo piensan los escritores: t\u00e9cnicas, man\u00edas y miedos de los grandes autores<\/em>. Trad., Laura Ib\u00e1\u00f1ez. Barcelona, Blackie Books, 2018. 328 p. (Blackie Books; 108). ISBN 978-84-17059-85-9. 23 \u20ac.<\/span><\/p>\n<p class=\"rtejustify\"><span style=\"font-size:14px;\">Ara mateix, en aquest prec\u00eds instant, est\u00e0s llegint. S\u00ed, es una obvietat. I de moment, ho sento, no ser\u00e0 l&#8217;\u00fanica. Ara ve la segona: perqu\u00e8 puguis llegir, abans jo he hagut d&#8217;escriure. Intentar\u00e9 que sigui una lectura profitosa i que no tinguis la sensaci\u00f3 de perdre el temps, per\u00f2 em temo que potser no la recordar\u00e0s com una gran lectura. <\/span><\/p>\n<p><!--break--><\/p>\n<p class=\"rtejustify\"><span style=\"font-size:14px;\">Escriure \u00e9s f\u00e0cil, s&#8217;apr\u00e8n a l\u2019escola. Per\u00f2 escriure b\u00e9 \u00e9s m\u00e0gia: nom\u00e9s unes paraules sobre un full o una pantalla s\u00f3n capaces d&#8217;atrapar-te i provocar-te sensacions. Aix\u00ed \u00e9s com l&#8217;editor Richard Cohen ho defineix: m\u00e0gia. I, aix\u00ed com hi ha mags que dominen les butxaques sense fond\u00e0ria i d&#8217;altres dominen la levitaci\u00f3, Cohen ha volgut saber qu\u00e8 domina cada escriptor (de novel\u00b7la) i ho ha plasmat a <em>C\u00f3mo piensan los escritores.<\/em><\/span><\/p>\n<p class=\"rtejustify\"><span style=\"font-size:14px;\">Abans, per\u00f2, de parlar sobre el llibre, cal saber alguna cosa sobre Richard Cohen: a m\u00e9s de ser editor, ha escrit un parell m\u00e9s d&#8217;assajos. Sobre llibres, lectura o edici\u00f3? No. El seu primer llibre tracta sobre l&#8217;esgrima i el segon \u00e9s un llarg assaig sobre el Sol. Una advert\u00e8ncia abans de llegir <em>C\u00f3mo piensan los escritores<\/em>: Cohen \u00e9s curi\u00f3s de mena i, com a tal, aquest \u00e9s un llibre exhaustiu pel nombre d&#8217;exemples d&#8217;autors i obres que recull. Exhaustiu, s\u00ed, i molt. Per\u00f2 la primera cr\u00edtica positiva \u00e9s que \u00e9s molt agradable de llegir. No \u00e9s una llista, ni tampoc \u00e9s un \u00abmira quant he llegit i s\u00e9, i tu no\u00bb, m\u00e9s aviat \u00e9s un \u00abmira qu\u00e8 he trobat sobre aix\u00f2; oi que \u00e9s interessant?\u00bb.<\/span><\/p>\n<p class=\"rtejustify\"><span style=\"font-size:14px;\">Segueixo amb les coses bones: l&#8217;estructura. Si les novel\u00b7les comencen amb una primera frase, amb un nus i un desenlla\u00e7, Cohen fa igual: inicis que atrapen o conviden, desenlla\u00e7os tancats, oberts o ves a saber com. I \u00e9s al nus on parla de tot el que hi podem trobar: plagis (divertid\u00edssim com plagiava Laurence Sterne), el nom dels personatges (amb sonoritat, amb significat, pat\u00e8tics per massa evidents, etc.), els di\u00e0legs (molt interessant com Jane Austen feia parlar els seus personatges tot i que no estiguessin parlant), argument <em>versus<\/em> hist\u00f2ria (E.M. Forster <em>versus<\/em> Stephen King), el sexe i com de complicat \u00e9s d&#8217;escriure&#8217;n, on es situa el narrador (si n&#8217;hi ha), l&#8217;\u00fas de la ironia (no confondre amb els sentit de l&#8217;humor, sin\u00f3 com de capa\u00e7os s\u00f3n els escriptors de fer trobar la part c\u00f2mica d&#8217;all\u00f2 dram\u00e0tic), la revisi\u00f3 i la reescriptura (\u00e9s un tema tan complex, aquest, que Cohen necessita dos cap\u00edtols)<a href=\"#_ftn1\" name=\"_ftnref1\" title=\"\">[1]<\/a> i la bell\u00edssima imatge de les onades amb les quals Virginia Woolf es referia al ritme (i si ja sabia que Madame Bovary \u00e9s un gran novel\u00b7la, ara voldria saber franc\u00e8s per poder apreciar-ne la musicalitat).<\/span><\/p>\n<p class=\"rtejustify\"><span style=\"font-size:14px;\">Ara seguir\u00e9 amb una cr\u00edtica que sembla negativa per\u00f2 que no ho \u00e9s. O no del tot. Pr\u00e0cticament tots els exemples s\u00f3n de llibres escrits en angl\u00e8s. Sobta, per exemple, que al cap\u00edtol sobre els inicis dels llibres parli sobre com a Garc\u00eda M\u00e1rquez li va impactar el comen\u00e7ament de <em>La metamorfosi<\/em><a href=\"#_ftn2\" name=\"_ftnref2\" title=\"\">[2]<\/a> de Kafka, per\u00f2 que no parli dels inicis del colombi\u00e0 (\u00abMuchos a\u00f1os despu\u00e9s, frente al pelot\u00f3n de fusilamiento&#8230;\u00bb). I sobta m\u00e9s encara quan saps que el t\u00edtol original d&#8217;aquest assaig \u00e9s <em>How to write like Tolstoy<\/em>&#8230; i, vaja, Tolstoi escrivia en rus&#8230; Per\u00f2 he dit que aquesta cr\u00edtica, nom\u00e9s, semblava negativa: entenc que els exemples siguin en la llengua materna de Cohen. Per molt bona que pugui ser una traducci\u00f3, de vegades no deixa veure qu\u00e8 volia provocar l&#8217;autor en la seva llengua original, com el ritme de Flaubert del qual parlava abans.<\/span><\/p>\n<p class=\"rtejustify\"><span style=\"font-size:14px;\">I ara venen les cr\u00edtiques negatives de deb\u00f2, i totes dues s\u00f3n sobre l&#8217;estructura: primer, el llibre comen\u00e7a amb un pr\u00f2leg on s&#8217;explica la ja esmentada comparaci\u00f3 de l&#8217;escriptura amb la m\u00e0gia. I s&#8217;hauria d&#8217;haver aturat aqu\u00ed, perqu\u00e8 el que fa a continuaci\u00f3 \u00e9s un petit resum del que ens trobarem a la resta de cap\u00edtols i no crec que aporti res si ja ens ho trobarem m\u00e9s endavant. Potser \u00e9s una forma d&#8217;atrapar el lector, per\u00f2 en mi no ha funcionat, tot i que s\u00ed que m&#8217;ha atrapat la resta del llibre. I l&#8217;altre aspecte que em sembla negatiu \u00e9s que m&#8217;esperava trobar notes al peu de p\u00e0gina, i aquesta mancan\u00e7a no la critico pas; per\u00f2 no vaig descobrir, fins que no vaig llegir prou p\u00e0gines, que al final del llibre n&#8217;hi ha d&#8217;altres, de notes, que no s&#8217;indiquen durant la lectura. I un cop descobertes, no s\u2019ent\u00e9n per qu\u00e8 ha calgut una nota per a all\u00f2 que est\u00e0 complementant i, de vegades, perqu\u00e8 all\u00f2 que penses que hauria d&#8217;estar complementat, no ho est\u00e0. Sincerament, no ho havia vist mai en cap llibre, aquest sistema de notes, i no l&#8217;he acabat d&#8217;entendre: mai est\u00e0s del tot segur de si t&#8217;has saltat informaci\u00f3 interessant o no perqu\u00e8 no t&#8217;ho indiquen, i un cop llegit el cap\u00edtol, ja no recordes qu\u00e8 hi havia a les p\u00e0gines indicades a les notes finals.<\/span><\/p>\n<p class=\"rtejustify\"><span style=\"font-size:14px;\">Retorno a les cr\u00edtiques positives, em venen m\u00e9s de gust. I s\u00f3n per a l&#8217;editorial Blackie Books: primer, per haver canviat el t\u00edtol del llibre, perqu\u00e8 Tolstoi hi surt, s\u00ed, per\u00f2 no tant. I, segon, per haver publicat el llibre amb dues cobertes: una dedicada a Jane Austen i l&#8217;altra dedicada a Mark Twain. Qualsevol lletraferit els reconeix i qualsevol lletraferit sap que potser no s\u00f3n els \u00fanics que mereixen protagonitzar la coberta, per\u00f2 ells dos s&#8217;ho mereixen.<\/span><\/p>\n<p class=\"rtejustify\"><a href=\"https:\/\/www.blackiebooks.org\/\" target=\"_blank\"><span style=\"font-size:14px;\"><img decoding=\"async\" class=\"drupal-import-img\" alt=\"\" src=\"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-content\/inici_blog_EdL\/2018\/Cohen-Ruiz-Austen.png\" style=\"width: 250px; height: 379px; border-width: 0px; border-style: solid; float: left;\" \/><\/span><img decoding=\"async\" class=\"drupal-import-img\" alt=\"\" src=\"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-content\/inici_blog_EdL\/2018\/Cohen-Ruiz-Twain.png\" style=\"width: 250px; height: 379px; border-width: 0px; border-style: solid;\" \/><\/a><\/p>\n<p class=\"rtejustify\"><span style=\"font-size: 14px;\">Cohen, com he dit, compara la bona escriptura amb la m\u00e0gia. El llibre comen\u00e7a amb un espectacle de m\u00e0gia. Mai m&#8217;ha agradat que m&#8217;expliquin el truc. Cohen no ho fa. No pot. No es pot. S\u00ed que hi ha una cosa que fa Cohen: t\u2019agafen ganes d&#8217;escriure, et dona una confian\u00e7a que abans potser no tenies. Per qu\u00e8? Perqu\u00e8 no t&#8217;assegura que escriur\u00e0s com els grans autors que ha compilat, ni tampoc perqu\u00e8 ja s\u00e0pigues a qu\u00e8 li donen m\u00e9s o menys import\u00e0ncia a l&#8217;hora d&#8217;escriure. No. T\u2019agafen ganes d&#8217;escriure perqu\u00e8 veus que els grans autors tenien els mateixos dubtes mentre escrivien. I cadascun d&#8217;ells, tot i els dubtes, seguien escrivint.<\/span><\/p>\n<p class=\"rtejustify\"><span style=\"font-size:14px;\">Hi ha una altra conseq\u00fc\u00e8ncia de la lectura de <em>C\u00f3mo piensan los escritores<\/em>: vols llegir m\u00e9s sobre com escriuen els autors que admires. I, de vegades, tenim la sort que aquests autors han escrit sobre el fet d&#8217;escriure (o alg\u00fa ha compilat els textos on havien dit alguna cosa al respecte). Entre la lectura de <em>C\u00f3mo piensan los escritores<\/em> i la redacci\u00f3 d&#8217;aquesta ressenya, n&#8217;he llegit diversos. Seria un afegit\u00f3 innecessari (i pedant) si digu\u00e9s quins he llegit i qu\u00e8 hi diuen. Tant de bo tingu\u00e9s jo el talent de Cohen per escriure una petita compilaci\u00f3 a imitaci\u00f3 de la seva. Per\u00f2 no el tinc. Per\u00f2 s\u00ed que voldria fer dues recomanacions: si no teniu gaire temps, llegiu el pr\u00f2leg de <em>Mirall trencat<\/em> de Merc\u00e8 Rodoreda<a href=\"#_ftn3\" name=\"_ftnref3\" title=\"\">[3]<\/a> i gaudiu amb la seva expressi\u00f3 \u00abfer novel\u00b7les\u00bb, i si teniu una mica de temps, heu de llegir <em>Escriure: mem\u00f2ries d&#8217;un ofici<\/em> de Stephen King:<a href=\"#_ftn4\" name=\"_ftnref4\" title=\"\">[4]<\/a> com diu Cohen, \u00abel millor llibre sobre la creaci\u00f3 liter\u00e0ria\u00bb, i potser t\u00e9 ra\u00f3.<\/span><\/p>\n<p class=\"rtejustify\"><span style=\"font-size:14px;\"><a href=\"https:\/\/www.linkedin.com\/in\/diegoruizll\/\" target=\"_blank\">Diego Ruiz Llamas<\/a><br \/>\n\tDe la 5a promoci\u00f3 de l\u2019<a href=\"http:\/\/www.ub.edu\/biblio\/edl\" target=\"_blank\">Escola de Llibreria<\/a><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-size:14px;\"><a href=\"https:\/\/www.blackiebooks.org\/wp-content\/uploads\/2018\/07\/C%C3%B3mo-piensan-los-escritores_pr%C3%B3logo.pdf\" target=\"_blank\"><img decoding=\"async\" class=\"drupal-import-img\" alt=\"\" src=\"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-content\/inici_blog_EdL\/start-button-305427_1280.png\" style=\"width: 50px; height: 50px; float: left; margin-left: 5px; margin-right: 5px;\" \/><\/a>Podeu fer-hi un tast del pr\u00f2leg de l&#8217;obra.<\/span><\/p>\n<p class=\"rtejustify\">&nbsp;<\/p>\n<div>\n<hr align=\"left\" size=\"1\" width=\"33%\" \/>\n<div id=\"ftn1\">\n<p class=\"rtejustify\"><span style=\"font-size:12px;\"><a href=\"#_ftnref1\" name=\"_ftn1\" title=\"\">[1]<\/a>&nbsp;I encara en podrien ser m\u00e9s si, per exemple, Cohen hagu\u00e9s anat a una trobada amb l&#8217;escriptor roman\u00e8s Mircea C\u0103rt\u0103rescu a la llibreria Calders fa un any, on assegurava que no reescrivia mai, i s&#8217;enfadava molt si el seu editor li tocava una coma. Josep Maria Espin\u00e0s no \u00e9s tan taxatiu: tamb\u00e9 escriu a raig, per\u00f2 s\u00ed que deixa que la seva editora retoqui all\u00f2 que no est\u00e0 b\u00e9 (li va dir a la tamb\u00e9 escriptora Tina Vall\u00e8s en aquesta <a href=\"https:\/\/www.vilaweb.cat\/noticies\/escriure-per-mi-es-com-respirar-josep-maria-espinas-conversa-amb-tina-valles\/\" target=\"_blank\">entrevista<\/a> i tamb\u00e9 ho va dir al llibre <em>El meu ofici<\/em> [La Campana, 2008]).<\/span><\/p>\n<\/p><\/div>\n<div id=\"ftn2\">\n<p class=\"rtejustify\"><span style=\"font-size:12px;\"><a href=\"#_ftnref2\" name=\"_ftn2\" title=\"\">[2]<\/a>&nbsp;\u00c9s curi\u00f3s que no hi hagi un cap\u00edtol dedicat als t\u00edtols. M&#8217;ho ha fet pensar que no es posen d&#8217;acord sobre com titular aquest novel\u00b7la curta de Kafka: <em>La metamorfosi<\/em> o <em>La transformaci\u00f3.<\/em><\/span><\/p>\n<\/p><\/div>\n<div id=\"ftn3\">\n<p class=\"rtejustify\"><span style=\"font-size:12px;\"><a href=\"#_ftnref3\" name=\"_ftn3\" title=\"\">[3]<\/a>&nbsp;N\u2019hi ha diverses edicions, per\u00f2 sempre publicades per Club Editor.<\/span><\/p>\n<\/p><\/div>\n<div id=\"ftn4\">\n<p class=\"rtejustify\"><span style=\"font-size:12px;\"><a href=\"#_ftnref4\" name=\"_ftn4\" title=\"\">[4]<\/a>&nbsp;L&#8217;Altra Editorial, traducci\u00f3 de Mart\u00ed Sales, Barcelona, 2018.<\/span><\/p>\n<\/p><\/div>\n<\/div>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Cohen, Richard. C\u00f3mo piensan los escritores: t\u00e9cnicas, man\u00edas y miedos de los grandes autores. Trad.,&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-2950","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":false,"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1293,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1293,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2950","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2950"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2950\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4466,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2950\/revisions\/4466"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2950"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2950"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2950"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}