{"id":2951,"date":"2018-12-21T14:04:40","date_gmt":"2018-12-21T13:04:40","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/construir-con-palabras-escritores-literatura-e-identidad-en-cataluna\/"},"modified":"2026-03-04T14:16:07","modified_gmt":"2026-03-04T13:16:07","slug":"construir-con-palabras-escritores-literatura-e-identidad-en-cataluna","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/construir-con-palabras-escritores-literatura-e-identidad-en-cataluna\/","title":{"rendered":"\u00abConstruir con palabras: escritores, literatura e identidad en Catalu\u00f1a\u00bb"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Subirana, Jaume. Construir con palabras: escritores, literatura e identidad en Catalu\u00f1a (1859-2019)<\/em>. Madrid: C\u00e1tedra, 2018. 269 p. (Cr\u00edtica y estudios literarios). ISBN 978-84-376-3867-6. 18 \u20ac en paper, 15,98 \u20ac en format electr\u00f2nic.<\/span><\/p>\n

En aquest llibre, Jaume Subirana recull publicacions ja aparegudes anteriorment (articles, cap\u00edtols de llibres, etc.), majorit\u00e0riament en catal\u00e0, que estudien alguns dels elements textuals (no nom\u00e9s literaris) que contribueixen a la construcci\u00f3 d’una identitat col\u00b7lectiva, concretament la catalana. Definit aix\u00ed, el llibre inclou disciplines com la filologia, la hist\u00f2ria o la sociologia.<\/span><\/p>\n

<\/p>\n

Donada la necessitat, sembla que inevitable, que t\u00e9 el m\u00f3n acad\u00e8mic de classificar en \u00e0mbits de coneixement tot all\u00f2 que es publica, s’han creat diverses denominacions per a aquest nou \u00e0mbit: estudis culturals<\/em> \u00e9s la m\u00e9s acceptada, fins i tot pels que no la consideren una disciplina acad\u00e8mica v\u00e0lida. Subirana recorre a experts en estudis culturals com Itamar Even-Zohar, Josep-Anton Fern\u00e0ndez o J.K. Helgason que donen els fonaments te\u00f2rics per a la seva an\u00e0lisi, sovint basada en fen\u00f2mens aparentment anecd\u00f2tics o deslligats; el concepte de \u00abcamp cultural\u00bb (p. 241) de P. Bourdieu \u00e9s especialment \u00fatil aqu\u00ed.<\/span><\/p>\n

Un cop definits els seus objectius (cap. 1), Subirana estudia la figura dels poetes nacionals (cap. 2 i 3 i, en certa manera, 8); els top\u00f2nims de Barcelona (els carrers i la serralada de Collserola) (cap. 4 i 5) i les \u00aborganitzacions liter\u00e0ries\u00bb (cap. 6 i 7), i acaba amb l’an\u00e0lisi d’algunes caracter\u00edstiques espec\u00edfiques de la literatura catalana (cap. 9 i 10). La introducci\u00f3 i la conclusi\u00f3 volen donar un sentit a un conjunt que en principi \u00e9s for\u00e7a heterogeni, i \u00e9s evident una reelaboraci\u00f3 posterior dels textos originals i la inclusi\u00f3 de refer\u00e8ncies posteriors a la seva publicaci\u00f3 (com ho prova l’esmentd’un text de Pla publicat el 2017 (p. 64)).<\/span><\/p>\n

El llibre t\u00e9 la virtut de comentar de manera amena (est\u00e0 ben escrit) i alhora fonamentada fen\u00f2mens quotidians que semblen intranscendents per\u00f2 que s\u00f3n resultat de decisions amb prop\u00f2sits sovint no expl\u00edcits per\u00f2 no poques vegades ambiciosos i meditats. Per qu\u00e8 a Barcelona hi ha un carrer Arag\u00f3 que t\u00e9, a sobre, un carrer Val\u00e8ncia i a sota un carrer Consell de Cent? Per qu\u00e8 tantes escoles de Catalunya es diuen \u00abSalvador Espriu\u00bb? Per qu\u00e8 Foix no \u00e9s un \u00abcatal\u00e0 universal\u00bb? Al darrere d’aquestes decisions hi ha una voluntat de donar a una col\u00b7lectivitat uns senyals que la defineixin com a tal, i aix\u00f2 \u00e9s el que estudia el llibre.<\/span><\/p>\n

La figura del poeta nacional \u00e9s especialment significativa; de fet, \u00e9s una conseq\u00fc\u00e8ncia dels processos de canonitzaci\u00f3 d’una literatura (p. 51). Subirana, per\u00f2, tot i esmentar els estudis sobre aquests processos (especialment l’obra d’Enric Sull\u00e0 (p. 111)), prefereix centrar-se en l’estudi d’aquesta figura, que \u00e9s un dels seus efectes colaterals, especialment els \u00abanys\u00bb dedicats a un autor (p. 96, 223), cosa comprensible, perqu\u00e8 Subirana va ser director de la Instituci\u00f3 de les Lletres Catalanes, que \u00e9s l’encarregada de promoure aquestes commemoracions. Subirana esmenta tamb\u00e9 figures com els \u00abcatalans universals\u00bb, afins per\u00f2 no sempre coincidents als poetes nacionals (p. 38). Ara b\u00e9, el que l’interessa especialment \u00e9s el \u00abpante\u00f3n\u00bb elaborat durant els anys de la Transici\u00f3 i integrat per un \u00absantoral laico\u00bb d’escriptors als quals \u00abse estaba otorgando un papel referencial en un momento clave de reconstrucci\u00f3n colectiva\u00bb (p. 194); els Homenots<\/em> de Pla en s\u00f3n un clar antecedent i \u00e9s un encert de Subirana recordar-nos-ho. \u00c9s d’agrair que tots els noms esmentats, inclosos o exclosos del Pante\u00f3, siguin f\u00e0cilment recuperables en un \u00edndex final, que hauria de ser norma per\u00f2 que sol ser excepci\u00f3 en el nostre m\u00f3n editorial.<\/span><\/p>\n

S\u00f3n especialment interessants els estudis sobre l\u2018hodon\u00edmia (noms de carrers) de Barcelona a partir de la proposta de V\u00edctor Balaguer, no nom\u00e9s pels que hi s\u00f3n sin\u00f3 pels que no hi s\u00f3n (\u00abviendo la lista podr\u00edamos decir que la revoluci\u00f3n industrial no pas\u00f3 por la ciudad\u00bb (p. 124)); \u00e9s innovadora la recerca sobre els noms apareguts despr\u00e9s de les reformes urban\u00edstiques de 1992 (p. 126). Tamb\u00e9 ho \u00e9s l’estudi del Tibidabo (cap. 5) i les tradicions liter\u00e0ries que hi estan lligades: aix\u00ed, relaciona l’article \u00abLa monta\u00f1a\u00bb de Maragall amb la inauguraci\u00f3 del funicular (p. 137); recorda la visita que Oller i P\u00e9rez Gald\u00f3s fan als Penitents (p. 143), i repassa les circumst\u00e0ncies de la urbanitzaci\u00f3 de l’Arrabassada (p. 143), com el desaparegut Hotel de la Rabassada (p. 148) (no comenta per\u00f2 el perqu\u00e8 d’aquesta \u00abgrafia err\u00f2nia\u00bb, segons Coromines).<\/span><\/p>\n

El retrat final no \u00e9s complaent: \u00abcuando hay que internacionalizar la cultura catalana, la lengua [\u2026] se convierte m\u00e1s bien en una molestia\u00bb (p. 38), la cultura catalana t\u00e9 \u00abrasgos end\u00e9micos\u00bb (p. 219), m\u00e9s propers doncs a la malaltia que a la higiene; la pol\u00edtica cultural err\u00e0tica dels successius governs est\u00e0 basada en un \u00abnacionalismo ret\u00f3rico que recurre una y otra vez a los escritores y a lo literario como moneda de cambio y como f\u00e1brica de moneda\u00bb (p. 225).<\/span><\/p>\n

En un recopilatori com aquest el resultat \u00e9s inevitablement irregular, i potser caldria haver treballat m\u00e9s els textos: potser s\u00f3n sobreres, per exemple, les llistes pormenoritzades d’entrevistadors i entrevistats durant el tardofranquisme (cap. 8), perqu\u00e8 ja \u00e9s prou indicador el quadre final (p. 211); les min\u00facies de la creaci\u00f3 del PEN Catal\u00e0 (cap. 6 i 7) podrien resumir-se. Caldria corregir algunes badades: el \u00abCant de la senyera\u00bb no est\u00e0 dedicat a la bandera de Catalunya (p. 11) sin\u00f3 a la de l’Orfe\u00f3 Catal\u00e0 (tal com diu m\u00e9s endavant, p. 62); l’origen \u00abrural\u00bb de Verdaguer (p. 31) ja va ser posat en q\u00fcesti\u00f3 per Ernest Lluch; la Pastoral<\/em> de Sunyer va entrar a can Maragall despr\u00e9s de la mort del poeta (p. 62); el poema d’Aribau es diu \u00abLa P\u00e0tria\u00bb (p. 64). Caldria corregir tamb\u00e9 alguns errors tipogr\u00e0fics: els \u00abtrece a\u00f1os\u00bb (p. 166) deuen ser \u00abtrece d\u00edas\u00bb; les notes 151 i 153 estan repetides. Compte amb la traducci\u00f3: l’equivalent castell\u00e0 del catal\u00e0 diversos, -es<\/em> hauria de ser gaireb\u00e9 sempre varios, -as<\/em> (p. 24, 36, 111\u2026).<\/span><\/p>\n

En conjunt, doncs, ens trobem davant d’un tipus d’estudi inusual en el nostre \u00e0mbit que analitza fen\u00f2mens que sovint semblen quedar-se a les p\u00e0gines dels diaris per\u00f2 que s\u00f3n reveladors d’una construcci\u00f3 ideol\u00f2gica for\u00e7a m\u00e9s elaborada del que una mirada apressada ens fa creure; que aparegui en castell\u00e0 permet projectar aquesta construcci\u00f3 i aquella an\u00e0lisi m\u00e9s enll\u00e0 del nostre clos redu\u00eft.<\/span><\/p>\n

Llu\u00eds Quintana Trias<\/a> 
\n\tUniverstitat Aut\u00f2noma de Barcelona<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Subirana, Jaume. Construir con palabras: escritores, literatura e identidad en Catalu\u00f1a (1859-2019). Madrid: C\u00e1tedra, 2018….<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","_seopress_robots_follow":"","_seopress_robots_imageindex":"","_seopress_robots_snippet":"","_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_robots_breadcrumbs":"","_seopress_robots_freeze_modified_date":"","_seopress_robots_custom_modified_date":"","_seopress_robots_canonical":"","_seopress_social_fb_title":"","_seopress_social_fb_desc":"","_seopress_social_fb_img":"","_seopress_social_fb_img_attachment_id":0,"_seopress_social_fb_img_width":0,"_seopress_social_fb_img_height":0,"_seopress_social_twitter_title":"","_seopress_social_twitter_desc":"","_seopress_social_twitter_img":"","_seopress_social_twitter_img_attachment_id":0,"_seopress_social_twitter_img_width":0,"_seopress_social_twitter_img_height":0,"_seopress_redirections_value":"","_seopress_redirections_enabled":"","_seopress_redirections_enabled_regex":"","_seopress_redirections_logged_status":"","_seopress_redirections_param":"","_seopress_redirections_type":0,"_seopress_analysis_target_kw":"","_seopress_news_disabled":"","_seopress_video_disabled":"","_seopress_video":[],"_seopress_pro_schemas_manual":[],"_seopress_pro_rich_snippets_disable_all":"","_seopress_pro_rich_snippets_disable":[],"_seopress_pro_schemas":[],"inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-2951","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":false,"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1314,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1314,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2951","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2951"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2951\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4467,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2951\/revisions\/4467"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2951"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2951"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2951"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}