{"id":2952,"date":"2018-12-19T07:27:11","date_gmt":"2018-12-19T06:27:11","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/lector-voraz-de-robert-gottlieb\/"},"modified":"2026-03-04T14:16:07","modified_gmt":"2026-03-04T13:16:07","slug":"lector-voraz-de-robert-gottlieb","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/lector-voraz-de-robert-gottlieb\/","title":{"rendered":"\u00abLector voraz\u00bb, de Robert Gottlieb"},"content":{"rendered":"<p class=\"rtejustify\"><span style=\"font-size:14px;\"><a href=\"https:\/\/www.facebook.com\/NavonaEditorial\/\" target=\"_blank\"><img decoding=\"async\" class=\"drupal-import-img\" alt=\"\" src=\"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-content\/inici_blog_EdL\/2018\/coberta_lector_voraz.jpg\" style=\"width: 150px; height: 236px; border-width: 0px; border-style: solid; margin-left: 10px; margin-right: 10px; float: left;\" \/><\/a>Gottlieb, Robert. <em>Lector voraz.<\/em> Pr\u00f3l. de Javier Aparicio Maydeu. Trad., Ainize Salaberri. Barcelona: Navona, 2018. 419 p. (Navona people). ISBN 978-84-17181-47-5. 26 \u20ac.<\/span><\/p>\n<p class=\"rtejustify\"><span style=\"font-size:14px;\">Les mem\u00f2ries dels editors sovint es poden emmarcar en el g\u00e8nere <em>books on books <\/em>tot i que en molts casos es podria parlar del g\u00e8nere <em>books on myself, <\/em>malgrat l&#8217;advertiment del catedr\u00e0tic Javier Aparicio, prologuista d&#8217;aquesta autobiografia de l&#8217;editor nord-americ\u00e0 i jueu Robert Gottlieb, que \u00abno pretende ensalzar por encima de todo su propio ego\u00bb. Sense restar ni una engruna l&#8217;inter\u00e8s de tot el que relata, s\u00ed que penso que hi ha una voluntat, potser subconscient (Gottlieb ens explica que durant vuit anys, de 1958 a 1966, es va sotmetre a sessions intensives de psicoter\u00e0pia), de mostrar la import\u00e0ncia de la seva pr\u00f2pia feina, potser no \u00abpor encima de todo\u00bb, per\u00f2 D\u00e9u n&#8217;hi do<em>. <\/em><\/span><\/p>\n<p><!--break--><\/p>\n<p class=\"rtejustify\"><span style=\"font-size:14px;\">Indirectament, intel\u00b7ligentment, a trav\u00e9s d\u2018opinions dels autors. Com ara Anthony Burgess: <em>\u00ab<\/em>&#8230; Gottlieb era el tipo de jud\u00edo m\u00e1s listo&#8230;\u00bb; Salman Rushdie: \u00ab&#8230; homenajea el trabajo que hicimos juntos&#8230;\u00bb; Richard Adams: \u00ab&#8230; eres el hombre mejor le\u00eddo que conozco&#8230;\u00bb. El que queda ben pal\u00e8s \u00e9s l&#8217;encert del t\u00edtol del llibre. Tota una vida llegint, sovint dia i nit, ja des de ben petit. Als quatre anys, el seu avi l&#8217;havia guiat per la lectura dels relats de Kipling i ja no ha parat mai. Ara, que t\u00e9 87 anys (va n\u00e9ixer el 1931), diu a l\u2018\u00faltima frase del seu llibre \u00abquiz\u00e1s el destino sea amable o me deje, al menos, leer un poco m\u00e1s\u00bb.<\/span><\/p>\n<p class=\"rtejustify\"><span style=\"font-size:14px;\">A part de la lectura, tamb\u00e9 reconeix influ\u00e8ncies en la seva educaci\u00f3 sentimental de la r\u00e0dio, en vetllades sol o amb els pares, escoltant el que anomena \u00abfulletons nocturns\u00bb, dels c\u00f2mics naixents aquells anys, Superman, Batman, etc.<\/span><\/p>\n<p class=\"rtejustify\"><span style=\"font-size:14px;\">Llegia tot el que li queia a les mans, i reconeix com una primera influ\u00e8ncia determinant en la seva visi\u00f3 del m\u00f3n, la novel\u00b7la <em>Emma <\/em>de Jane Austen. Curiosament, i aix\u00f2 em sembla definitori de la poca pres\u00e8ncia de la cultura europea als Estats Units, tret \u00f2bviament de la brit\u00e0nica, nom\u00e9s cita un escriptor no anglosax\u00f3: Balzac. Henry James tamb\u00e9 va ser una icona incontestable de la seva formaci\u00f3, fins al punt que reconeix que menyspreava a qui no li agrad\u00e9s James (incl\u00f2s el seu pare). M\u00e9s endavant va descobrir Proust i confessa haver estat set dies tancat a casa llegint un volum diari de l&#8217;edici\u00f3 en set volums de <em>\u00c0 la recherche du temps perdu<\/em>.<\/span><\/p>\n<p class=\"rtejustify\"><span style=\"font-size:14px;\">En els seus anys universitaris no parava de llegir fins i tot a les nits, i nom\u00e9s assistia a la Universitat de Col\u00fambia a les classes que considerava imprescindibles. Va aconseguir marxar un parell d&#8217;anys a Cambridge, casat amb la seva primera dona, Muriel Higgins, ja embarassada del seu fill Roger.<\/span><\/p>\n<p class=\"rtejustify\"><span style=\"font-size:14px;\">Quan van retornar als EUA, van treballar tots dos en feines prec\u00e0ries fins que Gottlieb va entrar a treballar a la prestigiosa editorial Simon &amp; Schuster d&#8217;adjunt al director editorial. Desenvolupa tot el seu talent en la feina d&#8217;editor tal i com la concep: un treball de servei a l&#8217;autor. La n\u00f2mina d&#8217;escriptors que passen per l&#8217;editorial \u00e9s infinita i ens la descriu exhaustivament, amb especial \u00e8mfasi en la gestaci\u00f3 de la novel\u00b7la <em>Trampa 22<\/em>, de Joseph Heller. Per\u00f2 no tot van ser \u00e8xits: reconeix l&#8217;error de no publicar <em>Una confabulaci\u00f3 d&#8217;imb\u00e8cils <\/em>de John Kennedy Toole, amb conseq\u00fcencies greus. La mare de l&#8217;autor va acusar Gottlieb de ser el responsable del su\u00efcidi del seu fill. Pel que fa a traduccions d&#8217;autors no anglosaxons, nom\u00e9s ens parla del franc\u00e8s Michel Butor, icona del <em>nouveau roman<\/em>.<\/span><\/p>\n<p class=\"rtejustify\"><span style=\"font-size:14px;\">Despr\u00e9s de separar-se de Muriel el 1965, va viure amb Maria Tucci, filla d&#8217;un dels seus autors, i es van casar el 1969. Van tenir dos fills. El 1968 marxa a l\u2019editorial Alfred A. Knopf, considerada la m\u00e9s culta i cosmopolita, molt curosa dels dissenys, de la qualitat del paper, l&#8217;enquadernaci\u00f3, editora dels grans autors europeus, Mann, Gide, Camus, Sartre, de novel\u00b7la negra de qualitat, Chandler, Hammett, Cain, sud-americans com Jorge Amado, japonesos com Mishima, Kawabata, un repte a un altre nivell. Malgrat tot, Gottlieb confessa no haver assistit mai a la Fira del Llibre de Frankfurt, cita imprescindible per a tot editor que vulgui tenir projecci\u00f3 mundial. Aix\u00f2 s\u00ed, per publicar Garc\u00eda M\u00e1rquez va haver de tractar amb Carme Balcells, a qui qualifica de s\u00e0dica, per\u00f2 encantadora (sic).<\/span><\/p>\n<p class=\"rtejustify\"><span style=\"font-size:14px;\">Va editar m\u00faltiples biografies, amb una implicaci\u00f3 gaireb\u00e9 malaltissa. Amb els autors d&#8217;algunes, fins i tot s&#8217;instal\u00b7lava a les seves resid\u00e8ncies per enllestir la redacci\u00f3 definitiva. Explica detalladament el proc\u00e9s amb la de Lauren Bacall (Betty Perske, <em>una brillante chica jud\u00eda<\/em>). Les de Liv Ullmann, Elia Kazan i molts d&#8217;altres com el mateix Bill Clinton, les vivia amb una intensitat que definia aix\u00ed: \u00abSi el editor y la editorial no proporcionan esa sensaci\u00f3n de seguridad, no est\u00e1n haciendo su trabajo, que es, ante todo y siempre, un servicio: estamos ah\u00ed para servir al escritor y al libro\u00bb. Explica una relaci\u00f3 molt especial amb John le Carr\u00e9, a qui anomena David, que era el seu nom aut\u00e8ntic (David Cornwell).<\/span><\/p>\n<p class=\"rtejustify\"><span style=\"font-size:14px;\">Com a conseq\u00fcencia dels canvis en la propietat i la concentraci\u00f3 dels grups editorials dels anys vuitanta, i en concret la venda de Random House a Cond\u00e9 Nast, el 1987 va passar a dirigir la revista <em>The New Yorker <\/em>fins que va ser despatxat el 1992, aix\u00f2 s\u00ed, amb tots els honors i amb l\u2018economia familiar resolta de per vida. A partir d&#8217;aqu\u00ed va seguir treballant per a Knopf, com a editor <em>free lance<\/em>, amb els autors que li agradaven i fent el que li pla\u00efa. Era un gran aficionat a la dansa i va editar la biografia de Margot Fonteyn i tamb\u00e9 la del core\u00f2graf Balanchine, a qui va con\u00e8ixer al New York City Ballet d&#8217;on Gottlieb era membre de la junta, i tamb\u00e9 de la del Miami City Ballet.<\/span><\/p>\n<p class=\"rtejustify\"><span style=\"font-size:14px;\">Va inaugurar una col\u00b7lecci\u00f3 de biografies de jueus il\u00b7lustres (Jewish lives) publicada per la Yale University Press, amb la de Sarah Bernhardt. I una sobre els fills de Charles Dickens. I una aut\u00e8ntica raresa, fruit d&#8217;una de les seves obsessions personals, el col\u00b7leccionisme: <em>The art of the plastic handbag <\/em>sobre les bosses de pl\u00e0stic dels anys cinquanta, que comprava compulsivament all\u00e0 on en trobava.<\/span><\/p>\n<p class=\"rtejustify\"><span style=\"font-size:14px;\">Al mateix temps, escribia articles per a l&#8217;<em>Observer<\/em>, el <em>Times book review<\/em> i per al mateix <em>The New Yorker,<\/em> i segueix fent-ho actualment.<\/span><\/p>\n<p class=\"rtejustify\"><span style=\"font-size:14px;\">En definitiva, el llibre ens mostra una vida abocada absolutament a l&#8217;edici\u00f3, els viaranys del m\u00f3n editorial americ\u00e0, una llista inacabable de noms d&#8217;autors, molts dels quals no ens diuen res a aquesta banda de l&#8217;Atl\u00e0ntic, i l&#8217;experi\u00e8ncia d&#8217;una passi\u00f3 que deixa poc espai per a la vida familiar (en parla gaireb\u00e9 sempre en funci\u00f3 de la feina).<\/span><\/p>\n<p class=\"rtejustify\"><span style=\"font-size:14px;\">Per acabar, una dada curiosa: si poseu <em>Gottlieb, Robert<\/em> al buscador Alad\u00ed de les Biblioteques de Barcelona, surt el llibre de contes de John Cheever, que va editar en Gottlieb.<\/span><\/p>\n<p class=\"rtejustify\"><span style=\"font-size:14px;\">Antoni Estela<br \/>\n\tAlumne de la Universitat de l&#8217;Experi\u00e8ncia (Facultat de Filologia)<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Gottlieb, Robert. Lector voraz. Pr\u00f3l. de Javier Aparicio Maydeu. Trad., Ainize Salaberri. Barcelona: Navona, 2018&#8230;.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":3522,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-2952","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":["https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-content\/uploads\/2018\/12\/coberta_lector_voraz.jpg",477,750,false],"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1293,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1293,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2952","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2952"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2952\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4468,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2952\/revisions\/4468"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3522"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2952"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2952"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2952"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}