{"id":2957,"date":"2018-12-07T11:30:29","date_gmt":"2018-12-07T10:30:29","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/the-book-per-amaranth-borsuk\/"},"modified":"2026-03-04T14:16:08","modified_gmt":"2026-03-04T13:16:08","slug":"the-book-per-amaranth-borsuk","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/the-book-per-amaranth-borsuk\/","title":{"rendered":"\u00abThe book\u00bb, per Amaranth Borsuk"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Borsuk, Amaranth. The book<\/em>. Cambridge, MA, etc.: The MIT Press, 2018. XVI, 322 p. (The MIT Press essential knowlegde series). ISBN 978-0-262-53541-0.<\/span><\/p>\n

Si com ha escrit Joan Margarit, la llibertat \u00e9s una llibreria<\/em>, cada llibre podria ser considerat l\u2019exercici de llibertat individual d\u2019alg\u00fa que t\u00e9 la necessitat d\u2019expressar i transmetre una idea, un sentiment, una hist\u00f2ria. Aquesta seria segurament una visi\u00f3 molt prim\u00e0ria del que \u00e9s i ha estat el llibre al llarg de la hist\u00f2ria de la humanitat. El llibre d\u2019Amaranth Borsuk, que porta precisament \u2012i simplement\u2012 el t\u00edtol de The book,<\/em> ens ajuda a aprofundir i a reflexionar sobre qu\u00e8 \u00e9s realment aix\u00f2 que coneixem, d\u2019una forma ben natural, com a llibre i que, a priori, tots ens atrevir\u00edem a definir d\u2019una manera ben senzilla.<\/span><\/p>\n

<\/p>\n

The book<\/em> forma part de The MIT Press essential knowlegde series<\/em>, una col\u00b7lecci\u00f3 que, segons la mateixa editorial, pret\u00e9n oferir llibres concisos, accessibles i bells sobre tem\u00e0tiques que actualment interessen, escrits per pensadors de primera l\u00ednia. La col\u00b7lecci\u00f3 inclou llibres dedicats a mat\u00e8ries tan variades i amb graus d\u2019abstracci\u00f3 tan diversos com el futur, la societat de la informaci\u00f3, la postveritat, l\u2019extremisme, les metadades o, en el cas que ens ocupa, el llibre.<\/span><\/p>\n

L\u2019autora d\u2019aquest volum, Amaranth Borsuk<\/a>, \u00e9s una poeta, acad\u00e8mica i autora de llibres d\u2019artista, que treballa a mig cam\u00ed entre la impressi\u00f3 i els mitjans digitals, com ho prova el fet de ser l\u2019autora de Between page and screen<\/em> (Entre la p\u00e0gina i la pantalla, <\/em>SpringGun Press 2016), un llibre pop-up<\/em> digital de poesia. Segurament la seva traject\u00f2ria i especialitzaci\u00f3 en aquest terreny de transici\u00f3 i la seva condici\u00f3 de professora a la School of Interdisciplinary Arts de la Universitat de Washington Bothell li permeten oferir una visi\u00f3 especialment oberta sobre el que \u00e9s realment un llibre.<\/span><\/p>\n

Precisament, les quatre parts en qu\u00e8 es divideix The book<\/em> ja ens donen una idea d\u2019aquesta concepci\u00f3 del llibre, amb uns amplis horitzons, que ens planteja l\u2019autora. Aix\u00ed, el llibre com a objecte, com a contingut, com a idea i com a interf\u00edcie s\u00f3n les quatre perspectives a trav\u00e9s de les quals planteja la seva mirada i mitjan\u00e7ant les quals defineix aquest objecte quotidi\u00e0 que ha acompanyat l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 al llarg de la seva hist\u00f2ria i l\u2019ha ajudat a entendre, a gaudir o a desesperar-se amb la seva pr\u00f2pia exist\u00e8ncia.<\/span><\/p>\n

En cadascun dels cap\u00edtols en qu\u00e8 es divideix The book<\/em> hi trobem innombrables informacions, idees, an\u00e8cdotes… al voltant del llibre que ens fan aturar la lectura i reflexionar, fins al punt que el volum pot arribar a esdevenir m\u00e9s una obra de consulta o de lectura mesurada i homeop\u00e0tica que no un text per llegir a raig. Si volgu\u00e9ssim ser exhaustius, no descansar\u00edem a l\u2019hora de citar aquells fragments o moments que ens han cridat l\u2019atenci\u00f3 d\u2019una manera especial. Ho farem, per\u00f2, en algun cas.<\/span><\/p>\n

Aix\u00ed, per al prof\u00e0, crec que pot resultar d\u2019especial inter\u00e8s con\u00e8ixer que els grans pensadors de l\u2019antiga Gr\u00e8cia desconfiaven de l\u2019escriptura perqu\u00e8 consideraven que podia destruir l\u2019art del debat i el relat oral en els quals basaven el seu sentit del m\u00f3n, de la filosofia i de l\u2019espai i el temps. Borsuk explica que S\u00f2crates temia la transcripci\u00f3 perqu\u00e8 dificultava la mem\u00f2ria, feia ambigu el pensament filos\u00f2fic i deixava la interpretaci\u00f3 en mans del lector, ja que els textos podien circular lliurement sense l\u2019autor i aix\u00f2 feia que aquest no els pogu\u00e9s ni explicar ni defensar. L\u2019autora compara aquesta temen\u00e7a davant la irrupci\u00f3 dels textos escrits amb les ansietats contempor\u00e0nies que provoca la lectura i l\u2019escriptura a trav\u00e9s de mitjans digitals. Unes pors focalitzades en l\u2019eventual p\u00e8rdua d\u2019atenci\u00f3 i d\u2019habilitats per aprofundir en els textos, que, sigui dit de pas, comparteix qui escriu aquestes l\u00ednies.<\/span><\/p>\n

Igualment, resulta interessant con\u00e8ixer, a trav\u00e9s de la lectura de The book<\/em>, les visions, percepcions o, fins i tot, definicions que donen del llibre diferents pensadors o especialistes i que Borsuk ha volgut recollir. Moltes d\u2019aquestes idees es troben al llarg dels cap\u00edtols en forma de destacats a tota p\u00e0gina, amb tipografia blanca sobre fons negre, i constitueixen un nivell de lectura paral\u00b7lel al del mateix text convencional. S\u00f3n frases que actuen com a dards en la ment del lector: el fan aturar-se, l\u2019estimulen, l\u2019obliguen a reflexionar. N\u2019hi ha dues que interpel\u00b7len especialment a tot amant dels llibres. La primera, per disruptiva. Pertany a l\u2019artista xin\u00e8s contemporani Cai Guo-Qiang i diu que \u00abA la Xina, una muntanya sencera pot esdevenir un llibre, un cat\u00e0leg cal\u00b7ligr\u00e0fic d\u2019esdeveniments hist\u00f2rics. Per exemple, a Quanzhou, hi ha una muntanya amb uns penya-segats amb inscripcions d\u2019hist\u00f2ries mar\u00edtimes, com ara els viatges de Zheng He a trav\u00e9s de l\u2019Oce\u00e0 de l\u2019Oest. D\u2019aquesta manera, fins i tot la natura pot ser considerada com un mitj\u00e0 per escriure llibres\u00bb. Entendre una muntanya com un llibre resulta, a banda d\u2019extremadament po\u00e8tic, una forma evident de sacsejar les ments i els estereotips. Alhora, pensar en una roca com a mitj\u00e0 d\u2019escriptura i rememorar l\u2019evoluci\u00f3 dels suports que han tingut els llibres primigenis (tauletes d\u2019argila, papirs, papers primitius confegits amb gran dificultat amb fibres vegetals) demostra la necessitat evident d\u2019escriure que ha tingut i t\u00e9 l\u2019\u00e9sser hum\u00e0, una necessitat inherent a la seva pr\u00f2pia exist\u00e8ncia.<\/span><\/p>\n

La segona citaci\u00f3 que m\u2019ha resultat especialment rellevant, en aquest cas per inquietant, \u00e9s la del professor Garrett Stewart que afirma que \u00abDes del rotlle fins al foli enquadernat, els llibres han evolucionat. I com totes les coses subjectes a evoluci\u00f3, poden arribar a l\u2019extinci\u00f3\u00bb. Al lector li salten totes les alarmes quan llegeix aquestes l\u00ednies.<\/span><\/p>\n

En conclusi\u00f3, podr\u00edem dir que The book<\/em> no \u00e9s una obra complexa, at\u00e8s el seu car\u00e0cter eminentment divulgatiu, per\u00f2 tampoc \u00e9s un llibre simple per a un lector no excessivament experimentat en la lectura en llengua anglesa de textos d\u2019aquestes caracter\u00edstiques, ja que suposa una doble exig\u00e8ncia, ling\u00fc\u00edstica i conceptual. En qualsevol cas, l\u2019esfor\u00e7 val la pena per a tot aquell amant dels llibres que en vulgui transcendir el seu \u00fas purament pr\u00e0ctic per endinsar-se en el seu coneixement, tant del punt de vista de l\u2019evoluci\u00f3 hist\u00f2rica i prospecci\u00f3 futura com de la consci\u00e8ncia abstracta de la seva realitat.<\/span><\/p>\n

\u00c0lex Figueras
\n\tDe la 6a promoci\u00f3 de l\u2019Escola de Llibreria
\n\tAutor de Bloc de notes <\/em><\/a> <\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Borsuk, Amaranth. The book. Cambridge, MA, etc.: The MIT Press, 2018. XVI, 322 p. (The…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":3527,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-2957","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":["https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-content\/uploads\/2018\/12\/coberta_the_book.jpg",550,760,false],"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1293,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1293,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2957","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2957"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2957\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4473,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2957\/revisions\/4473"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3527"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2957"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2957"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2957"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}