{"id":2962,"date":"2018-11-26T09:50:06","date_gmt":"2018-11-26T08:50:06","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/is-shakespeare-any-good\/"},"modified":"2026-03-04T14:16:08","modified_gmt":"2026-03-04T13:16:08","slug":"is-shakespeare-any-good","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/is-shakespeare-any-good\/","title":{"rendered":"\u00abIs Shakespeare any good?\u00bb"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Bradford, Richard. <\/strong>Is Shakespeare any good?: and other questions on how to evaluate literature.<\/em> <\/strong>Chichester, West Sussex: John Wiley and Sons, 2015. 331 p. ISBN 978-1-118-21997-3.<\/span><\/p>\n

Richard Bradford, catedr\u00e0tic d\u2019Hist\u00f2ria i Teoria Liter\u00e0ria a la Universitat de l\u2019Ulster, a Irlanda del Nord, porta m\u00e9s de vint anys publicant intensament en el camp dels Estudis Anglesos. Des dels anys noranta ha escrit un ampli ventall de textos, tot cultivant g\u00e8neres diversos; aix\u00ed, la biografia, amb obres dedicades a Philip Larkin, Martin Amis i Alan Sillitoe; monografies entorn de John Milton i Kingsley Amis, i estudis dedicats a avaluar l\u2019obra liter\u00e0ria des d\u2019una perspectiva hist\u00f2rica, tot parant atenci\u00f3 a aspectes formals (vegeu, per exemple, A linguistic history of English poetry<\/em>, stylistics<\/em>, i el llibre que fa poc va apar\u00e8ixer Augustan measures: restoration and eighteenth-century writing on prosody and metre<\/em>). La seva monograf\u00eda dedicada al formalista rus exiliat als Estats Units, Roman Jakobson: life, language, art <\/em>\u00e9s tamb\u00e9 pertinent en aquest sentit.<\/span><\/p>\n

<\/p>\n

El disseny de la coberta del llibre i, m\u00e9s concretament, la pregunta formulada al t\u00edtol, Is Shakespeare any good?<\/em> \u2013tot incloent-hi el nom del poeta i dramaturg del c\u00e0non literari en llengua anglesa per excel\u00b7l\u00e8ncia\u2013 semblen indicar que tenim entre mans una obra potencialment provocadora i, sens dubte, l\u2019ambival\u00e8ncia expressada entorn a Shakespeare (p. 123-129) pot resultar com a m\u00ednim pol\u00e8mica. No obstant aix\u00f2, aviat resta evident que l\u2019obra constitueix el fruit d\u2019una provocaci\u00f3. L\u2019autor \u00e9s un home emprenyat. El seu estat \u00e9s conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019una reacci\u00f3 davant dels interrogants formulats entorn del que constitueix la literatura a l\u2019\u00faltim quart del segle XX per cr\u00edtics com el franc\u00e8s Michel Foucault i el desenvolupament dins els departaments universitaris d\u2019Estudis Anglesos de les <\/span>aproximacions te\u00f2riques d\u2019interpretaci\u00f3 de l\u2019obra liter\u00e0ria en\u00e7\u00e0 de \u00abla mort de l’autor\u00bb, registrada a l\u2019assaig de Roland Barthes l\u2019any 1968,<\/span> i recollides sota el paraigua del postestructuralisme.<\/span><\/p>\n

Els responsables s\u00f3n diversos, com tamb\u00e9 les teories defensades, des de Jonathan Culler i Terry Eagleton a Oxford, aqu\u00ed considerats dogm\u00e0tics (p. 150); els cr\u00edtics nord-americans Stanley Fish, titllat de \u00abfraudulent\u00bb (p. 148), J. Hillis Miller, presentat entre d\u2019altres com a \u00abevangelista\u00bb (p. 154) de la Deconstrucci\u00f3, i el fundador del Nou Historicisme, Stephen Greenblatt, incapa\u00e7, segons Bradford, de sentir el missatge de Shakespeare que el llenguatge literari i, m\u00e9s concretament, el de la poesia, \u00e9s intrinsicament diferent al llenguatge no literari (p. 118-119); el fil\u00f2sof franc\u00e8s nascut a Arg\u00e8lia Jacques Derrida, convertit en accessori intel\u00b7lectual de moda, entre d\u2019altres (p. 84), i els cr\u00edtics relacionats amb el Centre for Critical and Cultural Theory de la Universitat de Cardiff, a Gal\u00b7les, creat l\u2019any 1989, alguns dels quals van dedicar els seus esfor\u00e7os a rellegir Shakespeare tot utlitzant el Materialisme Cultural, com ara John Drakakis i Terry Hawkes, aquest \u00faltim, un dels fundadors. Bradford responsabilitza a tots els esmentats de les conseq\u00fc\u00e8ncies fatals (\u00abghastly\u00bb), al seu parer, de l\u2019origen i de la perviv\u00e8ncia dels estudis te\u00f2rics a les universitats (p. 152-153).<\/span><\/p>\n

Les nombroses publicacions de Bradford donen fe dels seus coneixements dels estudis literaris en llengua anglesa. Ha llegit extensament i est\u00e0 ben informat a partir dels cl\u00e0ssics d\u2019Occident fins a la literatura contempor\u00e0nia popular en llengua anglesa, tot reflectit en aquesta obra. A m\u00e9s, demostra la seva capacitat d\u2019an\u00e0lisi del text quan parla, per exemple, del poema \u00abThe Flea\u00bb de John Donne o Northanger Abbey<\/em>, la novel\u00b7la de Jane Austen; per\u00f2 la redacci\u00f3 est\u00e0 interrompuda per rampells, que evidencien una veu carregada de r\u00e0bia i una visi\u00f3 fins i tot apocal\u00edptica. A la introducci\u00f3, l\u2019autor declara que el prop\u00f2sit principal del llibre \u00e9s el de construir ponts entre els judicis instintius [sic] i l\u2019avaluaci\u00f3 enraonada (p. 3). Malaraudament, no aconsegueix un equilibri entre la seva concepci\u00f3 de l\u2019obra liter\u00e0ria i el que ha de ser la seva avaluaci\u00f3, arrelada, al seu parer, en la creativitat de l\u2019autor, l\u2019artista (p.140-141, 165) i la seva resposta davant de les aproximacions d\u2019una altra mena, no exclusivament ling\u00fc\u00edstiques. La reacci\u00f3 visceral ja \u00e9s visible al sumari, en algun t\u00edtol dels vuit cap\u00edtols del llibre, aix\u00ed \u00abThe dreadful<\/em> legacy of Modernism\u00bb [El llegat terrible del modernisme] i \u00abMad<\/em> Theories\u00bb [Teories esbojarrades] (l\u2019\u00e8mfasi \u00e9s meu). Sens dubte, el tarann\u00e0 experimental del modernisme (T.S. Eliot, James Joyce, Virginia Woolf) i la prosa sovint complexa de les obres te\u00f2riques representen tot un repte; per altra banda, Bradford no tolera el que considera la seva manca d\u2019accessibilitat per al gran p\u00fablic. <\/span><\/p>\n

No obstant aix\u00f2, qualificar-les de \u00abdreadful\u00bb i \u00abmad\u00bb no mena a la comprensi\u00f3; sembla simptom\u00e0tic d\u2019una desesperaci\u00f3. A m\u00e9s, tot endinsant-nos en el text, trobem que la teoria (amb T maj\u00fascula) adquireix la dimensi\u00f3 d\u2019un monstre: desmembra i magola salvatjament (primer par\u00e0graf de la introducci\u00f3 al llibre!); s\u2019ha apoderat de la disciplina dels Estudis Anglesos de forma addictiva (p. 131); ha sufocat l\u2019oportunitat brindada a la disciplina d\u2019afirmar la seva ra\u00f3 de ser i el seu m\u00e8rit (p. 133) i ha censurat d\u2019una manera estalinista (\u00abStalinesque\u00bb), sense soroll (p. 134), l\u2019est\u00e8tica liter\u00e0ria com a mitj\u00e0 per avaluar i jutjar la qualitat d\u2019un text. Tot plegat constitueix una \u00abcalamitat\u00bb (p. 164).<\/span><\/p>\n

Per descomptat, la convicci\u00f3 de Bradford respecte el que haurien de constituir els estudis literaris pot considerar-se leg\u00edtima. Ara b\u00e9, \u00e9s lamentable que no hagi pogut recon\u00e8ixer alguna cosa positiva d\u2019unes aportacions te\u00f2riques que tamb\u00e9 han portat alumnat i professorat universitari a reflexionar entorn de la seva disciplina i el seu quefer quotidi\u00e0 m\u00e9s enll\u00e0 del \u00absentit com\u00fa\u00bb, tan valorat per Bradford. Posats a formular preguntes, \u00bfla teoria no ha constitu\u00eft un enriquiment si, com \u00e9s el cas, ha estimulat el debat? No ens conv\u00e9 tolerar-nos? Per altra banda, si una teoria determinada s\u2019ent\u00e9n com a nociva, no ens obliga a enraonar el rebuig, no limitar-nos a l\u2019espeternec? <\/span><\/p>\n

Sense dubte, Is Shakespeare any good?<\/em> revela una sensibilitat anal\u00edtica (vegeu, per exemple, els comentaris entorn de dos poemes de Philip Larkin al cap\u00edtol dedicat a \u00abEvaluation\u00bb) i evidencia una dedicaci\u00f3 a la disciplina d\u2019Estudis Anglesos, per\u00f2 en gran mesura contradiu el que anuncia el subt\u00edtol del llibre: m\u00e9s que assenyalar com avaluar la literatura, prescriu com no avaluar-la. A la propera, podria tenir present l\u2019equilibri en el moment d\u2019enjudiciar (\u00abthe judgmental poise\u00bb, p. 230) apuntat en relaci\u00f3 amb George Eliot.<\/span><\/p>\n

Jacqueline Hurtley<\/a>  
\n\tProfessora em\u00e8rita de Literatura en llengua anglesa de la UB<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Bradford, Richard. Is Shakespeare any good?: and other questions on how to evaluate literature. Chichester,…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":3532,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-2962","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":["https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-content\/uploads\/2018\/11\/coberta_is_shakespere_any_good.jpg",300,452,false],"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1302,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1302,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2962","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2962"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2962\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4478,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2962\/revisions\/4478"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3532"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2962"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2962"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2962"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}