{"id":2967,"date":"2018-11-14T08:32:20","date_gmt":"2018-11-14T07:32:20","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/la-globalizacion-del-crimen\/"},"modified":"2026-03-04T14:16:08","modified_gmt":"2026-03-04T13:16:08","slug":"la-globalizacion-del-crimen","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/la-globalizacion-del-crimen\/","title":{"rendered":"\u00abLa globalizaci\u00f3n del crimen\u00bb"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>S\u00e1nchez Zapatero, Javier; Mart\u00edn Escrib\u00e1, \u00c1lex; (eds.). La globalizaci\u00f3n del crimen: literatura, cine y nuevos medios.<\/em> Santiago de Compostela: Andavira, 2017. 758 p. ISBN 978-84-8408-979-7. 23 \u20ac.<\/span><\/p>\n

Aquest extens llibre, de m\u00e9s de 750 p\u00e0gines, \u00e9s el recull de les quasi 90 comunicacions presentades al XII Congreso de Novela y Cine Negro, que en aquesta edici\u00f3 va portar per t\u00edtol La globalizaci\u00f3n del crimen<\/em>, i que es va celebrar a la Universidad de Salamanca durant la primavera de 2016.[1]<\/a><\/span><\/p>\n

<\/p>\n

Les altes xifres i el format poli\u00e8dric del congr\u00e9s dificulten escollir l\u2019estructura adient per a aquesta ressenya, ja que entre les contribucions, tot i que s\u2019agrupen en sis grans eixos (\u00abLiteratura espa\u00f1ola\u00bb, \u00abNeopolicial hispanoamericano\u00bb, \u00abLiteratura universal\u00bb, \u00abCine y televisi\u00f3n en Espa\u00f1a\u00bb, \u00abCine y televisi\u00f3n universales\u00bb i \u00abC\u00f3mic, videojuegos y radionovelas\u00bb), no hi ha nexos de continu\u00eftat entre elles i, de vegades, algunes idees es repeteixen. Tamb\u00e9, \u00f2bviament, en tractar-se d\u2019un congr\u00e9s en qu\u00e8 s\u2019analitza una \u00e0mplia varietat d\u2019obres, els gustos personals tamb\u00e9 entren en joc, i acostuma a passar en aquests casos que cadasc\u00fa va a aquelles sessions que m\u00e9s li interessen (tret dels organitzadors del congr\u00e9s, que haurien d\u2019anar a totes). Llavors, la dificultat de l\u2019elaboraci\u00f3 de la ressenya radica a triar quina pon\u00e8ncia destacar sense caure en les prefer\u00e8ncies en detriment de l\u2019objectivitat.<\/span><\/p>\n

No destacar\u00e9 cap treball en especial, perqu\u00e8 el nivell acad\u00e8mic dels ponents fa que cadascuna de les seves presentacions, tot i ser necess\u00e0riament breus (n\u2019hi ha molt poques que arribin a les deu p\u00e0gines i, quan s\u00f3n m\u00e9s llargues, \u00e9s perqu\u00e8 analitzen m\u00e9s d\u2019una obra), siguin intel\u00b7lectualment interessants i amenes perqu\u00e8, \u00e9s clar, no deixen de ser pensades per ser presentades oralment i, per tant, procuren no avorrir l\u2019auditori. I aqu\u00ed radica un altre problema a l\u2019hora de redactar aquesta ressenya perqu\u00e8, encara que hom volgu\u00e9s, no \u00e9s possible haver llegit ni haver vist totes les obres que aquests estudiosos analitzen tot i que, en les seves presentacions, pressuposen que s\u00ed i, per tant, quasi sempre, desvetllen el final. Si es llegeix alguna an\u00e0lisi d\u2019una obra que ja s\u2019hagi gaudit pr\u00e8viament, retornen les ganes de fruir-ne amb les noves dades i punts de vista. Si, per exemple, l\u2019an\u00e0lisi fos sobre Romeu i Julieta, i ens diguessin que els amants moren, no passaria res encara que no hagu\u00e9ssim llegit o vist l\u2019obra, perqu\u00e8 tothom ho sap, per\u00f2 estem parlant del g\u00e8nere negre, criminal i polic\u00edac: si no s\u2019ha llegit o vist, i solen ser obres contempor\u00e0nies (Blade Runner<\/em>, del 1982, \u00e9s la pel\u00b7l\u00edcula m\u00e9s antiga analitzada),[2]<\/a> no \u00e9s gaire amable que t\u2019ho expliquin tot.<\/span><\/p>\n

Arribats en aquest punt, hauria estat d\u2019ajuda que, a la introducci\u00f3, els organitzadors del congr\u00e9s haguessin descrit qu\u00e8 entenen per g\u00e8nere negre, criminal o polic\u00edac. True detective<\/em>, Betib\u00fa<\/em> de Claudia Pi\u00f1eiro o La isla m\u00ednima<\/em> s\u00f3n, sense cap mena de dubte, obres que pertanyen a aquest g\u00e8nere i com a tal han estat analitzades: crim, investigaci\u00f3, bons-dolents i dolents-bons, policies (protagonistes o no gaire, per\u00f2 hi s\u00f3n), etc. Per\u00f2 el llibre comen\u00e7a amb una an\u00e0lisi de la novel\u00b7la Recu\u00e9rdame que te odie<\/em> d\u2019\u00c1lex de la Iglesia i, tot i que la trama principal \u00e9s una investigaci\u00f3 (esbojarrada) d\u2019una desaparici\u00f3, els elements que conformen el g\u00e8nere negre o no hi s\u00f3n o s\u00f3n molt dif\u00edcils d\u2019indentificar. O s\u2019hi analitza tamb\u00e9 la magn\u00edfica El comit\u00e9 de la noche<\/em> de Bel\u00e9n Gopegui, que es justifica que pertanyi al g\u00e8nere perqu\u00e8 els protagonistes lluiten contra el sistema des de la clandestinitat, per\u00f2 quan es llegeix la novel\u00b7la, el que hi ha, principalment \u00e9s una descripci\u00f3 del sistema, dels seus crims, i de qu\u00e8 es pot fer o no contra ell, per\u00f2, en principi, costaria tamb\u00e9 en aquesta novel\u00b7la trobar alguna caracter\u00edstica del g\u00e8nere negre.<\/span><\/p>\n

Des del desconeixement dels instruments de la literatura comparada \u00e9s dif\u00edcil saber si \u00e9s encertat o no dedicar dues pon\u00e8ncies a novel\u00b7les de Leonardo Padura, o altres dues a analitzar l\u2019obra de Claudia Pi\u00f1eiro (no deixeu de llegir Betib\u00fa<\/em>; Las viudas de los jueves<\/em>, potser la m\u00e9s coneguda de l\u2019autora, tamb\u00e9 \u00e9s bona, per\u00f2 li falta el toc ir\u00f2nic de l\u2019altra), per\u00f2 sobten algunes abs\u00e8ncies: Fred Vargas, Henning Mankell, El secreto de sus ojos<\/em>… per\u00f2 cal tenir en compte que es tracta del dotz\u00e8 congr\u00e9s, probablement ja se n\u2019hagi parlat o que se n\u2019hi parlar\u00e0 en futures edicions. Una altra an\u00e0lisi que sobta \u00e9s que hagin incl\u00f2s el c\u00f2mic con un llenguatge nou en el g\u00e8nere negre: de seguida et venen al cap els cl\u00e0ssics The Spirit<\/em> de Will Eisner o els colorits casos de Dick Tracy. Potser caldria una explicaci\u00f3 sobre per qu\u00e8 se\u2019l considera \u00abnou\u00bb quan no sembla pas que ho sigui.<\/span><\/p>\n

\u00c9s un llibre per al p\u00fablic lector ampli? S\u00ed, sempre i quan sigui un bon aficionat al g\u00e8nere negre, perqu\u00e8 no li causar\u00e0 sorpresa all\u00f2 que s\u2019hi analitza (excepte per les abs\u00e8ncies i els t\u00edtols confosos esmentats) i podr\u00e0 aprofundir en obres ja llegides o vistes, per\u00f2 no \u00e9s un bon llibre per entrar en aquest g\u00e8nere a les fosques, ja que considero que per comen\u00e7ar \u00e9s millor nom\u00e9s fixar-se en el sumari, amb els t\u00edtols dels llibres protagonistes de les pon\u00e8ncies, perqu\u00e8 s\u00f3n bons t\u00edtols.[3]<\/a><\/span><\/p>\n

I les llibreries, l\u2019haurien de tenir al seu prestatge? Dep\u00e8n del fons que dediquin al g\u00e8nere negre: si s\u00f3n com la de la desapareguda Negra i Criminal, s\u00ed, ha de ser-hi, sense cap mena de dubte; si nom\u00e9s es tenen els t\u00edtols m\u00e9s coneguts, els bestsellers<\/em> de moda (any rere any sempre hi ha alguna novel\u00b7la de crim i investigaci\u00f3), no ho aconsello pas.<\/span><\/p>\n

Diego Ruiz Llamas<\/a>  
\n\tDe la 5a promoci\u00f3 de l\u2019Escola de Llibreria<\/span><\/p>\n

\n
\n
\n

[1]<\/a> Aquest congr\u00e9s se celebra des de l\u2019any 2005 i enguany (2018) ha arribat a la 14a edici\u00f3.<\/span><\/p>\n<\/p><\/div>\n

\n

[2]<\/a> Hauria d\u2019aclarir que no \u00e9s aix\u00ed: tamb\u00e9 s\u2019hi analitza  L\u2019exorcista<\/em>, dirigida per William Friedkin i estrenada el 1973, per\u00f2 he d\u2019admetre que no l\u2019he vista. De tota manera, no la consideraria com pertanyent al g\u00e8nere negre (com altres t\u00edtols que esmentar\u00e9 m\u00e9s endavant en aquesta ressenya), per\u00f2 seria una afirmaci\u00f3 basada nom\u00e9s en els prejudicis d\u2019haver llegit la sinopsi i haver vist escenes inconnexes, per aix\u00f2 he tingut en compte Blade Runner, <\/em>que s\u00ed he vist. I un altre apunt: una de les contribucions tracta sobre el cinema de g\u00e8nere negre estrenat a Espanya durant la d\u00e8cada dels trenta, per\u00f2 com que no analitza detalladament cada pel\u00b7l\u00edcula, sin\u00f3 que en fa una an\u00e0lisi global, no he tingut en compte aquesta d\u00e8cada en fer l\u2019afirmaci\u00f3.<\/span><\/p>\n<\/p><\/div>\n

\n

[3]<\/a> El sumari d\u2019aquesta obra es pot consultar en l\u00ednia, en aquest enlla\u00e7<\/a>. <\/span><\/p>\n<\/p><\/div>\n<\/div>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

S\u00e1nchez Zapatero, Javier; Mart\u00edn Escrib\u00e1, \u00c1lex; (eds.). La globalizaci\u00f3n del crimen: literatura, cine y nuevos medios. Santiago…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","_seopress_robots_follow":"","_seopress_robots_imageindex":"","_seopress_robots_snippet":"","_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_robots_breadcrumbs":"","_seopress_robots_freeze_modified_date":"","_seopress_robots_custom_modified_date":"","_seopress_robots_canonical":"","_seopress_social_fb_title":"","_seopress_social_fb_desc":"","_seopress_social_fb_img":"","_seopress_social_fb_img_attachment_id":0,"_seopress_social_fb_img_width":0,"_seopress_social_fb_img_height":0,"_seopress_social_twitter_title":"","_seopress_social_twitter_desc":"","_seopress_social_twitter_img":"","_seopress_social_twitter_img_attachment_id":0,"_seopress_social_twitter_img_width":0,"_seopress_social_twitter_img_height":0,"_seopress_redirections_value":"","_seopress_redirections_enabled":"","_seopress_redirections_enabled_regex":"","_seopress_redirections_logged_status":"","_seopress_redirections_param":"","_seopress_redirections_type":0,"_seopress_analysis_target_kw":"","_seopress_news_disabled":"","_seopress_video_disabled":"","_seopress_video":[],"_seopress_pro_schemas_manual":[],"_seopress_pro_rich_snippets_disable_all":"","_seopress_pro_rich_snippets_disable":[],"_seopress_pro_schemas":[],"inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-2967","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":false,"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1323,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1323,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2967","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2967"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2967\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4483,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2967\/revisions\/4483"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2967"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2967"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2967"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}