{"id":2972,"date":"2018-11-02T11:05:36","date_gmt":"2018-11-02T10:05:36","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/tractat-de-tipografia-bodoniana\/"},"modified":"2026-03-04T14:16:09","modified_gmt":"2026-03-04T13:16:09","slug":"tractat-de-tipografia-bodoniana","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/tractat-de-tipografia-bodoniana\/","title":{"rendered":"Tractat de tipografia bodoniana"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Bodoni, Giambattista. Prefacio al Manual de tipograf\u00eda<\/em>. Trad., Alicia Herrero Ansola. Madrid: Trama,  2017. 69 p. ISBN 978-84-945693-3-3. 16 \u20ac.<\/span><\/p>\n

Giambattista Bodoni era, a les acaballes del segle XVIII, la figura m\u00e9s destacada de l\u2019art tipogr\u00e0fic europeu, per davant fins i tot dels prestigiosos impressors de la dinastia parisenca dels Didot. La bellesa i perfecci\u00f3 de les seves edicions l\u2019havien convertit en una celebritat, i la seva impremta era una parada obligada per als selectes viatgers del Grand tour <\/em>que arribaven a Parma. Amb la voluntat de con\u00e8ixer Bodoni varen visitar el seu establiment diferents sobirans i pr\u00ednceps europeus, reconeguts literats, com Madame de Sta\u00ebl, Stendhal o Leandro Fern\u00e1ndez de Morat\u00edn, aix\u00ed com un bon nombre d\u2019autors que pretenien per tots els mitjans que les seves obres fossin editades amb els famosos tipus bodonians.<\/span><\/p>\n

<\/p>\n

La fama de la impremta parmesana es devia certament a Bodoni, per\u00f2 no nom\u00e9s per la seva inigualable capacitat per produir les obres m\u00e9s valorades per bibli\u00f2fils, col\u00b7leccionistes i homes de lletres, sin\u00f3 tamb\u00e9 per la immensa varietat de car\u00e0cters i d\u2019alfabets diferents que havia gravat. Per a molts, els seus innovadors dissenys d\u2019estil neocl\u00e0ssic eren el principal m\u00e8rit del tip\u00f2graf piemont\u00e8s i, malgrat les diverses invitacions que va rebre per establir-se amb la seva impremta en altres ciutats, la major part de les corts europees amb pretensions d\u2019aconseguir que la seva tipografia fos la millor del continent es van interessar principalment en l\u2019adquisici\u00f3 dels materials de l\u2019extraordin\u00e0ria foneria bodoniana. No obstant, Bodoni sempre va rebutjar les sol\u00b7licituds que havia rebut per cedir de forma total o parcial les matrius de la seva preuada col\u00b7lecci\u00f3, i no va escoltar les propostes que arribaren mitjan\u00e7ant els representants dels governs de Viena, Berl\u00edn, Crac\u00f2via, Breda, Leipzig, Weimar, G\u00f6ttingen o Tor\u00ed. Finalment nom\u00e9s va accedir a negociar amb el govern espanyol, amb el qual havia contret un gran deute des que l\u2019any 1782 fou nomenat Tip\u00f2graf de Cambra de Carles III.  <\/span><\/p>\n

Fou el seu mecenes i amic, el diplom\u00e0tic aragon\u00e8s Jos\u00e9 Nicol\u00e1s de Azara, ambaixador espanyol a Roma, qui havia aconseguit que el Comte de Floridablanca autoritz\u00e9s la compra de la riqu\u00edssima col\u00b7lecci\u00f3 de punxons i matrius de Bodoni. Per poder dur a terme els tr\u00e0mits necessaris, Azara va sol\u00b7licitar l\u2019any 1783 que l\u2019impressor li envi\u00e9s not\u00edcies referides als materials que havien de ser motiu de la transacci\u00f3 i que establ\u00eds el cost total de l\u2019operaci\u00f3. Finalment ambd\u00f3s varen acordar que el llibre que el tip\u00f2graf preparava amb les mostres dels seus car\u00e0cters fos el document a presentar per realitzar la proposta formal. Els prop\u00f2sits de l\u2019erudit diplom\u00e0tic varen xocar, per\u00f2, amb la poca dilig\u00e8ncia de Bodoni, qui tot i el seu comprom\u00eds a accelerar-ne la impressi\u00f3 no va aconseguir publicar el Manuale <\/em>tipografico<\/em> fins a principis de 1788.<\/span><\/p>\n

El volum es va imprimir en dos formats diferents, en quart i en octau, en un nombre molt redu\u00eft d\u2019exemplars i en una extensi\u00f3 mai vista fins al moment per a un esp\u00e8cimen tipogr\u00e0fic. No sembla en tot cas que les 374 p\u00e0gines del llibre de mostres, en el qual s\u2019hi presentaven fins a 100 tipus diferents de lletra romana llatina, 50 cursives i un bon nombre d\u2019alfabets grecs, haguessin satisfet el desig de Bodoni de recollir el resultat de tants anys de feina i dedicaci\u00f3 a l\u2019estudi del disseny i del gravat de car\u00e0cters tipogr\u00e0fics. No va acabar significant si m\u00e9s no l\u2019impuls que Azara esperava per desencallar la situaci\u00f3 i aconseguir portar a Espanya els materials de la famosa col\u00b7lecci\u00f3 bodoniana. De fet, en la correspond\u00e8ncia posterior, el diplom\u00e0tic insistia encara en la necessitat de disposar del document que el tip\u00f2graf consider\u00e9s adequat per presentar un inventari complet de la seva foneria, i amb el qual es poguessin realitzar els tr\u00e0mits oportuns a la cort. Bodoni per la seva banda apaivagava la impaci\u00e8ncia d\u2019Azara assegurant que a l\u2018obra nom\u00e9s hi faltava el prefaci, que es trobava en mans del secretari de l\u2019Acad\u00e8mia de Ci\u00e8ncies de Tor\u00ed, l\u2019abat Tommaso Caluso, a qui suposadament n\u2019havia encarregat la revisi\u00f3.<\/span><\/p>\n

Cal entendre per tant que el Manuale <\/em>de 1788 tan sols significava per a Bodoni una part del seu gran projecte, al qual hi mancava un segon volum que estaria format, a m\u00e9s del citat prefaci, per un major nombre de mostres entre les quals s\u2019hi inclouria la gran varietat d\u2019escriptures diferents que al llarg dels anys havia gravat, fruit del seu inter\u00e8s pels alfabets ex\u00f2tics. Aquesta obra havia de suposar el testimoni de l\u2019extraordin\u00e0ria laboriositat de Bodoni, i la reivindicaci\u00f3 de la natura art\u00edstica de la seva activitat, cosa que segurament explicaria que consider\u00e9s priorit\u00e0ria la seva perfecta i minuciosa realitzaci\u00f3, en prejudici del gran benefici econ\u00f2mic que podria haver aconseguit amb una venda immediata de la seva estimada col\u00b7lecci\u00f3. El cert \u00e9s que la insist\u00e8ncia d\u2019Azara va xocar amb el desig de perfecci\u00f3 de Bodoni, qui justificava la lentitud amb qu\u00e8 avan\u00e7ava en l\u2018elaboraci\u00f3 del segon volum del cat\u00e0leg amb les moltes obligacions que havia de complir a la Stamperia Reale de Parma. De fet va sol\u00b7licitar al diplom\u00e0tic que fes \u00fas de la seva influ\u00e8ncia per alliberar-lo d\u2019algunes de les tasques que realitzava, cosa que li permetria dedicar m\u00e9s temps a la perfecta execuci\u00f3 del llibre de mostres, i Azara, que pr\u00e0cticament no conservava esperances de veure realitzat el seu prop\u00f2sit, va disposar d\u2019una darrera oportunitat per aconseguir portar a Madrid la tipografia bodoniana.<\/span><\/p>\n

Per aconseguir que Bodoni dispos\u00e9s de m\u00e9s mitjans per preparar l\u2019inventari de la seva col\u00b7lecci\u00f3, va demanar que se li assign\u00e9s un ajut econ\u00f2mic, i el mes de juny de l\u2019any 1793 se li va concedir, per ordre de Carles IV, una pensi\u00f3 vital\u00edcia de sis mil rals anuals. No fou per\u00f2 fins a l\u2019estiu de 1795 que l\u2019impressor comunicava al seu amic la voluntat de dedicar-se immediatament a la formaci\u00f3 de la segona part del manual, i assegurava que feia anys que guardava al seu estudi m\u00e9s d\u2019un centenar de p\u00e0gines impreses amb mostres de molts dels car\u00e0cters ex\u00f2tics que havia gravat anys enrere a costa de molta paci\u00e8ncia i d\u2019una gran despesa de temps. En aquesta ocasi\u00f3, per\u00f2, les promeses del tip\u00f2graf ja no podien satisfer el resignat Azara, qui poc despr\u00e9s va haver de comunicar a Bodoni la impossibilitat de gestionar l\u2019adquisici\u00f3 de la seva col\u00b7lecci\u00f3 a causa de la inestable situaci\u00f3 pol\u00edtica i de les greus dificultats que afectaven el Govern espanyol.<\/span><\/p>\n

Alliberat de l\u2018obligaci\u00f3 que d\u2019alguna manera havia establert amb la monarquia hispana a trav\u00e9s de la seva relaci\u00f3 amb Azara, \u00e9s probable que Bodoni decid\u00eds interrompre la preparaci\u00f3 de les mostres del cat\u00e0leg tipogr\u00e0fic. En aquests anys va prioritzar la impressi\u00f3 de les luxoses edicions dels cl\u00e0ssics grecs i llatins, una tasca que continu\u00e0 realitzant despr\u00e9s de l\u2019arribada de les tropes napole\u00f2niques al petit ducat de Parma, tot i que l\u00f2gicament va haver de mudar la seva fidelitat cap als nous governants, que es concret\u00e0 amb la publicaci\u00f3 d\u2019obres tan celebrades com l\u2019Oratio Dominica, <\/em>impresa l\u2019any 1806 com a recordatori del viatge realitzat pel papa Pius VII a Par\u00eds per assistir a la coronaci\u00f3 com a emperador de Napole\u00f3. En aquest sumptu\u00f3s volum, en el qual es reprodueix el Parenostre tradu\u00eft a 155 lleng\u00fces diferents, es mostra la infinita varietat i bellesa de la col\u00b7lecci\u00f3 bodoniana en el cat\u00e0leg d\u2019alfabets i de car\u00e0cters tipogr\u00e0fics m\u00e9s extens que s\u2019havia impr\u00e8s fins aleshores. De fet Bodoni no va deixar mai d\u2019afegir nous tipus de lletra a la seva vasta col\u00b7lecci\u00f3, ni de retocar els milers de punxons que havia gravat al llarg de la seva prol\u00edfica traject\u00f2ria, perqu\u00e8 segurament mai no va quedar del tot satisfet ni amb la quantitat dels seus car\u00e0cters ni amb la bellesa dels seus dissenys.<\/span><\/p>\n

L\u2019atenci\u00f3 gaireb\u00e9 obsessiva pels detalls va propiciar retards prolongats en l\u2019aparici\u00f3 del manual, i promeses incomplertes que justificava amb excuses m\u00e9s o menys cre\u00efbles, com ara molestes xacres que l\u2019impedien treballar o b\u00e9 lladres que assaltaven el seu taller i aprofitaven l\u2019avinentesa per destruir p\u00e0gines del seu esp\u00e8cimen. De totes maneres, caldria tenir en compte que si en diferents ocasions va haver de posposar el seu colossal projecte fou segurament com a conseq\u00fc\u00e8ncia de les moltes altres obligacions i els m\u00faltiples enc\u00e0rrecs que l\u2019aclaparaven i el tingueren ocupat fins gaireb\u00e9 el final de la seva vida. \u00c9s probable en tot cas que Bodoni hagu\u00e9s enllestit la preparaci\u00f3 de tots els materials que es requerien per a la composici\u00f3 del seu extens manual, per\u00f2 d\u2019altra banda resulta gaireb\u00e9 impossible saber amb certesa quina part de l\u2019obra s\u2019havia impr\u00e8s sota la seva supervisi\u00f3, abans que una severa malaltia li imped\u00eds acomplir el desig de materialitzar en lletra impresa la tasca realitzada al llarg de quaranta anys dedicats a la tipografia i a la creaci\u00f3 d\u2019alfabets.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Despr\u00e9s de la mort de Bodoni, el 30 de novembre de 1813, fou la seva jove v\u00eddua, Margherita Dall\u2019Aglio, qui va continuar les obres inacabades, principalment les edicions dels cl\u00e0ssics francesos del segle XVII i el definitiu Manuale tipografico, <\/em>la impressi\u00f3 del qual no es va completar fins a principis de 1818. La publicaci\u00f3 d\u2019aquesta obra monumental en dos volums en quart fou possible de fet gr\u00e0cies a l\u2019experi\u00e8ncia assolida pels operaris que despr\u00e9s de tants anys al costat de Bodoni estaven familiaritzats amb els processos i les t\u00e8cniques d\u2019impressi\u00f3 de l\u2019establiment. Per\u00f2 a m\u00e9s del coneixement de l\u2019ofici dels empleats de la impremta bodoniana, sembla que la v\u00eddua no hi va estalviar recursos perqu\u00e8 el cat\u00e0leg es va concretar en una edici\u00f3 luxosa de tirada limitada i amb materials de la millor qualitat, en una estructura compositiva similar a la utilitzada a l\u2018Oratio Dominica<\/em>, en la qual, a m\u00e9s dels textos introductoris, s\u2019hi comptaven en una vastitud gaireb\u00e9 heroica fins a 265 p\u00e0gines de car\u00e0cters romans (rodones, cursives i algunes lletres angleses), 125 de lletres maj\u00fascules, 181 d\u2019alfabets orientals, 20 p\u00e0gines amb tot tipus de senyals, xifres o elements musicals, i finalment una s\u00e8rie gaireb\u00e9 inabastable d\u2019ornaments i de vinyetes.<\/span><\/p>\n

La publicaci\u00f3 d\u2019aquesta obra fastuosa suposava un tribut de la v\u00eddua al seu difunt marit, per\u00f2 responia tamb\u00e9 a la necessitat de disposar d\u2019un document de qualitat que serv\u00eds per negociar amb els diferents estats que pretenien adquirir els tan valorats materials de la foneria bodoniana. De fet, poc abans de la seva mort, Bodoni ja havia manifestat el desig de trobar un destinatari que pogu\u00e9s mantenir la seva col\u00b7lecci\u00f3 unida i segura, i per aquest motiu va arribar a negociar amb el bisbe d\u2019Anvers, que s\u2019havia interessat per adquirir la impremta i part del material tipogr\u00e0fic per fundar una col\u00f2nia tipogr\u00e0fica bodoniana en aquella ciutat. Posteriorment, la v\u00eddua va prendre el relleu i es va encarregar de tractar amb tots els nous pretendents interessats a adquirir la col\u00b7lecci\u00f3 de punxons i matrius que havia format el seu marit, ja fos amb el representant de la cort imperial russa o amb els dels diversos estats italians que tamb\u00e9 van presentar propostes formals, els de Tor\u00ed, Flor\u00e8ncia, N\u00e0pols i el Vatic\u00e0. Les negociacions, per\u00f2, no van arribar a bon port, segurament per les altes pretensions econ\u00f2miques de la v\u00eddua, heretades sens dubte del mateix Bodoni. No fou fins a 1843, dos anys despr\u00e9s de la mort de Margherita, que els seus hereus cediren la col\u00b7lecci\u00f3 a la ciutat en la qual Bodoni havia viscut i treballat al llarg de quatre d\u00e8cades perqu\u00e8, tot i que l\u2018oferta econ\u00f2mica era for\u00e7a m\u00e9s modesta que les rebudes anteriorment, van acceptar les condicions del govern de Parma, al front del qual hi havia encara l\u2019arxiduquessa Maria Llu\u00efsa d\u2019\u00c0ustria.<\/span><\/p>\n

Cal recordar que l\u2019any 1818 s\u2019havia reservat per a Maria Llu\u00efsa, duquessa de Parma i segona esposa de Napole\u00f3, la dedicat\u00f2ria situada a les primeres p\u00e0gines del <\/span>Manuale tipografico.<\/em> Tot seguit hi apareixia el discurs que la v\u00eddua dirigia al lector, en la redacci\u00f3 del qual suposadament hi havia participat Giuseppe De Lama, el primer bi\u00f2graf de Bodoni, que no nom\u00e9s tenia la funci\u00f3 de presentar l\u2019obra en la seva globalitat sin\u00f3 que tamb\u00e9 pretenia destacar l\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia de la producci\u00f3 bodoniana que havia fet possible la realitzaci\u00f3 del que proclamava com a monument de la tipografia. De fet, es presentava al marit com un mestre del seu art que havia assolit fama universal i, per tant, sembla raonable que s\u2019aprofit\u00e9s l\u2019ocasi\u00f3 per silenciar els que pretenien calumniar-lo escampant el rumor que foren altres persones les que havien gravat els punxons de les seves lletres. Val a dir que si b\u00e9 \u00e9s cert que Bodoni va comptar durant alguns anys amb la col\u00b7laboraci\u00f3 dels germans Amoretti, no sembla que es pugui posar en dubte l\u2019autoria dels seus bell\u00edssims car\u00e0cters perqu\u00e8, en tot cas, sembla que fou al costat del fam\u00f3s tip\u00f2graf on aquests orfebres varen adquirir els coneixements que els van permetre, quan l\u2019any 1791 varen deixar la Stamperia Reale, establir la seva pr\u00f2pia foneria tipogr\u00e0fica a la ve\u00efna localitat de San Pancrazio.<\/span><\/p>\n

En el text de la v\u00eddua s\u2019anunciava tamb\u00e9 que l\u2019extens prefaci que antecedia les mostres de lletres l\u2019havia escrit el seu marit alguns anys abans amb la voluntat de presentar el fruit de la seva ind\u00fastria i de la seva llarga dedicaci\u00f3 a un art tan bell, enginy\u00f3s i \u00fatil com la tipografia. \u00c9s probable per tant que aquesta dissertaci\u00f3 erudita, en la qual se sintetitza de forma espl\u00e8ndida el pensament art\u00edstic de Bodoni, fos b\u00e0sicament el mateix text que en principi havia finalitzat poc despr\u00e9s de la publicaci\u00f3 del llibre de mostres de 1788. Cal esperar en tot cas que els lectors que desitgin apropar-se a l\u2019est\u00e8tica bodoniana des d\u2019una vessant te\u00f2rica puguin gaudir d\u2019un text que, tradu\u00eft a diverses lleng\u00fces, s\u2019ha convertit ja en un veritable cl\u00e0ssic de l\u2019art tipogr\u00e0fic. L\u2019estimable edici\u00f3 que aqu\u00ed es presenta, amb una nova i molt correcta traducci\u00f3 castellana, facilitar\u00e0 sens dubte una lectura agradable perqu\u00e8, encara que s\u2019hi troba a faltar un text introductori, respecta de forma admirable els preceptes cl\u00e0ssics bodonians que redu\u00efen la bellesa de l\u2019obra impresa a la perfecta distribuci\u00f3 de la tipografia en p\u00e0gina, a la justa proporci\u00f3 dels marges i a la utilitzaci\u00f3 de papers de gran qualitat.<\/span><\/p>\n

Bibliografia selecta<\/strong>
\n\tC\u00e1tedra, Pedro M. G.B. Bodoni, la tipograf\u00eda, los funcionarios y la Corona espa\u00f1ola<\/em> [en l\u00ednia]. Salamanca: IEMYR & SEMYR, 2015. 381 p. (Publicaciones de la Biblioteca Bodoni). <http:\/\/bibliotecabodoni.net\/monografia\/g-b-bodoni-la-tipografia-los-funcionarios-y-la-corona-espanola?id=6<\/a>>. ISBN 978-84-941708-8-1.<\/span><\/p>\n

Corbeto, Albert. G.B. Bodoni y la tipograf\u00eda espa\u00f1ola del Siglo de las Luces<\/em> [en l\u00ednia]. Salamanca; Parma: Biblioteca Bodoni, 2015. 143 p. (Monograf\u00edas; 3). <http:\/\/bibliotecabodoni.net\/monografia\/g-b-bodoni-y-la-tipografia-espanola-de-la-ilustracion<\/a>>. ISBN 978-84-944855-1-0.<\/span><\/p>\n

Mingardi, Corrado. Bodoni.<\/em> Parma: Grafiche Step, 2008. 109 p. ISBN 978-88-78980-28-0.<\/span><\/p>\n

Samek Ludovici, Sergio. \u00abI manuali tipografici di G.B. Bodoni\u00bb. En: Ajani, Stefano; Maletto, Luigi Cesare (eds.). Conoscere Bodoni.<\/em> Collegno: Gianfranco Altieri & Centro Culturale St. Vincent, 1990, p. 180-196.<\/span><\/p>\n

Albert Corbeto<\/a> 
\n\tSecretari de la Reial Acad\u00e8mia de Bones Lletres de Barcelona, professor d\u2019Hist\u00f2ria de la tipografia, Ortotipografia i Hist\u00f2ria del llibre a EINA, Centre Universitari de Disseny i Art<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Bodoni, Giambattista. Prefacio al Manual de tipograf\u00eda. Trad., Alicia Herrero Ansola. Madrid: Trama,  2017. 69…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","_seopress_robots_follow":"","_seopress_robots_imageindex":"","_seopress_robots_snippet":"","_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_robots_breadcrumbs":"","_seopress_robots_freeze_modified_date":"","_seopress_robots_custom_modified_date":"","_seopress_robots_canonical":"","_seopress_social_fb_title":"","_seopress_social_fb_desc":"","_seopress_social_fb_img":"","_seopress_social_fb_img_attachment_id":0,"_seopress_social_fb_img_width":0,"_seopress_social_fb_img_height":0,"_seopress_social_twitter_title":"","_seopress_social_twitter_desc":"","_seopress_social_twitter_img":"","_seopress_social_twitter_img_attachment_id":0,"_seopress_social_twitter_img_width":0,"_seopress_social_twitter_img_height":0,"_seopress_redirections_value":"","_seopress_redirections_enabled":"","_seopress_redirections_enabled_regex":"","_seopress_redirections_logged_status":"","_seopress_redirections_param":"","_seopress_redirections_type":0,"_seopress_analysis_target_kw":"","_seopress_news_disabled":"","_seopress_video_disabled":"","_seopress_video":[],"_seopress_pro_schemas_manual":[],"_seopress_pro_rich_snippets_disable_all":"","_seopress_pro_rich_snippets_disable":[],"_seopress_pro_schemas":[],"inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-2972","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":false,"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1342,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1342,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2972","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2972"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2972\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4488,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2972\/revisions\/4488"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2972"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2972"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2972"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}