{"id":2974,"date":"2018-10-29T08:53:21","date_gmt":"2018-10-29T07:53:21","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/un-pont-de-llibres-infantils-que-encara-hem-dacabar-de-construir\/"},"modified":"2026-03-04T14:16:09","modified_gmt":"2026-03-04T13:16:09","slug":"un-pont-de-llibres-infantils-que-encara-hem-dacabar-de-construir","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/un-pont-de-llibres-infantils-que-encara-hem-dacabar-de-construir\/","title":{"rendered":"Un pont de llibres infantils, que encara hem d\u2019acabar de construir"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Lepman, Jella. Un puente de libros infantiles.<\/em> Vigo: Creotz, 2017. 243 p. (Velda autoras). ISBN 978-84-941473-8-8. 16 \u20ac.<\/span><\/p>\n

Jella Lepman fou testimoni actiu del moment posterior a la Segona Guerra Mundial, un esdeveniment \u00fanic en la hist\u00f2ria: quan els vencedors de la guerra van assumir les tasques d\u2019ajudar els ven\u00e7uts a aixecar-se, i es trencaven el cap pensant com fer-ho. L\u2019ex\u00e8rcit americ\u00e0 sobretot, per\u00f2 tamb\u00e9 el franc\u00e8s i el sovi\u00e8tic, van ocupar Alemanya i van treballar per la reconstrucci\u00f3 del pa\u00eds, per reeducar-lo, per obrir-lo a les llibertats i tamb\u00e9 per generar la inversi\u00f3 de negocis.<\/span><\/p>\n

<\/p>\n

La principal missi\u00f3 de Lepman va ser investigar la situaci\u00f3 de les dones i els infants i proposar r\u00e0pidament accions viables en l\u2019\u00e0mbit de la cultura. El seu primer projecte potent va ser una exposici\u00f3 internacional de llibres infantils, que va cr\u00e9ixer exponencialment i, gr\u00e0cies a ella, tenim la Biblioteca Internacional de la Joventut a Munic, l\u2019Organitzaci\u00f3 Internacional per al Llibre Juvenil (l\u2019IBBY, que t\u00e9 una branca a casa nostra, el CLIJCAT), i el reconegut premi Hans Christian Andersen.<\/span><\/p>\n

Aquest \u00e9s un llibre per llegir lleuger de cap a peus, seguint el fil narratiu de les an\u00e8cdotes vitals de la seva protagonista. \u00c9s un llibre per llegir a poc a poc, paint les descripcions d\u2019uns fets hist\u00f2rics que ens fan reflexionar. \u00c9s un llibre per llegir prenent nota de les idees que inspira per a nous projectes. \u00c9s un llibre per llegir-lo ara que es parla tant d\u2019adoctrinament. \u00c9s un llibre per llegir i piular les seves citacions encoratjadores, o escriure-les a les pissarres tan mones que tenim. \u00c9s un llibre per llegir apuntant t\u00edtols que prescriu. \u00c9s un llibre per riure\u2019ns de com \u00e9s d\u2019absurda la burocr\u00e0cia de les administracions. \u00c9s un llibre inspirador.<\/span><\/p>\n

Una dona per fer tornar la imaginaci\u00f3 als infants<\/strong>
\n\tLa hist\u00f2ria comen\u00e7a in media res<\/em>, quan Lepman vola cap a Alemanya, vestida d\u2019uniforme militar, com a assessora per a la reeducaci\u00f3 dels infants i de les dones, en la zona d\u2019ocupaci\u00f3 americana. Per a aital tasca calia una m\u00e0 femenina. El primer que havia de fer era investigar i ho va fer pam a pam, incansable, trotant sobre un jeep militar, recorrent un pa\u00eds destrossat per la guerra, esquivant bombes sense detonar. El que explica dels infants \u00e9s terriblement trist, per\u00f2 ella hi troba una esperan\u00e7a:<\/span><\/p>\n

\u00abSol\u00eda pararme a hablar con ellos; les preguntaba por sus padres, por sus casas. Y cientos de veces recib\u00ed la misma respuesta: No tengo casa, no s\u00e9 d\u00f3nde est\u00e1 mi padre, ni mi madre, ni mis hermanos\u2026 Viajando, viajando por alg\u00fan sitio. O muertos. [\u2026] Sus ojos segu\u00edan siendo infantiles, un milagro inconcebible.\u00bb<\/span><\/p>\n

Es va entrevistar amb personalitats de la cultura, de la pol\u00edtica i de la universitat que reclamaven que es treball\u00e9s per alimentar l\u2019esperit i per dotar la poblaci\u00f3 de llibres, especialment als infants. Llegireu com van treballar per esborrar qualsevol rastre de Hitler, realitzant una \u00abdesnazificaci\u00f3\u00bb conscient, clara i contundent. Era un m\u00f3n desolat, afamat i sense futur. Com podrien tornar la imaginaci\u00f3 als infants? Lepman ho va tenir clar, amb llibres il\u00b7lustrats, llegits, discutits, dibuixats.<\/span><\/p>\n

Descobrirem una Jella Lepman plena de fortalesa i equanimitat i entusiasme. Declara sense pors que els interessos pol\u00edtics i econ\u00f2mics influ\u00efren en la inversi\u00f3 dels altres pa\u00efsos en la reconstrucci\u00f3 d\u2019Alemanya. \u00abLo negro no era negro, lo blanco no era blanco.\u00bb Parla de les innombrables tonalitats grises: els qui havien col\u00b7laborat amb Hitler, per ajudar des de dins, els qui havien estat al marge per\u00f2 tenien culpes a assumir. La responsabilitat de les accions est\u00e0 descrita en escenes quotidianes, simples per\u00f2 carregades de sentit.<\/span><\/p>\n

Lepman era periodista i va comen\u00e7ar a treballar assessorant editorials, revistes femenines i emissores de r\u00e0dio. Aconsellava els joves editors alemanys, als quals els mancava formaci\u00f3 pr\u00e0ctica per desenvolupar el seu ofici, quan comen\u00e7aven a apar\u00e8ixer llibres infantils de coneixements, i els oferia els seus coneixements sobre literatura de m\u00e9s enll\u00e0 de les fronteres alemanyes, que havia desaparegut durant el nazisme.<\/span><\/p>\n

Les revistes de Munic, Heute<\/em> i Die neue Zeitung<\/em> es van renovar per aconseguir informar sobre l\u2019actualitat, prenent els Estats Units com a model de democr\u00e0cia… Les dones alemanyes necessitaven consells pr\u00e0ctics per sobreviure en la precarietat de la postguerra. Tamb\u00e9 calia il\u00b7lustrar-les sobre qu\u00e8 havia passat en l\u2019Europa ocupada per Hitler, i hi publicaven imatges de l\u2019extermini, un dolor necessari per a la reeducaci\u00f3.<\/span><\/p>\n

El canvi ha de comen\u00e7ar amb la literatura infantil<\/strong>
\n\tLepman va compaginar la feina d\u2019assessora amb la seva primera gran acci\u00f3: l\u2019exposici\u00f3 internacional de llibres infantils. Volia contribuir a l\u2019entesa internacional mitjan\u00e7ant els llibres infantils i juvenils. No us perdeu com va exposar la idea al seu general i als altres militars, com ho va planificar i com va aconseguir els recursos en un moment de tanta pobresa.<\/span><\/p>\n

Nom\u00e9s us avan\u00e7o que des del quarter general va enviar cartes demanant llibres infantils a les legacions diplom\u00e0tiques nord-americanes de vint pa\u00efsos, perqu\u00e8 els reenviessin a les autoritats competents. Per superar la trava de les lleng\u00fces els demanava llibres il\u00b7lustrats, per\u00f2 tamb\u00e9 narracions i dibuixos \u00abque har\u00e1n felices a los ni\u00f1os\u00bb. Amb tot plegat organitzar\u00e0 una exposici\u00f3 itinerant. Hem de recordar que els infants alemanys no tenien llibres ni de l\u2019\u00e8poca hitleriana ni d\u2019abans, perqu\u00e8 dos cops havien estat retirats de la circulaci\u00f3 i, molts dels pa\u00efsos que havien estat en guerra, patien una situaci\u00f3 similar.<\/span><\/p>\n

Sobreviure \u00e9s riure\u2019s de la burocr\u00e0cia<\/strong>
\n\tM\u00e9s r\u00e0pid del que semblaria, va comen\u00e7ar a rebre respostes a les cartes, la gran majoria positives. Lepman explica que va insistir davant de la negativa d\u2019un pa\u00eds que havia estat enva\u00eft pels nazis i els va conv\u00e8ncer de participar en l\u2019educaci\u00f3 dels alemanys per tal que la invasi\u00f3 no torn\u00e9s a passar, fet que em sembla molt m\u00e9s que sorprenent. No nom\u00e9s pel poder que li atorga a la literatura infantil, sin\u00f3 tamb\u00e9, per aconseguir que canviessin d\u2019opini\u00f3.<\/span><\/p>\n

Lepman era una dona innovadora que va establir el primer comit\u00e8 mixt entre ocupants i alemanys, una dona emp\u00e0tica que va aconseguir el suport de l\u2019Eleanor Roosevelt, qui li va obrir les portes als Estats Units.<\/span><\/p>\n

Amb ironia, explica que \u00abCon todo el papel empleado en redactar instancias, se habr\u00eda podido reunir una importante pila de pliegos para imprimir libros\u00bb.<\/span><\/p>\n

Lepman es salta la burocr\u00e0cia, sap jugar amb les absurdes normes i, amb nocturnitat i confian\u00e7a, aconsegueix els seus prop\u00f2sits. Es mostra sempre sincera i prudent, no ridiculitza ning\u00fa perqu\u00e8 les persones sovint som ambivalents. Els qui patim la saturaci\u00f3 administrativa de la llei de transpar\u00e8ncia omplint informes, hem pogut riure i sentir-nos compresos.<\/span><\/p>\n

La import\u00e0ncia dels s\u00edmbols culturals<\/strong>
\n\tLa incansable Lepman va aconseguir, en una Alemanya en runes, ubicar l\u2019exposici\u00f3 internacional de llibres infantils en grans edificis emblem\u00e0tics del nazisme, transformant-los en nous equipaments culturals. El juliol de 1949 va inaugurar l\u2019exposici\u00f3 a Munic, a l\u2019agost a Frankfurt, i al desembre a Berl\u00edn. L\u2019escriptor Erich K\u00e4stner, que havia estat censurat pel nazisme, li va proposar d\u2019incloure els llibres d\u2019odi dels nazis, per comparar-los, per\u00f2 no ho van fer. Lepman es lamentar\u00e0 anys despr\u00e9s perqu\u00e8 mai no es va arribar a fer una exposici\u00f3 nom\u00e9s sobre l\u2019odi. <\/span><\/p>\n

El que s\u00ed que es va fer van ser moltes accions de dinamitzaci\u00f3. Per exemple, per Nadal van obsequiar els infants amb llibres i poemes, i van projectar la pel\u00b7l\u00edcula de Disney, Blancaneus i els set nans<\/em>, i va organitzar una crida per recollir exemples de narraci\u00f3 oral, a l\u2019estil dels Grimm, amb qu\u00e8 van aplegar vint mil \u00abHist\u00f2ries de bona nit per al meu fill\u00bb.<\/span><\/p>\n

La gesti\u00f3 cultural en femen\u00ed<\/strong>
\n\tDes del principi sabem que \u00e9s per ser dona que la criden a desenvolupar la seva missi\u00f3 cultural. Perqu\u00e8 \u00e9s una dona estoica i lluitadora, com moltes. Una dona que escolta a tots i escriu cartes sense vergonya a qui sigui. Una dona que genera confian\u00e7a en les converses, sense amagar la naturalitat. Una dona que crea espais de confortabilitat, perqu\u00e8 all\u00e0 on treballem \u00e9s on vivim, i ho expressa com un valor femen\u00ed fonamental. Lepman no es quedaria mai tancada al despatx de la biblioteca. Era incansable: les nits d\u2019insomni la impulsen a comen\u00e7ar nous projectes. I \u00e9s que, dormir \u00e9s de covards, com em diu una estimada companya.<\/span><\/p>\n

L\u2019\u00e8xit de l\u2019exposici\u00f3 la va dur a crear la Biblioteca Internacional de la Joventut, ubicada al Palau Blutenburg, als afores de Munic, que pren per missi\u00f3 fomentar, col\u00b7leccionar i transmetre la literatura infantil de tots els pa\u00efsos del m\u00f3n, com a llegat cultural per al futur. Impulsar\u00e0 despr\u00e9s l\u2019Organitzaci\u00f3 Internacional per al Llibre Juvenil (IBBY), composada per associacions i persones de tot el m\u00f3n compromeses amb la idea de propiciar la trobada entre els llibres i la inf\u00e0ncia. Com sabeu, la branca catalana de l\u2019IBBY \u00e9s el Consell Catal\u00e0 del Llibre Infantil i Juvenil (CLIJCAT).<\/span><\/p>\n

En la creaci\u00f3 i desplegament de la Biblioteca Internacional de la Joventut hi trobareu un veritable manual de com dinamitzar una biblioteca. Feien tantes activitats que hi havia qui deia que havien creat un circ! (Segur que moltes bibliotec\u00e0ries i llibreteres riureu en sentir-vos identificades, perqu\u00e8 de vegades hem de defensar tamb\u00e9 les nostres propostes d\u2019activitats). Per\u00f2 el que feia, com el que fem, \u00e9s ple de valor. Us en podria detallar alguns exemples, per\u00f2 m\u00e9s val que llegiu com i per qu\u00e8 arriba a dur-los a terme.<\/span><\/p>\n

S\u00ed que en destacaria el treball que van fer amb els llibres il\u00b7lustrats que superaven les barreres dels idiomes i quedaven gravats en la mem\u00f2ria del lectors. Van abocar-se a propiciar l\u2019aprenentatge d\u2019idiomes, amb voluntaris que llegien en veu alta. Els infants escoltaven alhora que devoraven les il\u00b7lustracions, fins que un dia, de forma inesperada, comen\u00e7aven a parlar la nova llengua estrangera amb un magn\u00edfic accent. Coincidireu amb Lepman que els llibres il\u00b7lustrats representen el m\u00e9s adorable dels pa\u00efsos estrangers, i s\u00f3n, sense cap dubte, els primers recursos educatius de l\u2019infant.<\/span><\/p>\n

Van haver de patir problemes de catalogaci\u00f3, que frenava el ritme, per\u00f2 s\u2019ho prenien b\u00e9, perqu\u00e8: \u00abDe paso, \u00edbamos leyendo los libros, algo no tan com\u00fan como puede parecer, pues no todas las personas que catalogan los libros los aman y los leen\u00bb. Va tenir opositors, imagineu: que si els robaran, que si els trencaran… Apunteu aquesta frase: \u00abAcaso puede ocurrirle algo mejor a los libros que ser le\u00eddos hasta estropearse?\u00bb Tamb\u00e9 \u00e9s interessant la import\u00e0ncia que li dona a la literatura infantil com a vehicle per arribar als adults. Amb aquest objectiu va animar Erich K\u00e4stner a escriure La conferencia de los animales<\/em> (publicat originalment en alemany el 1949), com tamb\u00e9, posteriorment, a d\u2019altres autors.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/p>\n

En aquesta l\u00ednia va organitzar una \u00abComissi\u00f3 de pares\u00bb, que va sorgir despr\u00e9s de convidar-los a un berenar per con\u00e8ixer-los, perqu\u00e8 molt sovint els infants que van solets a la biblioteca p\u00fablica s\u00f3n els que m\u00e9s comprensi\u00f3 necessiten, per tant, la compenetraci\u00f3 entre el servei p\u00fablic i la fam\u00edlia \u00e9s clau. Em sembla una proposta molt encertada<\/span><\/p>\n

Els extres del llibre<\/strong>
\n\tHi ha moltes m\u00e9s an\u00e8cdotes de les quals parlar, per\u00f2, per acabar, em centrar\u00e9 en els cap\u00edtols d\u2019altres autors. De darrere cap endavant, trobem un annex que ens situa en l\u2019\u00e8poca: la confer\u00e8ncia de Jos\u00e9 Ortega y Gasset titulada \u00abLa paradoja de la pedagog\u00eda y el ideal de una educaci\u00f3n creadora de mitos\u00bb. Tot i que Lepman fugia de la \u00abconferiencitis\u00bb, com ella deia, va convidar el fil\u00f2sof a un congr\u00e9s el 1953. El seu discurs \u00e9s plagat de ci\u00e8ncia i erudici\u00f3, que tamb\u00e9 va b\u00e9 de tant en tant, per\u00f2 potser resulta xocant, pel contrast. Fa una revisi\u00f3 de diverses propostes pedag\u00f2giques i del valor de la inf\u00e0ncia en relaci\u00f3 al seu futur com a adults. M\u2019encanta la seva defensa que cal ajudar els infants per ser infants, i no per ser projecte d\u2019adults, diu: \u00abYo estoy esperando una pedagog\u00eda que diga s\u00ed realmente a la infancia en tanto que \u00e9poca de la vida humana, una \u00e9poca tan dichosa y llena de derechos como cualquier otra.\u00bb D\u2019altra banda, potser us interessar\u00e0 llegir el seu debat intern sobre la necessitat o no de les lectures obligat\u00f2ries, de Hamlet<\/em> o d\u2018El Quijote<\/em>.<\/span><\/p>\n

L\u2019ep\u00edleg de Christiane Raabe, directora actual de la Biblioteca Internacional de la Joventut, resumeix la repercussi\u00f3 de la tasca de Lepman, que va ser visible el 2009 quan van organitzar una exposici\u00f3 titulada \u00abUn pont de llibres infantils\u00bb. Destaca els seus lligams amb l\u2019IBBY i actualitza, amb dades, el creixement de la biblioteca i la rellev\u00e0ncia de la seva comesa, com que cada any seleccionen els millors dos-cents t\u00edtols de cinquanta pa\u00efsos.<\/span><\/p>\n

Finalment, el pr\u00f2leg de Wally De Doncker, que situa el lector molt b\u00e9 en la figura de Lepman i ens anima a posar fi al fet que encara hi hagi nens que no poden llegir. \u00c9s el president vigent d\u2019IBBY en el moment de la publicaci\u00f3, d\u2019en\u00e7\u00e0 de 2014, previsiblement rellevat el 2018 (Lepman ho va ser entre els anys 1960 i 1962). D\u2019altra banda no coincideixo amb De Doncker en alguns punts, com quan parla dels infants que un dia \u00abser\u00e1n nuestros m\u00e9dicos, maestros, enfermeros, jueces, comerciantes y nuestros amigos\u00bb. Prefereixo el lema d\u2019Ortega y Gasset, perqu\u00e8 ja s\u00f3n persones que mereixen la nostra compassi\u00f3 i esfor\u00e7.<\/span><\/p>\n

En parlar d\u2019educaci\u00f3 dels infants \u00e9s f\u00e0cil abanderar aquesta promesa de futur. M\u00e9s amunt us deia que fins i tot Lepman va usar aquest lema per atraure els aliats estrangers per fer la primera exposici\u00f3 de llibres. Per\u00f2 el comprom\u00eds de Lepman amb els infants va m\u00e9s enll\u00e0. Ella els vol oferir llibres per alleujar el seu present del dolor de la guerra, per acompanyar-los en el seu dia a dia, en el seu creixement, perqu\u00e8 els infants volen cr\u00e9ixer.<\/span><\/p>\n

Lamento haver de dir tamb\u00e9 que al primer editor alemany d\u2019aquesta obra, de 1964 (S. Fischer), li diria que la feina de Lepman es mereix una mica m\u00e9s de cura. Es mereix un millor acompanyament, notes al peu, citar correctament els protagonistes, potser la titulaci\u00f3 dels cap\u00edtols, etc. Perqu\u00e8, si b\u00e9 es tracta d\u2019un recull de mem\u00f2ries, que per sort l\u2019autora conserva endre\u00e7ats, li calen retocs. Em pregunto com ha perm\u00e8s repetir fragments llargs de la confer\u00e8ncia d\u2019Ortega y Gasset? Reivindico aquesta correcci\u00f3 en l\u2019edici\u00f3 actual, com tamb\u00e9 la falta de cura en algunes errates.<\/span><\/p>\n

Un model que inspira<\/strong>
\n\tEn les autobiografies busquem albirar un exemple, descobrir el com s’ho ha fet, una explicaci\u00f3 de com va aconseguir arribar-hi. En aquesta ho trobarem. No hi busqueu literatura, que no n’hi ha, per\u00f2 s\u00ed coratge i una explicaci\u00f3 sobre com va crear un organisme tan potent per a la inf\u00e0ncia i la lectura, entre les runes de la Segona Guerra Mundial. Que no us destorbi el to na\u00eff, tendre, que a vegades empra, perqu\u00e8 li podeu treure suc a la lectura. Realment \u00e9s inspiradora, com diu la coberta del llibre, si ella va fer un pas tan important, en un moment tan dif\u00edcil, nosaltres ens podem esfor\u00e7ar una mica m\u00e9s. Lepman ha donat un gran valor a la literatura infantil i juvenil per cultivar persones lliures, cr\u00edtiques i felices.<\/span><\/p>\n

Lepman ens va deixar un gran llegat. Sereu afortunats si teniu a la vostra prestatgeria el llibre que va escriure, tradu\u00eft per Ana M.\u00aa Sanz amb el t\u00edtol: Cuentos de las buenas noches<\/em>, il\u00b7lustrat per Jos\u00e9 Correas i publicat per Juventud el 1981.<\/span><\/p>\n

Ana Merino Mir<\/a>  
\n\tBiblioteca Mestra Maria Ant\u00f2nia<\/a> (Torredembarra), Direcci\u00f3<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Lepman, Jella. Un puente de libros infantiles. Vigo: Creotz, 2017. 243 p. (Velda autoras). ISBN…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","_seopress_robots_follow":"","_seopress_robots_imageindex":"","_seopress_robots_snippet":"","_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_robots_breadcrumbs":"","_seopress_robots_freeze_modified_date":"","_seopress_robots_custom_modified_date":"","_seopress_robots_canonical":"","_seopress_social_fb_title":"","_seopress_social_fb_desc":"","_seopress_social_fb_img":"","_seopress_social_fb_img_attachment_id":0,"_seopress_social_fb_img_width":0,"_seopress_social_fb_img_height":0,"_seopress_social_twitter_title":"","_seopress_social_twitter_desc":"","_seopress_social_twitter_img":"","_seopress_social_twitter_img_attachment_id":0,"_seopress_social_twitter_img_width":0,"_seopress_social_twitter_img_height":0,"_seopress_redirections_value":"","_seopress_redirections_enabled":"","_seopress_redirections_enabled_regex":"","_seopress_redirections_logged_status":"","_seopress_redirections_param":"","_seopress_redirections_type":0,"_seopress_analysis_target_kw":"","_seopress_news_disabled":"","_seopress_video_disabled":"","_seopress_video":[],"_seopress_pro_schemas_manual":[],"_seopress_pro_rich_snippets_disable_all":"","_seopress_pro_rich_snippets_disable":[],"_seopress_pro_schemas":[],"inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-2974","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":false,"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1314,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1314,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2974","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2974"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2974\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4490,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2974\/revisions\/4490"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2974"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2974"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2974"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}