{"id":2989,"date":"2018-09-14T06:43:33","date_gmt":"2018-09-14T04:43:33","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/lestupor-de-josep-iborra-lego-ergo-sum\/"},"modified":"2026-03-04T14:16:11","modified_gmt":"2026-03-04T13:16:11","slug":"lestupor-de-josep-iborra-lego-ergo-sum","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/lestupor-de-josep-iborra-lego-ergo-sum\/","title":{"rendered":"\u00abL\u2019estupor\u00bb, de Josep Iborra: Lego, ergo sum"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Iborra, Josep. L\u2019estupor.<\/em> Catarroja, etc.: Afers, 2018. 224 p. (Literatures; 14). ISBN 978-84-16260-50-8. 17 \u20ac.<\/span><\/p>\n

Mais ne lisez pas, comme les infants lisent, pour vous amuser, ni comme les ambitieux lisent, pour vous instruire. Non, lisez pour vivre.<\/em><\/span><\/p>\n

Gustave Flaubert: Carta a Mademoiselle Leroyer de Chantepie. Juny del 1857.<\/span><\/p>\n

Josep Iborra fou un lector tan feli\u00e7, un home tan conven\u00e7ut que llegir i viure s\u00f3n la mateixa cosa, que la millor manera que va trobar d\u2019habitar per sempre m\u00e9s el parad\u00eds de la literatura fou explicar-ho. Contar com els llibres i la lectura li van obrir els ulls a la vida. Explicar l\u2019experi\u00e8ncia de la literatura per explicar-se un mateix.<\/span><\/p>\n

<\/p>\n

L\u2019estupor<\/em> \u00e9s aix\u00f2, un garbellat p\u00f2stum de reflexions, de lectures i de pensaments in\u00e8dits recollits en m\u00e9s d\u2019un centenar de texts o petits cap\u00edtols d\u2019extensi\u00f3 i tem\u00e0tica molt diverses. Entre la magn\u00edfica \u00abNota preliminar\u00bb, redactada pel seu fill \u2012l\u2019escriptor Enric Iborra\u2012[1]<\/a> i la nota autobiogr\u00e0fica que hi fa d\u2019\u00abEp\u00edleg\u00bb, tenim un retrat clar, conc\u00eds i ben perfilat de l\u2019autor. Posar-li l\u2019etiqueta de \u00abcr\u00edtic literari\u00bb, sense esmentar-hi el seu periple vital, seria, a m\u00e9s d\u2019una injust\u00edcia, un greu error d\u2019enfocament.<\/span><\/p>\n

A Josep Iborra, com a tants altres companys d\u2019universitat, de tert\u00falies i de llibreries de vell a la Val\u00e8ncia de mitjan dels anys cinquanta, tamb\u00e9 el rosegava per dins el corc\u00f3 de la literatura; com a Joan Fuster, com a Vicent Andr\u00e9s Estell\u00e9s i com a tants altres joves d\u2019aquell temps de grisor. La postguerra havia deixat la cultura valenciana en poc m\u00e9s que un erm i els joves intel\u00b7lectuals comen\u00e7aren a agrupar-se al voltant de projectes humils, de trinxera, segons qualificar\u00e0 Iborra en molts dels seus escrits posteriors. La revista Claustro<\/em> era un d\u2019ells. En aquella publicaci\u00f3, guiada per Vicent Ventura i Josep Garcia Richart, trobem el primer text, en castell\u00e0, de Josep Iborra, una ressenya del poemari Ales o mans<\/em> de Joan Fuster. Arran d\u2019aquestes col\u00b7laboracions coneix Fuster, qui l\u2019anima a escriure en catal\u00e0, i s\u2019estrena en Pont blau<\/em>, una de les moltes i successives revistes catalanes publicades a l\u2019exili, a M\u00e8xic. La contribuci\u00f3 d\u2019Iborra a la creaci\u00f3 liter\u00e0ria en aquests anys de la represa valencianista, conclou amb la publicaci\u00f3 a l\u2019editorial Torre, l\u2019any 1955, del recull de contes Par\u00e0boles i prou<\/em>. Despr\u00e9s d\u2019aquest llibre, i durant la d\u00e8cada dels seixanta, un llargu\u00edssim punt i a part. Un silenci, per\u00f2, farcit d\u2019acci\u00f3, de vida, de comprom\u00eds: les llicenciatures, les precarietats intermitents, el casament, les oposicions, la salut que es ressent, la milit\u00e0ncia impenitent en un valencianisme cultural i pol\u00edtic que, a finals dels seixanta, salta de les tert\u00falies del cap i casal a les principals capitals de comarca del pa\u00eds.<\/span><\/p>\n

Els anys setanta s\u00f3n els de l\u2019eclosi\u00f3 de tot aquest moviment cultural que s\u2019havia anat gestant en la clandestinitat. Els escrits de Fuster comencen a circular entre el jovent. La reivindicaci\u00f3 cultural i ling\u00fc\u00edstica agafa embranzida a mesura que s\u2019acosta el final del dictador, i els aplecs, els cursos de gram\u00e0tica, les revistes locals i comarcals i les llibreries es multipliquen. La literatura en catal\u00e0 al Pa\u00eds Valenci\u00e0 s\u2019omple de cares noves, d\u2019autors novells i d\u2019altres que no ho s\u00f3n tant, per\u00f2 que es posen per primera vegada a l\u2019abast d\u2019un p\u00fablic lector que apr\u00e8n a llegir en la seua llengua i que necessita que alg\u00fa l\u2019acompanye en aquest proc\u00e9s de descoberta del seu imaginari literari. Ning\u00fa com Josep Iborra, un militant de la felicitat lectora, per sumar nous lectors en catal\u00e0, per ajudar a normalitzar la literatura i la cultura pr\u00f2pies, per sacrificar la seua individualitat creadora contribuint a bastir el relat d\u2019un pa\u00eds que comen\u00e7ava a narrar-se en la seua pr\u00f2pia llengua.<\/span><\/p>\n

Els articles, les ressenyes, els pr\u00f2legs i els estudis cr\u00edtics d\u2019Iborra sobre la literatura contempor\u00e0nia valenciana es compten per centenars a les dues d\u00e8cades dels setanta i vuitanta, la majoria d\u2019ells publicats a les principals revistes culturals del moment: L\u2019Espill<\/em>, Sa\u00f3<\/em>, El Temps<\/em>, Revista de Catalunya<\/em>, Serra d\u2019Or, Car\u00e0cters<\/em>… Per\u00f2 no \u00e9s fins mitjans dels anys noranta que tot aquest volum d\u2019obra publicada no agafa un altre sentit, dir\u00edem que m\u00e9s acad\u00e8mic, en editar-se les dues primeres compilacions de l\u2019obra d\u2019Iborra: Conflu\u00e8ncies: una mirada sobre la literatura valenciana actual <\/em>(Val\u00e8ncia: Instituci\u00f3 Alfons el Magn\u00e0nim, 1995) i La trinxera liter\u00e0ria (1974-1990): estudis sobre literatura catalana al Pa\u00eds Valenci\u00e0 <\/em>(Val\u00e8ncia: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana; Barcelona: Publicacions de l\u2019Abadia de Montserrat, 1995). Ell mateix, a la \u00abIntroducci\u00f3\u00bb a aquest \u00faltim llibre, ens parla de com van ser aquelles dues d\u00e8cades de participaci\u00f3 activa en la difusi\u00f3 i promoci\u00f3 de la literatura en catal\u00e0 al Pa\u00eds Valenci\u00e0:<\/span><\/p>\n

\u00ab… s\u00f3n textos escrits dins el mateix corrent de la nostra perip\u00e8cia cultural col\u00b7lectiva de les d\u00e8cades dels setanta i dels vuitanta. Vaig redactar quasi tots aquests papers sobre la marxa, paral\u00b7lelament a l\u2019aparici\u00f3 de les obres liter\u00e0ries a m\u00e9s de les ressenyes, moltes, i algun pr\u00f2leg que escrivia m\u00e9s de prop sobre llibres en particular. En definitiva, aquests papers formen part, sense a penes dist\u00e0ncia, de la nostra hist\u00f2ria d\u2019aquells anys. Hi havia pel mig el comprom\u00eds c\u00edvic, la passi\u00f3 \u2013m\u00e9s que la pura curiositat acad\u00e8mica\u2013 per veure qu\u00e8 es fabricava entre nosaltres en el camp de la literatura […] Jo volia seguir i analitzar aquest proc\u00e9s perqu\u00e8 m\u2019hi trobava implicat i complicat.\u00bb<\/span><\/p>\n

A aquestes dues primeres compilacions se n\u2019afegiren dues m\u00e9s en la d\u00e8cada seg\u00fcent, per\u00f2 aquesta vegada es tractava de material in\u00e8dit: Inflexions <\/em>(Bromera, 2005) i Breviari d\u2019un bizant\u00ed<\/em> (Arola, 2007). A m\u00e9s de la reflexi\u00f3 assag\u00edstica, i tamb\u00e9 amb car\u00e0cter p\u00f2stum, els dos \u00faltims llibres de Josep Iborra que han vist la llum han estat la seua tesi doctoral, llegida en 1984, Humanisme i nacionalisme en l\u2019obra de Joan Fuster<\/em> (PUV, 2012) i Fuster, una declinaci\u00f3 personal<\/em> (PUV, 2014). Joan Fuster, amb qui Iborra va mantenir una estreta amistat des dels anys cinquanta, va ser, junt amb la literatura valenciana contempor\u00e0nia, l\u2019altre gran tema de reflexi\u00f3 del nostre autor, des que l\u2019any 1982 aparegu\u00e9s el seu Fuster port\u00e0til<\/em>.<\/span><\/p>\n

L\u2019estupor<\/em> esdev\u00e9, doncs, una oportunitat m\u00e9s de seguir aprofundit en la permanent reflexi\u00f3 cr\u00edtica en qu\u00e8 s\u2019instal\u00b7len els assaigs d\u2019Iborra, tan amerats del seu admirat Michel de Montaigne. Com el pensador franc\u00e8s, Iborra era un graf\u00f2man, un practicant avan\u00e7at del nulla dies sine linea<\/em>, alg\u00fa que pensava escrivint i que ho feia en quaderns, blocs \u2013els seus dietaris n\u2019ocupen m\u00e9s de seixanta\u2013 fulls solts o, fins i tot, en les targes d\u2019invitacions a presentacions de llibres o inauguracions d\u2019exposicions. L\u2019ess\u00e8ncia de L\u2019estupor<\/em> \u00e9s l\u2019an\u00e0lisi dels altres, de la realitat, del m\u00f3n, partint de la interrogaci\u00f3 del jo, de l\u2019experi\u00e8ncia pr\u00f2pia. M\u00e9s que en l\u2019especulatiu nosce te ipsum<\/em> d\u00e8lfic, Iborra se situa en l\u2019extraversi\u00f3, en una mena de filosofia in fieri<\/em>, d\u2019autoconeixement m\u00e9s a partir dels fets que dels pensaments. Segueix, al capdavall, la m\u00e0xima de Montaigne: Fais ton fait et te connais<\/em>. El fil conductor del centenar llarg de texts de L\u2019estupor<\/em> \u00e9s la literatura com a experi\u00e8ncia de vida, tant des del punt de vista de la creaci\u00f3 \u2013l\u2019escriptura\u2013 com des del fet de la re-creaci\u00f3 mitjan\u00e7ant la lectura.<\/span><\/p>\n

Els tipus de lectors i la relaci\u00f3 entre el pas del temps i les maneres i motivacions del llegir s\u00f3n, potser, els temes m\u00e9s recurrents del llibre. Als primers, Iborra els classifica de maneres molt diferents. Hi ha el lector que busca emmirallar-se en el text, el que es vol recon\u00e8ixer i espera, per tant, que l\u2019autor li done la ra\u00f3, que pense com ell. En l\u2019extrem oposat, hi ha el lector que busca con\u00e8ixer-se a trav\u00e9s de la lectura, el que busca en el text els interrogants que l\u2019ajuden a pensar-se, a eixamplar els seus horitzons. Des del punt de vista de la fidelitat, hi ha el lector \u00abdon Joan\u00bb, aquell que s\u2019apassiona molt per un llibre que no tardar\u00e0 a oblidar, i el lector contrari, el lleial, que rellegeix i acostuma a tenir llibres de cap\u00e7alera. I hi ha tamb\u00e9 el \u00abgran lector\u00bb, en quantitat i en qualitat, que no \u00e9s m\u00e9s que un escriptor frustrat. N\u2019hi ha tamb\u00e9 de bons i de dolents.<\/span><\/p>\n

El bon lector \u00e9s el que domina les regnes del text, aquell que no es deixa atrapar per l\u2019artifici i, al mateix temps que gaudeix de la hist\u00f2ria, \u00e9s capa\u00e7 de detectar els seus mecanismes interns; aquell que identifica, en el basso continuo<\/em> de la veu narrativa, el perfil d\u2019un autor concret. El bon lector \u00e9s el que llegeix per viure, per ampliar la percepci\u00f3 que es t\u00e9 del m\u00f3n i de la pr\u00f2pia consci\u00e8ncia, per entendre els altres i entendre\u2019s ell mateix. El lector dolent, per contra, \u00e9s el que perd de vista el m\u00f3n per la mala pr\u00e0ctica de la lectura, el que es consumeix en el text com aquelles papallones que senten un atracci\u00f3 tan gran per la llum que s\u2019hi llancen per morir cremades. \u00c9s el lector que corre el perill, diu Iborra, de \u00abliteraturitzar-se\u00bb perqu\u00e8 busca en la literatura una altra vida a la qual poder fugir, distinta a la seua; com Alonso Quijano o Emma Bovary, presents en m\u00e9s d\u2019un text d\u2019aquest llibre. El primer lector, el bon lector, \u00e9s lliure; l\u2019altre, un esclau de la literatura. I el millor de tots, segons Iborra, \u00e9s el lector sense c\u00e0nons. Finalment, hi ha \u00abEl lector vell\u00bb, un text que \u00e9s una met\u00e0fora preciosa sobre com s\u2019encara el fet lector quan s\u2019arriba a la vellesa, quan lectura i vida es dissocien, quan es llegeix \u00abdes de l\u2019altra riba […], a la llum de ponent\u00bb, quan la lectura ja no eixampla horitzons ni aixeca talaies per albirar el futur.<\/span><\/p>\n

Al lloc que ocupa la lectura en la vida, Iborra hi dedica tamb\u00e9 un grapat de texts \u2013\u00abLiteratura i vida\u00bb, \u00abLlegir per a viure\u00bb, \u00abLlegir i viure\u00bb, \u00abLlegir o viure\u00bb…\u2012, travessats, tots ells, per la idea de la felicitat lectora i de la lectura com a experi\u00e8ncia de vida, de coneixement. A \u00abLlegir i viure\u00bb es fan afirmacions que remeten a la veu \u00ablectura\u00bb del Diccionari per a ociosos<\/em> de Joan Fuster, un recull d\u2019assaigs del 1978, de tem\u00e0tica i extensi\u00f3 desiguals, que acudeix autom\u00e0ticament al pensament en prendre contacte amb el format i l\u2019estructura de L\u2019estupor<\/em>. \u00abLlegir no \u00e9s fugir de res\u00bb, \u00e9s \u00abun viatge al nostre propi centre\u00bb, diu Iborra. \u00abLlegir no \u00e9s fugir […] l\u2019amor a les coses i als homes, en la seva trag\u00e8dia fatal, es manifesta igualment en el gust del lector. Al capdavall, llegir \u00e9s seguir vivint, i cadasc\u00fa ho fa a la seva manera\u00bb, diu el de Sueca.<\/span><\/p>\n

I hi ha, tamb\u00e9, el plaer, la delectatio morosa<\/em> de fer durar com m\u00e9s millor el goig provocat per la lectura, \u00abil piacere del l\u2019indugio\u00bb<\/em> que reclamava Umberto Eco en una de les \u00faltimes cartes que va enviar a La bustina di Minerva<\/em>. Conscient del miratge de la relectura, de la impossibilitat de reviure l\u2019emoci\u00f3 primera que sent\u00edrem amb el descobriment d\u2019un determinat llibre, Iborra es dol amb reflexions carregades de bellesa, com aquesta del cap\u00edtol \u00abLlegir i rellegir\u00bb:<\/span><\/p>\n

\u00abAra, ja no podem llegir aquells llibres com abans, com una promesa oberta de felicitat. No bufa aquell ventet que tan f\u00e0cilment els feia lliscar dins de nosaltres com per un riu tranquil. De vegades, per\u00f2, sembla que retorna un moment i ens porta aquell perfum antic […] \u00c9s un viatge cap a nosaltres mateixos. Volem tornar a ser \u00abaquell\u00bb lector d\u2019aquell llibre. Captar-hi el ress\u00f2 de nosaltres mateixos, provocar-lo.\u00bb<\/span><\/p>\n

L\u2019estupor<\/em> \u00e9s, en definitiva, un llibre candidat a ser revisitat, pel que t\u00e9 de retrobament, de mirall i de descobriment d\u2019un mateix en l\u2019exercici feli\u00e7 de la lectura.<\/span><\/p>\n

Neus Castellano, bibliotec\u00e0ria
\n\tTwitter: https:\/\/twitter.com\/neuscast<\/a><\/span><\/p>\n

\n
\n
\n

[1]<\/a> Enric Iborra ha col\u00b7laborat en diverses ocasions<\/u><\/a> en aquest blog. N. de la R.<\/span><\/span><\/p>\n<\/p><\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Iborra, Josep. L\u2019estupor. Catarroja, etc.: Afers, 2018. 224 p. (Literatures; 14). ISBN 978-84-16260-50-8. 17 \u20ac….<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","_seopress_robots_follow":"","_seopress_robots_imageindex":"","_seopress_robots_snippet":"","_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_robots_breadcrumbs":"","_seopress_robots_freeze_modified_date":"","_seopress_robots_custom_modified_date":"","_seopress_robots_canonical":"","_seopress_social_fb_title":"","_seopress_social_fb_desc":"","_seopress_social_fb_img":"","_seopress_social_fb_img_attachment_id":0,"_seopress_social_fb_img_width":0,"_seopress_social_fb_img_height":0,"_seopress_social_twitter_title":"","_seopress_social_twitter_desc":"","_seopress_social_twitter_img":"","_seopress_social_twitter_img_attachment_id":0,"_seopress_social_twitter_img_width":0,"_seopress_social_twitter_img_height":0,"_seopress_redirections_value":"","_seopress_redirections_enabled":"","_seopress_redirections_enabled_regex":"","_seopress_redirections_logged_status":"","_seopress_redirections_param":"","_seopress_redirections_type":0,"_seopress_analysis_target_kw":"","_seopress_news_disabled":"","_seopress_video_disabled":"","_seopress_video":[],"_seopress_pro_schemas_manual":[],"_seopress_pro_rich_snippets_disable_all":"","_seopress_pro_rich_snippets_disable":[],"_seopress_pro_schemas":[],"inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-2989","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":false,"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1345,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1345,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2989","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2989"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2989\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4505,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2989\/revisions\/4505"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2989"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2989"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2989"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}