{"id":3009,"date":"2018-06-25T09:47:09","date_gmt":"2018-06-25T07:47:09","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/grans-coincidencies-i-alguna-divergencia-entre-dos-llibreters\/"},"modified":"2026-03-04T14:16:13","modified_gmt":"2026-03-04T13:16:13","slug":"grans-coincidencies-i-alguna-divergencia-entre-dos-llibreters","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/grans-coincidencies-i-alguna-divergencia-entre-dos-llibreters\/","title":{"rendered":"Grans coincid\u00e8ncies i alguna diverg\u00e8ncia entre dos llibreters"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Thorel, Christian. Tocar, dudar, hojear: la librer\u00eda Ombres Blanches. <\/em>Pr\u00f3l., Jordi Soler. Trad., Gabriela Torregrosa. Madrid: Trama, 2018. 83 p. (Tipos m\u00f3viles; 25). ISBN 978-84-945692-7-2. 15 \u20ac.<\/span><\/p>\n

Els responsables d\u2019aquest blog m\u2019han tornat a proposar que coment\u00e9s les mem\u00f2ries d\u2019un llibreter,[1]<\/a> en aquest cas Christian Thorel, un gran llibreter d\u2019una petita llibreria anomenada Ombres Blanches, perqu\u00e8 ha sigut capa\u00e7 d\u2019aixecar-la i convertir-la en una d\u2019enorme al centre mateix de Tolosa de Llenguadoc. Suposo que m\u2019han fet la proposta per segona vegada perqu\u00e8 hi veuen unes afinitats, una semblan\u00e7a entre la traject\u00f2ria d\u2019ell i la meva, la d\u2019un llibreter mitj\u00e0 de Barcelona que va intentar traslladar la seva llibreria del Barri G\u00f2tic al cor de l\u2019Eixample fa quatre anys, amb l\u2019ajuda imprescindible d\u2019\u00c8ric del Arco, el meu soci junior<\/em>, i sembla ser que ens n\u2019hem sortit, de moment.<\/span><\/p>\n

<\/p>\n

Hi he trobat, tamb\u00e9, un altre paral\u00b7lelisme: hi ha una relativa coincid\u00e8ncia d\u2019edats i de dates: ell va n\u00e9ixer el 1953 i jo el 1949. Ell va comen\u00e7ar a treballar a la petita llibreria que ja existia el 1979 i n\u2019agafa les regnes el 1981, mentre que jo m\u2019embarco en la creaci\u00f3 de Documenta el 1974 i la inaugurem el 1975. S\u00f3n uns cinc anys de separaci\u00f3 justificats per la dist\u00e0ncia entre les dues dates de naixement.<\/span><\/p>\n

Christian Thorel creu que est\u00e0 predestinat i ho demostra nom\u00e9s comen\u00e7ar el llibre: la seva data de naixement coincideix amb la data de defunci\u00f3 d\u2019un m\u00fasic que ell aprecia molt: Prok\u00f3fiev. Com que el llibreter franc\u00e8s \u00e9s amant del cinema, igual que jo, valora molt la seva col\u00b7laboraci\u00f3 amb Eisenstein, sobretot a l\u2018extraordin\u00e0ria pel\u00b7l\u00edcula Alexandr Nevski<\/em>. Per\u00f2, casualment, Stalin va morir el mateix dia que el m\u00fasic, el cinc de mar\u00e7 del 1953. La gran not\u00edcia de la desaparici\u00f3 del dictador va ofegar la del dec\u00e9s de Prok\u00f3fiev. Creu que l\u2019acumulaci\u00f3 de fets en aquesta data dona una llum especial al seu naixement; em sembla que va ser un dia en qu\u00e8 els astres van tenir molta feina. El dia del meu naixement va ser absolutament anod\u00ed.<\/span><\/p>\n

Durant la seva adolesc\u00e8ncia, estava destinat d\u2019entrada a estudiar enginyeria, per\u00f2 el va atropellar un autom\u00f2bil, va haver de passar nou mesos a l\u2019hospital, i aqu\u00ed va aflorar la seva passi\u00f3 per la lectura; se\u2019n va sortir de l\u2019accident i es va produir aleshores un allunyament de les certeses matem\u00e0tiques i van comen\u00e7ar els entusiasmes literaris, musicals, cinematogr\u00e0fics i pol\u00edtics. Quan va fer els vint anys, els llibres el criden, diu literalment, i decideix contribuir a la seva pres\u00e8ncia en el m\u00f3n d\u2019una manera decidida. Reconeix que, en una escapada a Par\u00eds, com les que f\u00e8iem nosaltres a finals del franquisme, va descobrir el paper del llibre com a propagador d\u2019idees.<\/span><\/p>\n

Quan jo tenia uns cinc anys, em van diagnosticar tuberculosi i vaig haver de passar sis mesos al llit. A vegades he pensat que em vaig aficionar a la lectura d\u2019una manera absoluta en aquella temporada tan llarga i avorrida d\u2019imposada quietud. La possibilitat d\u2019estudiar res que no fos Filosofia i Lletres era tan hipot\u00e8tica que ni jo ni cap familiar pr\u00f2xim es va plantejar que estudi\u00e9s una carrera t\u00e8cnica. Per\u00f2 la de lletres no tenia cap m\u00e9s sortida que l\u2019ensenyament, i a mi no em sedu\u00efa en absolut la idea. Va ser Ramon Planes, el meu antic soci, qui em va proposar obrir conjuntament una llibreria perqu\u00e8 es trobava en el mateix atzucac. I ens hi vam posar, potser no tan conscients com Thorel, per\u00f2 s\u00ed conven\u00e7uts del paper de difusi\u00f3 cultural que havia de realitzar l\u2019aventura que est\u00e0vem comen\u00e7ant.<\/span><\/p>\n

A partir d\u2019aqu\u00ed, s\u2019acaben de moment les coincid\u00e8ncies o el paral\u00b7lelismes vitals, encara que siguin molt agafats pels p\u00e8ls: ell no troba feina de llibreter d\u2019entrada, mira aqu\u00ed o truca all\u00e0, aconsegueix treballar sis mesos en una llibreria de Rouen, fins que li suggereixen dirigir la petita llibreria de Tolosa i, dos anys m\u00e9s tard, fer-se\u2019n soci. Llavors, coneix sobretot J\u00e9r\u00f4me Lindon, l\u2019editor de Les \u00c9ditions de Minuit i gran agitador cultural, amb qui va mantenir un contacte estret fins a la seva mort; per\u00f2 tamb\u00e9 coneix molta m\u00e9s gent del m\u00f3n llibreter, editorial, gremial i literari.<\/span><\/p>\n

Explica detalladament la lluita a Fran\u00e7a pel preu fix del llibre, del qual \u00e9s un fervent partidari, i aqu\u00ed s\u00ed que les coincid\u00e8ncies filos\u00f2fiques s\u00f3n totals. Per\u00f2 nosaltres, els llibreters catalans i espanyols, no vam haver de lluitar amb una molt poderosa Fnac que defensava el preu lliure. Aqu\u00ed, per sort, la implantaci\u00f3 de la llei del llibre, que garantia el preu fix, \u00e9s del 1975, quan \u00e9rem uns llibreters novets i tendrets, malgrat que la publicaci\u00f3 del reglament corresponent es va endarrerir uns quants anys. Per\u00f2 l\u2019arribada de la Fnac a Espanya, a finals dels noranta, tamb\u00e9 va tenir repercussi\u00f3 perqu\u00e8 va influir en el fet de modificar la llei per introduir-hi la possibilitat de fer un descompte d\u2019un 5 % en el preu del llibre, i els gremis van haver de cedir.<\/span><\/p>\n

El llibreter explica, tamb\u00e9, amb qui compta en les diverses ampliacions de la llibreria, amb quins autors, editors o llibreters es relaciona i, cosa sorprenent entre nosaltres, la seva participaci\u00f3 en les diverses organitzacions de llibreters independents que es munten i es desfan a Fran\u00e7a, en defensa d\u2019aquest tipus de llibreria; perqu\u00e8 ell defensa amb entusiasme les llibreries liter\u00e0ries i de ci\u00e8ncies humanes com la seva… i com la meva! Una altra coincid\u00e8ncia… Amb el dinamisme que tenen els llibreters francesos, s\u2019ent\u00e9n molt b\u00e9 la perviv\u00e8ncia de la magn\u00edfica xarxa de llibreries independents de qu\u00e8 disposa el pa\u00eds ve\u00ed.<\/span><\/p>\n

Mentrestant, i com que li agraden els projectes i les utopies, Christian Thorel trasllada la llibreria, l\u2019amplia m\u00e9s d\u2019una vegada i s\u2019obre als nous temps: considera que una llibreria, per poder sobreviure, ha de ser un espai de trobada i, amb aquesta finalitat, hi munta xerrades, hi organitza exposicions, hi projecta cine i recorda amb emoci\u00f3 que van comen\u00e7ar a fer cat\u00e0legs en paper dels llibres que tenien, per mat\u00e8ries! Dic que ho fa amb emoci\u00f3 perqu\u00e8 s\u2019hi est\u00e9n explicant-ho i ho entenc molt b\u00e9 perqu\u00e8, als inicis dels vuitanta, tamb\u00e9 ho vam intentar fer i no ens en vam poder sortir davant de les dificultats t\u00e8cniques i econ\u00f2miques que l\u2019empresa comportava.<\/span><\/p>\n

Bastant enrabiat, ens conta que el 1996 van participar en una mena de fira llibresca on tenien una parada important, i Pascal Quignard hi va intervenir parlant sobre el seu llibre La nuit sexuelle<\/em>. Els integristes morals \u2013i no isl\u00e0mics\u2013, sense informar-se de qu\u00e8 anava el llibre, els van destruir la parada amb una barreja de gasolina i oli de cotxe que va cremar uns quatre mil llibres. La just\u00edcia francesa ho va tapar amb un silenci vergony\u00f3s. Documenta i altres llibreries, els anys 74\/75, per motius pol\u00edtics, tamb\u00e9 vam patir agressions amb c\u00f2ctels molotov, per\u00f2 ens en vam sortir b\u00e9. I la just\u00edcia tamb\u00e9 va mirar cap a una altra banda, per\u00f2 encara regnava Franco.<\/span><\/p>\n

Quan exposa el que ha de ser una llibreria fa vint anys i ara, les coincid\u00e8ncies conceptuals tornen a ser absolutes: els que hi treballen formen un equip, que \u00e9s qui organitza les seccions. Fins a tal punt, que s\u00f3n els responsables de la seva ubicaci\u00f3 i distribuci\u00f3 dintre del local, que en cada ampliaci\u00f3 s\u2019ha de reorganitzar per mantenir i respectar-ne la filosofia; perqu\u00e8 Ombres Blanches ha de ser, per damunt de tot, liter\u00e0ria i human\u00edstica. Considera que el llibreter ha de ser capa\u00e7 d\u2019improvisar i necessita tenir molta inventiva per tirar endavant nous projectes.<\/span><\/p>\n

Al voltant de l\u2019any 2000, confessa una actitud que no he compartit mai: va presentar una certa resist\u00e8ncia a l\u2019entrada de la inform\u00e0tica en el m\u00f3n dels llibres; per\u00f2 tamb\u00e9 reconeix que va acabar descobrint que \u00e9s una eina imprescindible i que no es podia menystenir.<\/span><\/p>\n

I per acabar, s\u2019ha adonat que l\u2019arribada d\u2019Internet ha tingut una influ\u00e8ncia enorme en el comportament de la clientela i que nom\u00e9s queda un cam\u00ed: en una llibreria aut\u00f2noma hi entra tota mena de gent que busca noves lectures: \u00abLa llengua, les lleng\u00fces s\u2019activen en l’encreuament de mirades, de rostres. Reivindiquem la diversitat d\u2019editorials, de llibres, de traduccions, la diversitat de veus, el cosmopolitisme\u00bb. \u00c9s, doncs, un lloc de contacte, per\u00f2 tamb\u00e9 de fricci\u00f3, i s\u2019hi entrecreuen posicions, conviccions, g\u00e8neres o classes socials i, per tant, est\u00e0 lligada als canvis que viu una ciutat.<\/span><\/p>\n

Siguem-hi sensibles! Un ep\u00edleg magn\u00edfic del llibre ens en dona la clau.<\/span><\/p>\n

Josep Cots, de llibreria Documenta<\/a><\/span><\/p>\n

\n
\n
\n

[1]<\/a> N. de la R. Vegeu la darrera ressenya de Josep Cots aqu\u00ed<\/a>.<\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Thorel, Christian. Tocar, dudar, hojear: la librer\u00eda Ombres Blanches. Pr\u00f3l., Jordi Soler. Trad., Gabriela Torregrosa….<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":3559,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-3009","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":["https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-content\/uploads\/2018\/06\/coberta_tocar_dudar_hojer-762x1024.jpg",762,1024,true],"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1296,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1296,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3009","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3009"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3009\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4525,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3009\/revisions\/4525"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3559"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3009"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3009"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3009"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}