{"id":3029,"date":"2018-05-02T06:35:53","date_gmt":"2018-05-02T04:35:53","guid":{"rendered":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/diez-ensayos-para-pensar-el-comic\/"},"modified":"2026-03-04T14:16:15","modified_gmt":"2026-03-04T13:16:15","slug":"diez-ensayos-para-pensar-el-comic","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/diez-ensayos-para-pensar-el-comic\/","title":{"rendered":"\u00abDiez ensayos para pensar el c\u00f3mic\u00bb"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Merino, Ana. Diez ensayos para pensar el c\u00f3mic<\/em>. Le\u00f3n: Universidad de Le\u00f3n: Eolas, 2017. 197 p. (Grafikalismos; 2). ISBN 978-84-9773-898-9. 26 \u20ac.<\/span><\/p>\n

Ana Merino \u00e9s catedr\u00e0tica a la Universitat d\u2019Iowa (EUA), on dirigeix el programa MFA (Master of Fine Arts Degree in Creative Writing) en espanyol. La seva traject\u00f2ria com a cr\u00edtica de c\u00f2mics en aquest pa\u00eds i en el de resid\u00e8ncia \u00e9s for\u00e7a coneguda, aix\u00ed com contrastada i valorada. Combina la seva feina com a docent amb d\u2019altres vinculades al m\u00f3n del c\u00f2mic, on ha format part de les juntes de The International Comic Arts Forum (ICAF) o The Center for Cartoon Studies.<\/span><\/p>\n

<\/p>\n

El llibre que ens ocupa recull deu assaigs tem\u00e0tics d\u2019aquesta autora al voltant del c\u00f2mic. Deu estudis ben definits i focalitzats al voltant d\u2019un tema o personatge que originaran una reflexi\u00f3 for\u00e7a rellevant.<\/span><\/p>\n

1. La fingida nostalgia por el indio: la identidad nacional Argentina en los c\u00f3mics de Patoruz\u00fa<\/strong>
\n\tPatoruz\u00fa \u00e9s un personatge creat a l\u2019Argentina per Dante Quinterno el 1928. \u00c9s un ind\u00edgena tehueltxe o patag\u00f3 (poble originari del que es coneix com a Patag\u00f2nia), el darrer de la seva estirp. En ell recolza un c\u00f2mic d\u2019humor fill del seu temps, que amb els anys ha arribat a ser tan popular com ho pot ser aqu\u00ed Mortadel\u00b7lo, o Tezuka al Jap\u00f3. El seu humor es basa en construccions est\u00e8tiques a partir d\u2019estereotips amb la voluntat d\u2019entretenir. Per\u00f2 darrere d\u2019aquests estereotips s\u2019amaga una caricaturitzaci\u00f3 que defineix uns anhels i unes frustracions socials ben marcades, sobretot contraposades al prototip anglosax\u00f3. D\u2019aquesta manera es converteix en un s\u00edmbol nost\u00e0lgic d\u2019un passat llegendari que proposa un compte pendent al voltant de la identitat, la diversitat i la inclusi\u00f3 social del poble argent\u00ed.<\/span><\/p>\n

2. El tebeo espa\u00f1ol en v\u00edas de extinci\u00f3n<\/strong>
\n\tEl c\u00f2mic infantil, esplendor\u00f3s durant el segle passat, viu a hores d\u2019ara una \u00e8poca en clar retroc\u00e9s. Una de les causes \u00e9s el fet d\u2019haver de compartir espai amb la cultura de l\u2018audiovisual en ple esclat en aquest segle XXI. El tebeo ha perdut l\u2019espai massiu que ocupava, en part perqu\u00e8 no ha pogut assolir el reconeixement cultural escaient que el consolid\u00e9s. Espanya \u00e9s una pa\u00eds, a difer\u00e8ncia dels ve\u00efns francesos i belgues, que ha deixat la literatura infantil i juvenil de la m\u00e0 de D\u00e9u, sent incapa\u00e7 de crear un espai generador de lectors i lectures sostenible.<\/span><\/p>\n

3. Desaliento y poder en la trama de los personajes malvados de los tebeos<\/strong>
\n\tDurant els anys de la dictadura franquista, el m\u00f3n del c\u00f2mic va articular uns mecanismes per reflectir d\u2019alguna manera el costumisme de la vida quotidiana a pesar de la censura. Des de l\u2019\u00e8poca d\u2019esplendor de l\u2019Editorial Bruguera fins als nostres dies (des de Do\u00f1a Urraca fins a Paracuellos) els personatges malvats s\u2019han anat construint a partir de la impot\u00e8ncia i la frustraci\u00f3 social, i ells recollien la r\u00e0bia i la den\u00fancia des de perspectives diferents.<\/span><\/p>\n

4. Influencias americanas en el c\u00f3mic espa\u00f1ol<\/strong>
\n\tL\u2019eclosi\u00f3 del c\u00f2mic a Espanya durant la transici\u00f3 en forma d\u2019underground beu directament de l\u2019hom\u00f2nim nord-americ\u00e0 i d\u2019aquesta manera tota una fornada d\u2019autors estan impregnats per una relaci\u00f3 quasi lis\u00e8rgica amb el c\u00f2mic dels Estats Units. Despr\u00e9s, amb la irrupci\u00f3 dels c\u00f2mics de superherois, aquesta vinculaci\u00f3 es va refermar, i va configurar el cam\u00ed cap a la novel\u00b7la gr\u00e0fica actual.<\/span><\/p>\n

5. Max y Miguelanxo Prado: pioneros de la novela gr\u00e1fica en Espa\u00f1a<\/strong>
\n\tAmb la mort de Franco, s\u2019inicia un per\u00edode d\u2019apertura cultural en totes les vessants culturals. El m\u00f3n del c\u00f2mic no \u00e9s ali\u00e8 a aquesta obertura, i la figura d\u2019aquests dos autors ser\u00e0 cabdal per entendre aquesta transformaci\u00f3, que es podria resumir com del pas de la infantesa a l\u2019edat adulta.<\/span><\/p>\n

Prado, amb un estil m\u00e9s elegant, mira cap a Europa i els seus autors m\u00e9s innovadors, i ho combina amb una narraci\u00f3 m\u00e9s liter\u00e0ria i po\u00e8tica, i assoleix nivells art\u00edstics brillants.<\/span><\/p>\n

Max, en canvi, beu del moviment underground, amb for\u00e7a influ\u00e8ncia nord-americana, i acaba assimilant les seves viv\u00e8ncies pr\u00f2pies amb un onirisme molt vinculat a la literatura cl\u00e0ssica. En canvi amb el temps el seu estil anir\u00e0 evolucionant cap a un tra\u00e7 molt m\u00e9s net.<\/span><\/p>\n

6. La intertextualidad en Bard\u00edn<\/strong>
\n\tAmb Bard\u00edn, Max fa un salt endavant. Durant la seva etapa al front de la revista NSLM (Nosotros somos los muertos)<\/em> es va impregnar d\u2019un munt d\u2019autors avantguardistes que en la seva mateixa l\u00ednia mostraven la voluntat de buscar nous l\u00edmits en el m\u00f3n del c\u00f2mic. Max busca interpel\u00b7lar el lector fent diferents propostes i aprofundint en els abismes expressius de la imaginaci\u00f3, fugint en molts casos d\u2019una narraci\u00f3 lineal. El m\u00f3n suprareal no \u00e9s m\u00e9s que una excusa per poetitzar les seves pr\u00f2pies angoixes i per acabar fent-ho extensiu al m\u00f3n de la vinyeta.<\/span><\/p>\n

7. Territorialidad femenina: reflexiones sobre el impacto underground y post underground<\/strong>
\n\t\u00c9s ben palesa l\u2019apertura dels darrers anys del c\u00f2mic cap a l\u2019autoria femenina que amb la seva empenta i qualitat han obert l\u2019espectre creatiu i han aportat un munt de lectors nous. Per\u00f2 aquest fet no \u00e9s pas una moda, sin\u00f3 que ve de lluny. Des de fa algunes d\u00e8cades, autores com Rutu Modan, Marjane Satrapi, Posy Simmonds, Alison Bechdel entre moltes d\u2019altres s\u2019han fet un lloc en un m\u00f3n clarament mascul\u00ed, i ho han fet amb obres clarament not\u00f2ries. Aquestes autores tamb\u00e9 han estat precedides per moltes altres que, especialment en el m\u00f3n de l\u2018underground nord-americ\u00e0 han lluitat per fer-se visibles.<\/span><\/p>\n

8. El pulso latino en la vertiente alternativa del c\u00f3mic estadounidense<\/strong>
\n\tAquest cap\u00edtol analitza la influ\u00e8ncia dels autors i continguts llatins en el m\u00f3n de la ind\u00fastria del c\u00f2mic nord-americ\u00e0. Des dels inicis de l\u2019underground fins a l\u2018evoluci\u00f3 narrativa del germans Beto i Jaime Hern\u00e1ndez, on cadasc\u00fa amb el seu estil aconsegueixen una fita art\u00edstica totalment reconeguda. Els seus lectors per fi poden establir un vincle entre l\u2019imaginari est\u00e8tic i literari del c\u00f2mic, amb els seus anhels i evocacions del fet llat\u00ed.<\/span><\/p>\n

9. De las mujeres de Love and rockets<\/em> a La perdida<\/em><\/strong>
\n\tTant Jaime Hern\u00e1ndez com Jessica Abel creen uns personatges femenins for\u00e7a complexos i de molta profunditat. En els dos casos, els viatges i la influ\u00e8ncia de la cultura mexicana s\u00f3n fonamentals per entendre el seu valor i la seva progressi\u00f3. Hern\u00e1ndez utilitza un dibuix m\u00e9s net i segur, jugant amb m\u00e0 mestra amb l\u2019\u00fas dels silencis i dotant de l\u2019equilibri necessari els moments dram\u00e0tics. Abel en canvi fa servir un dibuix m\u00e9s carregat, amb una narrativitat potser menys \u00e0gil, per\u00f2 for\u00e7a ben resolta i segurament influenciada per Hern\u00e1ndez mateix. Dues maneres diferents d\u2019arribar a punts similars.<\/span><\/p>\n

10. El multiculturalismo humanizado en Love and rockets<\/em><\/strong>
\n\tEls germans Hern\u00e1ndez han aconseguit des dels marges de la identitat m\u00faltiple i el comprom\u00eds amb el genu\u00ed, que els seus lectors puguin entendre les possibilitats del c\u00f2mic com un espai multicultural de reflexi\u00f3 vital i cr\u00edtica. La seva obra \u00e9s tota una lli\u00e7\u00f3 per a la cultura blanca anglosaxona, que mai va pensar en la diversitat com a forma protagonista.<\/span><\/p>\n

Jaume Vilarrub\u00ed Prats
\n\tBiblioteca Josep Soler Vidal<\/a>, de Gav\u00e0, i professor de l\u2019Escola de Llibreria<\/a><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>Podeu fer-hi un tast de les primeres p\u00e0gines de l’obra.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Merino, Ana. Diez ensayos para pensar el c\u00f3mic. Le\u00f3n: Universidad de Le\u00f3n: Eolas, 2017. 197…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_seopress_titles_title":"","_seopress_titles_desc":"","_seopress_robots_index":"","_seopress_robots_follow":"","_seopress_robots_imageindex":"","_seopress_robots_snippet":"","_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_robots_breadcrumbs":"","_seopress_robots_freeze_modified_date":"","_seopress_robots_custom_modified_date":"","_seopress_robots_canonical":"","_seopress_social_fb_title":"","_seopress_social_fb_desc":"","_seopress_social_fb_img":"","_seopress_social_fb_img_attachment_id":0,"_seopress_social_fb_img_width":0,"_seopress_social_fb_img_height":0,"_seopress_social_twitter_title":"","_seopress_social_twitter_desc":"","_seopress_social_twitter_img":"","_seopress_social_twitter_img_attachment_id":0,"_seopress_social_twitter_img_width":0,"_seopress_social_twitter_img_height":0,"_seopress_redirections_value":"","_seopress_redirections_enabled":"","_seopress_redirections_enabled_regex":"","_seopress_redirections_logged_status":"","_seopress_redirections_param":"","_seopress_redirections_type":0,"_seopress_analysis_target_kw":"","_seopress_news_disabled":"","_seopress_video_disabled":"","_seopress_video":[],"_seopress_pro_schemas_manual":[],"_seopress_pro_rich_snippets_disable_all":"","_seopress_pro_rich_snippets_disable":[],"_seopress_pro_schemas":[],"inline_featured_image":false,"_kad_blocks_custom_css":"","_kad_blocks_head_custom_js":"","_kad_blocks_body_custom_js":"","_kad_blocks_footer_custom_js":"","_kad_post_transparent":"","_kad_post_title":"","_kad_post_layout":"","_kad_post_sidebar_id":"","_kad_post_content_style":"","_kad_post_vertical_padding":"","_kad_post_feature":"","_kad_post_feature_position":"","_kad_post_header":false,"_kad_post_footer":false,"_kad_post_classname":"","footnotes":""},"categories":[1400],"tags":[1133],"class_list":["post-3029","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ressenyes","tag-llibres"],"acf":[],"taxonomy_info":{"category":[{"value":1400,"label":"Ressenyes"}],"post_tag":[{"value":1133,"label":"llibres"}]},"featured_image_src_large":false,"author_info":{"display_name":"jordi","author_link":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/author\/jordi\/"},"comment_info":0,"category_info":[{"term_id":1400,"name":"Ressenyes","slug":"ressenyes","term_group":0,"term_taxonomy_id":1400,"taxonomy":"category","description":"","parent":0,"count":1338,"filter":"raw","cat_ID":1400,"category_count":1338,"category_description":"","cat_name":"Ressenyes","category_nicename":"ressenyes","category_parent":0}],"tag_info":[{"term_id":1133,"name":"llibres","slug":"llibres","term_group":0,"term_taxonomy_id":1133,"taxonomy":"post_tag","description":"","parent":0,"count":1214,"filter":"raw"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3029","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3029"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3029\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4545,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3029\/revisions\/4545"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3029"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3029"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fima.ub.edu\/edl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3029"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}